Des que-de l'antiguitat la roba sense arrugues
era un símbol d'ostentació, refinament, pulcritud i categoria social durant més
de 2.500 anys. Mai va ser fàcil aconseguir aquest efecte. Les planxes
primitives empraven la pressió. Només algunes utilitzaven la calor per eliminar
arrugues o formar plecs en les peces recentment rentades.
Al segle IV aC, els grecs usaven una barra de ferro cilíndrica escalfada, semblant a un corró de pastar, que es passava sobre les robes de lli per marcar els plecs.
Dos segles més tard, els romans ja planxaven i allisaven amb un mall pla, metàl·lic, que literalment martellejaven i aplanaven les arrugues. Amb aquests dispositius, el planxat era una tasca feixuga, perllongada i tediosa.
Els víkings del segle X apreciaven les peces exemptes d'arrugues. Empraven com planxa una peça de ferro en forma de fong invertit, que movien endavant i enrere sobre la tela humida. La roba planxada i amb plecs marcats servia per establir la distinció entre les classes altes i baixes. La gent del món rural no tenien temps per planxar amb tanta cura, i els plecs eren un signe extern de què es comptava amb esclaus o servents.
Cap al segle XV, les famílies europees benestants utilitzaven la planxa anomenada "de caixa calenta" proveïda d'un compartiment per a carbó o un maó prèviament escalfat. Les famílies amb menys recursos encara utilitzaven la planxa senzilla de ferro, amb mànec, que s'escalfava periòdicament sobre el foc.
Les planxes de fosa són les més senzilles, consten d'una peça de ferro de gran gruix que s'escalfaven a foc directament, aprofitant la propietat de conductivitat tèrmica dels metalls.
Les planxes de carbó disposaven al seu interior un receptacle per a dipositar carbó o brases al seu interior.
Les de querosè disposaven d'un dipòsit extern per al combustible.
Quan es va instal·lar la il·luminació de gas a les llars, al segle XIX, molts inventors van idear planxes escalfades amb aquesta forma d'energia. El veritable boom de la planxa va arribar amb la instal·lació de l'electricitat a les cases.
El 6 de juny de 1882, l'inventor novaiorquès Henry W. Weely va obtenir la primera patent del seu país per a una planxa elèctrica. Encara que el seu concepte d'espires resistents a la calor era imaginatiu, la planxa en si era poc pràctica. Només s'escalfava lentament endollada en el seu suport, i es refredava ràpidament.
El 1926 va fer la seva aparició la planxa de vapor.
En els anys quaranta, els confeccionistes varen presentar una àmplia varietat de teixits sintètics a prova de taques i que gairebé no necessitaven planxa, però les poques vegades que ho requerien es podien fondre com la cera sota una planxa calenta i seca.
En els anys quaranta van aparèixer les planxes elèctriques que en poc temps van fer desaparèixer tots els tipus anteriors.
Aquestes planxes avui són antiguitats i peces de col·lecció.
Joan Carrera i Vilardell Febrer 2012
Bibliografia.
Generalidades sobre el planchado
http://books.google.es/books?id=5soDzYzuh7IC&pg=PA81&lpg=PA81&dq=Generalidades+sobre+el+planchado&source=bl&ots=S0lWCEh5hA&sig=vWsFImeB54Ea9H1pjeg8yp8JV5g&hl=es&sa=X&ei=BFE_T46SIOah0QXaxrWPDw&sqi=2&
PLANCHA ANTIGUA DEL SIGLO XIX, USO DOMÉSTICO
http://cosasyobjetosantiguos.blogspot.com/2010/11/plancha-antigua-del-siglo-xix-uso.html
Historia cosas cotidianas
http://usuaris.tinet.cat/vne/CC06.htm
Historia de LA PLANCHA
http://pedrezuela.campusanuncios.com/historia-de-la-plancha-iid-110712294
La plancha antigua
http://www.coleccionparticular.tk/blog/historias-curiosas/plancha-antigua.htm
Imatge.
La plancha antigua
http://www.coleccionparticular.tk/blog/historias-curiosas/plancha-antigua.htm
Testimoni oral
Al segle IV aC, els grecs usaven una barra de ferro cilíndrica escalfada, semblant a un corró de pastar, que es passava sobre les robes de lli per marcar els plecs.
Dos segles més tard, els romans ja planxaven i allisaven amb un mall pla, metàl·lic, que literalment martellejaven i aplanaven les arrugues. Amb aquests dispositius, el planxat era una tasca feixuga, perllongada i tediosa.
Els víkings del segle X apreciaven les peces exemptes d'arrugues. Empraven com planxa una peça de ferro en forma de fong invertit, que movien endavant i enrere sobre la tela humida. La roba planxada i amb plecs marcats servia per establir la distinció entre les classes altes i baixes. La gent del món rural no tenien temps per planxar amb tanta cura, i els plecs eren un signe extern de què es comptava amb esclaus o servents.
Cap al segle XV, les famílies europees benestants utilitzaven la planxa anomenada "de caixa calenta" proveïda d'un compartiment per a carbó o un maó prèviament escalfat. Les famílies amb menys recursos encara utilitzaven la planxa senzilla de ferro, amb mànec, que s'escalfava periòdicament sobre el foc.
Les planxes de fosa són les més senzilles, consten d'una peça de ferro de gran gruix que s'escalfaven a foc directament, aprofitant la propietat de conductivitat tèrmica dels metalls.
Les planxes de carbó disposaven al seu interior un receptacle per a dipositar carbó o brases al seu interior.
Les de querosè disposaven d'un dipòsit extern per al combustible.
Quan es va instal·lar la il·luminació de gas a les llars, al segle XIX, molts inventors van idear planxes escalfades amb aquesta forma d'energia. El veritable boom de la planxa va arribar amb la instal·lació de l'electricitat a les cases.
El 6 de juny de 1882, l'inventor novaiorquès Henry W. Weely va obtenir la primera patent del seu país per a una planxa elèctrica. Encara que el seu concepte d'espires resistents a la calor era imaginatiu, la planxa en si era poc pràctica. Només s'escalfava lentament endollada en el seu suport, i es refredava ràpidament.
El 1926 va fer la seva aparició la planxa de vapor.
En els anys quaranta, els confeccionistes varen presentar una àmplia varietat de teixits sintètics a prova de taques i que gairebé no necessitaven planxa, però les poques vegades que ho requerien es podien fondre com la cera sota una planxa calenta i seca.
En els anys quaranta van aparèixer les planxes elèctriques que en poc temps van fer desaparèixer tots els tipus anteriors.
Aquestes planxes avui són antiguitats i peces de col·lecció.
Joan Carrera i Vilardell Febrer 2012
Bibliografia.
Generalidades sobre el planchado
http://books.google.es/books?id=5soDzYzuh7IC&pg=PA81&lpg=PA81&dq=Generalidades+sobre+el+planchado&source=bl&ots=S0lWCEh5hA&sig=vWsFImeB54Ea9H1pjeg8yp8JV5g&hl=es&sa=X&ei=BFE_T46SIOah0QXaxrWPDw&sqi=2&
PLANCHA ANTIGUA DEL SIGLO XIX, USO DOMÉSTICO
http://cosasyobjetosantiguos.blogspot.com/2010/11/plancha-antigua-del-siglo-xix-uso.html
Historia cosas cotidianas
http://usuaris.tinet.cat/vne/CC06.htm
Historia de LA PLANCHA
http://pedrezuela.campusanuncios.com/historia-de-la-plancha-iid-110712294
La plancha antigua
http://www.coleccionparticular.tk/blog/historias-curiosas/plancha-antigua.htm
Imatge.
La plancha antigua
http://www.coleccionparticular.tk/blog/historias-curiosas/plancha-antigua.htm
Testimoni oral
Dolors Vilardell Matarrodona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada