A la Tosca

La Vall de Marfà i el paisatge idíl·lic de la riera de la Tosca, han estat sempre lligades amb el sentiment religiós del poble i la devoció a la Mare de Déu, una referència per la gent Moianesa, que al visitar aquest paratge ho feia sempre en peregrinació, per demanar favors, i donar gràcies. Font d'inspiració de dibuixants, pintors i fotògrafs, refugi de la calor a l'estiu, lloc d'esbarjo de reunió i de celebracions.

   Marfà i L'església de Sant Pere

HISTÒRIA

Sant Pere de Marfà és una església d'estil barroc popular d'una sola nau amb entrada lateral a la banda de ponent. Té una estructura del segle XVIII amb campanar de planta quadrada i coronament piramidal. El portal d'accés presenta una magnífica decoració de pedra, ja que, emmarcada entre dues pilastres, la decoració de l'arc és feta a bado de garlandes, flors, fulles i angelets. L'absis de la capella és pla. El parament és d'obra emblanquinada. El nucli original (del segle XI) ha desaparegut totalment. Aquesta església apareix ja a la relació feta amb motiu de l'acta de consagració de l'església parroquial de Moià (any 939). Al segle XI ja gaudia de plena autonomia. Sabem que al segle XVII hi vivia un ermità. Sant Pere consta com a titular d'aquesta església des del 985, i abunden les seves notícies en els documents de Sant Benet de Bages a partir de l'any 1077. Fou refeta al segle XVIII. Actualment, sense culte, es guarden les seves imatges a l'església parroquial de Moià.

Capella de la Mare de Déu de la Tosca

La capella de la Mare de Déu de la Tosca, aixecada de nou el 1639, és probablement la successora d'altra capella anomenada Santa Maria de les Illes, documentada dins el terme antic del castell o Vall de Marfà. Aquesta vella capelleta no va passar mai del seu estil rural, encara que apareix citada el 1063 i el 1067. L'enclavament d'aquesta església pertany actualment al municipi de Castellcir, la Vall de Marfà i les seves esglésies, han estat de sempre estretament vinculades a Moià.
Des de sempre la gent del Moianès venerava la imatge de la Mare de Déu de la Tosca. Els goigs que se li dedicaven es centraven en la invocació de Mare de Déu de la Llet, buscant protecció a les dones que havien d’alletar el seu fill. “Les mares de llet faltades confiades, si venen a vostra ermita se’n tornen de tal visita aliviades.”

   Riera de la Tosca i Moli de Marfà

En el transcurs de l'any moltes eren les visites a la Tosca, famílies senceres, veïns d'alguns carrers, treballadors de la fàbrica, després de segar i batre la gent de pagès hi anaven per celebrar-ho, associacions culturals, excursions dels col·legis, la gent ho aprofitava sobretot a l'estiu per gaudir de l'aigua de la riera, per passar-hi un dia de festa grossa. Especialment i dia molt assenyalat era el dilluns de Pasqua Granada, dia de l'aplec de la Tosca.

   A la font

APLEC DE LA TOSCA

Una família del poble explicava: El dilluns de Pasqua (Segona Pasqua) anàvem a l'aplec de la Tosca, familiars i alguns veïns sortíem de Moià al mati a les vuit, quarts de nou. Enganxàvem el carro, hi carregàvem el fato, i pujàvem a dalt els més petits, els altres anaven a peu per sota les roques de Montbrú, seguint el torrent font Candelera, baixant fins al Còdol, seguiem el camí i en arribar a baix, a la capella plantàvem el carro. Un cop allà tocava la campana i es deia la missa a la Mare de Déu de la Tosca. La capella estava plena, molta gent no hi cabia i es quedava a fora, li donaven gràcies per haver-nos donat forces per arreplegar la collita i  li demanavem que en poguéssim gaudir amb salut, enceníem els ciris, els homes amb actitud de respecte, portaven la seva gorra a les mà. Destacaven les associacions de filles de Maria de Monistrol i Moià, amb un pendó cada grup al davant de la capella vora l'altar.

   Paratge de Moli d'en Brotons.


Les dones que havien baixat a peu i els més grans de nosaltres, després agafàvem la mula i el carro i anàvem cap al pla de les fonts de la Tosca. Érem molta gent i no sempre érem els primers, però hi havia lloc per a tots. Pel camí baixant ja havíem recollit llenya bona per cremar. La colla s'anava acostant, passàvem davant del Molí de Marfà. Ens instal·làvem al pla a l'altra banda de la riera, enceníem el foc i posàvem les ampolles de beguda a dins un corriol de la riera per refrescar-les, els ànims de la gent era de festa tothom estava content i amb ganes de gresca, molta gent coneguda de Moià, de Monistrol de Calders, i de Castellterçol principalment. Focs encesos, tremes per agafar peixos als gorgs de la riera, gossos que jugaven, peus descalços dins la riera, pot a la mà per agafar crancs i capgrossos.

   Salt del Moli d'en Brotons


A davant del Moli de Marfà s'organitzava una mica de ball amb música d'acordió, el mateix moliner proveïa -pagant- de coca ensucrada, xocolata, sucre, llonganissa, botifarra, anissos, aiguardent i vi bo, i també feia cafè i una mica de tot. I la gent hi anava a manllevar cassoles per fer l'arròs, i pel treball, en aquells temps, es feia pagar un ral o dos. Nosaltres portàvem els cabassos plens de teca, un parell o tres d'ànecs del ramat que havíem fet créixer a l'hivern menjant caragols, un o dos conills, que els homes en poca estona ens posàvem a desplomar, i espellar-los, deixant-los a punt de tirar-los a la cassola, tomàquets per fer l'amanida dins la pica de la font, porró amb el vi fresc. El jovent anàvem tot el matí amunt i avall per la riera, era un no parar, i a poc a poc se'ns anava despertant la gana.

   Gent a La Tosca al dia de l'Aplec.


Abans de tirar l'arròs a la cassola, tota la colla vam anar al Molí d'en Brotons. Ens advertien que no ens acostéssim a la gorga, i sempre hi havia qui explicava que a la centúria passada, un aiguat se'n va emportar el moliner i tota la seva família.
Havent dinat a la tarda a la capella es deia el rosari, es cantaven els goigs de la Mare de Déu i la festa es donava per acabada.
Amb la trema parada a la riera i espantant els peixos a cops de roc, amb un parell de vegades, vam omplir una cistella de peix.
Cap al tard en tocar retirada a baix de la font només pujava el carro sol, els altres xics i grans pujàvem a peu per la drecera, passàvem per davant la capella per dir adéu-siau a la Mare de Déu i anàvem a esperar el carro on el trobàvem al camí de la Datzira.

   Grup de gent en una celebració a La Tosca


Pujant cap amunt, en arribar a la barraca del Roc del Còdol vam baixar a veure-la, sempre l'havíem vista des de dalt del carro. També ens vàrem parar al saltant de Santa Maria a mirar la barbacana. Ens explicaven la història dels pastors que havien trobat la Mare de Déu i que anys enrera l'havien haguda d'amagar per què hi havia gent que cremava les imatges que hi havia a les esglésies. Amb un salt vam travessar el torrent que baixa de Moià. Algú de la colla ens va dir que allà un tros amunt, a la dreta a la vora del torrent, hi havia la roca que en deien el cagarro de l'auró. Vam seguir el camí de la Falsia, per aturar-nos al forn de calç, que tant pujant com baixant aquest forat tan gros sempre ens feia basarda. Era i és obert a tocar el camí, i la roda del carro passava tocant just el forat, tirant amunt pel camí a l'esquerra la bauma dels gitanos, estava buida, a la dreta, més amunt la font de la Falsia.

   Grup de gent en una celebració a La Tosca


Allà asseguts a l'herba, vam esperar que arribés el carro. Si algú tenia gana o set es feia una mica de beguda, l'aigua de la font de la Falsia era fresca i bona. Seguint camí amunt en un moment estiguérem sobre els horts de Castellnou, vora el camí un pilot de rocs que eren de l'enderroc del qual havia sigut el Mas de Sant Pere de la Cadireta al costat del camí ral de Moià a Barcelona. Seguíem pujant, l'esvelta creu del terme, Capella del Remei, i cap al poble. La colla va anar arribant a la posta de sol, ja tothom era a casa. Portàvem al carro una bona cistella de peix que havíem agafat abans amb la trema a la riera de la Tosca, tothom en va agafar el que va voler, vam passar una bona estona de la vetllada netejant-lo,  els peixos ben nets, la mare els va tirar un pols de sal i en separà els més grossos, perquè els petits els volia escabetxar.

   Gent de peus a la riera i passeres noves de formigó.


Al matí al fogó, la mare va fer-hi un bon caliu de brases, després i va posar una cassola de ferro gran, va enrossir els peixos dins un bon bassal d'oli i va afegir-hi els ingredients que ella sabia. Encara ens en recordem de l'olor i el gust d'aquell peix escabetxat sobre una llesca de pa sucat amb un parell o tres cullerades d'aquell suc, suculent àpat amb el peix pescat el dia abans a la riera de la Tosca.
Actualment el molí de Marfà es troba enderrocat sota un munt de bardisses, les capelles estan fora de culte, la de Sant Pere de Marfà convertida en galliner, la imatge de la Mare de Déu de la Tosca, la campana, i l'armonio es guarden a la parròquia de Moià. 
Tristament avui la riera baixa plena d'escuma, fa pudor, i és una claveguera a cel obert amb les aigües brutes dels pobles de Moià, de Castellterçol, i altres...

Joan Carrera i Vilardell. Moià Juliol 2015.

Part d'aquest escrit ès una adaptació seguint el guió del llibre d'en Sebastià Ubasart i Serra. Moià. EL CAMINAR D'UN POBLE, pàgina 27. Capítol 11 A LA TOSCA DESPRÉS DE SEGAR.

Bibliografia
Històries d'una pensió. Josep Lluís M. Picanyol editorial Barcanova.
MOIANÊS quasi-memóries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts.pagina 120
MOIÂ. El Caminar d'un Poble. Sebastià Ubasart i Serra. Página 27
Els Cingles de Berti. El secret de la Vall de Marfà.
http://cinglesdeberti.blogspot.com.es/2013/10/el-secret-de-la-vall-de-
marfa.html
WIKIPEDIA. Mare de Déu de La Tosca.
https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Tosca
INDRETS OBLIDATS Molí d'en Brotons.
https://indretsoblidats.wordpress.com/2013/03/19/el-moli-de-brotons/
Santuaris Marians del Bages amb tradició Remaiera.
http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44115/54135
MARE DE Déu DE LA TOSCA.
https://excursionismecientific.wordpress.com/category/castellcir/
Imatges.
Estampa. Arxiu fotográfic Joan Carrera.
Moli de Marfà. Imatges perdudes Moianés. Net
http://www.moianes.net/galeria/
Grup de Gent. Arxiu fotográfic Joan Carrera.
Moli d'En Brotons.Arxiu fotográfic Joan Carrera.
Foto Vall de Marfá. CIC Moià
A la font . Arxiu fotográfic Joan Carrera.
Gent de peus a la riera. Imatges perdudes Moianes.net
http://www.moianes.net/galeria/
Capella
http://www.mendiak.net/foro/viewtopic.php?f=52&t=30090
MOIÂ La vida d'un poble en Imatges. Jaume Clará i Arisa.
Testimonis orals.
Joan Vilardell Torrentá
Ramona Matarrodona Molas.