Ventava la campana

Va ser l'any de la pedregada grossa, recordada per tothom, com la més forta del segle, es va produir el dijous 21 de juny de 1917, el dia de Sant Lluís. Aquest temporal es va formar a les costes de Calaf. El vent de garbí la va empènyer cap a la comarca del Bages.
En aquell dia, en el transcurs del matí, des dels cims més alts del poble, es veia de lluny la forta nuvolada que s'estava formant i es sentien els trons.
Dies abans d'aquest temporal, hi havia signes naturals que la gent els atribuïen al canvi de temps o al cicle lunar, estat neguitós de la quitxalla, ocells que volaven baix... Fins i tot els ulls de poll aconseguien equiparar-se amb els baròmetres: Plourà, vaticinava algú: em fa mal l'ull de poll. I sobretot amb els canvis de temps es ressenten els qui pateixen mal als ossos o han estat remenats per alguna intervenció quirúrgica. El refrany popular diu "Rojor al matí, la pluja és aquí" o la dita de "Sol rogent, pluja o vent" l "Juny, la pluja és lluny, i si plou cada gota és com el puny", etc.

Tothom sentia molta por i un gran respecte pels trons, llamps i de les padregades especialment. 

La saviesa popular diu que un hom podia protegir-se d'aquest fenomen destructor amb el llorer beneït en el dia del rams. S'usaven també coets, i cartutxos beneïts, es tiraven amb l'escopeta trets enlaire abans d'arribar el temporal. S'encenien al sant particular de cada casa ciris que havien estat encesos al monument amb la custòdia, i que havien guarnit l'església els dies de Setmana Santa; o bé candeles de la processó del dia de la Candelera. Es feia el salpàs (una cullerada de sal beneïda a les portes principals de la casa) i es posaven fulles de palma beneïda en el dia del ram, arrodonides amb forma de flor, clavades als portals. S'invocaven també els protectors amb aquesta frase: Sant Marc. Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu...)

El so de les campanes

El campaner, quan va veure que s'acostave el temporal al poble, va deixar la feina que estava fent, i va anar corrents cap a la parròquia. Tot seguit, per les escales de cargol va pujar al campanar, lloc d'on gaudia d'una perfecta talaia per poder esbrinar com evolucionava la tempesta. De seguida que va veure el perill de pedregada, va fer repicar totes les campanes per tal de prevenir el poble i intentar evitar el desastre.
La importància de les campanes i de la funció del campaner era vital en situacions com aquesta.
Així doncs, "tocar a rebato", toc que tenia també altres noms (toc de tro, toc de núvol o toc de tempesta.) tenia la finalitat de trencar els temporals. El principi és cientific i parteix de la idea que el so de la campana, una potent ona expansiva que pertorba l'aire, podia esvair els núvols i allunyar la pedregada.
Es tractava d'un toc de campana entre religiós i pagà, perquè es dóna la paradoxa, que persones que no creien en absolut en res que fes referència a l'Església catòlica, sí que creien en el toc de campanes per esvair un temporal

La gent de la Vila, coneixia prou bé el toc de les campanes, i el missatge que transmetia el campaner amb els diferents tocs. Quan el cel es tapava i es tornava més fosc, el campaner feia un "toc d'oració". Era el primer missatge de la campana grossa que anunciava a la gent que els seus conreus perillaven. Aquests darrers, tot seguit, feien la pregària adient per protegir la collita i contribuir a foragitar els mals averanys que poguessin trobar-se dins el temporal, i així esvair la tempesta que s'apropava. El campaner deixava passar una estona prudencial per comprovar si el toc d'oració i les primeres pregàries dels fidels feien efecte. Si el temporal  amainava, llavors feia el "toc de bon temps".
Si aquest toc era lent, la pagesia, tot i que estava a l'aguait, no patia, perquè el campaner, amb el ritme de les campanes, els anunciava que el perill existia però no era greu. Quan el temporal empitjorava i cada vegada era més notori el perill d'una pedregada destructora, llavors el campaner repicava les campanes molt més fort i amb un ritme més ràpid per tal de destruir el temporal, és a dir, amb el so molt més potent de les campanes intentava deixar el temporal sense cap direcció concreta per convertir-lo en pluja beneficiosa en lloc de pedregada destructora.
Quan el campaner veia que no podia aturar la pedregada, llavors tocava les campanes tan fort i ràpid com podia, tot ventant la més grossa. D'aquest toc en deien de "tocar a cumunir" o "toc de necesitat"
En escoltar-ho, la preocupació era general per la por que es tenia de perdre la collita, els camp de cereals estaven a punt de segar, la vinya prometia, l'horta, i els arbres fruiters, estaven ufanosos.

La pedregada

Inevitablement el temporal va arribar a Moià a les dues de la tarda,va entrar pel pont de Castellnou. Havia pujat amb molta força de Navarcles, seguint la riera de Calders cap al serrat de Baiones, sobre La Coma de Monistrol, empesa pel vent de garbí, abrigant la vall de Marfà, La Grossa, Serramitja, Casagemes, i totes les terres de ponent, La Talaia, Bussanya, el Raurell...
Aquesta vegada es tractava, d'un cumulonimbus molt potent, amb una alçada de 12.000 metres, els corrents ascendents al seu interior, van generar tants terrosos de gel, que per sota on es movia, ho va arrasar tot, va ser un front molt important. Mirat de lluny tenia la forma típica d'enclusa, espetegaven molt fort els trons, i l'acompanyava una gran activitat elèctrica, amb esgarrifosos llamps.
A mesura que s'acostava el temporal, fortes ventades, amb corrent d'aire horitzontal, produït pel desplaçament de la massa sòlida en caure la pedra, ho arremolinava tot lo del terra.

Bufaruts que esbategaven a batzegades, es tancaven i obrien portes i finestrons de les cases.Es va fer fosc, repicava amb força el campaner el "toc de cumunir", ventava la campana grossa. La gent estava molt espantada, l'esverament era general. No es veia cap ocell. Rebotien els terrossos de glaç en caure a terra, s'enganxaven els uns als altres, fent un soroll eixordador! Es sentia la forta olor de la terra mullada.

El Quin Viñas, que ho va viure, explicava.

"La pedra té unes coses molt estranyes, que va a rems i a salts. Heu vist alguna vegada un bufarut? Que el vent fa una manxada, llença un d'allò de pols i la tira cap aquí, ja la tira cap allà.... Doncs la pedra també, i el temporal és igual. Però amb vaig ensopegar que llaurava el camp de les pomeres, al Mas de Vilarjoan amb els bous, i amb vaig haver de posar la cistella de l'esmorzar al cap- treure l'olla i el plat allà a terra perquè no me'l xafessin, aquells rocs. Doncs aquell any tothom va quedar espantat. No va quedar res, ni palla. Allò va ser un any trist."

Es van viure situacions d'emergència, sobretot la gent que treballava al camp, buscant aixopluc,
alguns  es van poder protegir sota les, baumes, a les rases abrigats amb feixos de llenya, o dins de les barraques de vinya, d'altres es van poder amagar sota el carro. La pedra queia amb molta embranzida de la base del núvol, situada a 600 metres d'altitud.
Van ser 12 minuts infernals! El temps proporcional d'una cinquena part d'una hora. 12 minuts, que no s'acabaven mai.! La tempesta va seguir després cap a la plana de Vic, direcció a les Guilleries fins a la província de Girona, endinsant-se al mar.

Ho va arrasar tot, no va quedar res. Molts arbres van quedar sense fulles, es van trencar els vidres, va matar aviram i bestiar que estava a fora, moltes teulades de les cases van quedar amb les teules trinxades.
A terra va quedar blanc de pedra, va baixar la temperatura 20 graus de cop. Es van assolir gruixos de 10 centímetres en alguns llocs. En fondres els terrossos de glaç, originaven, amb el canvi tèrmic, fumera de boira baixa, feia fred de veritat.
Els efectes de la pedregada feien estremir, va portar molta misèria. Després altra vegada al poble, hi planava el silenci.
Va ser un any que no hi va haver collita, els més afectats, la gent del poble i els pagesos del cantó de ponent.
Aflicció general, se sentien plors, tothom anava amb el cap baix. Es van fer accions per ajudar a la gent més necessitada. L'alcalde del moment era Josep Riera i Fruns, i el rector arxipreste Mn.Pere Perramon.
La Festa Major del 1917 va ser la més trista que es recorda. No es va muntar l'envelat, ni es va llogar cap orquestra.
Aquests dies van venir a Moià els músics de la banda del regiment d'Alfons XII.
En aquesta data, s'estava edificant la fàbrica de teixits del Vapor, i estava ja coberta la primera nau, la que té el rellotge, i que està a tocar de la carretera de Barcelona. El Sr. Soler propietari, ho va cedir aquests dies al poble, per fer-hi el concert, la banda de músics.
Va ploure sovint els mesos següents, es va plantar, i sembrar, es pogué recollir alguna cosa de collita tardana.


La tradició manava que per tocar les campanes, el campaner rebia una gratificació cada any, la importància de la qual depenia de les tempestes sofertes: com més pedregades al terme, menys retribució percebia. 
En ocasió de la collita, el campaner passava per les cases de pagès, a les cases del poble i a les eres, al temps de batre, a cobrar en espècies: blat, ordi, vi i oli.
Aquest any el campaner no va passar a cobrar la seva recompensa.



Joan Carrera i Vilardell. Moià març 2016

.

Bibliografía.

Llibre EL MOIANÊS quasi memóries d'en quim Viñas. Carles Riera Fonts. Edit. El llamp


Llibre MOIÀ. El Caminar d'un poble. Sabastia Ubasart edit. Ister.


¿Cómo se realizaban los primeros pronósticos del tiempo?
http://www.neoteo.com/como-se-realizaban-los-primeros-pronosticos-del


PAISATGES SONORS. Revista Prodiemus.


Www. Prodiemus. Com.
Cumulonimbus Clouds: reaching high into the atmosphere
http://ww2010.atmos.uiuc.edu/(Gh)/guides/mtr/cld/cldtyp/vrt/cb.rxml


Sant Pere de Ribes CINC SEGLES TOCANT CAMPANES
http://www.ribes.org/parroquiastpere/Campanes-separata.pdf


Pedregada a Navarcles
http://navarcles-noticiesantigues.blogspot.com/2013/01/pedregada-navarcles-08-1917.html


Com es forma la calamarsa i la pedra?
http://www.ara.cat/societat/meteo/forma-calamarsa-pedra_0_1210679140.html


Cómo se forma y por qué cae granizo sin lluvia
http://www.diariopanorama.com/seccion/locales_13/como-se-forma-y-por-que-cae-granizo-sin-lluvia_a_171470


Cuando el cuerpo pronostica el tiempo?
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120427/54285747599/cuando-el-cuerpo-pronostica-el-tiempo.html


Formación del granizo
https://www.google.es/search?q=Formación+del+granizo&biw=1366&bih=705&tbm=isch&imgil=Fu4wjQSr8SPS6M%253A%253BVtRvoc-OcQaG_M%253Bhttps%2


La primera guerra mundial.
http://ccsocials.blogspot.com.es/2009/12/06-la-primera-guerra-mundial-1914-1918.html


Ullastrell campanar
http://blocs.xtec.cat/campanar/les-campanes/


Granizo - Wikipedia, la enciclopedia libre
https://es.wikipedia.org/wiki/Granizo


Els tocs al campanar.
http://blocs.xtec.cat/campanar/els-tocs-del-campanar/


Nieve y granizo: conceptos básicos
http://www.tiempo.com/ram/7429/nieve-y-granizo-conceptos-bsicos/


¿por que llueve granizo?
http://www.howtoes.com/question/11419


Un tomb per casa. EL PENEDÈS. EL FRED D'ABANS Joan Ill Martinez
http://untombpercasa.blogspot.com.es/2012/02/el-fred-dabans.html


How to Interpret Aviation Weather Information
//www.caa.govt.nz/Meteorology/How_to_Interpret_Wx_Info.htm


Pedregada històrica - Revista Sió
http://revistasio.cat/sio581/sio581.pdf


Tocar a bon temps - VilaWeb
http://www.vilaweb.cat/noticia/3672299/20091229/tocar-bon-temps.html

Imatges.

Noticias de Ginebra
http://noticiasdeginebra.com/2013/06/20/la-tormenta-de-granizo-que-tomo-a-suiza-de-sorpresa-fotos-y-video/


Nuvols sobre Moià. Fotomuntatges. Joan Carrera.


Significado soñar con granizo.
http://xn--significadodesoar-txb.com/significado-de-sonar-con-granizo/


Union de uniones.
http://uniondeuniones.org/profiles/blogs/la-union-de-uniones-pide-a-las-administraciones-celeridad-para-pa

Testimonis orals.

Joan Vilardell Torrentá.

Ramona Matarrodona Molas.