.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimarts, 14 d’agost de 2018

La cotxera

El pintor Ramon Casas, com tantes vegades, de camí cap a Navarcles, va fer una parada al Poble Nou de Moià, a l'hostal de Cal Zidret. Va entrar a la cotxera, un antic cobert on els traginers hi guardaven els carros i va fer-hi una fotografia. La imatge li va servir d'inspiració per fer un gran llenç: La Cotxera. En un costat va reflectir-hi cavalls i carruatges amb unes persones a peu dret, que representaven la societat més tradicional de l'època: una dona amb vestit fins als peus i un mocador al cap, un capellà, un mosso d'estable i un mosso d'esquadra. A l'altra banda, el seu flamant automòbil de la prestigiosa marca francesa Delaunay-Belleville, amb el xofer dormint assegut, tot sota la mateixa teulada  del cobert, deixant entrar una llum que inunda el fons de l'escena.
En aquest llenç, Ramon Casas representa el contrast entre la modernitat -amb l'automòbil- i el món antic de carros, tartanes i traginers, dos mons convivint a cavall entre dos segles.



Repassant la bibliografia de Ramon Casas i contemplant l'escena del quadre de La cotxera, un s'adona de la força i el significat que per ell van tenir cada un dels elements que hi figuren.
- L'aclaparadora presència del seu automòbil Delaunay-Belleville , que absorbeix completament el protagonisme de l'obra, que se serveix de la resta dels elements per distingir-lo encara més en la seva imponent disposició.

- Els animals i els carros, que certament estan relacionats amb el viatge que de jovenet va fer amb aquest medi per Catalunya l'any 1889,  junt amb el seu amic en Santiago Rusiñol.

- El cobert de la cotxera, Casas coneixia bé aquest ambient en les diferents etapes viscudes en els seus viatges als hostals i posades d'arreu del principat.

- La cotxera de Moià, per les parades que feia sovint als hostals de la Vila, anant i venint de Navarcles i de Sant Benet de Bages.

- Traginers, capellans, pagesos i mossos d'esquadra, personatges populars, coneguts i molt arrelats en el món rural de l'època.
- La cotxera és una de les seves peces més singulars, i molt significativa per nosaltres,  al ser un tema del Moianès, que amb el missatge que transmet, ens hi fa sentir vius i molt propers.
- Ramon Casas va pintar aquest quadre al seu estudi de Sant Benet de Bages l'any 1907 del passat segle, les seves mides són d'1,45 x 1,93 metres.

 Aquí teniu algunes dades interessants sobre el quadre:
- La cotxera durant els últims quaranta anys, ha estat gairebé sempre a l'estranger i en mans de col·leccionistes privats.

- L'any 1982 el quadre es va mostrar a Barcelona en la Sala Parés en l'exposició organitzada per commemorar el 50è aniversari de la mort del pintor.

- El 2013 Sotheby's de Londres el va treure a subhasta amb unes estimacions situades als 417.000 euros

- El 2017 dues exposicions, es van celebrar a Barcelona amb motiu de commemorar l'any Ramon Casas.

- Una va ser al Museu del Modernisme de Barcelona, en l'exposició ( La mirada moderna).

- L'altra exposició a la Gothsland Galeria d'Art, on s'exposaven una quarantena d'obres del pintor. La cotxera figurava en les exposicions com l'obra més destacada.

- Actualment La cotxera, està valorada en 500,000 euros.



Ramon Casas, Navarcles i Sant Benet de Bages. 
.
La família Casas tenia la seva fàbrica de filats al poble de Navarcles, a peu del riu Llobregat. Aquesta dependència estava situada a uns vuit quilòmetres de Manresa, per la carretera de Vic.
La  mare, l'Elisa Carbó, s'ocupava de la fàbrica des que va quedar viuda.  Un habitatge annex a la fàbrica  va ser durant anys la residència d'estiu de la família i  de Ramon Casas, qui des de molt jove hi havia passat llargues temporades.
Es veien des de la fàbrica les runes, amb els claustres encara en bon estat, del vetust monestir de Sant Benet de Bages, aquella malmesa joia del romànic. Ramon Casas estava interessat a comprar-lo; a instàncies seves i durant llarg temps fent  gestions,  l'any 1906 la seva mare va comprar el monestir i el va convertir en una residència d'estiu remodelada amb el gust del modernisme. A la mort de la mare, Sant Benet de Bages passa a ser propietat del pintor, qui l'habilita com a estudi i habitatge, per passar-hi temporades. Va intervenir en la restauració l'arquitecte Josep Puig i Cadafalc. En aquesta època Casas va pintar-hi el quadre, La cotxera. 
Fins a la seva mort, l'any 1932, el pintor va tenir molta relació amb el poble de Navarcles, el més proper al monestir encara que estigui situat al terme municipal de Sant Fruitós del Bages. Fruit d'aquesta relació de convivència, diverses famílies del poble, van rebre obres de l'artista.




Ramon Casas i la Modernitat

El març de 1906 Casas va anar a París per recollir el flamant cotxe Delaunay-Belleville, que havia adquirit. En aquesta empresa el va acompanyar el seu inseparable amic, en Pere Romeu. I encara que el trajecte previst era Barcelona-París-Barcelona, el viatge va finalitzar, almenys durant uns dies, a Sils, a la província de Girona. El 29 d'abril, La Il·lustració Catalana feia referència a aquest viatge a la secció Esport: "L'últim viatge del celebrat pintor Ramon Casas des de París fins aquí en automòbil l'ha convençut una vegada més de la possibilitat en què estem de comunicar-nos amb París per carretera. Va emprendre el viatge juntament amb Pere Romeu i tot i el temps variable i plujós, en tres etapes va arribar a la frontera amb tota satisfacció, després de patir les molèsties consegüents al mal estat de conservació de les carreteres i el continu travessar barrancs, va arribar a Sils, on el va detenir definitivament per l'aigua de la riera, on faltava el pont i per més intents que va fer el nivell de l'aigua li va impedir a poder-lo travessar”.



L'activitat de Casas amb el seu nou vehicle va ser frenètica. En altres publicacions es fa referència a la seva persona, no com a artista, sinó com a autèntic sportsman, qui , a més de la seva afició al ciclisme,  no s'amaga de la seva afició als seus cotxes de motor. Aquesta afició el va portar a ser considerat un element de modernitat a l'època.  Pocs anys després de la seva aparició, Casas va incorporar el seu cotxe Delaunay-Belleville a la seva pintura en diferents quadres i cartells. Ramon Casas s'autodefinia així: "Sé fer una amanida. En segon lloc, condueixo bé un automòbil. Finalment, hi ha qui diu que dibuixo i pinto d'una manera acceptable."

Els automòbils Delaunay-Belleville

La marca Delaunay Belleville era coneguda ja en el terreny de la mecànica pesada des de 1849, en què construïa calderes de vapor per a la marina francesa. Això havia proporcionat a l'empresa de Sant-Denis una experiència tècnica i empresarial molt útil, que li va donar òptims resultats quan el 1904 es va obrir  al sector automobilístic.
La presentació oficial de la nova marca va tenir lloc al Saló de París d'aquell mateix any, en el qual es van exposar automòbils de turisme amb motors de 4 cilindres, el 16/20 HP, el 24/28 HP i el 40/45 HP, projectats pel tècnic Marius Barbaroux. En aquells primers anys del segle, després de l'adveniment de les carrosseries tancades, s'anava afermant ràpidament l'automòbil de luxe, i precisament en aquest camp  es va situar la producció de la Delaunay Belleville..
Els seus 3 primers prototips eren un clar exemple d'acabats de luxe i mecànica d'alta precisió. Tècnicament, el més interessant que proposaven era un sistema de lubricació forçada amb bomba d'engranatges, patentada per l'empresa al 1897 i provat el sistema en els vaixells de motor de la Marina. Estilísticament es va introduir el radiador rodó, que es va convertir en el tret característic de la futura producció de la marca.
Al 1908, al costat dels models de 4 cilindres, van aparèixer els de 6 cilindres, un pas gairebé inevitable en el sector, dedicat a la clientela refinada i particularment exigent. Entre els clients més il·lustres de la marca francesa figuraven els noms de l'aristocràcia europea, des del tsar Nicolau de Rússia fins al rei de Grècia, juntament amb els polítics més destacats de l'època.
Fins al començament de la primera guerra mundial, la Delaunay Belleville va viure un període d'indubtable domini; els seus prestigiosos models de 6 cilindres en 2 blocs, amb vàlvules laterals, transmissió per doble junta de cardan i carrosseries signades pels mestres carrossers, els quals eren considerats com els millors de la producció automobilística francesa.




La Cotxera i Moià

Era freqüent que Ramon Casas i Santiago Rusiñol fessin parades als hostals del Poble Nou de Moià, en els seus viatges de Barcelona cap a Sant Benet del Bages, amb el seu automòbil. Coneixien bé la carretera que anava de Barcelona a Moià, passant sempre per muntanya en què seguia el massís de Montbui, cap a Sant Feliu de Codines, Castellterçol i Moià d´on sortia el ramal per anar a Manresa a la comarca del Bages.





Aquells dies també sortien i arribaven de Moià carros plens, transportant mercaderies de tota mena, i aquest trànsit que passava per la cruïlla de carreteres va donar molta vida al poble, fent proliferar oficis que hi estaven interrelacionats: Carreters, ferrers, menescals, mossos d'estable, traginers de bast, esparters, boters, basters, guarnicioners, etc.
Tot aquest moviment va ajudar a configurar a Moià el que es va anomenar El Poble Nou. Aquest va créixer a cada banda de la cruïlla de carreteres, i s'hi establiren els tallers dels oficis esmentats. A més també s'obriren els hostals de Cal Teixidor, Cal Daies, Cal Zidret, Cal Castells i la taverna del Ton, etc.


Durant els primers anys tots aquests establiments van anar prosperant, alguns es coneixien pel motiu o nom popular que la gent del poble els hi havia posat.
D'altres anaven canviant d'amo i també de nom. En 1901 l'edifici on estava La cotxera, es coneixia com l'Hostal de Can Codriñas. Per ser després Cal Zidret, Posada del Remei i més tard ja, com a Fonda del Remei, avui desapareguda.


El cobert de la cotxera de la pintura del Ramon Casas, tenia l'entrada per on és avui L'avinguda de la Vila, el terra feia baixada pel desnivell i tenia la sortida a la carretera de Vic. Anava bé per no tenir de girar els carros a dins i els hi facilitava la sortida.
En l'època d'esplendor, algunes vegades, entre els hostals de Cal Ganso, a la plaça de Sant Sebastià, i els altres del Poble Nou, pernoctaven a Moià una trentena de carros.
Per donar servei litúrgic als fidels al Poble Nou, s'hi va construir l'església del Sagrat Cor de Jesús, per iniciativa de Mn. Isidre Dalmau, la qual va ser beneïda i oberta al culte el 15 d'octubre de l'any 1885.







               Joan Carrera i Vilardell                                                      Moià gener del 2018




Bibliografia

Article: Ramon Casas el retratista de la modernitat
http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20161103/ramon-casas-retrospectiva-5603881

Llibre:  Exposicion Ramon Casas. Junta de museos de Barcelona 1958 Sociedad Alianza de artes gráficas.

Llibre:  Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Editorial Aedos Barcelona 1950

Llibre: EL MOIANÈS Quasi memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts. Editorial El LLAMP

Llibre MOIÀ 1875-1939 La vida d'un poble en imatges Jaume Clara i Arisa. Gràfiques Balmes

Automoviles Delaunay Beleleville
http://www.autopasion18.com/HISTORIA-DELAUNAY-BELLEVILLE.htm

DELAUNAY-BELLEVILLE Wikipedia
https://en.wikipedia.org/wiki/Delaunay-Belleville

Història de la marca DELAUNAY BELLEVILLE
https://motorgiga.com/historia/marcas/historia-de-la-marca-delaunay-belleville/gmx-niv22-con513.htm

Ramon Casas invertir en arte
http://invertirenarte.es/tag/ramon-casas/

Museu del Modernisme Barcelona.
http://www.ramoncasas.cat/es/tag/delaunay-belleville/

La cotxera Parada i Fonda
http://www.elpuntavui.cat/article/5-cultura/19-cultura/1018980-parada-i-fonda.html

Galeria GOTHSLAND
http://www.galeriescatalunya.com/gallery.php?id=101

Notícies Regió 7
http://www.regio7.cat/tags/ramon-casas.html


Imatges.



Llibre: MOIÀ 1875-1939, La vida d'un poble en imatges , Jaume Clará i Arisa. Gràfiques Balmes
Cotxera de Cal Zidret. Família Cirera Codina de Moià

Automoviles Delaunay Beleleville
http://www.autopasion18.com/HISTORIA-DELAUNAY-BELLEVILLE.htm

Galeria GOTHSLAND
http://www.galeriescatalunya.com/gallery.php?id=101

Ramon Casas el pintor de las mil caras.
https://www.google.es/search?q=la+cotxera+ramon+casas&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=Ctv5-IxhR1A5EM%253A%252CL_gszXZgimT-MM%252C_&usg=__0Z1bLShFdmg_Y

Ramon Casas un pintor que encara cotitza.
https://www.google.es/search?q=la+cotxera+ramon+casas&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=Ctv5-IxhR1A5EM%253A%252CL_gszXZgimT-MM%252C_&usg=__0Z1bLShFdmg_Y


Autorretrat Ramon Casas 
https://es.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Casas

Ramon Casas el retratista de la modernidad
http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20161103/ramon-casas-retrospect
Arxiu fotogràfic Eudald Font Cleries. Moià





2 comentaris:

  1. Gran article Joan!
    Sabia que tenies ganes d'escriure'l i ara veig que has tingut molta feina. Aquesta vegada has fet una veritable feina d'investigació i ens has mostrat, un cop més, que ets un gran historiador local.
    Et felicito, novament. Tant per aquesta meravellosa entrada, com per tota la feina que fas amb aquest blog que no té pèrdua: Moià d'abans.

    ResponElimina
  2. Gràcies Maria, per ser incondicional seguidora.

    ResponElimina