.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimecres, 10 de juny de 2015

Les últimes neveres amb barres de gel

Publicat a La Tosca Nº 732 Octubre Novembre 2012



Poder disposar de barres de gel artificial fabricat a Moià als anys cinquanta i principis dels seixanta, va propiciar l'aparició de neveres a moltes cases del poble i de la comarca, eren models que bàsicament estaven fets de fusta i amb forma d'armari, tenien parets que estaven folrades amb llauna o zenc i que entremig comptaven amb els diversos materials aïllants com ara el suro, serradures, palla o alga marina, que ajudaven al fet que el gel no es fongués tan ràpidament.
Un tros gran de la barra de gel, es posava en una safata al compartiment amb tapa a dalt de la caixa, que en alguns models disposaven a dins d'un dipòsit per omplir-lo d'aigua, que passant pel serpentí de tub, situat sota la safata que es posava el gel, acabava en una aixeta de la qual s'omplia la gerra d'aigua freda.
L'aire fred per efecte tèrmic circulava per sota i al voltant dels compartiments de l'emmagatzematge en la secció més baixa. Alguns models més fins tenien aixetes per drenar l'aigua del gel i una safata de recollida sota el tanc. En models més barats tenien una cassola de degoteig que estava col·locada sota la caixa i calia buidar-la almenys un cop al dia, la capacitat interior de la nevera era molt petita comparada amb les d’avui en dia.


El gel s'havia d'anar a buscar cada dia a la fàbrica que hi havia al carrer del Palau i transportar-lo a casa dins d’una galleda o una bossa feta de malla.
Passava també un noi amb un carretó carregat de gel pels carrers i anava parant i venent trossos de diferents mides i preus, segons el que s-hi demanava. La gent sortia amb una galleda i en comprava un tros per la seva nevera, el repartidor portava una mena de forquilla de ferro amb la que picant fort trencava la barra pel lloc adequat a la comanda de cada client, que era en cèntims (vint cèntims de gel era més o menys 20 centímetres de barra.)



A l'estiu quan s'acostaven festes, tothom es proveïa encara més de gel, es donava la circumstància que molts dies es tenia de fer cua per obtenir-lo, la gent el comprava per a refrescar les begudes dins de cubells, i algunes vegades no es podia adquirir perquè s'acabava abans d'hora.



La fabricació de les barres de gel depenia en certa manera del subministrament elèctric que en aquells moments de restricció que es vivia moltes vegades sols se´n podia disposar a la nit i ho aprofitaven per fer la producció per l´endemà.Va anar pasant el temps i a mida que entravem als anys seixanta al principat es va viure una autèntica transformació cultural i social, els habitatges principalment experimentaren importants canvis, les cuines de carbó varen ser substituïdes per cuines de butà o de gas ciutat. Les bombones també s'usaven per a les estufes de butà, que reemplaçaren progressivament a les de petroli.Nous materials, com els aglomerats de fusta i la fòrmica, revolucionaren la fabricació de mobles.L'aparició de nous electrodomèstics va ser imparable: neveres elèctriques, rentadores, rentavaixelles, ràdios i televisors revolucionaren les condicions de confortabilitat.La nevera elèctrica va matar a la indústria de les barres de gel, i les llars catalanes iniciaren la transició de l'eutarquia cap a la societat de consum.

Joan Carrera i Vilardell. Febrer 2012





Bibliografia

Ziegra Fabrica de Hielo. http://www.ziegra.es/Spanien/
La historia del frío en la alimentación, las neveras y los frigoríficos

Imatges.

Cubitera tectonicablog.com http://tectonicablog.com/?p=50577
Fabrica de Gel. Ziegra Fabrica de Hielo. http://www.ziegra.es/Spanien/

Testomonis orals.

Josep Carrera Vilardell. Natural de Moià
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Joan Codina Espinasa. Natural de Moià



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada