Cal recordar la importància d'aquest immoble, que en temps del rei Ferran VIIè i de Maria Cristina, reina regent d'espanya, hi estigueren instal·lades les presons del partit judicial (que aleshores era a Moià) i el jutjat de primera instància. Aquesta circumstància fou potser la que el va salvar de la quasi-destrucció total que sofriren tants edificis de la vila a les acaballes de la guerra dels set anys entre carlins i lliberals. Fins a l'any 1900 hi havia instal·lada en aquesta casa l'empresa de teixits Boldú-Clermont, on la totalitat de la roba manufacturada era feta amb telers de mà. Aquesta firma va tancar negoci a Moià quan es traspassà la finca a un empresari que va venir d'Avinyó. Era en Víctor Roqueta, un enginyer industrial experimentat en mecànica, que s'havia format treballant molts anys en els tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Home d'empresa avesat i bregat a vèncer dificultats, va registrar el nom de la seva nova empresa com a " La electro-industrial de Moyá", tot i que sempre l'edifici de Cal Cerdanyà on estava instal·lada la planta, es va conèixer per denominació popular com "LA CENTRAL".
Trobo dos escrits en les Actes Municipals de l'època on queda palès aquest fet.
-Dia 6 de maig 1906. Concedeixen a Víctor Roqueta permís per fer una instal·lació de llum i força elèctrica a la població.
-Dia 2 de setembre 1906. S'acorda de fer l'enllumenat públic de carrer i places elèctric. L'únic que pot fer-ho és Víctor Roqueta, perquè només ell fa electricitat al poble.
Es dugué a terme amb celeritat la modernització de l'enllumenat públic, substituint els fanals de gas pels nous fanals elèctrics. Es van col·locar palomilles de ferro a les façanes de les cases i es van passar els fils d'electricitat. Igualment es van col·locar pals de fusta de 8 metres d'alçada a cada 60 metres de distància per aguantar els fils, fent una línia de connexió des de Moià fins a Castellterçol. Ja amb tots els preparatius fets i convinguts, l'enginyer Roqueta i l'Ajuntament, representat pel batlle del moment, Dionís Morató, va inaugurar aquesta nova planta industrial, fent la benediccio Mn.Joan Costa, rector- arxiprest de la parròquia. El 19 de març de 1907 va ser dia de festa grossa,ja que naixia la primera central elèctrica de la comarca del Moianès.
Ja des de bon principi, la central va subministrar el fluid elèctric a la Vila i a la població de Castellterçol. Després, Roqueta s'associà amb l'industrial castellterçolenc Hipòlit Roger, ampliant la xarxa i subministrant corrent elèctric a d'altres pobles, com Mura i Sant Llorenç Savall.
Per fer funcionar La Central, es feia servir un gasogen d'injecció, sistema Dowson, que proporcionava un gas anomenat mixt o pobre, que operava com a combustible de motors d'explosió. En altres paraules, es tractava d'una caldera on s'hi cremava llenya i restes vegetals que creaven gas, al posar en marxa els motors, el moviment rotatori que generaven era transmès mitjançant corretges i politges a un generador elèctric que al voltar, convertia l'energia mecànica en energia elèctrica. El gasogen Dowson es va introduir a Espanya el 1892 quan el seu inventor, Joseph Emerson Dowson, va acordar amb l'empresa Crossley Brothers incorporar el seu sistema de gasogen als motors Crossley. L'empresa de Manchester distribuïa els seus motors a Espanya a través del seu representant, l'empresa Julius G. Neville, que des de 1870 estava instal·lada a Barcelona, dedicada a la importació de maquinària anglesa, i que a partir de 1892 es va especialitzar en la comercialització de motors de combustió interna per a la generació d'electricitat.
No he pogut documentar si la màquina de gas pobre de Victor Roqueta a l'edifici de la Central va ser instal·lada per Julius N. Neville o per la Societat Anglo-Espanyola de Motors, gasògens i Maquinària General, formada en 1902 per la fusió de Julius G. Neville i la mallorquina La Maquinista naval (1893-1902). Però sigui com sigui, les dimensions de la central i la seva potència, s'ajusten a les instal·lacions que es posaven en marxa en aquella època.
Un Moià modern
Víctor Roqueta, il·lusionat amb aquest projecte, va donar un gran impuls a un Moià que s'estava modernitzant. Va proporcionar als moianesos energia motriu, també un servei d'enllumenat públic i a més, va donar peu a la instal·lació a Moià del primer teler mecànic, que va funcionar amb l'energia d'un motor elèctric.
L'electricitat que produïa el generador de La Central servia, de dia, per alimentar la incipient indústria que s'anava implantant, tan al poble de Moià com a les altres poblacions que estaven connectades. I de nits, alimentava la xarxa que subministrava corrent a la població, cases i carrers. La corrent la donaven cada dia en fer-se fosc. Les cases connectades a la xarxa, que no eren totes, ni de bon tros, les de Moià, pagaven segons el nombre de bombetes que tenien instal·lades.
Víctor Roqueta, amb il·lusió i ganes d'ampliar el negoci, es presentava a les licitacions dels concursos públics d'altres poblacions. Però no era l'únic. L'any 1912, després que el ple Municipal de Santa Perpètua convoqués un concurs per tal d'adjudicar el subministrament d'electricitat al municipi, la companyia de Victor Roqueta va ser la primera en interessar-s'hi. Tot i que la seva oferta era bona, la concessió va acabar en mans de Josep Buixó, empresari de Centelles. Buixó comprava la llum a l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya S.A., la segona de les grans hidràuliques implantades al país i que competia
amb Barcelona Traction, coneguda com La Canadenca. Buixó també s'encarregava del manteniment de la xarxa.
L'empresa, La electro-industrial de Moyá de Víctor Roqueta, va resistir les embranzides de les companyies que li feien competència fins als primers anys vint, quan fou absorbida per l'empresa Energía Eléctrica de Cataluña S.A. Al prendre possessió de La Central, aquesta companyia, va enviar un representant a visitar tots els usuaris de Moià per informar-los del fet i de les condicions de subministrament que imposaria en endavant; instal·larien un comptador i es pagaria la tarifa per kilowatt gastat. Davant les pretensions de la nova companyia, hi va haver cases del veïnat que s'estimaren més tornar a l'ús del'acetilè, l'espelma i el llum d'oli, es donaren de baixa de l'electricitat i en conseqüència, els tallaren els fils del subministrament. Alguns veïns van tardar anys a demanar una nova connexió.
Mor Víctor Roqueta.
Aquest home, il·lusionat pel progrés industrial de la nostra vila, trobo que hagués sigut just donar-li un reconeixement social, tenir per ell una actitud de consideració, o anomenar-lo moianès adoptiu. Ell, entrat ja en edat i no del tot afortunat en la salut i en la família, va enterrar al cementiri del Remei un dels seus dos fills. Als últims temps havia abandonat totes les seves ocupacions. Morí pobre, vell i malalt, oblidat de tots, lluny de la nostra Vila.
Fàbrica tèxtil de La Central
Cal remarcar que La electro-industrial de Moyá de Víctor Roqueta i les instal·lacións de la Central Elèctrica ocupaven sols una part de l’edifici de Cal Cerdanyà. A la resta del local s'hi va muntar la primera fàbrica tèxtil de Moià que treballava amb telers mecànics. L’energia elèctrica per moure la maquinària procedia de la central d’en Víctor Roqueta, que estava ubicada en el mateix edifici. El nom de la nova empresa tèxtil era Vilà i Manén.Tot i que popularment es coneixia com la fabrica de La Central. Aquesta empresa tèxtil es va posar en marxa l’agost de 1914.
Es troba la notícia documentada en el Butlletí de la Lliga de l’Arbre Fruiter Núm. 66, setembre de 1914, que diu així:
Telers mecànics, -“Amb molta activitat es va procedint a la central elèctrica, a la instal·lació dels telers mecànics, per la companyia Vilà Manén. Treballen fil, cotó i mescla. Déu doni bona sort, que beneficiarà molt la nostra vila”
Més tard, amb l’ngrés del Tomàs Prat a la societat, aquesta es convertí en Vilà, Manén i Prat.
Més endavant sortí Vilà de l'empresa i aquesta dugué, durant molts anys, el nom de Manén i Prat. Dels dos socis un s’ocupava de la producció, i l’altre de la venda.
Poc temps després es va ampliar l’espai edificant una nau en els terrenys de l'hort de darrere la fàbrica. L’ampliació s’inaugurà el setembre de 1930. Amb aquesta millora, llavors es va augmentar la plantilla fins a 70 treballadors.
Estigué la fàbrica tancada durant el temps de la guerra, però passats uns anys van obrir altre cop i encara van fer una nova ampliació en el terreny que quedava de l’hort adjunt.
A més d'aquestes ampliacions, es va renovar també la maquinària en diverses ocasions.
Finalment, l'any 1951 la raó Manén i Prat es dissolgué. Prat es quedà el local i tots els treballadors, i la meitat de la maquinària. Amb aquesta, i amb la compra de maquinària nova, inicià l’empresa Tomàs Prat i Fill R.S.C.
En 1985 la raó social Tomàs Prat i Fill R.S.C es va convertir en Bessius S.A.
Després de diverses vicissituds i en temps de crisis, l’empresa Bessius va comunicar als seus treballadors, el 24 de setembre de 1990, que havien decidit tancar la fàbrica.
El 31 de novembre del mateix any ja s’havia tret a preu de ferro vell tota la maquinària.
Es posà en venda l’edifici.
Tot i que l'immoble de La Central estava ubicat al casc antic del poble i també inclòs com a edifici històric en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’Ajuntament de Moià, presidit per l'alcalde Josep Montràs, va donar permís per enderrocar-lo.
Va ser enderrocat l'any 2000, per construir-hi, en el terreny, un bloc de pisos amb botigues a pla de carrer.
Joan Carrera i Vilardell Moià, desembre de 2018
Bibliografia
La Tosca Moià Nº 476 gener 1991
La Tosca Moià Nº 480-481 Maig Junny 1991
Revista Modilianum novembre 1967 Llugari
Picanyol.Pagina 159
La Tosca Moià Nº 118 abril 1957
Llibre MOIÂ d'ahir a avui editorial La Tosca
LA CENTRAL pagina 72
Llibre EL MOIANÈS quasi memories d'en Quim
Viñas Carles Riera Font editorial El LLAMP
Imma Bover i Aniol Coma de La biblioteca de
Moià
Els orígens de la industrialització:
màquines, vapor, fàbriques, cotó i ferro
Los orígenes de la
industrialización catalana, o cómo Cataluña se convirtió en la pequeña
Inglaterra
El proceso de electrificacion en Cataluña
La generacion de electricidad en la cuenca
minera de Berga 1911-2011
Fotos Calendari Modilianum any 2003
Santa perpetua conmemora el centenari
El
gas de madera como combustible de motores
Història de Moià Ajuntament de Moià
http://www.moia.cat/historia-de-moia/
Historia
de la Crossley brothers
http://www.cfvm.es/vercategoria.php?id=9
Imatges.
.
La
Central, foto arxiu Joan Carrera
Imagenes
lamparas antiguas
Wikipedia
Farolero
Motors
de gas flickr
Centrales
electricas antiguas.
Campanar
de Moià foto Joan Carrera
Jose María Colomo Blog de Fotografía Fabrica
de Extremadura
http://www.josemariacolomo.com/2013/01/
Foto
motor Alfonso Rovira
https://www.festalzira.com
Bombillas
https://www.google.com/search?q=fotos+bombillas&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=tsLk4Jvg-GQwpM%253A%252
Testimonis orals.
Joan Vilardell i Torrenta. Natural de Moià
Ramona Matarrodona i Molas. Natural de Moià
Moltes gràcies Joan per tornar a endinsar-nos al Moià més autèntic i que, malauradament, avui ja no hi és i poc en queda.
ResponEliminaMolt bon article, molt ben explicat i documentat. El que m'ha sorprès és la trista fi d'un gran home; Víctor Roqueta.
Certament, Joan, penso com tu. A aquest home se li hauria de fer un homenatge, si més no, donar-li un reconeixement pel que va fer pel poble i si des de les autoritats no se li fa, potser podries dedicar-li un post al blog. Rescatar aquest industrial pioner de l'oblit i donar-li un reconeixement pòstum.
Enhorabona!