Publicat a La Tosca Núm. 730
Juliol Agost 2012
Alguns de nosaltres probablement guardem en la nostra memòria el record dels deliciosos gelats que es feien a casa amb la geladora tenint viva encara la imatge de quan ens tornàvem ara un ara l'altre a donar voltes, voltes i més voltes a la maneta.
La geladora consisteix en un cub de fusta, en el qual (en posició vertical) s'hi posava un cilindre metàl·lic buit amb tapa, de diàmetre menor que el cub, que quedava fix al centre. Dins del cilindre hi havia un eix amb unes paletes laterals fixes. A la part superior, el cub tenia un mecanisme que fixava el cilindre buit (contenidor del producte a congelar) en posició vertical i que mitjançant uns engranatges cònics (semblants al pinyó d'atac i la corona del grup hipoide del diferencial d'un cotxe) permetia girar les paletes interiors dins del cilindre, mitjançant una maneta amb aquest sistema evitaven les cristal·litzacions i s' aconseguia un refresc o gelat de textura uniforme, en aquells dies era un mecanisme modern.
Dins del cilindre s'hi posava la barreja que es volia gelar, s'hi muntaven les paletes, es tancava el cilindre i s'envoltava de" gel picat amb sal". Després es feia donar voltes a la maneta una llarga estona fins que el gelat estava fet.
A poc a poc varen anar sortint establiments especialitzats i el gelat es va anar popularitzant progressivament al ser ofert al gran públic.
En un principi els gelats només es fabricaven i venien durant l'estiu, però després de 1.750 es van preparar en totes les estacions de l'any. En aquesta època el sucre va entrar a formar part del seu procés d'elaboració. També en aquest segle es va començar a afegir sal al gel, que es feia servir a la geladora perquè la sal baixa el punt de congelació de l'aigua.
El veritable apogeu dels gelats no va arribar fins a començaments del segle XIX, quan es va aconseguir fer gel artificial, fet que va deixar enrere la necessitat que es tenia fins aleshores d'utilitzar la neu o el glaç natural.
Les primeres tècniques per a l'elaboració van ser artesanals amb produccions molt limitades, però el ràpid desenvolupament de la indústria del fred va permetre al gelat adquirir la importància que té avui dia.
Ara les històriques geladores són objecte de col-leccionista. i peces d'exposició.
Joan Carrera i Vilardell. Febrer 2012
Bibliografia
Físico química de la heladera tradicional
http://www.fq.profes.net/especiales2.asp?id_contenido=38571
GELATS I SORBETS http://perso.wanadoo.es/parlemdecuina/gelatsisorbets.htm
Geladora http://ca.wikipedia.org/wiki/Geladora
Gelats i temperatures molt baixes
http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Practica/PR-26/PR-26.htm
Físico química de la heladera tradicional
http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-56/Rc-56b.htm
Licores Baztan orozko
http://www.licoresbaztan.es/noticia/La_garrafa_de_Orozko.html
Un refresco de los de antes
http://www.elcorreo.com/vizcaya/20071231/vizcaya/refresco-antes-20071231.html
Imatges.
heladera-a-la-antigua-usanza http://picasaweb.google.com/lh/photo/M-aveUmSoie3WGpb--lvUw
Todocoleccion http://www.todocoleccion.net/
Testimonis orals.
Dolors Vilardell Matarrodona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada