.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimecres, 10 de juny del 2015

The Aermotor Chicago U.S.A

Publicat a La Tosca Nº 735 Febrer Març 2013
Fa vent, aixequem la mirada absorts, alertats en sentir un grinyol i també el soroll d'un traqueteig rítmic. Ens sorprèn la visió d'una gran roda metàl·lica girant damunt d'una torre a certa alçada. Al darrera, aquesta porta enganxat un panell vertical, en el qual que podem llegir amb lletres vermelles: The AERMOTOR Chicago. U.S.A.
Es tracta d´un model de molí de vent de la primera generació, que es va desenvolupar entre 1850 i 1930, conegut com el molí de vent americà (American Farm Windpump).
Aquests molins de vent  van arribar a Moià, i es van instal·lar a principis de segle XX,  funcionant durant dècades tot traient l´aigua dels nostres pous, a llocs com Cal Cabanya, el carrer del Vall, la Colònia Vilardell, Font del Molí de Vent, al Mas Vilarjoan, Pou de la Moretona, Caselles, etc...
Aquest tipus de màquina aprofitava la potència del vent per bombejar aigua, de la següent manera:
Un rotor -format per un rang de dotze a vint pales, o més-  mou una bomba de pistó de doble efecte, la bomba era instal·lada a l'interior del pou i estava conectada al rotor a través d'una barra vertical. L'acoblament entre el rotor i la barra es realitza mitjançant un mecanisme de biela i maneta amb reducció, per mitjà d'engranatges. La utilització de la caixa reductora feia versàtil la màquina i la feia adient per treballar amb bombes d'aigua instal·lades a grans profunditats.


El desenvolupament dels molins de vent va anar d'Europa cap als Estats Units durant el segle XIX, en part, degut al moviment dels colons europeus i al desplaçament d'aquests cap a les grans planes durant els anys cinquant. La necessitat d'extreure grans quantitats d'aigua a aquestes noves colònies, per abeurar  el bestiar, va propiciar avenços tecnològics en el camp de l'energia. També el desenvolupament del ferrocarril i la necessitat de disposar d'aigua per proveir les locomotores va impulsar encara més el progrés d'aquesta tecnologia.



Així, a finals de la dècada dels vuitanta va tenir lloc la producció més gran de molins de vent als Estats Units.
El primer èxit comercial el va aconseguir l'American Farm Windpump, inventat el 1854 per un mecànic de New England anomenat Daniel Halladay, que tenia un rotor en forma de flor molt semblant al que coneixem avui.
Els primers molins de vent van ser fets de fusta i l'ús del ferro i l'acer no van va començar a veure's fins l'any 1870. Es van necessitar dues dècades perquè aquests materials passéssin a dominar el mercat. A principis del segle XX la major part dels molins eren ja metàl·lics i amb substancials millores, ja que posteriorment s'hi van introduir els coixinets de boles en l'eix principal, l'autolubricació i el mecanisme de doble acció va ser tancat en una carcassa de ferro fos, que contenia nivell d'oli lubricant. Tots aquests avenços feien els molins més eficients, n'allargaven la vida i en reduien el manteniment.

El pic de producció de molins de vent als Estats Units va tenir lloc des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial. En finalitzar el segle XIX, només la companyia Aermotor sola, havia produit més de vuit-cents mil molins de vent.
La tecnologia del molí americà es va difondre al món durant l'última dècada del segle XIX i es produïen sota llicència -o amb dissenys similars- a Austràlia, Argentina, Àfrica del Sud, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya i Suècia.


Aquesta situació favorable es va mantenir fins a la dècada dels anys vint. A la dècada posterior i amb la gran depressió econòmica mundial, els motors de combustió interna i l'electrificació -després de 1945- va afectar fortament a la indústria dels molins de vent. Durant els anys cinquanta i seixanta només uns pocs fabricants romanien actius.
L'empresa AERMOTOR WINDMILL ha complert 118 anys, ara està instal·lada a Sant Angelo, a l' estat de Texas i segueixen fabricant amb molt d'èxit aquests molins.
D'altra banda, aquí a Catalunya, es va copiar el seu disseny i s'introduïren més millores, seguint les pautes del model original, es fabriquen encara avui al nostre Principat.





Joan Carrera i Vilardell.                                                                              Gener 2012




Bibliografia

AERMOTOR WINDMILL
http://www.aermotorwindmill.com/Company/History.asp
HISTORY of WINDMILLS
file:///C:/Users/user/Desktop/History%20of%20Windmills.htm
Brief History of Windmills in the New World
file:///C:/Users/user/Desktop/Wind.html
WINDMILL
file:///C:/Users/user/Desktop/Windmill%20-%20Wikipedia,%20the%20free%20encyclopedia.htm
Carles Riera Fonts. El Moianés quasi-memories d´en Quim Viñas.

Imatges

AERMOTOR WINDMILL http://www.aermotorwindmill.com/Company/History.asp
Pou de la Moretona, foto Joan Carrera.

Testimonis orals.

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada