Antics forns per coure obra a la comarca del Moianès

Queden encara les restes d'alguns forns per coure obra localitzats a diferents llocs de la comarca del Moianès,
Son construccions de diferents èpoques, que van des de: Ibèrics, romans, o baixmedievals,
Alguns d'aquests forns estaven establerts a la rodalia del poble que per cobrir les necessitats feien obra regularment a totes les èpoques de l'any, Al Saiol, a la torre del Fum, Passarell, La Datzira, Coromines, el Pla Romani, etc.
El verdader personatge i gran professional amb molts coneixements i experiència de la matèria era el TEULER, a Moià en teníem uns quants i eren autèntics especialistes, sabien molt de fer obra, d'enfornar, i de coure, i que si convenia, es desplaçaven a fer-ho a les cases de pagès escampades per al terme, acompanyats sempre dels seus ajudants treballaven amb contracte per al propietari del forn que per fer obres ells li feien les peces que necessitava fen una fornada ocasional.
Tots aquests forns d'obra no se sap del cert fins quan varen estar en actiu, es creu que varen funcionar fins que aquesta activitat es va industrialitzar, amb el ressorgiment de les bòbiles, unes instal·lacions més grans i més complexes per treballar que ja utilitzaven maquinaria.
A la nostra comarca aquest canvi es va fer entre els anys 1930 al 1950

                            Forn de dues boques. La Cabanya. Moià

La tècnica de fabricació d'obra i els diferents tipus de material utilitzats, van evolucionar molt poc des dels seus inicis es coïen peces de fang fetes a mà, rajoles, maons, teules, cairons... i com a combustible no es feia servir altra cosa que els feixos de llenya.
El procés de treball dels teulers per fabricar les peces d'obra era el següent

Obtenció d'argila
La matèria primera es treia de la terra o terrer L'argila és molt abundant gairebé a tot arreu, però abans de construir un forn s'asseguraven que aquest material fos adequat, de bon treballar, sense rocs, o terrossos durs que podrien malmetre l'obra durant la cocció, normalment per comprovar-ho es feien algunes peces i es coïen en altres forns.
Es treballava al terrer quan hi havia poca feina al forn, que solia ser a l'hivern o en temps humit que impedís assecar l'obra. S'arrencava la terra a pic i pala, i si calia es passava per un garbell per a separar-ne les pedres, Si la tarrera no era al costat del forn, s'hi duia la terra amb un carretó.

                          Els cairons de les eres es marcaven passant-hi els dits, per tal de no relliscar el bestiar.

Parar bassada

Quan es volia fer obra, el dia anterior s'havia de parar bassada, posant terra i aigua a la bassa en proporció adequada. L'endemà es pastava amb mans i peus, o només a mà si el fang era per fer teules o rajola prima.

Abans d'entrar a la bassa de fang, l'aigua passava per un bassó on es posaven els motlles de fusta en remull quan no es feien servir, per evitar que en assecar-se, es deformessin. Si a causa de la secada s'acabava l'aigua, calia portar-la en carro.

Emmotllar
Aquesta feina es feia arran de terra, a la plaça on s'escampava cendra, o cendra amb sorra formant una solera al lloc on s'havia d'emmotllar. La seva funció era la d' evitar que el fang s'enganxés a terra. En canvi., les teules s'emmotllaven damunt d'una taula.
S'omplia un carretó amb fang de la bassa i es portava al lloc de la plaça on es treballava.
El teuler anava agafant porcions de fang i s'omplia el motlle passant-hi la rasadora, un llistó per treure el fang sobrant. Les peces s'allisaven llavors amb les mans molles, per això calia tenir un gibrell o galleda plena d'aigua al costat, encara que si les peces, en lloc d'allisar amb les mans es feia amb una làmina de ferro amb mànec de fusta anomenada garrot. A continuació es llevava el motlle i es passava per cendra, o per cendra i sorra barrejades, o es mullava a fi que el fang no s'hi enganxes.
En desemmotllar solia formar-se una aresta a la vora de les peces que s'aplanava prement amb una fusta plana amb mànec. Aquesta operació també servia per aplanar les rajoles primes que en assecar-se es corbaven una mica.
Les teules es feien a la taula, on es podien fer també rajoles i maons de quart, el fang per a teules havia de ser més espès, i s'havia de pastar a mà al damunt d'una fusta. Les teules es feien com les altres peces planes amb un motlle en forma de trapezi. Un operari feia lliscar
la peça ja desemmotllada cap a la vora de la taula, on un altre home la recollia amb la posadora que li donava la forma de teula. Amb la posadora s'anaven posant les teules a terra, on havien de mantenir la forma fins a assecar-se, encara que per estalviar espai a la plaça, les teules ja es podien posar dretes l'endemà d'haver-se fet, de dues en dues, encarades. Si es feien peces planes a la taula, en lloc de posadora s'utilitzava una fusta ben plana.

Assecar
L'obra es mantenia estesa a la plaça fins que era seca. Llavors si feia falta acumulant prop del forn fins que n'hi havia prou per fer una cuita. Entretant si feia falta, s'esbravava, feina que consistia a treure amb un ganivet o un simple tros de llauna les rebaves que podien quedar a les peces. L'assecament de l'´obra venia determinat per les condicions del temps, per això la millor època per fer obra era a l'estiu. Al Moianès s'emmotllava de març a octubre, i es guardava l'obra crua sota teulada per anar fent cuites a l'hivern, tot i que si convenia es podia coure a qualsevol època de l'any.

                            Forn d'una sola boca. El Riu. Moià
Enfornar
L'obra seca s'apilava ordenadament dins del forn, fins a dalt, deixant lliure la prolongació dels forats que sortien
En forn gran podien apilar-se fins a 10 o 12 rengs d'obra, que feien un gruix de 3 o 4 metres, i molt més limitat era l'espai dels forns petits
La càrrega del forn es cobria amb obra posada de pla i grapats de fang o bé amb teulissos: trossos petits de teula o maó. Un sistema eficient era cobrir la càrrega amb totxos sencers i alguns de partits per la meitat que eren utilitzats com a tapa per arreglar el tiratge dels forats del forn tapant-los o destapant-los segons calgués
Abans de coure s'havia de repassar la volta del forn i posar-hi fang on estava malmesa per les fornades anteriors. El foc ho consolidava coent aquesta reparació.

Coure
Es cremava brancam de pi, generalment en forma de grans feixos. El combustible s'empenyia cap a dins i es removia dins el forn amb la forca. Normalment no es tapava la boca del forn.
El forn assolia uns 1.000 graus centígrads de temperatura i agafava un color daurat. Calia alimentar el forn nit i dia, per tal que no baixés la temperatura i calia també el foc que no fos excessiu i que estigués ben repartit. El foc es controlava i dirigia tapant i destapant la coberta de la càrrega, ja que com més forat i deixaven més tiratge tenia el forn i més intensa era la combustió.
Si una part de la fornada s'escalfava excessivament, es començava a fondre i a vitrificar-se cosa que s'endevinava des de fora per un lleuger enfonsament de la zona afectada. Llavors en l'argot dels teulers es deia que “havien fet un sant “potser per les formes escultòriques que presenta l'obra que ha sofert aquest procés.
Quant el color daurat arribava a la part alta de la cuita es donava per acabada. La durada de la fornada depenia de la mida del forn, en un de mitja durava de dos a tres dies amb les seves nits, en la que es cremaven de 300 a 400 feixos de llenya. Un cop cuita l'obra es tapava la boca del forn amb pedres i fang i es deixava refredar lentament durant 4 o 5 dies.

