.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimecres, 14 de febrer de 2018

Fideus i macarrons



La pasta és un dels ingredients més consumits al món. La seva extensa varietat de formes i preparacions, fan d’ella un aliment que podem transformar en infinitat de plats que s'adapten a qualsevol gust o combinació de sabors Si bé és cert que les referències al consum de pasta més antigües les trobem a l’Àsia,  és només un mite molt extès la teoria segons la qual el responsable de portar la pasta a Itàlia va ser Marco Polo al segle XIIIè, després del seu viatge a la Xina. La majoria dels investigadors i coneixedors ho desmenteixen. I és que hi ha clares evidències que la pasta es menjava a Europa molt abans dels temps de Marco Polo. La veritat però, és que va ser Itàlia qui va  desenvolupar i va fer evolucionar la seva elaboració, fins al punt de convertir-la en un referent de la seva cultura i tradició. És Itàlia també la nació que va  popularitzar la pasta a nivell mundial.A la Peninsula ibèrica, el consum de pasta es remunta als temps de la conquesta àrab. A l'Espanya mossàrab ja es menjaven lassanyes, cuscús i fideus elaborats amb farina i aigua. Fideus és la denominació més antiga amb la qual es coneix la pasta al nostre país, així és com apareix documentada la pasta per primera vegada en un manuscrit àrab del segle XIII.


A Catalunya, als llibres de cuina tradicional són freqüents les receptes de fideus, que, juntament amb les sopes de pa escaldat (ambdós productes derivats de la farina) constitueixen una de les bases de l'alimentació. Els fideus i el macarrons es van convertir en un menjar important i molt  desitjat per cel.lebrar els àpats de les festes grosses. Aquesta importància ocasionà l'existència dels fideuers que, de manera artesanal, gairebé casolana, es dedicaven a la producció d'aquesta pasta. En aquella època la gent anava a cal fideuer, a comprar la pasta, que la venien a pes. S'hi anava a buscar macarrons i fideus: prims i llargs, els venien enrotllats en madeixes. Parlo d’entre l'últim terç del segle XIX i els primers anys del segle XX. Tothom coneixia les botigues que elaboraven i venien pasta a la vila de Moià.



Ca la Dentarra. Situada dins un portal que donava al davant de l'actual Cal Truques, al carrer de Comerç, hi havia una pica gran i pastaven allà. El que feia anar la roda de la premsa era el Joan de les Estenalles o el Joan dels Ocells (l'avi del Joan Oliveres). A la mestressa, la Matilde,  li deien la Dentarra perquè li sortia una dent que li anava sobre el llavi La premsa es veia del carrer estant. Feien fideus i macarrons, la pasta menuda no, perquè la premsa no tenia prou potència. També venien verdures; era una botiga feta amb gust primari, una botiga rústica, quatre postades, quatre pals drets. Per pesar tenien unes balances tipus de Sant Miquel. De fideus, n'hi havia de dos tipus: de prims i de gruixuts, però en feien més de gruixuts que de prims. Feien macarrons també. La Matilde era una dona carallarga, amb pocs cabells, sempre amb un mocador al cap i la seva rialla afectuosa de botiguera.

Cal Món. Era una botiga molt ferma, mataven porc i feien molta llonganissa, la regentaven el Món i el seu noi, que es deia Ismael. Cal Món era allà al davant de l'actual estanc, al carrer de les Joies, hi havia dues noies; el noi i el pare portaven l'ofici. A Cal Món ja tenien un corró per pastar, el feien anar amb una mula (igualment com una sínia per treure aigua) i el tenien al cantó del carrer del Forn, perquè allà la casa travessava de carrer a carrer. Al pis de dalt hi tenien llonganisses penjades. I a baix a la botiga hi tenien unes balances de canastró i hi venien pasta: fideus, arròs, macarrons. També a vegades feien pujar caixes de macarrons de Caldes. A la botiga de cal Món hi havia uns prestatges amb unes ventalles de vidre i hi anaven com uns caixons grossos amb pasta a granel a dins... "Qué vols, noi?; qué vols, noia?. I el canastró era fora, perquè les cases portaven la pasterada de farina i ells et feien els fideus. El Món era un home no gaire alt, groixut, amb el bigoti blanc; duia una gorra amb visera de cel·luloide i la bata d'un color clar.



Ca l'Andreu (Ca l'Andreu Roca). Al mig del carrer Comerç. Entrant a la botiga hi havia el taulell just a davant de la porta. Al darrera a la paret, uns calaixos oberts, plens de pasta a granel. Els fideus te'ls donaven amb paperines fetes de paper d'estrassa. L'Andreu Roca era un home que a l'estiu sempre anava amb armilla i sense res al cap, anava ple de pols de farina. La seva dona era la Dolores. Passant pel carrer de la Tosca es veien els fideus penjats a l'hort i als balcons de darrere la casa. A ca l'Andreu per a pesar ja tenien balances.

Cal senyor Magí, al carrer de les Joies i a Cal Ganso a la placeta de Sant Sebastià, també venien pasta, però la portaven de Sant Feliu de Codines o de Caldes de Montbui.




En aquestes botigues del poble venien, a més dels gèneres propis, altres productes adients, com mantega, formatge ratllat, prunes seques, pinyons, orellanes, melindros, avellanes, ametlles torrades, panses i altres menuderies. Els fideus i els macarrons eren un entrant molt típic a Catalunya en dies de festa. Aquesta pasta de farina de fabricació casolana té una llarga tradició. La gent del poble associava els tocs de la campana grossa els dies de festa amb el dia de menjar els macarrons. A Moià la roba masculina de mudar, la que vestien els diumenges, era coneguda com "el traje de menjar macarrons".



L'elaboració casolana dels fideus es feia amb diversos aparells. Els principals eren l’emmotllador i trull per moldre i pastar el material, i la premsa per amassar la pasta i donar-li forma cilíndrica. La pasta dels fideus té com a únics ingredients l'aigua i la farina. Es barrejaven dins un gibrell o una pica i una vegada obtinguda una massa forta, es treia del gibrell i es col·locava damunt d'una estora feta de palma i ben tapada amb una tela de cotó, es pastava una vegada i una altra amb les mans i a vegades amb els peus. L'objectiu era aconseguir una pasta com més dura millor i per això s'hi afegia farina, a mesura que l'anaven pastant i malavejant la rompien perquè quedés ben barrejada fins a obtenir una massa uniforme. El pas següent era el de donar distintes formes a la pasta, encara que les més característiques eren els fideus i els macarrons.



Això s'aconseguia mitjançant la premsa, que amb un bisemfí, impulsat per una o diverses persones, es feia passar la pasta pels orificis de la llosa- motlle per tal de donar-li forma cilíndrica. Mentrestant, la fideuera, asseguda a terra, anava ventant els fideus amb un ventador de palma a mesura que sortien per tal d'evitar que s'agafessin els uns als altres. Quan tenien la llargària desitjada (uns 40 o 50 cm) els tallava amb el ganivet i els col·locava damunt d'una postada. Un cop elaborats els fideus, ja només restava esperar que s'eixuguéssin. El procés d'assecament durava entre 4 i 5 dies o, si el temps era humit, es podia allargar una setmana. Per tal de facilitar el procés d'assecament, es col·locaven en una habitació orejada i es giraven, primer cada dues hores i després una o dues vegades al dia, fins que eren ben secs.



A finals d'estiu era temps propici per elaborar macarrons i fideus, amb la farina obtinguda en la collita del blat. Abans de la guerra hi havia gent que feien de passavolants, coneguts com “els fideuers”. Passaven per les cases de pagès, feien la seva ruta establerta de cada any. Anaven amb un carro i una mula, portaven una premsa agafada a un banc de fusta, i duien també les eines per pastar i per treballar a domicili
.

En la postguerra els fideuers solien passar igualment a domicili, alguns anaven a peu, amb un carretó de mà, o una xivira, d’altres amb un carret i una burra; els que anaven amb bicicleta al portapaquets hi duien una petita premsa de caràcter manual. Quan arribaven a la casa que els sol·licitava, començaven a amassar la pasta amb la farina que prèviament els tenien preparada, la posaven dins la màquina, feien voltar la maneta i sortien els fideus per sota la màquina. Eren recurssos per passar l'hivern. Fideus i macarrons eren els més sol·licitats per la gent de les cases de pagès. Amb un simple canvi de reixa, que feia de motlle, obtenien la mida convinguda. Els fideus solien ser l'estrella d'aquest meticulós procediment artesà. Acabada l'elaboració casolana, netejaven la màquina, cobraven la feina i se n'anaven. La pasta obtinguda amb aquesta màquina la deixaven reposar sobre la taula o al prestatge fins que quedava seca per poder-la guardar. Els fideus, com que eren més llargs, els penjaven al rebost fins que eren secs. Llavors els partien a una mida convinguda i els guardaven dins d'una coixinera de roba en un lloc càlid de la casa. De les primeres botigues que elaboraven pasta a Moià, sols ha sobreviscut fins als nostres dies la de ca l’Andreu Roca. És una empresa familiar regentada actualment per la cinquena generació, va canviar d'emplaçament als anys setanta i es va convertir en una fàbrica que, amb el nom comercial de Pastes Alimentoses La Moianesa, dóna a conèixer arreu el nom de Moià i de la nostra comarca




         Joan Carrera i Vilardell                                                        Moià desembre 2015






Bibliografia


Llibre. El MOIANÈS Quasi-memòries de Quim Viñas. Carles Riera i Fonts. Edit. El Llamp.

Llibre. El despertar del món rural a la postguerra. Fina Vila i Clotet. Pagès editors

A brief history of pasta.
http://world-food-and-wine.com/brief-history-pasta

Algo más que comer.
http://www.osservatoreromano.va/es/news/algo-mas-que-comer
www.lafabbricadellapastadigragnano.it

Los artilugios para fabricar fideos.
http://etnoleon.blogspot.com.es/2013/01/colaboracion-los-artilugios-para_25.html

Making-pasta-18th-century
http://www.rachellaudan.com/2009/06/pasta-ah-ha.html/making-pasta-18th-century

Pasta Luego - Bigoli
www.pastaluego.es/bigoli.htm

Fideuers i semolers
http://ferransala.com/2015/12/24/fideuers-i-semolers-a-la-barcelona-del-1700/

Llibre La vida a pagès. Salvador Vilarrasa i Vall. Impremta Maideu. Ripoll.

LLibre GURB DE LA PLANA. Ramon Tañà i Lleonart. Impremta Davi-Vic 1977



Imatges



Macarrones
https://www.google.es/search?rlz=1C2ASUT_esES3

Kneading-dough-in-troughs
https://en.wikipedia.org/wiki/Kneading-trough

TORCHIO BIGOLI.
http://www.ebay.it/itm/Torchio-Bigoli-Hand-Press-Pasta-Maker-by-Bottene-Spaghetti-Extruder-no-6-/181891191102?hash=item2a598f513e:g:a9AAAOxyGwNTF31Y

Home amb bicicleta. Fotomuntatge J. Carrera.

Llibre Mallorca: Imatge Fotogràfica i Etnològica; L'arxiu de Josep Pons Frau


Cocina & comparte.blog
http://blog.cocinaycomparte.com/pastas-en-la-dieta-saludable/


Testimonis orals

Enric Carrera Sanyé. Natural de Moià.
Maria Carrera Sanyé. Natural de Moià.

1 comentari:

  1. Curiosa entrada. El que sí que donaria per més entrades és la història d'aquestes botigues i els seus propietaris..., per què no un post sobre ca l'Andreu Roca de Moià fins arribar a La Moianesa, SL

    ResponElimina