.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimecres, 10 de juny del 2015

Brio 81. La Montesa verda

Publicat a La Tosca Nº 748 Octubre Novembre 2014


Model de la marca Montesa, presentat a la premsa especialitzada el gener de l'any 1957 del qual se'n van fabricar un total de 18.544 unitats.

Brio 81. Aquesta motocicleta de la casa Montesa era l'evolució i l'actualització de la seva predecessora, la Brio 80. Però a la pràctica, aquesta moto va ser molt més que això, va sorprendre i va ser tota una revolució. La Brio 81 va tenir un rol molt important en el canvi de la forma en què es va dur a terme la seva realització, va representar l'abandonament del color vermell i negre habitual pel nou "verd truita" i, entre les millores que s'hi van introduir, incorporava un sistema per silenciar l'admissió amb un filtre d'aire de grans dimensions, un volant d'inèrcia al cigonyal, que aconseguia més par i suavitat de marxa, uns efectius silenciadors d'escapament i un motor molt elàstic que permetia anar a poques revolucions amb la marxa llarga i reprendre l'acceleració amb gran suavitat sense batzegades.
Molt enrere quedaven les pesants motos de fabricació estrangera d'abans i després de la guerra, les bicicletes a motor, i els ciclomotors de petita cilindrada.
La Brio 81 era una moto vistosa, molt ben feta, robusta, fiable, moderna i agradable de formes que deixava molt enrere en aquell moment els models semblants de la competència.
Si ens volem situar en el context històric i social de l'època, trobarem que abans d'aquest moment , a Espanya, es van realitzar enormes esforços per sortir de la situació de misèria de l'etapa de postguerra. La moto en els anys seixanta era, en la majoria de casos, un objecte cobejat i una eina necessària per al transport individual i per al desenvolupament de les tasques diàries.
Era molt habitual veure les motos equipades amb grans bosses o alforges col·locades als laterals, un portapaquets elàstic al darrere i, moltes vegades, amb l'acompanyant aguantant dues grans cistelles plenes, o un sac a l'esquena lligat amb cordills com una motxilla.
També portaven algun aviram o un farcell col·locat sobre el dipòsit de benzina, es veien algunes motos amb un petit remolc de dues rodes enganxat i, menys sovint, amb un sidecar al costat.
Eren temps en què no hi havia roba adequada. Els pilots es vestien amb gecs i jerseis de mitja fets a casa, utilitzaven papers de diari col·locats al pit per parar l'aire i el fred i guants de llana. Al cap una boina, gorra, o casc de suro i ulleres de la marca Climax i es calçaven espardenyes o alguna cosa millor que les sandàlies. Cal dir que els motoristes estaven molt exposats i havien d'aguantar totes les inclemències del temps.
El fet de poder anar sobre d'una Brio era tot un triomf personal, un mitjà de transport versàtil i sostenible, que permetia anar amb plena llibertat a totes hores pels camins de bosc i per les carreteres en mal estat d'aquella època en què, de cotxes, n'hi havia molt pocs, eren molt difícils d'adquirir, cars de compra i de mantenir; només uns quants afortunats en podien tenir. Així doncs, en aquesta situació, la moto, amb tots els seus inconvenients, era una màquina que cobria les expectatives i que acomplia perfectament la seva funció.
Amb el temps, el creixement econòmic va arribar a la majoria de la població. Des de 1960 fins a la mort de Franco, la participació dels salaris en la renda nacional va créixer almenys un 20%. El consum va créixer extraordinàriament, el benestar de la vida moderna estava finalment a l'abast de l'espanyol mitjà. El 1975, el 80% de la població tenia frigorífic, televisor i rentadora. Alhora, la setmana laboral, de mitjana, es va reduir de 48 hores el 1964 a 44 el 1975.
La industrialització dels anys seixanta i setanta va provocar una autèntica transformació social i cultural a Espanya, que va deixar de ser un país rural i agrícola, per col·locar-se, a poc a poc al nivell de les nacions europees capdavanteres.
La Brio 81 va ser una de les motos que va col·laborar en aquest desenvolupament, alhora que va ser un mut testimoni de la transformació que es va a dur a terme al país en aquests anys.
Montesa va ser la primera fàbrica de motocicletes espanyola amb producció en sèrie i amb una vocació veritablement industrial i exportadora, marca que ha sobreviscut fins als nostres dies.

Joan Carrera i Vilardell                                                                   Moià 2014


Bibliografia




-Donostia San Sebastian Guipuzkoa .El mundo sobre Dos Ruedas.Motos y motoristas Exposicion e História.

-POLÍTICA ECONÓMICA: ECONOMÍA DE GUERRA Y SITUACIÓN DE ESCASEZ. CONTEXTO HISTÓRICO, SOCIAL Y POLÍTICO DE LA POSGUERRA ESPAÑOLA 

-IMPORTANCIA SOCIAL DE LA MOTOCICLETA 

-Francisco Herreros. Monografias Moto Retro: Montesa Brio.

-Colección Pere Permanyer. Guia de la exposición de Motocicletas.

-JOSÉ LUIS GARCÍA DELGADO: La economía española durante el franquismo

-MOTOS DE ANTES file:///C:/Users/user/Desktop/MONTESA-%20VERDA/MotosdeAntes.com%20-%20El%20Portal%20de%20las%20Motos%20Clasicas.htm

-Montesa Catálogo. http://www.montesaweb.com/



Testimonis orals:

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Josep Carrera Vilardell. Natural de Moià



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada