Les gimcanes de motos que avui ens ocupen, eren proves d'obstacles, en un recorregut relativament curt i en un
espai acotat, en què els participants anaven sobre una moto. En aquesta activitat, entre l'esport i la festa, es premiava l'habilitat
dels participants per superar un seguit de proves tot conduint el vehicle. Les
gimcanes van fer furor a Catalunya a les dècades dels anys cinquanta i
seixanta, i Moià també es va apuntar a la febre. Organitzar una gimcana de
motos era tot un símbol de modernitat; al poble, corrien algunes bicicletes, però cap de nova, les motos eren comptades, just
en aquell moment començaven a circular les motos modernes de fabricació nacional en la postguerra. La gent anava a treballar a peu, al camp s'hi
anava amb carro i la terra es cultivava amb l'ajuda d'animals. Les cases del
poble totes tenien bestiar. La moto, en els anys seixanta, era, en la majoria de
casos, un objecte cobejat i una eina necessària per al transport individual i
per al desenvolupament de les tasques diàries.
Era molt habitual veure les motos equipades amb grans bosses o alforges
col·locades als laterals, un porta-paquets elàstic al darrere i moltes
vegades, amb l'acompanyant aguantant dues grosses cistelles plenes una a cada braç, o un sac a
l'esquena lligat amb cordills com una motxilla. També portaven algun aviram o un farcell col·locat sobre el dipòsit de benzina,
es veien algunes motos amb un petit remolc de dues rodes enganxat al darrere, però menys
sovint, amb un sidecar al costat.
Eren temps en què no hi havia roba adequada. Els motoristes es vestien amb gecs
o jerseis de mitja fets a casa,
utilitzaven papers de diari col·locats al pit per parar l'aire i el fred, guants de llana a les mans, fets de punta de ganxet. Al cap, una boina, gorra, o casc de
suro i ulleres de la marca Clímax; es calçaven espardenyes o alguna cosa
millor que les sandàlies. Cal dir que els motoristes estaven molt exposats i
havien d'aguantar totes les inclemències del temps.
El fet de poder anar sobre una moto era tot un triomf personal, un mitjà de
transport versàtil i que permetia gaudir de plena llibertat a totes
hores pels camins de bosc i per les carreteres en mal estat d'aquella època, en
què, de cotxes, n'hi havia molt pocs, eren molt difícils d'adquirir, cars de
compra i de mantenir; només uns quants afortunats en podien tenir. Així doncs,
en aquesta situació, la moto, amb tots els seus inconvenients, era una màquina
que cobria les expectatives i que acomplia perfectament la seva funció.
D'acord amb aquest fenòmen de moda i en aquell context de pocs recursos, una gimcana de motos era fàcil i barata d'organitzar, es feien reunions prèvies i es repartien la feina a fer entre
uns quants. Els empresaris com els paletes,
aportaven cordes, taulons, fustes i tanques. Els pagesos i fusters feien el muntatge. Un
grup de voluntaris ajudaven en tot el que calgués, l'ambient era distès i amb
aire de festa. Es designava quines persones farien el control i quines
serien els àrbitres. S'imprimien programes i es repartien per les cases. Per anunciar-ho, estava apuntat amb guix, amb lletres grosses, a la pissarra d'anuncis de la
Baixada del Mestre. L'Agutzil ho pregonava fent la crida pel poble a toc de
trompeta. Els comerciants de la vila col·laboraven econòmicament en els anuncis
dels programes impresos. Alguns pagaven els trofeus, que consistien en copes de diferents mides. Se celebraven aquestes gimcanes coincidint amb els dies de La
Fira Mercat de la segona Pasqua o Pasqua de Pentecostès, també en els dies de
Festa Major al mes d'agost, que feien constar sempre el dia i l'hora en què es faria
la gimcana en el programa d'actes.
La gimcana de motos es feia amb motos estrictament de sèrie, sense
modificacions de cap mena, era la moto que es feia servir habitualment. Es van fer gimcanes a l'esplanada de baix del Parc Municipal, a l'avinguda de la
Vila -abans Avenida del Caudillo- i també moltes al camp de futbol. Cal dir que
els participants, amb les seves motos, els hi agradava molt lluir-se, era una
exhibició de caràcter personal, al mateix temps que presumia cadascú de la seva
moto i de les seves habilitats
conduint-la. La
imatge que tenim en la primera fotografia d'aquest article ens situa al mes de maig de l'any 1968, a l'avinguda de la Vila, davant el Teatre Viñas, on una munió de gent -bàsicament joves- presencien les
evolucions dels motoristes que intenten superar la prova. Constava aquesta de donar la sortida a les
motos totes plegades sobre una ratlla marcada a terra, fent un curt recorregut en
pujada, i guanyava el que quedava últim, aguantant l'equilibri sense posar els
peus a terra. Guanyava el que sabia fer-ho més a poc a poc.
Majoritàriament
les proves constaven de trampolí
basculant, salt de rampes, eslàlom, equilibri,
etc. No comptava el temps que s'hi estava a fer el recorregut, penalitzaven les
faltes i puntuaven les proves que es realitzaven amb èxit. Els premis pels guanyadors es
repartien després per categories, per les motos petites i per les grosses de
més cilindrada. El públic que hi assistia era nombrós, bàsicament compost per gent jove. Era un
espectacle entretingut i vistós en què els participants i la gent que hi
assistia s'ho passaven molt bé. Amb el pas del temps les gimcanes van
deixar de ser sols per motos. Quan ja començaven a rodar més
vehicles, se n'organitzaren per cotxes i es feien al camp de futbol. Es van fer
també moltes gimcanes d'habilitat amb tractors, algunes d'elles a l'antic camp
de futbol, abans que s’urbanitzés la plaça dels Ànecs. Pero aquestes
altres gimcanes són ja una història per un altre dia.
Joan Carrera i Vilardell. Moià, gener
2021
Bibliografia
Moià. Calendari
Modilianum maig 2015. Text d’Elvira Permanyer i Sert
Wikipedia.
Gimcana
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gimcana
Formulamoto. Las
motos que cambiaron nuestra historia.
https://www.formulamoto.es/reportajes/motos-cambiaron-historia-1956-1966/63897.html
MOTOCICLISMO Las
motos que cambiaron el mundo.
https://www.motociclismo.es/pruebas/24-motos-cambiaron-mundo_179259_102.html
Wikipedia Història de la
motocicleta als Països Catalans
Wikipedia. Motor de dos
tiempos.
https://es.wikipedia.org/wiki/Motor_de_dos_tiempos
Imatges.
Moià. Calendari Modilianum maig 2015.
Motor. Arxiu fotogràfic. Joan
Carrera: Participants amb moto LUBE 125 cc. Moto Vespa 125 i
amb MOTO GUZZI HISPÁNIA. 65 cc
TODOCOLECCION
https://www.todocoleccion.net/catalogos-coches-motos/vespa-gymkana-moto-vespa-club-oviedo-asturias-original-buen-tamano-es-foto~x44641606
Testimonis Orals.
Enric Carrera i Sanyé, natural de
Moià
Dolors Vilardell i Matarodona, natural de
Moià.
Josep Carrera i Vilardell, natural de
Moià.
verdana 12
Quants records ens has fet venir a la memòria amb aquest post!
ResponEliminaA Palafrugell també se n'organitzaven d'aquestes gimcanes, i penso que arreu... De moto, de cotxe, amb bicicleta i més endavant, també amb ciclomotor. Eren una bulla i t'ho passaves pipa! Sincerament, no sé perquè les varen treure.
Moltes gràcies Joan per fer-vos viatjar en el temps a través dels teus magnífics articles!