Publicat a La Tosca Nº 748 Octubre Novembre 2014
Model
de la marca Montesa, presentat a la premsa especialitzada el gener de
l'any 1957 del qual se'n van fabricar un total de 18.544 unitats.
Brio
81. Aquesta motocicleta de la casa Montesa era l'evolució i
l'actualització de la seva predecessora, la Brio 80. Però a la pràctica,
aquesta moto va ser molt més que això, va sorprendre i va ser tota una
revolució. La Brio 81 va tenir un rol molt important en el canvi de la
forma en què es va dur a terme la seva realització, va representar
l'abandonament del color vermell i negre habitual pel nou "verd truita"
i, entre les millores que s'hi van introduir, incorporava un sistema per
silenciar l'admissió amb un filtre d'aire de grans dimensions, un
volant d'inèrcia al cigonyal, que aconseguia més par i suavitat de
marxa, uns efectius silenciadors d'escapament i un motor molt elàstic
que permetia anar a poques revolucions amb la marxa llarga i reprendre
l'acceleració amb gran suavitat sense batzegades.
Molt enrere quedaven les pesants motos de fabricació estrangera d'abans i després de la guerra, les bicicletes a motor, i els ciclomotors de petita cilindrada.
La
Brio 81 era una moto vistosa, molt ben feta, robusta, fiable, moderna i
agradable de formes que deixava molt enrere en aquell moment els models
semblants de la competència.
Si ens volem
situar en el context històric i social de l'època, trobarem que abans
d'aquest moment , a Espanya, es van realitzar enormes esforços per
sortir de la situació de misèria de l'etapa de postguerra. La moto en
els anys seixanta era, en la majoria de casos, un objecte cobejat i una
eina necessària per al transport individual i per al desenvolupament de
les tasques diàries.
Era molt habitual veure les motos
equipades amb grans bosses o alforges col·locades als laterals, un
portapaquets elàstic al darrere i, moltes vegades, amb l'acompanyant
aguantant dues grans cistelles plenes, o un sac a l'esquena lligat amb
cordills com una motxilla.
També portaven algun aviram
o un farcell col·locat sobre el dipòsit de benzina, es veien algunes
motos amb un petit remolc de dues rodes enganxat i, menys sovint, amb un
sidecar al costat.
Eren temps en què no hi havia roba
adequada. Els pilots es vestien amb gecs i jerseis de mitja fets a
casa, utilitzaven papers de diari col·locats al pit per parar l'aire i
el fred i guants de llana. Al cap una boina, gorra, o casc de suro i
ulleres de la marca Climax i es calçaven espardenyes o alguna cosa
millor que les sandàlies. Cal dir que els motoristes estaven molt
exposats i havien d'aguantar totes les inclemències del temps.
El
fet de poder anar sobre d'una Brio era tot un triomf personal, un mitjà
de transport versàtil i sostenible, que permetia anar amb plena
llibertat a totes hores pels camins de bosc i per les carreteres en mal
estat d'aquella època en què, de cotxes, n'hi havia molt pocs, eren molt
difícils d'adquirir, cars de compra i de mantenir; només uns quants
afortunats en podien tenir. Així doncs, en aquesta situació, la moto,
amb tots els seus inconvenients, era una màquina que cobria les
expectatives i que acomplia perfectament la seva funció.
Amb
el temps, el creixement econòmic va arribar a la majoria de la
població. Des de 1960 fins a la mort de Franco, la participació dels
salaris en la renda nacional va créixer almenys un 20%. El consum va
créixer extraordinàriament, el benestar de la vida moderna estava
finalment a l'abast de l'espanyol mitjà. El 1975, el 80% de la població
tenia frigorífic, televisor i rentadora. Alhora, la setmana laboral, de
mitjana, es va reduir de 48 hores el 1964 a 44 el 1975.
La
industrialització dels anys seixanta i setanta va provocar una
autèntica transformació social i cultural a Espanya, que va deixar de
ser un país rural i agrícola, per col·locar-se, a poc a poc al nivell de
les nacions europees capdavanteres.
La Brio 81 va ser
una de les motos que va col·laborar en aquest desenvolupament, alhora
que va ser un mut testimoni de la transformació que es va a dur a terme
al país en aquests anys.
Montesa
va ser la primera fàbrica de motocicletes espanyola amb producció en
sèrie i amb una vocació veritablement industrial i exportadora, marca
que ha sobreviscut fins als nostres dies.
Joan Carrera i Vilardell Moià 2014
Bibliografia
-Donostia San Sebastian Guipuzkoa .El mundo sobre Dos Ruedas.Motos y motoristas Exposicion e História.
-POLÍTICA ECONÓMICA: ECONOMÍA DE GUERRA Y SITUACIÓN DE ESCASEZ. CONTEXTO HISTÓRICO, SOCIAL Y POLÍTICO DE LA POSGUERRA ESPAÑOLA
-IMPORTANCIA SOCIAL DE LA MOTOCICLETA
-Francisco Herreros. Monografias Moto Retro: Montesa Brio.
-Colección Pere Permanyer. Guia de la exposición de Motocicletas.
-JOSÉ LUIS GARCÍA DELGADO: La economía española durante el franquismo
-MOTOS DE ANTES file:///C:/Users/user/Desktop/MONTESA-%20VERDA/MotosdeAntes.com%20-%20El%20Portal%20de%20las%20Motos%20Clasicas.htm
-Montesa Catálogo. http://www.montesaweb.com/
Testimonis orals:
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Josep Carrera Vilardell. Natural de Moià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada