.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dilluns, 14 de juny de 2021

Gimcanes de motos

Les gimcanes de motos que avui ens ocupen, eren proves d'obstacles, en un recorregut relativament curt i en un espai acotat, en què els participants anaven sobre una moto. En aquesta activitat, entre l'esport i la festa, es premiava l'habilitat dels participants per superar un seguit de proves tot conduint el vehicle. Les gimcanes van fer furor a Catalunya a les dècades dels anys cinquanta i seixanta, i Moià també es va apuntar a la febre. Organitzar una gimcana de motos era tot un símbol de modernitat; al poble, corrien algunes bicicletes, però cap de nova, les motos eren comptades, just en aquell moment començaven a circular les motos modernes de fabricació nacional en la postguerra.  La gent anava a treballar a peu, al camp s'hi anava amb carro i la terra es cultivava amb l'ajuda d'animals. Les cases del poble totes tenien bestiar. La moto, en els anys seixanta, era, en la majoria de casos, un objecte cobejat i una eina necessària per al transport individual i per al desenvolupament de les tasques diàries.




Era molt habitual veure les motos equipades amb grans bosses o alforges col·locades als laterals, un porta-paquets elàstic al darrere i moltes vegades, amb l'acompanyant aguantant dues grosses cistelles plenes una a cada braç, o un sac a l'esquena lligat amb cordills com una motxilla. També portaven algun aviram o un farcell col·locat sobre el dipòsit de benzina, es veien algunes motos amb un petit remolc de dues rodes enganxat al darrere, però menys sovint, amb un sidecar al costat.


                       


Eren temps en què no hi havia roba adequada. Els motoristes es vestien amb gecs o jerseis de mitja fets a casa, utilitzaven papers de diari col·locats al pit per parar l'aire i el fred,  guants de llana a les mans, fets de punta de ganxet. Al cap, una boina, gorra, o casc de suro i ulleres de la marca Clímax; es calçaven espardenyes o alguna cosa millor que les sandàlies. Cal dir que els motoristes estaven molt exposats i havien d'aguantar totes les inclemències del temps.


                                        


El fet de poder anar sobre una moto era tot un triomf personal, un mitjà de transport versàtil i que permetia gaudir de plena llibertat a totes hores pels camins de bosc i per les carreteres en mal estat d'aquella època, en què, de cotxes, n'hi havia molt pocs, eren molt difícils d'adquirir, cars de compra i de mantenir; només uns quants afortunats en podien tenir. Així doncs, en aquesta situació, la moto, amb tots els seus inconvenients, era una màquina que cobria les expectatives i que acomplia perfectament la seva funció.
D'acord amb aquest fenòmen de moda i en aquell context de pocs recursos, una gimcana de motos era fàcil i barata d'organitzar, es feien reunions prèvies i es repartien la feina a fer entre uns quants. Els empresaris com els paletes, aportaven cordes, taulons, fustes i tanques. Els pagesos i fusters feien el muntatge. Un grup de voluntaris ajudaven en tot el que calgués, l'ambient era distès i amb aire de festa. Es designava quines persones farien el control i quines serien els àrbitres. S'imprimien programes i es repartien per les cases. Per anunciar-ho, estava apuntat amb guix, amb lletres grosses, a la pissarra d'anuncis de la Baixada del Mestre. L'Agutzil ho pregonava fent la crida pel poble a toc de trompeta. Els comerciants de la vila col·laboraven econòmicament en els anuncis dels programes impresos. Alguns pagaven els trofeus, que consistien en copes de diferents mides. Se celebraven aquestes gimcanes coincidint amb els dies de La Fira Mercat de la segona Pasqua o Pasqua de Pentecostès,  també en els dies de Festa Major al mes d'agost, que feien constar sempre el dia i l'hora en què es faria la gimcana en el programa d'actes.


La gimcana de motos es feia amb motos estrictament de sèrie, sense modificacions de cap mena, era la moto que es feia servir habitualment. Es van fer gimcanes a l'esplanada de baix del Parc Municipal, a l'avinguda de la Vila -abans Avenida del Caudillo- i  també moltes al camp de futbol. Cal dir que els participants, amb les seves motos, els hi agradava molt lluir-se, era una exhibició de caràcter personal, al mateix temps que presumia cadascú de la seva moto i de les seves habilitats conduint-la. La imatge que tenim en la primera fotografia d'aquest article ens situa al mes de maig de l'any 1968, a l'avinguda de la Vila, davant el Teatre Viñas, on una munió de gent -bàsicament joves- presencien les evolucions dels motoristes que intenten superar la prova. Constava aquesta  de donar la sortida a les motos totes plegades sobre una ratlla marcada a terra, fent un curt recorregut en pujada, i guanyava el que quedava últim, aguantant l'equilibri sense posar els peus a terra. Guanyava el que sabia fer-ho més a poc a poc. 

                        

Majoritàriament les proves constaven de trampolí basculant, salt de rampes, eslàlom, equilibri, etc. No comptava el temps que s'hi estava a fer el recorregut, penalitzaven les faltes i puntuaven les proves que es realitzaven amb èxit. Els premis pels guanyadors es repartien després per categories, per les motos petites i per les grosses de més cilindrada. El públic que hi assistia era nombrós, bàsicament compost per gent jove. Era un espectacle entretingut i vistós en què els participants i la gent que hi assistia s'ho passaven molt bé. Amb el pas del temps les gimcanes  van deixar de ser  sols per motos. Quan ja començaven a rodar més vehicles, se n'organitzaren per cotxes i es feien al camp de futbol. Es van fer també moltes gimcanes d'habilitat amb tractors, algunes d'elles a l'antic camp de futbol,  abans que s’urbanitzés la plaça dels Ànecs. Pero aquestes altres gimcanes són ja una història per un altre dia.



                                  


          Joan Carrera i Vilardell.                                     Moià, gener 2021

 



 

 

Bibliografia

 

Moià. Calendari Modilianum maig 2015. Text d’Elvira Permanyer i Sert

Wikipedia. Gimcana

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gimcana

Formulamoto. Las motos que cambiaron nuestra historia.

https://www.formulamoto.es/reportajes/motos-cambiaron-historia-1956-1966/63897.html

MOTOCICLISMO Las motos que cambiaron el mundo.

https://www.motociclismo.es/pruebas/24-motos-cambiaron-mundo_179259_102.html

Wikipedia Història de la motocicleta als Països Catalans

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_motocicleta_als_Pa%C3%AFsos_Catalans

 

Wikipedia. Motor de dos tiempos.

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Motor_de_dos_tiempos


 

 

Imatges.

 

Moià. Calendari Modilianum maig 2015.

Motor. Arxiu fotogràfic. Joan Carrera: Participants amb moto LUBE  125 cc. Moto Vespa 125 i amb MOTO GUZZI HISPÁNIA. 65 cc

TODOCOLECCION

https://www.todocoleccion.net/catalogos-coches-motos/vespa-gymkana-moto-vespa-club-oviedo-asturias-original-buen-tamano-es-foto~x44641606

 

Testimonis Orals.


Enric Carrera i Sanyé, natural de Moià

Dolors Vilardell i Matarodona, natural de Moià.

Josep Carrera i Vilardell, natural de Moià.

 

verdana 12

 

1 comentari:

  1. Quants records ens has fet venir a la memòria amb aquest post!
    A Palafrugell també se n'organitzaven d'aquestes gimcanes, i penso que arreu... De moto, de cotxe, amb bicicleta i més endavant, també amb ciclomotor. Eren una bulla i t'ho passaves pipa! Sincerament, no sé perquè les varen treure.
    Moltes gràcies Joan per fer-vos viatjar en el temps a través dels teus magnífics articles!

    ResponElimina