Desenfornar
Un cop refredat el forn, es netejava, guardant la cendra en un lloc cobert, ja que com s'ha dit abans, era utilitzada quan s'emmotllava
L'obra cuita es retirava i s'apilava a l'exterior per la seva venda.

Venda de l'obra
Les teules, maons, rajoles...... S'apilaven a l'aire lliure i es venien allà mateix al consumidor o eren transportats en carro a les obres. La venda sempre era a tant la peça.
Tots els pobles grans i ciutats tenien forns, per tant els clients solien ser els del mateix poble o com a molt, dels pobles petits de la rodalia. A més les peces d'obra són un material pesat i quan tot el transport es feia amb carro o a llom dels animals la distància era un problema afegit.
Algunes cases de pagès tenien el seu propi forn i l'obra feta ja es quedava allà mateix.

El treball al forn d'obra
La feina del teuler era feixuga, com moltes feines ho eren abans de la industrialització. La feina al terrer es feia a pic i pala, el fang es pastava amb mans i peus, es treballava moltes hores al sol a ple estiu, es passaven moltes estones ajupits, solien anar descalços i bruts de fang, durant la cuita s´havia de vetllar el forn dia i nit...... Tot i que els teulers més experts feien les tasques més delicades, com fer teules, tothom col·laborava en qualsevol de les feines, segons les necessitats.

                            Forn de dues boques. Mas Coromines Moià.

Les peces d´obra
Les peces més habituals que es feien eren les següents.

La teula
La teula tradicional o àrab es fabrica a Catalunya des de fa segles, i devia ser la peça dominant als forns d´obra, ja que s'anomenaven a tot arreu “teuleries”, sent els “teulers” els artesans que hi treballaven.

El cairó
És una peça quadrada, de mides variables, antigament, pels voltants d'un pam de costat. Sembla que junt amb la teula són les peces d´obra cuita més clàssiques. Servia per enrajolar, tant les estances de l´interior com les eres de batre. Els cairons de les eres es marcaven en passar-hi els dits quan s'emmotllaven a fi que els animals no hi rellisquessin, i els de l'interior de les cases eren llisos.

El tovot
Originalment era una peca grossa de fang, sense coure que servia per a fer parets de manera similar a la tàpia. A finals del segle XIX se seguien fent tavots encara que cuits.

El pitxuli o melindro
Era estret i gruixut, més o menys de 10 x 30 x 8 cm. S'utilitzava per fer claveguerons, conductes de les aigües residuals de les cases

El totxo o maó
Peça molt utilitzada per a fer pared, cantonades, arcs, pilars. El seu gruix era pels voltants de 5 cm.

Mao de quart
De 3´5 a 4 cm. De gruix. Solia servir per a fer envans i altres obres d'interior.

Mao prim
D'uns 2 cm. De gruix

Rajola
D´un cm. De gruix. Solia servir per recobrir el terra (enrajolar)

Joan Carrera i Vilardell. Gener 2012

Bibliografia.

La Culla. 5.3 FABRICACIÓ TRADICIONAL D´OBRA. Camp d´aprenentatge del Bages.www.xtec.cat/~jgirabal/.../fabricacioobra.pdf
FORNS ANTICS DE CERAMICA A LA CATALUNYA CENTRAL.Albert Fabrega Enfadaque.
La Culla. 5.1UNS ANTICS FORNS DE CERAMICA. Camp d´aprenentatge del Bages.
RAJOLERIES. Taller d´História de Celrà.http://www.tallerhistoriacelra.cat/coneixpoble_rajoleries.htm
La Culla. 5.2 ELS FORNS D´OBRA O TEULERIES.Camp d´aprenentatge del Bages
www.xtec.cat/~jgirabal/.../fornsobra.pdf -
Carles Riera Fonts. EL MOIANËS quasi-memories d´en Quim Viñas.

Fotografies. 

Joan Carrera

Testimonis orals.

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià.
Enric Carrera Sanyè Natural de Moià.