.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

divendres, 15 de juliol de 2016

Primer vol al cel Moianès


Festa Major de 1899. Celebració del dia de la patrona de la Vila de Moià, Nostra Senyora de Misericòrdia. Gent mudada, repics de campanes, ofici solemne i domassos als balcons.
Dia assenyalat i de festa grossa, dinar extraordinari, cafè i copa, homes fumant un puro.
Olor d'encens, ciris encesos, i  processó pels carrers a la tarda. Envelat a la Plaça Major. Ball a la nit amb orquestra, gent esverada i a l'expectativa. 

Consta en el programa d'actes per demà dia 16, l'ascensió amb globus per l'intrèpid aeronauta capità Camprubí, els comentaris són generals, no hi ha precedents, serà el primer vol al cel Moianès!

Introducció

La presència de l'aerostació a Espanya a la fi del segle XVIII va desplegar la fascinació pel primer esport d'aventura de l'època contemporània. Al llarg de tot el segle XIX, els anomenats aeronautes, una barreja de gimnastes i artistes, van fer de l'espectacle un modus vivendi. L'evolució tècnica en els materials va millorar la precisió en la navegació aèria, que va experimentar una evolució cap a aplicacions científiques, militars, i esportives. La fascinació per l'aire canvia de rumb a partir del 21 novembre 1783 quan, després de diversos assajos, el professor Jean François Pilâtre de Rozier i el marquès François Laurent d'Arlandes, van efectuar a París la primera ascensió tripulada amb un globus aerostàtic d'aire calent. Es tractava de la primera ascensió del globus dissenyat pels germans Esteban i José Montgolfier. A partir de llavors, el somni de molts aventurers va prendre forma en una fascinant aventura, en la qual viatjar per l'aire ja no era un impossible. Els primers aeronautes espanyols tal com se'ls anomenava a l'època, van ser uns quants aficionats que van combinar els espectacles gimnàstics amb l'aerostació. Aquests artistes van seguir l'estela dels aeronautes estrangers que van visitar Espanya entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Genuïnament, les ascensions en globus, durant més d'un segle, van reunir una popular curiositat i va ser l'espectacle més concorregut que es realitzava a l'aire lliure. La premsa va oferir un ampli seguiment de cada un dels esdeveniments i de les peripècies o aventures dels cèlebres aeronautes.


Context històric.


Cap a mitjans del segle XIX, l'espectacle aeronàutic reunia una identificació popular i festiva, i va anar prenent carta de naturalesa entre algunes companyies gimnàstic-acrobàtiques espanyoles. Freqüentment, els gimnastes practicaven exercicis suspesos de les anelles, d'un trapezi o pujaven a pols per una corda llisa des del terra, fins que amb prou feines se'ls veia. A vegades, els números gimnàstics que es realitzaven penjats de l'aeròstat comportaven algun desgraciat accident. L'expectació que causaven aquests aventurers no tenia precedents, i era totalment una novetat, que superava amb escreix qualsevol espectacle gimnàstic o artístic conegut fins llavors.
La premsa s'encarregava d'anunciar les actuacions amb dies d'antelació, caldejant l'animació popular, amb la finalitat de captar la màxima expectació. El 1881 feu aparició a Barcelona un aeronauta francès, sense més pretensions que distreure el pu¡úblic i guanyar-se la vida amb aquesta dedicació. El seu nom era Félix Mayet, natural de la població provençal d'Arlès. Mayet i el seu globus d'aire calent, El Relampago, esdevingué un dels màxims promotors de les activitats aerostàtiques a la península. Era reconegut com a aeronauta acrobàtic, seguidor de l'estil d'altres compatriotes seus, però hi afegí dos trets que esdevindrien característics del gènere: l'adopció de l'uniforme de la marina francesa, i l'adjudicació del grau de capità.



Els aeronautes espanyols que més van sobresortir podem citar Esteban Martínez, Juan Milà, Antonio Martínez Latur, Nicomedes Ruíz, Manuel Ruiz, José Ruiz Budoy, Grellón, o el bilbaí Serrate, entre d'altres. Durant la seva permanència a la ciutat de Barcelona van formar a altres gimnastes i aeronautes barcelonins, tots ells es van adjudicar-se el grau de capità, i van desenvolupar l'espectacle esportiu-gimnàstic. Entre aquests van ser coneguts especialment, els catalans Amador Fernández Picazo, anomenat (l'home ocell) Darde, L'aeronauta Grifoll, Josep Puig Rocafort, Jaume Sunyé com a capità Vilaregut , Amador Fernandez, i Joan Camprubi i Valls, entre d'altres. Destacà la catalana Mer Corominas, que a Barcelona es va presentar realitzant exercicis acrobàtics al trapezi, però que posteriorment es va consolidar com la primera aeronauta espanyola. Els globus aerostàtics, van ser incorporats en tota mena d'espectacles, fins a esdevenir un ingredient comú, símbol de festa i celebració. La inclinació popular va afavorir l'aparició de fabricants locals, que oferien globus a preus assequibles. El primer productor especialitzat barceloní -primer, també de l'Estat- fou Lluis Forés, enquadernador expert, amb taller al carrer del Governador ( futur carrer de Duran i Bas). Que inicià l'activitat el 1873. L'èxit dels seus globus d'aire calent fou de gran magnitud.
En ple Romanticisme, l'ascens d'una societat burgesa i liberal al costat de la consolidació d'una classe mitjana oferia oportunitats per acollir nous formats d'oci. Els enlairaments d'aeròstats es van presentar com espectacles de la modernitat. Els aeronautes van personificar un dels arquetips del romanticisme. En l'aeronauta es representava tota una ideologia poètica figurada per la simbologia del globus i d'aspiracions de llibertat. En l'aeronauta es descobreix l'home romàntic carregat de misteri, de bucolisme i de risc. Es tracta de l'home somiador i intrèpid, que desafia les adversitats i els límits de la vida, que busca l'evasió de la realitat, encara que això pogués acabar amb un desenllaç tràgic.


El primer vol al cel Moianès,

De la llarga llista d'aeronautes catalans destacats, ens ocupa especialment avui, en Joan Camprubí i Valls, per la relació directa que va tenir amb la vila de Moià.
Era el mes d'Agost de l'any 1899. L'Ajuntament i la comissió de festes, van arribar a un acord amb en Joan, conegut com el capità Camprubí per fer una ascensió el dia 16 com a acte del programa de la festa major. El jove Joan, decidit i atlètic, representava a la perfecció l'aeronauta català d'abstracte popular, portava fetes ja una gran quantitat d'ascensions amb el seu grandiós globus d'aire calent, equipat amb trapezi, que el bateja amb el nom  "España. A Moià ell personalment va dirigir els preparatius dies abans, comptava amb l'ajuda desinteressada d'un grup de gent del poble que col·laborava en les tasques amb emoció, i gran entusiasme, a ell el seguien per tot arreu fent gatzara tota la canalla del poble.
Es va escollir com a punt per fer l'ascensió l'enclavament dels camps, a mig camí de l'ermita del Remei, i el camí del Saiol, a la vora de la carretera de Manresa. Per omplir el globus amb aire calent, els paletes, van construir un fogó, amb morter fet amb saldó i argamassa de calç, i rajols refractaris, que van ser cuits expressament per l'ocasió, a la teularia de la Torre del Fum, a la vora de la casa de Castellnou. Uns quants homes valents, van anar a la riera del Moli d'en Pujol amb la carreta de bous de la Gònima, a buscar un parell de pollancres per fer el màstil i els tornapuntes, que és necessitava per aguantar el globus en posició vertical, per fer-ho van escollir i tallar els arbres més alts.
LLigats per un extrem a sobre la carreta els van arrossegar fins a l'esplanada del Saiol. Fent un profund forat van clavar el màstil a terra, al costat del fogó, hi tenien muntada una politja, després van penjar-hi el globus, i les cordes, per subjectar-lo.
Al costat del màstil, per tenir-ho tot a mà, van fer-hi dos pilots, un de palla, i un altre de troncs secs, de cep de vinya, que els van descarregar d'un carro de trabuc.
Ja tot estava preparat pel gra dia. El Jepet Ferrer va ser l'encarregat d'acompanyar, a dalt d'un cavall, al capità Camprubí des del poble fins al punt de sortida, i després amb un grup de gent voluntària anar-lo a cercar al moment de tocar a terra.


Va arribar la tarda del dia 16 amb una multitud de gent congregada a l'esplanada del Saiol, dia de festa grossa, tothom molt mudat, hi havia tota la gent del poble, la gent de les cases de pagès, i molts vinguts expressament dels pobles veïns, la canalla amb incontingut esverament, l'expectació era immensa.
El fogó estava encès des del migdia amb la finalitat que els rajols refractaris agafessin una temperatura de cent graus centígrads a la fi d'assegurar plenament la combustió en afegir-hi la palla i les branques de cep. El capità Camprubí aparegué pulcrament vestit de mariner, damunt del cavall del Jepet Ferrer, pantaló blanc, blanca també la gorra de mariner amb llaçades negres i el nom del capità amb lletres auríferes, les inicials brodades al cantó esquerre de la marinera, i a la mànega corresponent al braç esquerre també hi duia brodades amb fil de color blau cel, dues àncores creuades, de blau cel també el coll i el cobertor de la pitrera. Era una bona hora, als voltants de la sis de la tarda, moment que va minvant el vent de marinada, i que progressivament desapareix a l'arribada del capvespre, El fum que sortia de la boca del fogó en cremar la palla, a l'agafar certa altura ja indicava la direcció, sud-nord, de la lleugera brisa.


Amb moviments estudiats prèviament, van fer revenir el foc del fogó, afegint-hi branques de ceps i palla, van acostar-hi la boca del globus, i en omplir-se d'aire calent aquest es va començar a inflar, vuit homes de pes aguantaven des de sota el globus amb cordes, per evitar la precipitada ascensió, els testimonis asseguren que amb poca estona el globus es va transformar amb una bola de 10 metres de diàmetre.
Comprovant la temperatura de l'aire dintre el globus, i la tensió generada a les cordes que l'aguantaven, es va retirar el globus dels tornapuntes que l'aguantaven en posició.
Moment propici, ja que tot estava llest. El capità Camprubí es va agafar amb una mà al trapezi, i va ordenar a plena veu de cinc, quatre, tres, dos, un, iiaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!! Els homes deixaren anar les amarres, va començar a elevar-se el globus en mig de l'expectació general i l'admiració de tothom.
El capità Camprubí anava saludant, i el public, mirant l'espectacle, li responia amb ovació, salutacions amb gran excitació. Es va agafar amb les dues mans al trapezi, i va fer una colla d'exercicis acrobàtics, deixant a tothom bocabadat amb les seves evolucions. Era la primera vegada a la història que el diàfan blau del cel Moianès era solcat per l'home. Cents d'ulls no podien parar de mirar com anava guanyant altura el globus amb l'aeronauta agafat al trapezi, s'allunya cap al nord, va travessar per sobre la costa de la creu, fins a perdre's de vista, va anar seguint, i al refredar-se l'aire va perdre altura i va tocar terra a uns camps a la vora de la masia de Caselles.


D'esprés de la recuperació, el capità Camprubí, va arribar a la vila victoriós, el van passejar com un heroi per tot el poble, al ser dies de festa major havien muntat l'envelat a la plaça major i a la nit ball amb orquestra, unànims eren els comentaris,no es parlava d'altra cosa, que de l'ascensió del globus i de l'intrèpid aeronauta.


El capità Camprubí, intrèpid aeronauta.

Joan Camprubí i Valls va néixer a Barcelona el 8 de març de 1868. El seu pare, Josep Camprubí, era un jornaler natural de Sant Pere de Torelló i la seva mare, Coloma Valls, era originària de Sant Pere de Terrassa. El jove Joan, tenia la dèria de volar i se les enginyà per obtenir un globus d'aire calent, equipat amb trapezi. El quarter general quedà instal·lat al seu domicili del carrer dels Metges número 19 tercer segona, al barri de Sant Pere. D'aquesta manera, inicià la seva carrera com a capità, identificat amb la característica indumentària marinera i el preceptiu mostatxo recaragolat.
Trobem escrits en els diaris de l'època, tot de ressenyes que fan referència a les seves actuacions, els esdeveniments, i de les seves peripècies i aventures.
Va aconseguir tirar endavant, el 1905 seguia en actiu, com ho demostra que el 25 d'agost fos inclòs a la galeria d'aeronautes notables de la revista Els Deportes amb la seva fotografia i el text següent.


El comentari de la revista venia a tomb, pel fet que durant aquell any ja s'hi havien produït dos tràgics accidents en les ascensions a la ciutat de Barcelona. El primer s'esdevingué el mes de febrer, amb el globus del capità Vilaragut, que esdevingué greument lesionat. Sis mesos després, el 6 d'agost, fou el jove inexpert capità Purroy qui patí un accident que li costà la vida.
La perícia i el bon entrenament gimnàstic havia salvat anteriorment el capità Camprubí, però potser no era qüestió de temptar més la sort.
Camprubí s'havia casat amb Elvira Begueria, i tenien dos fills, Delfí, i Elvira. Es devia doncs, a la seva família, però no deixà d'utilitzar les seves habilitats per guanyar-se la vida. Fundà una cooperativa de consum al carrer d'Armengol, i fou dels primers barcelonins a dedicar-se a una feina nova, la de la neteja exterior de les finestres dels moderns edificis d'oficines que s'alçaven a la Via Laietana. També fou un destacat pessebrista, autor d'espectaculars diorames que mereixien la visita de tot el veïnat. L'entrada, al preu de deu cèntims, era recompensada amb una llesca de pa amb oli.
Autèntic home ocell conegut i admirat per tot el barri. Joan Camprubí visqué sempre al seu pis del carrer dels metges, on morí per causes naturals el 24 de juny de 1938, en plena Guerra Civil, a l'edat de setanta anys.


Epíleg

Joan Camprubí i Valls. El seu globus Espanya, i el primer vol al cel Moianès el 16 d'agost de 1899. va impactar tant la gesta, que la gent que ho va viure, ho va recordar tota la seva vida, explicant-ho després a les següents generacions. 
Qui ho sap?, potser algun dia penjarem una placa, li donarem nom a una plaça, o a algun carrer, per recordar aquesta històrica data.
Va anar passant el temps, i pocs anys més tard el dia 17 de desembre de 1903, els germans Orville, i Wilbur Wright, a la població de Dayton (Ohio) als Estats Units van aconseguir fer el primer vol amb el seu aeroplà, però això ja és una altra història.....

Joan Carrera i Vilardell. Moià. Novembre 2015.


Bibliografia.
Una mujer en globo.
http://www.lavozdegalicia.es/noticia/coruna/2013/06/02/mujer-globo/0003_201306H2C9991.htm
Sophie Blanchard
https://es.wikipedia.org/wiki/Sophie_Blanchard
Las Fallas del Capitan Milá.
http://valenciablancoynegro.blogspot.com.es/2015/03/el-capitan-mila-en-globo.html
L’intrèpid aeronauta Grifoll
https://lateiera.wordpress.com/2012/07/26/lintrepid-aeronauta-grifoll/
EL DEMONIO QUE BAJO DEL CIELO.
http://historiaygabinas.blogspot.com.es/2015/02/el-demonio-que-bajo-del-cielo.html
EL GLOBO DE MILÁ
http://www.aeroclubvitoria.net/en-los-medios/pdf/GLOBO%20PIONERO.pdf
Globos Aerostaticos Por José Antonio ADELL CASTÁN y Celedonio GARCÍA RODRÍGUEZ
El trágichttp://garcia-adell.blogspot.com.es/2007/10/globos-aerostticos.htmlo f
Tragico final de Josep Puig i Rocafort, el Capità Puig.
http://srabsenta.blogspot.com.es/2012/06/el-tragico-final-de-josep-puig-i.html
Aussitôt le premier envol effectué par les Frères Montgolfier.
http://www.archives.nantes.fr/PAGES/DOSSIERS_DOCS/aerostats_nantais
Circus, Big Smoke gallery.
http://www.bigsmokegallery.com/collections/circus
Erase una vez, hace 63 años...revista La Tosca Nº 176 any 1962
AVENTURA, ESPECTÁCULO Y DEPORTE EN LOS INICIOS DE LA AEROSTACIÓN EN ESPAÑA (1784-1905)
Xavier Torrebadella-Flix
file:///C:/Users/user/Downloads/1236-2108-1-SM.pdf
Llibre Més lleugers que l'aire. Romul Brotons. Alberti Editor SL. 2012
Llibre PERSONATGES populars, excentrics, i curiosos de BARCELONA. Romul Brotons. Alberti Editor SL. 2013
Los primeros globos aerostaticos que conquistaron el cielo.
http://urbatorium.blogspot.com.es/2013/10/los-primeros-globos-aerostaticos-que.html
LOS ORÍGENES DE LA AEROSTACIÓN
http://vallaglobo.com/historia/

Imatges

Globus Aeronauta-Mr-Grellon.-1850.
http://www.20minutos.es/noticia/2483617/0/archivo-general-fotografico-diputacion-estrena-nueva-web/
Los primeros globos aerostaticos que conquistaron el cielo.
http://urbatorium.blogspot.com.es/2013/10/los-primeros-globos-aerostaticos-que.html
Llibre Més lleugers que l'aire. Romul Brotons. Alberti Editor SL. 2012 página 160
Imatges globus a Moià. Fotomuntatge. Joan Carrera.
Camprubi fotografía.25 agost 1905 Revista Los Deportes.

Testimoni Oral.
Joan Vilardell i Torrentà. Natural de Moià.





































1 comentari: