Batre a potes

Publicat a La Tosca Nº 746 Juliol Agost 2014

La batuda a potes a l'era amb els animals, era l'acte de batre els cereals, un treball dur per l'època en la qual es realitzava (sempre a l'estiu), es notava en la gent un estat d'ànim com si fos una festa. En realitat ho era, ja que significava recollir el fruit obtingut amb l´esforç de tot l'any, en aquella època la principal base de subsistència depenia de l'agricultura, especialment, de la collita de les gramínies i de manera primordial, el blat, que un cop molinats els grans, amb la farina obtinguda s'elaborava el principal aliment de les famílies: el pa, que era l’ànima del poble i el símbol de la seva supervivènciaPerò són juny i juliol els mesos en què es duia a terme la tasca de la sega, amb les espigues ben granades i daurades disposades per a la recol·lecció.

Els segadors anaven vestits amb roba còmode, i vella per a l'ocasió: pantalons blaus, de cotó o de pana negre, la majoria, arreglats amb pedaços quadrats sorgits, camisa de màniga llarga, de cotó també, faixa negra ben estreta, un mocador nuat al coll, un gran barret de palla per protegir-se del sol de l'altiplà i els peus calçats amb avarques o espardenyes de betes.
Se segava a mà amb el volant i al mateix segar es feia la garba, una garba estava composta de quatre o cinc gavelles; cada gavella comprenia quatre o cinc falcats, el volum del falcat depenia de la destresa i de la constitució física del segador, per lligar la garba, fos blat, fos civada, fos ordi, fos forment, fos mestall, es feia el vencill, el lligam del mateix gènere que se segava.

De la garba, se'n feia la garbera i la garbera es transportava en matxos, burros o carros a alguna de les eres, que prèviament havien acordat amb l'amo de la collita per fer-hi la Cada casa de pagès tenia la seva pròpia era, i n'existien així mateix un gran nombre als afores del poble, estaven situades en un terreny elevat per tal que a la tarda i toques el vent de marinada.
L'era, és un lloc rodó o quadrat, d'uns 20 metres de diàmetre, generalment de lloses, o de cairons de terra cuita de forma quadrada, fets a mà, deixant-hi el teuler els seus dits marcats a sobre la peça per evitar que els animals patinessin .Abans que toqués el teu torn de batre, ja podies portar les garbes a l'era i per apilotar-les es feia el modoló batuda.Es començava amb garbes dretes i anar voltant de garbes, a mesura que es va voltant, els rengles es van eixamplant i llavors es va posant un rengle a sobre l'altre i es va pujant com un tipus paller, d'aquesta manera amb quinze o vint garberes es feia un modoló.

A la sega i en la batuda i participava gairebé tota la família: homes, dones i nois, eren les àvies que es quedaven a casa per ocupar-se dels més petits de la família.Les dones de la casa es passaven moltes hores cuinant i preparant el menjar, els nois, i noies, amb una cistella s'ocupaven d'anar a portar-lo al camp o a l'era. Encara eren molts els casos en què la família en ple es traslladava al camp de sega, o a l'era per ajudar i donar un cop de mà. Allà, al rostoll si quedaven els més petits, al de sota d'un tendal vigilats pel més gran dels germans,

Quan, per rigorós torn els tocava fer la batuda, a l'alba els homes escampaven les garbes per l'era i començava l'operació de batre, per fer això, utilitzaven cavalls, matxos, mules o burros que, fent-los trotar per damunt de la palla donant voltes I voltes al voltant de l'era, aconseguien separar el gra de la palla.Era costum a les cases de pagès que en començar la batuda, pell matí, la dona de la casa obsequiava als homes de l'era amb una copeta d'aiguardent o cassalla i una miqueta de xocolata i figues seques.S´amagaven el càntirs plens d'aigua per beure a sota una garbera o modoló per mantenir-los frescos al tenir-los resguardats del sol.Generalment, a cada casa hi havia un sol animal, per la qual cosa s'ajudaven entre si els familiars o els veïns aconseguint ajuntar tres o més animals.
Aquests animals anaven lligats l'un al costat de l´altre, anaven acoblats, lligats de coll a coll, formant el que es coneixia com “colla”. Es feia la primera “passà”. La “passà”, era cada tanda, de trotar els quadrúpedes damunt l'era, és a dir, tot el temps que els animals volten l'era sense girar les garbes aixafades. A continuació amb les forques es tombava i anar-les espolsant per què el gra anés caient, un cop girada la palla de tot el voltant de l'era s'iniciava la següent “passà”.

Els animals giraven trotant alegrement al voltant de l'era, estimulats per les cançons típiques de la batuda que cantava el que els guiava, segurament encara algú de nosaltres tenim retinguda en la memòria alguna estrofa i algun personatge que la cantava en la nostra infància, com que el fet de conduir aquests animals per damunt de l'era era marejador, els homes se solien rellevar, si la batuda era de quatre animals, hi havia d'haver almenys cinc homes per repartir-se la feina, s'anaven fent “passés” fins a aconseguir la separació total del gra de la palla.Al final en algunes eres solien passar-hi el trill o el rodet de pedra, per a després, començar ja a destriar, això és, separar la palla del gra amb les forques i pales.
De la palla es feien els pallers, el boll es quedava per l'amo de l'era i en part s'utilitzava per tapar els cairons del terra a l'hivern per què amb el fred no es glacessin.
Un cop acabada la batuda, amb les pales s'apilava el gra all mig de l'era, de llarg i al través, i s´aprofitava l'entrada del vent de marinada per ventar-lo i separar-ne el boll.
Es ventava el gra tirant-lo enlaire amb les forques de ventar, el vent s'emportava el boll i el gra queia net a terra, un cop ventat, treien tota la part de boll del voltant, i com a operació final, es garbellava el gra amb un sedàs per deixar-lo net del tot.
El gra s'havia de mesurar al davant de l'amo o la mestressa, anava tot a mesura; si era a terç, doncs dues mesures pel masover, o pel parcer i una per l'amo, si llavors al final quedava només un pilot, l'apilaven tot i si eres de terç, en feien tres pilotets, normalment en aquest últim l'amo ho deixava de propina per repartir-lo entre els seus percers.

Si es donava el cas l'amo de l'era per a cobrar l'arrendament del lloc, solia cobrar una mesura de blat per cada cavalleria utilitzada.
Llavors tocava ensacar el gra i carregar els sacs al carro per anar-lo a portar a casa.En acabar el dia de batuda els homes solien refrescar-se amb un preparat conegut com “una graciosa”, que consistia a barrejar en un got una mica d'aigua i uns polsets d'un sobre blau amb altres d'un sobre blanc. Això provocava una ebullició amb una sensació refrescant, o també es preparava el famós “sidral” de taronja o llimona.
Amb el pas del temps en algunes eres es va començar a fer servir la màquina de ventar:era manual i funcionava fent rodar una maneta grossa de tipus manubri: garbellava i ventava alhora, anava molt bé i alleugeria la feina d'aquesta feixuga tasca, es podia fer servir a qualsevol hora sense dependre del vent.
A principis del segle XX apareixen les màquines de batre. Les primeres funcionaven amb motors de carbó, més endavant amb motors estàtics de benzina i després van ser mogudes pels motors dels tractors i també per energia elèctrica.
A la nostra comarca les màquines de batre varen començar a funcionar a principis dels anys cinquanta i a poc a poc van eliminar la funció de les petites eres que, o bé van ser abandonades o bé reaprofitades per al cultiu.
En l'actualitat, a la comarca del Moianès quasi totes les eres dels pobles han desaparegut, la majoria soterrades per edificis de nova construcció, i només a les cases de pagès se'n pot trobar alguna a la vora de la casa, que queda com a testimoni de la batuda que durant generacions si dugué a terme.

Eres de Moià,

Deixant a part totes les de les cases de pagès, les que estaven vora i dins del poble eren les següents.

era del sayol, dues eres.
era del sastre.
era de massamsó.
era de cal perxer.
era de cal pastoret.
era de cal segaró.
era de cal teixidor.
era de cal cabanya.
era de cal patirás.
era de cal tabola.
era de cal josepet frare.
era del vicenç,de cal vicenç de les baques.
era del calaix.
era de cal cristo.
era d´en ritu.
era d´en fermí

Joan Carrera i Vilardell. Març 2013

Bibliografia
Festa de segar i batre a Centelles http://www.elsui.cat/index.php/altres/18-festa-del-segar-i-batre-a-centelles
Segar i Batre AVIA http://www.avia.cat/el-poble-d-avia/el-municipi/segar-i-batre.php
FESTA DEL SEGAR I EL BATRE A LA FULIOLA http://www.segaribatre.cat/
Siega y trilla http://www.villardecanas.es/historia/siega.pdf

SIEGA Y TRILLA TÚEJAR http://jubiladostuejar.wordpress.com/actividades/siega/

Dia de la siega y trilla en torrijo del campo http://www.torrijo.es/Actividades%5CDia%20Siega.htm

Festa del batre Sant Climent de Peralta shttp://www.fempais.tv/?p=62570 .tv/?p=62570

El Moianès quasi memòries d´en Quim Viñas Carles Riera Fonts
Moià d´ahir a avui Editorial La Tosca
MOIÀ, 1875-1939 la vida d´un poble en imatges. Jaume Clarà i Arisa

Imatges
MOIÀ, 1875-1939 la vida d´un poble en imatges. Jaume Clará i Arisa
httpimatgessobrerodes.blogspot.com.es201204el-mon-de-la-palla-palla-sobrerodesii.html

Testimonis orals
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià