.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimarts, 14 de juny de 2016

Segant a màquina

Som a Moià a mitjans dels anys trenta. Les màquines noves són dins el cobert de la palla acabades de muntar. De vius colors, fan encara olor de pintura, són una Agabelladora i una Dalladora. Poso els millors guarniments a les mules i enganxo la segona. Deixo penjats a la paret els volants de segar a mà, els esclopets, les dalles i les pedres d'esmolar. Assegut al damunt de la màquina vaig pel camí trontollant cap als camps, a segar el verd.
Aquest any serà tot diferent, la collita la faré segant a màquina!

Quan el fenòmen de la mecanització va arribar al camp,  tot va començar a canviar. El temps semblava que anés més de pressa. Les feines agrícoles van esdevenir menys feixugues, els processos de producció es van fer més senzills i l'esforç humà que s'hi havia d'invertir es va reduir a la meitat.
La industrialització i el progrés van portar al món rural tot un seguit de màquines que amb la seva efectivitat van anar desplaçant el treball manual i van permetre assolir uns rendiments per unitat de superfície que abans eren inimaginables. La generalització de la maquinària agrícolava comportar també una nova manera d'organitzar el treball, la redistribució de la mà d'obra, i també la necessitat d'invertir part dels beneficis de la collita en l'adquisició de noves màquines.


La màquina de segar que Cyrus Hall Mc. Cormick va inventar l'any 1831 anava tirada per cavalls. Va ser un dels invents més significatius del seu temps i va contribuir en gran manera a la prosperitat dels E.U.A. 
 La màquina va ser presentada a la Taverna Steele, Virgínia, demostrant que podia segar cinc hectàreas per dia, l'equivalent al treball de cinc homes.


Darrere la de Mc. Cormick van sorgir màquines similars, conegudes amb noms com Deering, Massey Harrys, Oliver, John Deere, Viking, JF i Fahr, a Alemanya.
Aquestes màquines van ser introduïdes a la nostra península a mitjans del segle passat, procedents dels Estats Units, i de centre Europa principalment. A partir d'aquí, vistos aquests dissenys, fabricants del nostre país pogueren copiar-les i van iniciar la seva fabricació. Amb marques com Trepat, Ajuria, Alpuema, El Leon, etc.etc.



Estaven disponibles al mercat en amplades de talls d'1,05m. a 1,50 m. per ser tirades amb una o dues cavalleries.
Els components de la màquina eren: Rodes de 70 centimetres de diàmetre, totes de ferro i sense pneumàtic. Movien el mecanisme mitjançant una corona dentada i un engranatge, que anava dins d'un "carter" amb bany d'oli, i muntat sobre un eix transversal que proporcionava moviment a la base de la torreta central, i al plat excèntric frontal, que movia  la serra de tall, donant-li vaivé amb la llarga biela, per tallar les tiges dels cereals. La agabelladora duia, a la part frontal, ¡una plataforma lateral dreta, vista des del seient. Aquesta era construïda a manera de segment circular, el radi era igual a l'amplada de tall i ajudava acompanyant les tijes tallades cap a la part del darrere de la màquina.



També a la agabelladora, la propulsió dels cavalls movia, en el seu tram final, una corona dentada, i muntada a la base d'un eix vertical que transmetia moviment als rampins superiors de la torreta, mitjançant el capçal de l'eix giratori on anaven unides, per què aquestes giréssin en forma de molinet horitzontal, quan les aspes estaven desplegades. Existia un dispositiu al centre de la torre de suport vertical mitjançant el qual l'agricultor podia seleccionar la mida de les tiges que dipositaria per darrera de la màquina sobre el camp. Després, els ajudants procedien, d'una manera manual, al lligat d'aquests feixos, fent vencills de la mateixa collita, o bé utilitzant cordill d'espart.



Excepte els eixos, la roda, el cos de màquina i els engranatges eren de fossa, ferro colat. Engranatges que treballaven a l'aire, és a dir, sense bany d'oli . Una mecànica rudimentària de l'època, en la construcció de maquinària agrícola.
El manteniment bàsic era esmolar la serra de tall. Molta gent en tenien dues i així les anaven intercalant, les fulles de serra eren individuals, estaven clavades al regle amb reblons, el que permetia fer el canvi si se'n trencava alguna. Els dits de la pinta sofrien desgast per abrasió i tocava canviar-los freqüentment.



Totes aquestes màquines portaven un soport per col·locar-hi el setrill  per untar les parts mòbils de la màquina, ho feien amb l'oli de què disposaven, podia ser oli de màquines o d'oliva. Als "carters" dels engranatges hi afegien de vegades l'oli que sobrava de la cuina o de les llaunes de sardines. Disposaven d'una caixa d'eines integrada on duien una sola clau anglesa de martell, alicates i rotllo de filferro.
Va ser pels vols dels anys trenta, que es van començar a veure aquestes Dalladores i Gabelladores per Moià, però només en tenien les cases grans, perquè havien de ser arrossegades per dos o tres animals valents. En podiem trobar a El Masot, Castellnou, El Prat, La Granoia. Amb aquest sistema, es va anar progressant, fins als anys cinquanta, que van arribar les màquines lligadores, i les màquines de batre estaven ja instal·lades a totes les eres.

Joan Carrera i Vilardell. Moià Agost del 2015.

Bibliografia

WILLIAM WALLACE La segadora mecànica.
http://williamwallace13.blogspot.com.es/2011/11/la-segadora-mecanica.html
MUSEU TREPAT Tàrrega.
http://www.museutrepat.cat/bundles/frontend/pdf/viatge-pel-tunel-del-temps.pdf
Segadora-agabelladora, en plena faena, HERRERA DE PISUERGA
http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/palencia/herrera+de+pisuerga/655360/
Homenaje al campo-asturianu
https://www.facebook.com/pages/Homenaje-al-campo-asturianu/350056731676215
Peter Ruster. History of Gallic Reaper
http://www.gnrtr.com/Generator.html?pi=208&cp=3

Museu de la Vida Rural

www.museuvidarural.cat
MAQUINAS QUE FUERON POPULARES PARA LA SIEGA DE CEREALES
http://www.famae.es/files/FAMAE%20N%C2%BA16.pdf
Cómo ha cambiado la agricultura española en los últimos 100 años
http://blog.agriaffaires.es/2014/08/como-ha-cambiado-agricultura-en-los-ultimos-100-anos/
La lenta introducción de la revolución en la agricultura
http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/2010/09/la-lenta-introduccion-de-la-revolucion.html
MOIÀ d'ahir a avui Editorial La Tosca.
MOIÀ La vida d'un poble amb imatges, Jaume Clará i Arisa.



Imatges.

AGROTERRA
http://www.agroterra.com/foro/foros/maquinaria-agricola-f13/fotos-de-cosechadoras-antiguas-t4564-69.html
Milanuncios GAVILLADORA AJURIA.
http://www.milanuncios.com/cosechadoras/segadora-gavilladora-ajuria-antiguedades-71787120.htm
Dalladora TREPAT
http://tractor.foroactivo.com/t246-antigua-fabrica-agricola-j-trepat-tarrega
Foto Dallant al Masot Moià. Nazari Alibés Rovira
Gavalladora
http://www.xiloca.com/galeria/
Segadora-gavilladora, en plena faena, HERRERA DE PISUERGA
http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/palencia/herrera+de+pisuerga/655360/


Testimoni Oral.

Enric Carrera Sanyé, natural de Moià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada