.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

diumenge, 14 d’agost de 2016

Construint carros

Des que existeix la roda amb el seu eix, ha anat voltant pels camins més inesperats. Aquesta troballa magistral ha tingut múltiples i diferents aplicacions durant la història, i encara no és possible de concebre el transport per terra sense aquest element bàsic, l'evolució del qual donà lloc als constructors de carros, homes d'ofici coneguts també com a carreters.


Els carros, el següent pas crucial després de la roda, han anat evolucionant i canviant, a mesura que les necessitats socials s'han anat transformant. La idea base però, és ben simple. Un empostissat horitzontal proveït de dos braços que permeten d'enganxar-hi un animal que estiri. Tot això damunt de dues rodes. Més tard aquesta senzilla estructura es va anar sofisticant i donant múltiples varietats segons a l'ús especific que el vehicle anés destinat. Els Primers carros dels quals es té coneixement a Catalunya pertanyen a l'època dels ibers. El seu ús es va anar generalitzant gràcies a les aportacions romanes pel que fa a les vies de comunicació.


La principal matèria emprada en aquest ofici és la fusta i per tant en un principi, quan l'estructuració gremial, els carreters estaven estretament units als boters, mestres d'aixa, i fusters en general.
Parlem d'un ofici artesanal que és veritable art, ja que suposa actes de creació on el carreter diposita tota la inventiva i la desenvolupa en llibertat. Aquesta coneix un sol límit: el que imposa la utilitat del seu producte final. Es tracta de l'ofici de carreter, que és potser, un dels que va durar més pocs anys, just unes dècades.


De primer la pagesia, pel seu transport, utilitzava burros i uns ases negres que eren una mica menys alts que una mula, s'anava a bast, o sia que l'animal portava la càrrega sobre l'esquena, o bé amb sàrries o amb corbells per anar al bosc a buscar feixos de llenya. Amb el pas dels anys les condicions a pagès a poc a poc va anar millorant i disposaven ja de més recursos, pogueren comprar animals més grossos i molt més valents, van començar a encarregar la construcció de carros. Això va ser a començaments de segle, cap als anys 1910-1915, que ja hi va haver algun carro gros a Moià.
Cinc carreters es van establir a la nostra vila a partir d'aquestes dates. Noms com els de El carreter Coix. Vicenç Solà i Molet. Pere Gros. Vicenç Pladevall. Josep Solà i Clarà. Alguns d'ells van anar canviant de lloc el seu taller a diferents punts del poble.


En l'ofici de carreter, hi havia una gran participació de ferrers perquè és indispensable l'ús de la forja en la fabricació dels diferents elements de ferro que els carros portaven integrats. Hi treballaven els de Cal Quirze, Ferrer de La Font, Cal Grau, Joan Vilalta. Clusella, etc. 
Els carreters feien carros, carretes de bous, tartanes, i a més carretons per treure fems, carretons de mà, de dues rodes pels paletes, mànecs per fangues, destrals, i altres. Quan un client encarregava un carro, el carreter es posava a treballar dissenyant el model, calculant la resistència dels materials i examinant-los escrupulosament per satisfer les característiques de l'encàrrec. Acabada l'elecció del model, la primera cosa era comprar fusta seca d'alzina, pollancre, pi, roure, i freixe.
El carreter la serrava amb les eines de mà com la garlopa, el ribot o la gúbia i anava donant forma a les diverses peces de fusta.


Els botons de les rodes, que solien ser de freixe, les compraven a les serradores grans de Vic, llavors triaven buscalls gruixuts per a marcar les corbes d'unes plantilles de cartó. Amb l'aixola anaven arrodonint els raigs. Feien bullir els botons de les rodes i els deixaven eixugar a l'ombra. Posaven uns anells de ferro al botó per aguantar la fusta, mesuraven amb precisió la mida de les rodes i dels cèrcols, calculaven quina seria la dilatació dels cèrcols que escalfaven en una gran foguera matinal per la seva posterior col·locació a les rodes. Què dir de la llargada de braços o de la biga, del model de les baranes, la forma i dibuixos de les cuixes o la forma del soc del fre? Tot en perfecta harmonia, pintat amb vius colors, donava a llum una bella i resistent obra artesanal, omplint d'orgull al mestre carreter que l'havia fet i la satisfacció del seu amo.


Durant aquests anys i fins al 1936, va anar augmentant la construcció de carros. Cal dir que en el terme de Moià en els anys d'abans de la guerra, entre els pagesos de la vila i les cases de pagès, feien un cens de més de tres-cents carros. Moià agafava molta comarca, i tots els carreters establerts tenien molta feina.
Al temps de la guerra civil, i en la retirada cap a França, els rojos van requisar de Moià molts carros amb el seu animal, per fer-ne ús, o arribar a la frontera, i en els pobles de la comarca va passar el mateix. Acabada la guerra, es va tornar a treballar molt, per arreglar els que s'havien fet malbé, i per fer-ne altre cop de nous, vingué a establir-se a Moià com a carreter, el fuster de Collsuspina de nom Sebastià Parareda.


Abans de la guerra, entre 1934 o 1935, un carro d'animal gros, que podia portar una tona de càrrega, valia 140 duros, o sia 700 pessetes, ferro i fusta tot nou.
En el 1939 passada la guerra, valia 1,500 pessetes,
l'Any 1947,valia 3,000 pessetes.

L'Any 1953, el darrer carro que es va fer a Moià va ser obra de Josep Solà i Clarà, tot nou de cap a peus: fusta nova, ferro nou, va ser per el Mas Sentias, de Santa Maria de l'Estany. Va valdre 6,800 pessetes.
L'ultim carro que va córrer per Moià va ser l'any 1986 el del Francesc Guiteres (el Gai de la Mànega).


L'Ofici de carreter, una professió desapareguda a Moià fa més de seixanta anys amb l'arribada de la mecanització de les tasques agrícoles. Els carros, tota la seva gamma, s'han convertit avui en cotitzats objectes que col·leccionistes, aficionats, amants del món rural i altres els busquen àvidament i els compren moltes vegades a preu alt amb la finalitat de destinar-los a embellir finques, cases pairals, museus, cases particulars o per ambientar determinats llocs. 
Carros! unes eines de treball en què la seva construcció pertany a un món ja passat i irrecuperable on la creació, els oficis, i els diners,coneixien altres dimensions.

Joan Carrera i Vilardell. Moià. Agost 2015.


Bibliografia.


Rafael Atienza medina. Carruaje.
http://institucional.us.es/revistas/rasbl/34/art_7.pdfl
BLOG DE ARASEVENTOS. Carretero
https://arasdelosolmos.wordpress.com/2012/01/27/
EL CARRETERO
www.tubilladellago.com/carretero.doc
Carros al l'Alzinar de la Roca.
http://www.raco.cat/index.php/revistaetnologia/article/viewFile/72561/82818
LA CARRETERIA COMO ARTE Y OFICIO
http://elsoportal.avmadrona.com/txrepor06.htm
EL CARRETER RENEGAIRE.
http://blocs.mesvilaweb.cat/ramonverdaguer/?p=240130
MUSEU DELS CARROS DE VALLS.
http://www.museudecarros.com/
EL MOIANÊS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts editorial El Llamp.
MOIÂ d'ahir a avui. Josep Solà i Clarà. Pag.98 editorial La Tosca.
53 OFICIS DE BARCELONA Ajuntament de Barcelona Relacions Ciutadanes.
FEDERACIÓ CATALANA DELS TRES TOMBS
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/titol-video/video/5072532/


Imatges.


Foto. Poble Nou. Arxiu Manel Alsina.
Foto Cantonada Poble Nou.La vida d'un poble en imatges. Jaume Clará i Arisa.
Foto Taller de Carreter. Constructores de Carros en Espariegos
http://www.aspariegos.com/constructoresdecarros.html
ALICANTEVIVOTEST
https://alicantevivotest.wordpress.com/page/343/
¡ De otras peores hemos salido!
http://es.slideshare.net/sabiyut/de-otras-peores-hemos-salido

MUSEO JERÖNIMO MOLINA (Jumilla)
http://retromirador.es/2013/12/22/ciencia-pasado-museo-jeronimo-molina-jumilla/
CARRETEROS DE AROCA.
http://www.cienciatk.csic.es/Videos/Actividades+artesanales+Oficios+perdidos+X+(5)%3A+LOS+CARRETEROS_2394.html
Foto taller de carreter Callús Història en imatges. 1850-1975


Testimonis Orals.


Enric Carrera Sanyé.

Dolors Vilardell Matarrodona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada