Embaladora

Avui que el treball és escàs, on desitgem tenir tots una ocupació o l'oportunitat que ens doni l'estabilitat econòmica que necessitem, resulta paradoxal, que no fa tant de temps, el treball sobrés. Sobrava per excés, per fatigós, per incommensurable, per esgotador, mai per satisfactori ni per ben remunerat, especialment quan es tractava de treure partit al que la naturalesa oferia.
Temps era temps que se segava a mà al camp amb el volant, es feien garbes i garberes, es transportaven amb carros a l'era, es feia el modoló, es batia a potes, se separava el gra del boll i de la palla, i es feia un paller.

Al costat de cada era, al voltant del poble i a pagès, hi havia els pallers amb el pal al mig i amb la seva forma característica. Els pallers s'omplien a l'estiu quan es feia la batuda, i així  paller funcionava com a magatzem de palla durant la resta de l'any.
S'anave a buscar la palla amb carros, coves, o amb un animal a bast. La recollien quan la necessitaven pel consum del seu bestiar, i això era tot sovint, per no dir cada dia.
 
Així mateix se segava la trepadella i l'alfals amb volant o amb dalla, i es deixava la sega estesa a terra al camp per què s'assequés. Un cop seca, es carregava al carro amb forques de fusta, i es portava a casa per guardar-la a la païssa com a menjar pel bestiar a l'hivern.
Per la palla, l'alfals o la trepadella, es necessitava molt espai per guardar-ho, al tractar-se d'una matèria d'estructura flonja, lleugera, esponjosa, i de poc pes.
Amb el temps va arribar una màquina per comprimir aquesta matèria i fer-ne bales rectangulars lligades, facils de moure i que es podien apilar ocupant poc espai.
Es van fer les primeres bales de farratge amb aquesta màquina coneguda com a l'embaladora. Era de funcionament manual i calien dos homes molt valents per fer-la treballar.
Es tractava d'una premsa que es carregava per la part superior a mà, amb forques, un cop plena fins a dalt es col·locava la tapa, i amb un mecanisme de cremalleres dentades i cadells als costats, que amb el moviment alternatiu molt coordinat pels dos homes amb les dues llargues palanques s'anava comprimint fins a arribar a un punt que ja no baixava més.

Arribats aquí, amb unes espases de ferro llargues, acompanyaven els cordills de banda a banda per lligar-los amb nusos. Un cop lligats s'afluixaven les palanques, s'obria la porta inferior de la màquina i es treia la bala.
A la temporada d'embalar hi havia qui s'hi dedicava professionalment, es posaven d'acord dos homes, i anaven a mitges amb els beneficis de la feina. Es desplaçaven on fes falta, transportant l'embaladora al damunt d'un carro de trabuc, tirat per un animal, cap al camp, a l'era, o al païssa de pagès, o a cases particulars.
Normalment embalaven l'alfals i la trepadella, sortien unes bales amb un pes de 40 quilos, lligaven amb cordill, i també amb filferro, tot i que aquest és més perillós pel bestiar.
Si algú comprava un paller i els contractava, ells anaven a l'era i l'envelaven, en sortien 300 o 400 bales, aquestes de palla pesaven menys

A mesura que anaven embalant, amb les rodes que portava a sota, la màquina l'anaven movent per allà on més els convenia treballar.
Aquesta màquina es va popularitzar amb poc temps, eren moltes les cases de pagès que les compraven i les tenien per ells o a mitges amb algun veí.
El Jaume Codina de Cal Quirze, en va construir dues al seu taller de ferrer, i les llogava a la gent per la temporada.
Era una màquina molt moderna en aquella època, les bales eren compactes, de forma geomètrica, es podien moure i apilar fàcilment, ocupaven poc lloc i resultaven pràctiques, tant que en molts casos les apilaven als voltants de sota els coberts, per sevir com a parets.
Es feia servir un ganxo amb una anella que hi passava la mà semblant a la dels matadors de porcs, amb el ganxo clavat a la bala les arrossegaven i les movien fàcilment per col·locar-les al seu lloc.
En molts casos les pallisses estaven situades a la part alta de les cases, en aquest cas clavaven el ganxo a les bales, i les pujaven amb la corriola estirant una corda a mà.
Aquesta embaladora va marcar una època, en el començament de la ràpida evolució que tingueren les feines del camp.


Joan Carrera i Vilardell Moià Juny 2015


Bibliografia

Empacadoras convencionales.
file:///C:/Users/user/Desktop/EMBALADORA/EMPACADORAS%20CONVENCIONALES%20-%20P%C3%A1gina%2016.html
Wikipedia paca (agricultura)
http://es.wikipedia.org/wiki/Paca_%28agricultura%29
Recoleccion de heno.
http://www.uclm.es/profesorado/porrasysoriano/maquinaria/temas/recogida_heno.pdf
Tractor foroactivo.
http://tractor.foroactivo.com/t3405p225-empacadoras-convencionales


Imatges

Tractor foroactivo empacadoras- convencionales.
http://tractor.foroactivo.com/t3405p225-empacadoras-convencionales
Embaladora de palla.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/monagrari/id/2043/rec/61
Paca de avena.
https://www.google.es/search?q=paca+de+avena&rlz=1C2ASUT


Testimonis Orals.

Enric Carrera Sanyé Natural de Moià
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Joan Codina Espinasa Natural de Moià