.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dissabte, 14 de setembre de 2019

L'aiguat

Moià, la nit del 7 al 8 d'octubre de 1863.

Resulta que l'any 1
863 la meteorologia es va comportar de forma fatídica al Moianès:
El dia 1 de maig,  durant 12 hores, es varen patir els efectes d'un huracà que va arrencar grans arbres i va fer danys de consideració als sembrats.
El dia 25 del mateix mes, una forta tempesta de trons, llamps i pluja, acompanyada de calamarça, va destruir sembrats i també llegums, hortalisses i arbres fruiters.
I finalment el 8 d'octubre va succeir:  L'aiguat, un terrible i espantós aiguat!





La tempesta es va desencadenar sobre gran part de Catalunya i es va prolongar durant moltes hores. El centre de la tempesta era a la zona meridional del massís del Montseny: a la vora de la ciutat de Vic i a la comarca del Moianès, i va ser especialment desastrosa en descarregar molt fort a les parts mitjana i superior dels cursos dels rius, fent-los créixer exponencialment.
La tempesta es va produir sota les condicions atmosfèriques d'una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA), causant precipitacions de l'ordre de 150 a 250 litres per metre quadrat.

Gairebé tot el dimecres dia 7, el cel va estar cobert al moianès. Va ser un dia molt pesat, amb l'ambient xafogós, les mosques enganxoses, a la cara i als braços.
Va ser a la tarda quan les boires es començaven a rebolcar pels cims de les muntanyes del voltant, presentant un aspecte aterridor, es notava un fort canvi de temps amb una sobtada baixada de la pressió atmosfèrica. Les formigues tapaven les entrades dels seus nius, volaven baix els ocells, el bestiar estava inquiet i la quitxalla esvarada i nerviosa. 
Els trons se sentien a la llunyania, secs i profunds, amb continuïtat, sense aturar-se ni un instant. En poques hores va anar pujant la tempesta... Va ser a mitjanit quan els núvols van començar a descarregar un dens diluvi d'aigua i llum. Semblava que els elements volien fer ostentació del seu poder! Nit de copiosíssima pluja, de llamps continus, de vents impetuosos, de trons aterridors, nit en què semblava que l'esperit de les tempestes es vessava sobre aquesta vila de Moià i a la seva comarca.



Entre les tenebres, la foscor i els densos núvols, s'observava sense parar la claredat del centelleig dels llamps. L'aire estava impregnat de l'olor de la terra mullada, el so dels trons era eixordador. Al descarregar, la cortina d'aigua rebotava amb força a terra i a les parets i teulades de les cases, provocava fortes ràfegues de vent amb remolins que obrien i tancaven portes i finestres a batzegades.
Amb només quatre hores de ploure, el volum d'aigua era tal, que els torrents i les rases no la podien engolir, l'aigua omplia els carrers i en pujar de nivell entrava per les portes de les cases.
Ningú del poble pogué dormir en tota la nit, tothom estava molt espantat, conscients que es vivien unes hores d'una tempesta excepcional, ferotge i inesperada.
A cada casa es va viure d'una manera diferent. En arribar en hores de nit, va arreplegar a tothom recollit a casa. Ningú corria pels carrers ni estava treballant a la intempèrie. Aquest fet va contribuir positivament a què no hi hagués víctimes.
La gent, calçant esclops de fusta i amb la llum d'oli, la llanterna o l'espelma, van procurar salvar el bestiar i l'aviram que tenien als baixos a pla de carrer. Pujaven per les escales les gallines, pollastres i conills, cabres, i algun garrí i els instal·laven en alguna habitació de la primera planta.




Per les cases dels carrers de la part alta del poble, la Mànega, Sant Sebastià el carrer de Passarell i el del Vall, va ser pitjor, en tenir els horts a la part de la muntanya, l'aigua s'acumulava al darrera de tal manera que entrava per les finestres i per les portes, baixava per les escales, i s'afegia a la rierada dels carrers. 

Al seu pas per dintre les cases, l'aigua inundava completament els baixos, s'emportava la llenya, el pilot de fems, la palla pel bestiar, els guarniments, eines per treballar el camp i tot el que trobava al seu davant. Algunes cases aconseguiren treure el seu bestiar més gros. Les egües, matxos, alguna vaca, els burros, els xais o les cabres, traslladant-los amb dificultat a coberts, en replans o en dependències que quedessin més enlairades que el nivell de la rierada. Alguns veïns obrien les cledes de les corts i els animals sortien ells mateixos a buscar un lloc apropiat i s'aplegaven seguint el seu instint de supervivència.
Algunes famílies van passar la nit enfilats damunt de la teulada.
El desconcert era general, tots els carrers del poble anaven d'aigua com rieres plenes. A més de la gran tromba de pluja que queia, s'hi afegia l'aigua dels torrents desbocats que baixaven de les muntanyes de la Costa del Frare, de la Mare de Déu i de la Costa del Salgot. La gent no parava de resar encomanant-se amb oració a Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu. També resant especialment a Nostra Senyora de la Misericòrdia, Patrona de la vila de Moià.
Amb impotència, a negra nit, la gent lluitava per salvar els membres de la família i les seves pertinences.

Dia 8 d'octubre

El dia 8, a l'alba, amb les primeres clarianes, amb els carrers i les cases amarades d'aigua, la gent atordida i molt espantada encara, van començar a netejar el fangueig i a adonar-se de l'abast dels desperfectes que la tempesta havia causat.
A poc a poc, en el transcurs del dia, els vilatans van saber que l'aiguat, al seu pas, va arrencar arbres centenaris, s'endugué parets senceres, obrint fosses molt grans i amuntegant abundància de pedres, destruint enterament la vegetació del voltant del poble.
En molts llocs va canviar el transcurs de la llera de les rieres, de manera que causava espant mirar el què havia succeït, semblava impossible tant d´estrall.
Les rieres van omplir-se de tal manera que van obrir profundíssimes concavitats en diversos trams, i en altres van formar muntanyes de sorra i pedres de magnitud i pes imponderables. Aquella horrorosa tempesta va formar llacs, petites illes, i tot el paissatge conegut va quedar tan desfigurat, que va perdre enterament la seva antiga fisonomia.
Estava molt fet malbé, per l'aiguat, el pont de les Graus, estaven arrancades totes les palanques de fusta de les rieres, quedaven camps descarnats o coberts de pedres i sorra, hortes i regadius omplerts d'una muntanya de pedres. L'aiguat s'endugué molins fariners, gairebé tots els que hi havia en aquestes rieres i destrossant igualment les sèquies i rescloses.




A la Tosca, reunides en aquest punt les aigües de la riera de Castellnou, i les altres dels torrents que hi aflueixen, van destruir completament el Molí d'en Brotons, va ser una gran desgràcia, i hi van morir vuit persones, totes les que hi vivien, sense poder escapar-se'n. També va ser arrencat el molí de Sors i hi va haver molt espant en els molins de la Datzira i de Marfà, salvant-se, en aquest últim, el personal, en enfilar-se damunt de la teulada més alta de la casa.
A mig matí del dia 8, l'aigua dels carrers del poble ja havia baixat considerablement de nivell. Se sentia una forta olor d'herba i de terra mullada i un soroll eixordador a les rieres i torrents que baixaven plens, seguint la xarxa hidrogràfica de la comarca.
En el terme de Moià, entre el collet de Mas Güell i el Puig Rodors, es troba la masia de la Caseta Alta. L'aigua que cau a la teulada, pel cantó de ponent va parar al riu Llobregat i pel cantó de llevant segueix fins al riu Ter.
La gran quantitat d'aigua caiguda a l'altiplà, en baixar cap a la plana va desbordar els rius Llobregat, Tordera, Besòs, el Meder i la riera de Rajadell. Van quedar molt afectats els municipis de Manresa, Martorell, Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Vic, Tordera.

"Horrendo temporal"

Queden reflectits en aquesta placa i en aquests dos fulletons els estralls que va fer aquest temporal en algunes poblacions de Catalunya.















Així mateix amb aquest text va quedar registrat en el llibre d'actes municipal:

Moià 1863

La nit del 7 al 8 d'octubre, Hi hagué un gran aiguat sobre Moià que s'emportà camps i horts, el pont de les Graus sobre el camí ral de Vic i la casa del Molí d'en Brotons. Les cases del poble també patiren els efectes de les inundacions. L'ajuntament demana una indemnització al govern.

l'Alcalde del moment era Francesc Oller i el Jutge de pau Francesc Vilarrúbia.



Nota tècnica.


~Una DANA és un fenomen atmosfèric que consisteix en la formació de depressions tancades, definides i persistents amb aire fred, separades o despreses de la zona font des d'on es van originar. La seva gènesi va associada a índexs de circulació baixos i té lloc quan el corrent general de l'oest s'ondula acusadament fins a arribar a estrangular i formar una circulació tancada. Aquest fenomen sol produir-se a finals d'estiu i principis de tardor








               Joan Carrera i Vilardell                                                 Moià novembre 2018







Bibliografia




RECUERDO DE LA GRAN CATASTROFE FERROVIARIA OCURRIDA ENTRE HOSTALRICH Y BREDA (7 DE OCTUBRE DE 1863)
https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/6248/53754.pdf?sequence=1

Manuscrit de Mn. Dalmau de Moià publicat a la revista Modilianum febrer 1961

Llibre 'MOIÀ d'ahir a avui'. Editorial La Tosca 1991

Riuada del riu Mèder
http://aca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/aca_mat_08298_1863c_v1.pdf

ECODIARI
La gran riuada, va fer cent mors a Vic
https://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/9012/gran/riuada/1863/va/fer/cent/morts/vic

LA CATÁSTROFE DEL PONTON DEL ALABERN
http://vilamajor.blogspot.com/2008/12/la-catstrofe-del-pontn-del-albern.html

Vic recorda la gran riuada, ara fa 150 anys
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38709/vic/recorda/gran/riuada/1863/ara/fa/150/anys

ENDRETS.
Monument a les víctimes dels aiguats 1863
http://www.endrets.cat/indret/2447/monument-a-les-victimes-dels-aiguats-de-1863-ca.html

Ajuntament de Vic. Història
http://www.vic.cat/viure-a-vic/medi-ambient/meteorologia/historia/historia

RIUADA DEL RIU MÈDER AL PONT DEL REMEI O GÒTIC 8 D'OCTUBRE DE 1863
http://aca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/aca_mat_08298_1863a_v1.pdf

Horrendo temporal acaecido la noche del 7 al 8 de Octubre en Moià, Breda, Manresa ... ; Primera parte ; Segunda parte
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/297866



Que es DANA?




Imatges.




Fulletons HORRENDO TEMPORAL
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/297866

Grabados Diluvio Universal.
https://www.google.es/search?q=grabados+diluvio&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=H_BdjPCFYJ3TZM%253A%

Grabado riada de Santa Teresa
http://dibujo.ramondelaguila.com/?page_id=1685

Fernando VazquezVivir y pensar
https://fernandovasquezrodriguez.wordpress.com/galeria/

GRABADO A BURIL DE 1789, EL DILUVIO UNIVERSAL, ARCA DE NOÉMARILLIERBIBLIA LE MAISTRE DE SACY
www.todocoleccion.net/arte-grabados/grabado-buril-1789-diluvio-universal-arca-noe-marillier-biblia-le-maistre-sacy~x97736091

Horrendo temporal acaecido la noche del 7 al 8 de Octubre en Moià, Breda, Manresa ... ; Primera parte ; Segunda parte
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/297866

The Phillip Medhurst Picture Torah 52. DelugeGenesis cap 7 vv 11-12. Loutherbourg.jpg
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:The_Phillip_Medhurst_Picture_Torah_52._Deluge._Genesis_cap_7_vv_11-12._Loutherbourg.jpg




1 comentari:

  1. Magnífic post!
    Narració exacta i precisa; talment com si haguessis sigut allà. No pots deixar de llegir-lo, si més no per saber com va acabar el mal tràngol. Quin espant, però que ben descrit.
    Aquests articles on et pots deixar anar i que te'ls fas més teus, són els millors.
    Enhorabona Joan!

    ResponElimina