Cal remarcar que la manera popular d'anomenar-los era "Goics", pronunciant la segona G com si fos una C, fent així que també sonés la lletra I.
Fou rapidíssima la seva expansió, sobretot i durant els segles XVII i XVIII, fins al punt que pot dir-se que no quedà capelleta, església ni santuari que no tingués impresos els goigs en lloança del seu Sant Patró i dels altres Sants tinguts en més devoció del poble.
Sembla ser que els pelegrins que buscaren terres llunyanes portaren aquest costum
de cantar els goigs a altres comarques d'Espanya, i els mariners catalans, en els seus
creuers pel Mediterrani, escamparen la devoció de les nostres imatges més
venerables pels altres pobles riberencs d'aquest mar.
Les arts gràfiques tingueren en l'edició dels goigs, motiu per a compondre
obres populars molt belles; i amb el gravat de boixos, en els quals es
representava la imatgeria dels goigs, s'hi guanyaven la vida gravadors humils, el
nom de molts dels quals ens és completament desconegut.
Entre els que assoliren més anomenada cal esmentar: Pauner, Valls, J. Felipe, Torrent, Rovira, i Boix, també els nostres compatriotes moianesos de cognom Abadal, que foren un llinatge de gravadors.
Segons opinió del senyor Joan Baptista Batlle, autor de dos reculls de "Goigs a Catalunya en el segle XVII i XVIII", els goigs en els albors de la impremta, degueren estampar-se en fulla solta amb gravats de plana i orlats
majestuosament. Més tard, s'estamparen a doble fulla "infòlio" manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d’ells presenta quatre cares,
portant gravada la imatge de seva advocació en una plana i les lloances en forma de cobles en l'altra plana.
La imatge era després pintada a mà resseguint el dibuix i colorant-la per ser repartida en les grans festes de les Confraries.
En el segle XVIII encara perdurava aquest costum d'estampar els goigs a doble fulla, i alguns a gran format.
N'he vist que, a més d'estampar el gravat del Sant i les cobles, contenen, imprès també el motiu musical de la tonada.
Més tard, en estampar els goig en una sola
fulla, es posava en la part superior i central el gravat del
Sant, i a sota, com a motiu ornamental per a separar les columnes amb la
lletra, es posaven petits boixos representant diferents escenes de la seva
vida. Després aquests boixos foren substituïts per vinyetes.Entre els que assoliren més anomenada cal esmentar: Pauner, Valls, J. Felipe, Torrent, Rovira, i Boix, també els nostres compatriotes moianesos de cognom Abadal, que foren un llinatge de gravadors.
Segons opinió del senyor Joan Baptista Batlle, autor de dos reculls de "Goigs a Catalunya en el segle XVII i XVIII", els goigs en els albors de la impremta, degueren estampar-se en fulla solta amb gravats de plana i orlats
majestuosament. Més tard, s'estamparen a doble fulla "infòlio" manuscrit en què els fulls són plegats en dos, de manera que cadascun d’ells presenta quatre cares,
portant gravada la imatge de seva advocació en una plana i les lloances en forma de cobles en l'altra plana.
La imatge era després pintada a mà resseguint el dibuix i colorant-la per ser repartida en les grans festes de les Confraries.
En el segle XVIII encara perdurava aquest costum d'estampar els goigs a doble fulla, i alguns a gran format.
N'he vist que, a més d'estampar el gravat del Sant i les cobles, contenen, imprès també el motiu musical de la tonada.
Sota les imatges dels Sants, algunes d'una perfecció remarcable i altres d'una gran ingenuïtat, cal esmentar els motius decoratius de gerros i pitxers amb flors, alguns d'ells molt treballats, com a elements de decoració.
Si els goigs eren considerats com una producció religiosa, llavors no és d'estranyar aquesta forma única i senzilla en què se'ns presenten; cal reconèixer que sempre l'església ha procurat posar-se una mica al marge de les coses purament de moda.
Aquesta manca d'esperit de modernitat ha fet possible que es puguin admirar avui, en els temples, preciosos tresors romànics, gòtics, platerescs i del renaixement; i si bé tan sols un esperit d'innovació hagués regnat en aquestes coses, aquests grans tresors populars haurien, en bona part, desaparegut.
Alguns goigs no apareixien pas exposats en gravats de talla al boix sinó en gravats en coure; d'aquests, són especialment notables els deguts al cisell del gravador.
Quant a les orles decoradores, cal esmentar que algunes eren fetes pels mateixos gravadors, i ja en el segle XVIII moltes foren de foneria, i es formaven amb diverses peces, essent les orles més o menys lluïdes segons el bon gust artístic de l'impressor.
Avui nombrosos son els amants dels goigs, i moltes les entitats, associacions col.leccionestes i demés han creat un fons. Els busquen, fan exposicions, s'els intecanvien i els editen de nou.
Joan Carrera i Vilardell Moià novembre 2018
Bibliografia
Part d’aquest escrit es una adaptació
seguint el guió del llibre de Joaquim Pla i Cargol. ART POPULAR I DE LA LLAR A
CATALUNYA. Girona. Dalmau Carles Pla S.A. M C M X X X V I Página 119 amb el
titol de ELS GOIGS.
Arxiu amics dels goigs
https://www.catalunyareligio.cat/es/agenda/arxiu-dels-amics-dels-goigs
Goigs
Goigs
Goigs i devocions populars
Col.lecció de goigs a la
Biblioteca de Catalunya.
Amics dels Goigs
Goigs
Los goigs en Cataluña.
Goigs
- Edu365
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/creacio/popups/goigs.htm
Imatges
Fulletons dels goigs, arxiu fotogràfic de
Joan Carrera
Cantants. L'Arboç Tarragona. Matança del porc. Fotografía Todocoleccion.
https://www.google.com/search?q=todocoleccion&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&oq=todocoleccion&aqs=chrome..69i57j69i59j35i39j0l2j69i65.744
Testimonis orals.
Joan Vilardell i Torrentà, natural de Moià
Ramona Matarrodona i Molas, natural de Moià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada