LLigadora

Antigament, a l'altiplà i a l'alt Moianès, els cereals eren sembrats tots a la tardor. Es sembraven a mà, en uns camps de terra forta, terra valenta, terra de calç, terra de blat. Terra apropiada pel cultiu intensiu de cereals. Magnífics camps verds en tres estacions i de daurats al començament de l'estiu, integrats plenament en el nostre paissatge. El que es sembrava més era l'ordi, el blat i la civada. També la pàmula i l'ordi cerveser, amb el temps van arribar algunes llavors híbrides que necessitaven menys temps d'estar plantades als camps. D'ordi se'n sembrava de dues classes: l'ordi de cua de cavall, que fa una cua llarga i un altre que feia sis carrils, es coneixia també com a cabot, d'espiga curta però que té sis rengles de gra. També la xeixa del país, la civada francesa, el forment roig i el forment blanc, que era el blat especial per escairar i el més gustós.

Amb la mecanització, enrere quedaven les llargues jornades dels homes segant a mà, de sol a sol, amb el volant o amb la dalla. Les màquines ens van arribar amb certa tardança respecte a d'altres comarques. Amb elles van començar a modernitzar-se les feines del camp. Havien sortit abans ja, les màquines dalladores i també les màquines agabelladores, estirades per animals i finalment, als anys 30 van arribar les primeres lligadores.
Les lligadores van ser unes de les màquines més importants, tant des del punt de vista de l'estalvi de mà d'obra, com per la forma com permetien incrementar la superfície de blat conreada i per tant, augmentar-ne la producció.

La funció bàsica de les màquines lligadores era segar el blat, fer les garbes que les lligava amb fil de sisal, les apartava i a mesura que la màquina avançava les deixava caure en una renglera al costat seu. Després, els homes les recollien a mà i les apilaven per fer-ne les garberes. (pila de garbes)
Aquesta màquina funcionava arrossegada per animals de tir. Era el preludi de les noves tecnologies que s'anunciaven, a disposició de qui les volgués provar. Les seves prestacions eren espectaculars, creaven molta expectació, quan les exhibien a les fires i als mercats de la comarca. 

                                         Taverna Steele, a Virgínia  E.U.A. al 1831

El funcionament era així: el rampí donava voltes com un molinet, acostant amb les pales la tija amb les espigues de cereal. La serra de vaivé a baix, a la part de davant de la màquina, les tallava. Quedaven tombades sobre la pastera, que era una lona que rodava sense fi, i que amb uns llistons de fusta incorporats, pujava les tiges amb les espigues cap a sobre de la màquina on quedaven en posició òpitma per ser tallades. Un cop hi havia un cert volum tallat, automàticament, es disparava el mecanisme de lligar i passava una grossa agulla amb el fil de sisal, donant la volta a les tiges tallades els feia un nus,  l'estrenyia i tallava el fil. Seguidament la garba ja lligada baixava per la pendent de lona, com un tobogan, i anava a parar a terra, al costat de la màquina.

Guiava els animals amb les rendes, un home assegut sobre un seient de ferro ple de forats. I anava ajustant el mecanisme de pujar, o baixar, l'altura del tall, segons les necessitats del camp que segaven.
La màquina estalviava molts jornals i estrebades a la gent del camp. Així i tot, per gaudir plenament d'aquest avenç, encara hauria de passar més d'una dècada. Les van comprar primer els grans propietaris, els pagesos arrendataris van tardar més a tenir-les. En aquell moment, els que s'ho podien permetre, també apostaven per comprar tractors, encara que quedés mermada la seva economia fins que aquest s'hagués amortitzat.

                                                                E.U.A. al 1884

L'origen d'aquestes màquines lligadores cal buscar-lo als Estats Units, fruit d'un home en concret. Es tracta de Cyrus Hall Mc Cormick, d'ascendència irlandesa. Va ser ell el que va donar un fort impuls a la mecanització de les tasques agrícoles. Mc Cormick va néixer el 15 de febrer de 1809 a la localitat de Rockbridge, Virgínia del Sud, E.U.A. Ell va créixer en la plantació dels Mc Cormick, on cal remarcar que hi havia esclaus per a la seva explotació, Així i tot, cada membre de la família havia de participar en les tasques productives, principalment durant les èpoques de collita. Des de molt petit, Cyrus Mc Cormick va promoure l'ús de les màquines per alleugerir la duresa del treball al camp i fer-lo més eficient. Durant la seva adolescència va dissenyar i patentar aparells que d'una forma o d'una altra reduïen la càrrega de treball per als que treballaven la terra.

La segadora mecànica, el seu invent més conegut, el va presentar al públic a la Taverna Steele, a Virgínia el 1831. No obstant això, no va ser una idea completament seva, sinó que en el fons va modificar el disseny d'un model de segadora-lligadora prèviament realitzat pel seu pare, Robert Mc Cormick. La seva segadora, en aquella època, era capaç de tallar deu acres (4 Hectàrees) al dia, l'equivalent al treball realitzat per cinc homes. Diversos dels seus invents havien sigut igualment desenvolupats prèviament, com l'agabelladora, que alhora que segava el cereal, al darrere seu el deixava arrenglerat per recollir-lo manualment i fer les garbes lligant-les a mà. (escrit d'aquest blog amb el nom de Segant a màquina).

                                         LLigadora estirada per quatre cavalls

El seu mèrit va estar en la integració dels conceptes de disseny, en l'obtenció de les patents respectives i finalment en la fabricació de la maquinària, fins a fer-la apta per  comercialitzar-la. Ell mateix va patentar la seva lligadora com a "Millora de màquines per a la collita de gra petit" el 21 de juny de 1834. Aquesta màquina, en els seus inicis, era molt sorollosa i es diu que espantava els cavalls que l'estiraven, però va fer que l'agricultura fos molt més eficient, i els seus resultats van ser molt favorables.

Es van començar a produir i a vendre les segadores Mc Cormick, atenent la demanda dels agricultors locals a Virgínia.
A partir d'aquí, la venda de les lligadores adquireix una velocitat exponencial i van des de 7 unitats el 1842, a 50 el 1844, 128 el 1845, 778 el 1848 i 50.000 l'any 1884.
Per aconseguir vendre aquest nombre de màquines, Cyrus va crear una societat amb CM Gray i junts van instal·lar una fàbrica a la riba septentrional del riu Chicago, on produïren 500 segadores-lligadores destinades a la collita de l'any 1848.
El 1851, la segadora-lligadora McCormick va rebre el guardó "Grand council Medal" en l'Exposició Universal, al Crystal Palace de Londres i en els anys següents li van donar diversos premis també, en nacions Europees.

                                   Segant al Moianès, les fotos de sota, al pla del Masot


Va ser arran de tot això que van sortir diversos fabricants, que produïren maquinària semblant a la seva, amb noms com Deering, Massey Harrys, Oliver, John Deere, Viking, JF, i Krupp i Fahr, a Alemanya. Laverda a Italia o Amouroux Frères, a França.

Aquestes màquines van ser importades a la nostra península a principi del segle XX, procedents de U.S.A. i Europa. Vistos aquests dissenys, fabricants nostres pogueren copiar-les i van iniciar la seva fabricació, amb marques com Trepat, Ajuria, Alpuema, El Leon, etc. Les lligadores, doncs, van ser una de les màquines més esperades. Van ser acceptades d'una manera general i el seu ús va durar fins a la dècada dels anys seixanta, juntament amb les màquines de batre. Màquines que van alliberar als agricultors dels treballs de sega manual i de les tasques de separar el gra de les seves tiges de palla.(Escrit d'aquest blog amb el nom de Màquina de batre) Les lligadores i les màquines de batre eren doncs els complements que tancaven el cicle de la recollida dels cereals.
El mecanisme de moure la serra, i les paletes del rampí estaven ja assajats amb les màquines percussores, com ara la dalladora, o l'agabelladora. Però era totalment genuí i innovador el sistema mecànic de passar el fil per la garba, fer-hi el nus i tallar-lo. 
Les rodes eren de ferro sense pneumàtics, la màquina necessitaven un engreixament periòdic junt amb un manteniment regular de les seves parts mòbils. La serra alternativa s'havia d'esmolar freqüentment. Pel seu desplaçament per camins, les lligadores anaven proveïdes de dues rodes auxiliars de ràpida col·locació, ja que es desplaçaven de manera transversal a la seva posició de treball.
A Moià, de lligadores, només en tenien les cases grans, perquè havien de ser arrossegades per tres o quatre animals valents. El Masot, Castellnou, El Prat, La Granoia, Vilarjoan, etc. 
Amb el temps, es va anar substituint el tir dels animals amb l'arribada dels primers tractors. 
I seguiren així fins que en els anys cinquanta van venir les primeres màquines "cosetxadores" anomenades al principi com les "màquines de segar i batre".

                                     Moià. El Masot, amb la muntanya de Pol al fons

Mc Cormick va ser el responsable de la formació de l'empresa Mc Cormick Harvesting Co i després la International Harvester Co, una de les companyies fabricants d'equips agrícoles més gran del món. Mc Cormick va fer molt més que inventar una màquina agrícola, ell va revolucionar l'agricultura a tot el món, va impulsar el creixement dels EUA com una potència mundial. Va contribuir a l'aparició de Chicago com una ciutat important, va ser pioner en les pràctiques empresarials que avui estan estandarditzades i va influir en el resultat de la Guerra Civil en el seu país. L'invent de Mc Cormick, i els seus perfeccionaments, van produir una evolució en la tècnica agro-industrial que representà una de les fites més reconegudes de la Segona Revolució Industrial. Cyrus Hall Mc Cormick va morir, immensament ric, el 13 maig 1884.

Les lligadores, tota la seva gamma, s'han convertit avui en cotitzats objectes que col·leccionistes, aficionats, amants del món rural i altres, busquen àvidament i les compren moltes vegades a preu alt, amb la finalitat de destinar-les a embellir finques, cases pairals, museus, cases particulars o bé per col·leccionar-les.





Joan Carrera i Vilardell                                                                        Moià Agost 2015.





Bibliografia.



Llibre. El despertar del món rural a la postguerra.Fina Vila i Clotet. Pagés Editors

Mc Cormick History WIKIPEDIA.
https://en.wikipedia.org/wiki/McCormick_%26_Company

Mc Cormick International Harvester Collection
http://www.wisconsinhistory.org/Content.aspx?dsNav=N:1167

WILLIAM WALLACE La segadora mecànica.
http://williamwallace13.blogspot.com.es/2011/11/la-segadora-mecanica.html

MUSEU TREPAT Tàrrega.
http://www.museutrepat.cat/bundles/frontend/pdf/viatge-pel-tunel-del-temps.pdf

Segadora-gavilladora, en plena faena, HERRERA DE PISUERGA
http://www.pueblos-espana.org/castilla+y+leon/palencia/herrera+de+pisuerga/655360/

Homenaje al campo-asturianu
https://www.facebook.com/pages/Homenaje-al-campo-asturianu/350056731676215

Peter Ruster. History of Gallic Reaper
http://www.gnrtr.com/Generator.html?pi=208&cp=3

MAQUINAS QUE FUERON POPULARES PARA LA SIEGA DE CEREALES
http://www.famae.es/files/FAMAE%20N%C2%BA16.pdf

Cómo ha cambiado la agricultura española en los últimos 100 años
http://blog.agriaffaires.es/2014/08/como-ha-cambiado-agricultura-en-los-ultimos-100-anos/

La lenta introducción de la revolución en la agricultura
http://blogdelaclasedehistoria.blogspot.com.es/2010/09/la-lenta-introduccion-de-la-revolucion.html



Imatges.

Paisatge de Moià. Arxiu fotogràfic Eudald Font Cleries de Moià


Les tres últimes fotos són de lligadores treballant a la finca del Masot. Moià.

Dibuix lligadora.
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:McCormick_Twine_Binder_1884.jpg

Cyrus McCormick's Reaper: The Ag Industrial Revolution Began in Virginia's Shenandoah Valley
http://blueridgecountry.com/newsstand/magazine/mccormick-reaper/

El Masot Moià. Fotos arxiu fotogràfic J. Carrera

YESTERDAY TRACTORS.
http://www.yesterdaystractors.com/cgi-bin/viewit.cgi?bd=ttalk&th=1236690

Peter Ruster. History of Gallic Reaper
http://www.gnrtr.com/Generator.html?pi=208&cp=3

REAPER
https://www.google.es/search?q=mc+cormick+Gallic+Reaper+pictures&biw=1366&bih=667&tbm=isch&imgil=C7qsZQ2YoMoLjM%253A%253BWdJa7FVpgGPXNM



Testimonis orals.



Enric Carrera Sanyé. Natural de Moià
Ramon Carrera Mas Natural de Moià