Grans actes de celebració per la
visita a Moià, de la Mare de Déu de Fàtima.
Estem a l'any 1951 i encara que fa dotze anys que s'ha acabat la guerra civil, la població espanyola segueix patint les conseqüències econòmiques i socials que el conflicte bèl·lic ha ocasionat.
L'aïllament internacional degut a la dictadura del General Franco és quasi total, l'ONU fa poc que ha tornat a condemnar el règim. Això provoca, a tot l'estat, una manca de matèries primeres, el racionament i els talls en el subministrament elèctric. Però Franco té dos fidels aliats, la Santa Seu del papa Pius XII i el govern dictatorial Salazarista de Portugal. I doncs què ens poden donar aquests aliats? Només espiritualitat!
La
dictadura, que s'ha declarat confessional, basa el seu aparell
ideològic en la doctrina oficial de l'Església Catòlica, és el
nacional-catolicisme, que legitima tota la repressió contra
l'oposició i la lluita contra l'enemic comú, el Comunisme.
Durant les dècades dels 40 i 50 proliferen els actes religiosos al carrer com processons, peregrinatges, santes missions, congressos eucarístics, etc.
Durant les dècades dels 40 i 50 proliferen els actes religiosos al carrer com processons, peregrinatges, santes missions, congressos eucarístics, etc.
És
una de les maneres de demostrar l'autoritat que l'Església Catòlica té dins la vida política i social, convertida en un autèntic poder
fàctic.
És dins d'aquest ambient del nacional-catolicisme on s'inicia la tradició de la visita d'una imatge de la Verge de Fàtima a les nostres viles i ciutats.
La devoció a la Verge de Fàtima va sorgir de la suposada aparició de Maria, la Mare de Déu, a dues nenes i un nen Portuguesos el 1917. Arran d'aquestes visions, el lloc on va aparèixer va esdevenir un important punt de pelegrinatge.
Entrada al carrer de la Tosca
Amb motiu de l'any Sant de 1950 es va aprofitar per difondre aquesta imatge Mariana per la geografia Catalana.
El pas per la Vila de Moià de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima durant els dies 12, 13, i 14 de maig de l'any 1951, es convertí en la principal celebració festiva Moianesa de la postguerra.
L'esdeveniment va remoure tota la població, representants de cada carrer van ser cridats per organitzar i coordinar l'ornamentació de la via pública, especialment amb boixos, formant arcs, garlandes blanques i blaves i estandards amb simbologia Mariana. S'hi uní la participació massiva de la població amb l'enramada de la major part de la vila, xics i grans es reunien agrupats per carrers, uns sortien el diumenge al matí a buscar boixos, branques de roure, farigoles, romaní, molsa, plantes de flors silvestres, etc.
És dins d'aquest ambient del nacional-catolicisme on s'inicia la tradició de la visita d'una imatge de la Verge de Fàtima a les nostres viles i ciutats.
La devoció a la Verge de Fàtima va sorgir de la suposada aparició de Maria, la Mare de Déu, a dues nenes i un nen Portuguesos el 1917. Arran d'aquestes visions, el lloc on va aparèixer va esdevenir un important punt de pelegrinatge.
Amb motiu de l'any Sant de 1950 es va aprofitar per difondre aquesta imatge Mariana per la geografia Catalana.
El pas per la Vila de Moià de la imatge de la Mare de Déu de Fàtima durant els dies 12, 13, i 14 de maig de l'any 1951, es convertí en la principal celebració festiva Moianesa de la postguerra.
L'esdeveniment va remoure tota la població, representants de cada carrer van ser cridats per organitzar i coordinar l'ornamentació de la via pública, especialment amb boixos, formant arcs, garlandes blanques i blaves i estandards amb simbologia Mariana. S'hi uní la participació massiva de la població amb l'enramada de la major part de la vila, xics i grans es reunien agrupats per carrers, uns sortien el diumenge al matí a buscar boixos, branques de roure, farigoles, romaní, molsa, plantes de flors silvestres, etc.
Arribada al Masot
D'altres
els convertien en garlandes, es feien arcs triomfals, amb taulons
emblanquinats, parterres, testos amb flors, i ornaments florals de
tot tipus.
La Sta.Teresa i l'associació de noies d'acció catòlica, van recomanar amb insistència que “les dones vestissin discretament amb zèfir o mantellina al cap, i que els homes portessin els seus millors vestits”
Precisament, “La Hoja Dominical” havia procurat assenyalar amb dies d'antelació que les dones havien de presentar-se amb la màxima decència en vestir fins i tot quan només fessin simplement d'espectadores.
La Sta.Teresa i l'associació de noies d'acció catòlica, van recomanar amb insistència que “les dones vestissin discretament amb zèfir o mantellina al cap, i que els homes portessin els seus millors vestits”
Precisament, “La Hoja Dominical” havia procurat assenyalar amb dies d'antelació que les dones havien de presentar-se amb la màxima decència en vestir fins i tot quan només fessin simplement d'espectadores.
Carrer del Palau Carretera de Manresa Carrer de la Tosca
Es van fer nombrosos actes religiosos, alguns amb la presència del bisbe de Vic, P. Joan Perelló.
Tota la població, presidida pel clergat i autoritats, acudia a la carretera de l'Estany a rebre la Verge, a espatlles de les primeres autoritats i escoltada en tot moment per una parella de guàrdies civils vestits de gal·la amb el seu fusell reglamentari col·locat sobre l'espatlla.
Seguint la comitiva, tota la gent del poble, amb malalts i discapacitats fent fervoroses súpliques i les mares acostant a les criatures petites perquè besessin el manto de la Verge.
La multitud s'agenolla al seu pas, mentre al cel voltegen les campanes de les esglésies repicant la gran festa, s'hi sumen els Pares Escolapis i els novicis de l'Escola Pia, representants d'acció catòlica, associacions, congregacions i gremis junt amb centenars de fidels.
Mentre es compleixen penitències, vots i prometences, uns coloms domesticats es mouen als peus de la Verge.
La multitud mou els seus mocadors blancs, alguns fidels, amb fervor religiós, mouen els llavis amb una pregària, porten ciris encesos, rosaris i rams de flors i baixa confeti des de finestres i balcons. La comitiva recorre els carrers fins a la Parròquia, essent ininterromputs el clam i els càntics en honor de la Mare de Déu.
En arribar a la plaça de l'església, el capellà dóna la benvinguda a la sagrada imatge i exhorta els fidels a l'oració i a la penitència. El Pare missioner agraeix la magna rebuda dispensada a la Santíssima Verge i fa una emocionada súplica a la Mare de Déu perquè vessi les seves gràcies i favors sobre aquesta Vila de Moià.
La imatge de la Verge de Fàtima. El Pare Missioner, company de viatge de la verge, era el Rdo. P José Mª Misser, C. M. F.
El seguici, en els tres dies que va durar l'estada de la imatge a Moià, va recórrer amb processó tots els carrers engalanats del poble.
Eren els encarregats de portar l' imatge de la Verge a les espatlles els homes que vivien en cada un dels carrers per on passava la processó i això es complia per rigorós torn.
Abans d'entrar al poble de Moià, la imatge de la Verge va visitar la propietat del Masot i les parròquies del terme de Ferrerons i Rodors.
Tothom ho va viure a la seva manera, els que eren ateus van col·laborar amb tot igualment, per no posar-se en evidència.
Van ser tres dies d'espiritualitat i d'una gran exaltació religiosa.
Joan Carrera i Vilardell Moià. Maig 2015
Bibliografia
-El Nacionalcatolicismo idiotizo a la sociedad Española.
http://www.publico.es/culturas/nacionalcatolicismo-idiotizo-sociedad-espanola.html
-La visita de la Verge de Fátima (1950) Franquisme.
http://www.memoria.cat/franquisme/content/la-visita-de-la-verge-de-fatima-1950
-CINQUANTA ANYS DE LA VISITA AL BAGES DE LA VERGE DE FÀTIMA. I LA RIVALITAT VEÏNAL ENTRE NAVARCLES-SANT FRUITÓS EL NACIONAL-CATOLICISME
“OPERACION FÁTIMA” El secreto de Franco. Por Miguel Pedrero.
-El primer Franquismo en Manresa en un clic (1939-1959)
-NO-DO Un franquismo de cine. 1948. La Virgen de Fátima en Madrid
http://noticiario-nodo.blogspot.com.es/2012/04/el-fervor-religioso-de-los-espanoles-se.html
-MOIÀ Una história per coneixer Jaume Clarà i Arisa
-MOIÀ d´ahir a avui Editorial la TOSCA
-Wikipedia http://ca.wikipedia.org/wiki/Nacionalcatolicisme
Imatges.
CIC Carles Illa Casanova.
Arxiu fotogràfic Joan Carrera
Modilianum Foto Calendari 2005
MOIÂ d´ahir a avui Foto Página 202
Testiminis orals.
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Enric Carrera Sanyé. Natural de Moià
Joan Roca Sallas. Natural de Moià
Joan Antonell Coromines. Natural de Moià
Està bé que es recordin fets històrics. En falten més. Cal que les generacions que ens segueixen les puguin conèixer.
ResponElimina