Orfeó

La situació econòmica, social i política al segle XIX va ser molt complicada i inestable. Problemes polítics, econòmics i socials van empobrir al país, recaient la pitjor part d'aquesta situació sobre les classes més desfavorides. La industrialització va ser bastant lenta en comparació amb altres països, i a més, desigual. En les províncies del nord de la península, i a Catalunya principalment van ser una de les zones en què es va concentrar gran part de l'activitat industrial, i que va atreure gran quantitat de mà d'obra als nuclis urbans. Aquesta nova massa social, amb necessitat d'entreteniment després de les llargues jornades laborals, demandava espais d'esbarjo.

Seguint models propis de la burgesia, van començar a sorgir  associacions populars anomenades Casino, Societats de Socors, Ateneu, o Cercle d'Esbarjo, així com la proliferació de nombroses entitats o grups més o menys estables de música popular urbana del tipus xaranga, o rondalla, que eren especialment actives en les festes del carnestoltes, pasqua, les revetlles estiuenques, festes majors, i el cicle nadalenc, amb la finalitat d'atendre les demandes de cultura i oci del proletariat. D'aquestes organitzacions associatives, van néixer al nostre principat les primeres orfeons.

Orfeó. "Paraula de la mitologia grega, el seu significat és. Agrupació de persones que canten en cor sense acompanyament d'instruments".
Efectivament, el moviment coral en els seus orígens va basar la seva activitat en la formació dels anomenats orfeons. Aquests solien ser agrupacions molt nombroses formades només per homes, procedents de la mateixa o diferent classe social, professional o gremial, amb l'objectiu de cantar.

Les difícils circumstàncies per les quals travessava la nació durant aquest segle i el seu retard econòmic respecte d'altres països europeus, tenen com a conseqüència que el desenvolupament social i cultural tampoc estigués a l'una de la resta d'Europa. Igual que va passar amb la industrialització, el moviment coral va arribar a Espanya tardanament respecte d'altres països europeus. Les primeres societats corals van néixer a Barcelona al voltant de 1850. Josep Anselm Clave va ser el promotor d'aquest tipus d'associacions que tenien la finalitat d'oferir alternatives d'oci als obrers, això és un dels seus aspectes més fascinants. D'una banda, la funció moralitzant que exercia sobre les capes socials més deprimides, va permetre que es convertís en una porta d'accés a la cultura, tot i que el rigor tècnic i la manca de formació, impedissin que aquestes agrupacions tinguessin certa consideració des del punt de vista cultural i musical. No obstant això, el seu valor intrínsec des del punt de vista social és innegable.

També la presència de l'Església en el desenvolupament del moviment coral, des dels seus orígens, és indiscutible i es va manifestar en diferents sentits. D'una banda, la decadència de les capelles musicals va provocar que es prescindís de músics professionals i es potenciés el reforç d'aquestes agrupacions amb músics aficionats. Aquestes circumstàncies van propiciar, en gran mesura, la creació d'orfeons catòlics a partir de finals del segle XIX. D'altra banda, resulta determinant el fet que el principal espai per a la formació dels directors de cor estigués, precisament, en l'àmbit de l'Església, per la qual cosa podem afirmar que el seu paper en el naixement del moviment coral espanyol va ser molt significatiu. A més, cal tenir en compte que aquesta educació musical solia ser de bona qualitat, ja que tant l'estudi del cant com la formació de “scholae cantorum” tenien gran rellevància dins de la instrucció litúrgica del clergat. Per aquest motiu, els sacerdots que sortien del seminari solien ser organitzadors de cors altament qualificats.

Era una època en què les ofertes culturals, i d'oci, eren molt restringides, i de la mateixa manera que existien ateneus, cercles, casinos i societats de tall laic com a escenaris en els quals propiciar activitats, esdeveniments i vetllades culturals, existien igualment aquest tipus d'associacions emparades per l'església catòlica que, en molts casos, comptaven amb més recursos econòmics i el suport de patrons i, fins i tot, del govern.
El Moià de finals dels vuit-cents, i primers anys del segle XX es movia en un context econòmic agrari de grans propietaris i molts parcers, lluny dels centres decisoris polítics i culturals, un Moià amb poques comunicacions, amb una activitat industrial incipient; conseqüentment, l'activitat cultural i d'esbarjo s'havia de nodrir de la mateixa gent moianesa, ja que només puntualment esdeveniments culturals importants arribaven a Moià, especialment per la festa Major d'estiu.
En aquest ambient es formaren a Moià grup d'aficionats al teatre, corals, i orquestrines, que tant acompanyaven els oficis religiosos com tacaven sardanes. Les corals van començar amb l'Ernest Llenas dirigint un grup de nois que anaven amb barretina i cantaven a l'església i a les caramelles, i a la Festa de Major. Assajaven sobre la fàbrica de la Central, però no va durar gaires anys, més tart formaren un “coro” que tampoc va cantar gaire temps.
Trobem aquestes dades al periòdic que teníem a Moià abans de la guerra, el “Butlletí de la Lliga Defensa de L'Arbre Fruiter” que sortí el gener de 1909 i es va editar fins a l'any 1936, que va començar la guerra civil. Seguim consultant-ho, i en surt tot el llistat següent.

Any 1908. El tenor Francesc Viñas dirigeix un cor que canta “l'Arri Moreu,”” “l'Emigrant,” i “l'Himne de l'Arbre Fruiter” en la Festa de L'Arbre el 16 d'agost.


Any 1909-19010. El tenor Francesc Viñas, amb un grup de joves de Moià canten la Festa de l'Arbre Fruiter. El Sr. Viñas fa el solo.


Any 1911. El 24 de maig el cor “La Lira” canta davant de Francesc Viñas l'himne de l'Arbre fruiter. Dirigeix L'Esnest Llenas. Eren una colla de jovent del Casino. El 24 de juny canta per primera vegada el cor Sant-Gral diverses cançons. S'ha format la societat coral Moianesa Sant-Gral. La dirigeix Ernest Llenas.

Any 1912. Fa diversos concerts durant l'any la coral Moianesa Sant-Gral.


Any 1913. Més d'agost. Mn. Lluis Davi comença a dirigir un cor de noies a Les Germanes Carmelites, conjuntament amb Ernest Llenas. Ja s'ha disolt la societat Sant-Gral. Mes d'octubre, de nou es refá la coral Sant-Gral. La funda el Sr. Viñas al local seu del Sant-Gral (avui café Sant Gral) N'ès president honorari el Sr. Viñas i dirigeix el cor l'Ernest Llenas. Al taller de Cal Mateta, en el carrer de Sant Antoni ès exposat el projecte de la senyera encarregada a Can Jorba de Manresa i paga l'associació Wagneriana i l'Orfeo de Barcelona.


Any 1914. El 15 d'agost ès beneída la senyera, el tenor Viñas canta a l'esglesia.El 16 d'agost En Viñas dirigeix el cor durant la Festa de L'arbre, amb dues orquestres, i ell mateix fa el solo de l'himne.


Any 1915. Es dissol la societat Sant-Gral, Orfeò Moyanès. Marxa a viure a Sabadell l'Ernest Llenas que el dirigia.


Any 1916. Un grup de joves de Moià i de L'Estany canta l'himne en la Festa de l'Arbre. Dirigeix i fa el solo Francesc Viñas. El mateix tenor porta la senyera al Palau de la Música Catalana perquè l'Orfeo Català la guardi.

Any 1917. No es canta l'himne en la Festa de l'Arbre, perquè no hi ha orquestra per la festa major, sinó una banda del regiment Alfons XII.


Any 1918. Mn. Lluis Daví crea una escola de música a Can Batlles.


Any 1919-1920-1921. Mn. Lluis Davi forma un cor de nois i noies al Centre Moral de Cultura.


Any 1922. Francesc Viñas escriu: “A la processó del Dijous Sant, els crits harmoniosos i compassats del Miserere, per l'orfeó del seràfic i exemplar sacerdot Mn. Lluis Davi...”

Any 1923. Es dissol el Foment Catalanista o Regionalista ( que tenia la seu a l'actual cafè Sant-Gral)


Any 1924. Neix la societat dit Circol Recreatiu. (On està l'actual oficina de correus a l'avinguda de la Vila).


Any 1925. Mn. Lluis Davi funda el Casal Catolic, avui dit popularment “El Casal.”


Any 1929. Per Setmana Santa. Canta la “Schola Cantorum” fundada per Mn. Lluis Davi.


Any 1927.1931 Continua la Schola Cantorum fundada per Mn. Lluis Davi.


Any 1932. És fundat el nou Orfeó Sant-Gral per Mn. Lluis Davi. Per Nadal fa el primer concert.

Any 1933. Temps revoltosos. L'agrupació coral s'anomena Orfeó Moianès.


Any 1934. Es fa la Festa de L'arbre per primera vegada al parc. Hi canta l'Orfeó Moianès.


Any 1935. Segueix cantant l'Orfeó Sant-Gral a l'església, dirigit per Mn. Lluis Davi.


Any 1936. Més de juliol: surt l'ultim número del “Butlletí” Empresonen Mn. Pere Bertran, que n'era el redactor en cap.


Any 1936.-1947. Ens queda un buit entre el “Butlleti” i el primer número de “La Tosca” (aquesta comença a apareixer l'abril del 1947 pel que fa al noticiari confegit pels periòdics locals.


De les dades precedents d'aquesta cronología, es dedueix els alts, i baixos, que l'Orfeo Moianès. Sant-Gral va passar en les diferents etapes, i per lo tant es pot dir que ha tingut en la seva història diversos directors, fundadors o restauradors: l'any 1911 Ernet Llenas: l'any 1913 Francesc Viñas; l'any 1932 Mn. Lluis Davi.
Acabada la guerra, va ser president i l'ànima de l'Orfeó fins als anys seixanta, en Joan Vilardell Torrentà. 
Tornaren a dirigir tant Mn. Lluis Davi, com Ernest Llenas en alguna ocasió, va venir després mestres de música forasters instal·lats en un pis de l'Ajuntament a Cal Cristo, el mestre Serra, el mestre Ricart, Etc.
Prengueren el relleu, Mn. Felix, Mn. Josep Miralpeix,... es va dissoldre L'Orfeo Sant -Gral, va seguir com a Cor Parroquial, dirigit per diversos mestres, que amb notable èxit, ha arribat fins als nostres dies.


Joan Carrera i Vilardell. Moià Desembre 2015.


Bibliografia.


APORTACIONES AL ESTUDIO DE LA SOCIABILIDAD CORAL EN LA ESPAÑA CONTEMPORÁNEA
file:///C:/Users/user/Downloads/221-225-1-PB%20(2).pdf


LAS AGRUPACIONES CORALES Y SU CONTRIBUCIÓN AL BIENESTAR DE LAS PERSONAS
http://e-archivo.uc3m.es/bitstream/handle/10016/18185/tesis_fernandez_herranz.pdf?sequence=1


Los Coros de Clave XXI
http://www.orfeocatala.cat/es/los-coros-clav%C3%A9-xxi_156654


Sobre los Orfeones en España en general.
http://bddoc.csic.es:8080/detalles.html?id=293492&bd=HISTORI&tabla=docu


Libre La Vida d'un poble en imatges. Jaume Clará i Arisa.


Revista La Tosca. Nº 399 octubre 1983, Escrit de Salvador Farrás.


Llibre Francisco Viñas. Luigi de Gregori. Barcelona 1936


Historia de la música a través de las agrupaciones
http://es.slideshare.net/marhielymarce/historia-de-la-msica-a-travs-de-las-agrupaciones.


Llibre Visca el teatre. Elvira Permanyer i Sert. Ister.


Imatges.


Libre La Vida d'un poble en imatges. Jaume Clará i Arisa.


Arxiu fotogràfic Joan Carrera.


Testimonis orals.


Joan Vilardell Torrentá Natural de Moià.


Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià.
l

l