Moià, a poc per acabar la primavera. Enramades
de verd a les parets dels carrers, olor de farigola, ginesta, i roses, repic de campanes.
Gent mudada amb el blandó de petroli o amb el ciri de cera a la ma, per acompanyar la processó. Sabates enllustrades, el terra moll acabat de regar.
Decoracions florals, dijous tarda de Corpus, dia senyalat i de festa grossa.
Segons la creença, la celebració de Corpus Christi va ser instituïda pel mateix Jesucrist la nit del Dijous Sant, mentre es trobava al costat als dotze deixebles en l'ultim sopar.
Però va ser als finals del segle XIII a Lieja, Bèlgica, on sorgeix un corrent eucarístic que dóna origen a diversos costums actuals com l'Exposició i Benedicció amb el Santíssim, l'ús de campanetes durant l'elevació en la missa i la Festa del Corpus Christi. Santa Juliana de Mont Cornilló, priora de l'Abadia de Cornilló, va convèncer al Bisbe Roberto de Thorete que establís una festa en honor a l'Eucaristia. El 1247 es va celebrar la primera festa del Corpus Christi el dijous posterior a la festa de la Santíssima Trinitat.
Gent mudada amb el blandó de petroli o amb el ciri de cera a la ma, per acompanyar la processó. Sabates enllustrades, el terra moll acabat de regar.
Decoracions florals, dijous tarda de Corpus, dia senyalat i de festa grossa.
HISTÒRIA
Segons la creença, la celebració de Corpus Christi va ser instituïda pel mateix Jesucrist la nit del Dijous Sant, mentre es trobava al costat als dotze deixebles en l'ultim sopar.
Però va ser als finals del segle XIII a Lieja, Bèlgica, on sorgeix un corrent eucarístic que dóna origen a diversos costums actuals com l'Exposició i Benedicció amb el Santíssim, l'ús de campanetes durant l'elevació en la missa i la Festa del Corpus Christi. Santa Juliana de Mont Cornilló, priora de l'Abadia de Cornilló, va convèncer al Bisbe Roberto de Thorete que establís una festa en honor a l'Eucaristia. El 1247 es va celebrar la primera festa del Corpus Christi el dijous posterior a la festa de la Santíssima Trinitat.
També en l'any 1263, mentre un sacerdot celebrava la missa a l'església de la localitat de Bolsena (Itàlia), en trencar l'hòstia consagrada, va brollar-ne sang. Aquest fet miraculós, molt difós i celebrat, va donar un impuls definitiu a l'establiment com a festa litúrgica del Corpus Christi. Va ser instituïda el 8 setembre 1264 pel papa Urbà IV mitjançant la butlla Transiturus hoc món. A Sant Tomàs d'Aquino se li encarrega difondre-la amb la seva obra Ofici i Missa del Corpus, a més de compondre himnes eucarístics per a la festa, com el Pange Lingua.
En el Concili de Vienne de 1311, Climent V donarà les normes per regular el seguici processional a l'interior dels temples i fins i tot indicar el lloc que havien d'ocupar les autoritats que volguessin afegir-se a la desfilada. L'any 1316, Joan XXII introdueix la Vuitena amb exposició del Santíssim Sagrament.
A casa nostra, la primera celebració del Corpus va tenir lloc el 1322, a Barcelona i va estendre's per tot Catalunya. Al segle XIV va arribar a l'òrbita aragonesa, i ja en la centúria següent, s'estengué fins a llocs on cobraria un immens impuls, com Toledo, o Sevilla.
Però el gran suport vindrà donat pel papa Nicolau V, quan en la festivitat del Corpus Christi de l'any 1447, surt processionalment amb la custodia i l'Hòstia Santa pels carrers de Roma.
En molts llocs és una festa d'especial rellevància. Hi ha una dita popular: Tres dijous hi ha en l'any que rellueixen més que el sol: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l'Ascensió, el que dóna idea de l'arrelament d'aquesta festa.
Carrer
de les Joies
La tradició de les decoracions florals per on passa la processó de Corpus va néixer a Roma en la primera meitat del segle XVII, com a expressió de l'anomenada festa barroca. Es creu que la tradició de la creació de dibuixos i senefes al terra dels carrers utilitzant flors van néixer a la Basílica Vaticana per Benedetto Drei, el cap de la floristeria Vaticana, i el seu fill Pere, que havia utilitzat "flors frondati i minuzzati emulació dell'opere mosaic " ( mosaic floral al terra del carrer) el 29 juny 1625, en la festa dels Sants Pere i Pau, patrons de Roma
La primera “infiorata” preparada per a la festa del Corpus Christi es remunta a 1778, l'any en què es van establir alguns dibuixos florals en via Sforza de Genzano o 1782, l'any en què una "alfombra" cobria tota la ruta amb continu i sense espais. Des de llavors els llocs on aquestes "alfombres" fetes amb flors al carrer durant la celebració del Corpus Christi són nombrosos, sobretot al centre d'Itàlia, i també a l'estranger.
CELEBRACIÓ A MOIÀ
A
les nou o a les deu del matí del dia de Corpus, se celebrava un
ofici solemne a la parròquia amb assistència de les autoritats de
la vila i el pendonista anomenat per a la diada. Per anar a
l'església, les autoritats sortien de la Casa de la Vila precedides pel
Pollo, els gegants i l'orquestra. En cas de no haver-hi orquestra, un
flabiolaire els acompanyava. Les autoritats ocupaven el primer rengle
de bancs vora l'altar major.
El pendonista era nomenat per l'Ajuntament i portava la bandera de la vila en els actes religiosos de la diada: en encaminar-se cap a l' ofici al matí i durant la processó a la tarda. Uns dies abans de la festa, el pendonista, per mitjà d'una targeta impresa comunicava el seu nomenament, juntament amb els noms dels dos cordonistes que ell havia triat, a totes les cases de la població, demanant-los que el volguessin acompanyar en la processó. Acabat l'ofici, autoritats, pendonista, músics i comparsa tornaven a la casa de la vila on es desfeia la comitiva.
El pendonista era nomenat per l'Ajuntament i portava la bandera de la vila en els actes religiosos de la diada: en encaminar-se cap a l' ofici al matí i durant la processó a la tarda. Uns dies abans de la festa, el pendonista, per mitjà d'una targeta impresa comunicava el seu nomenament, juntament amb els noms dels dos cordonistes que ell havia triat, a totes les cases de la població, demanant-los que el volguessin acompanyar en la processó. Acabat l'ofici, autoritats, pendonista, músics i comparsa tornaven a la casa de la vila on es desfeia la comitiva.
A la tarda, hores abans de la processó, els veïns dels carrers per on aquesta havia de passar engalanaven balcons i finestres amb domassos, i cobrien trossos del trajecte amb flors, herbes oloroses i "alfombres" també de flors o bé de serradures tenyides (alguns anys foren objecte de concurs convocat per l'Ajuntament). El veïnat s'hi feia per tenir el seu tros de carrer engalanat. D'una manera especial ho feien els administradors de Sant Josep, els quals per tradició, demanaven uns quants roures a algun propietari de boscos, i un cop aconseguits, el mateix dia de Corpus anaven amb carros al bosc a tallar-los per dur-los a la placeta de Sant Josep. Les branques servirien per enramar el carrer de Sant Sebastià, posades dretes a les parets, subjectades amb cordes que eren passades per anelles fixades a les mateixes parets i que servien per fermar-hi els animals.
Algun any havíem vist també enramat algun altre carrer, com el de les Joies o el de Sant Antoni. Sembla que en temps més reculats aquesta mena d'enramada era general, com fa suposar el nom popular de (enramades) que caracteritza les festes de la vuitada de Corpus. La verdor de les branques, les flors escampades i les "alfombres" donaven a l'ambient una flaire que caracteritzava la tarda de Corpus. Després de la processó, les branques i boscalls serien subhastats per mitjà de l'agutzil, que convocava la subhasta a toc de trompeta. El producte de la subhasta anava a benefici de l'administració de Sant Josep.
Per a la processó els Moianesos eren convocats amb un repiqueig de campanes. Solemnament sortia la processó de l'església, repiqueig de campanes que continuaria durant tot el transcurs de l'acte processional. A més, pel camí s'hi afegien les campanes de Sant Sebastià i de Sant Josep i de l'Escola Pia.
El Pollo, els cap-grossos i els gegants, aquests ballant al so de flabiol que executava una música pròpia per a aquella ocasió, obrien el seguici. Venien després els escolans amb la creu processional barroca de plata, els assistents a la processó, duent ciris encesos, els nens i les nenes de la primera comunió, el pendonista i cordonistes amb la bandera de la vila, els novicis de l'Escola Pia revestits de roquet, la resta de la comunitat escolàpia i la clerecia parroquial revestida amb els millors ornaments. Sota el talem, la millor custòdia de la parròquia, amb el Santíssim; Era portada pel senyor rector-arxipreste, vestit amb hàbits canonicals, segons un antic privilegi procedent del monestir de l'Estany.
La processó pujava pel carrer de les Joies o del Forn (alternativament, un any cada un) travessava la placeta de Sant Sebastià i enfilava el carrer homònim, passava per la placeta i carrer de Sant Josep, plaça del Colom, carrer Comerç, i el de Sant Antoni. En el trajecte els veïns instal·laven uns altars al mig del carrer, estovalles blanques amb puntes de coixí planxades i emmidonades. Hi solia haver un altar a la placeta de Sant Sebastià, un altre a la de Sant Josep i un altre a la plaça del Colom, altars on es feia estació per reposar una estona del pes de la custòdia, incensament i benedicció, que els presents rebien agenollats mentre presenciaven el pas de la custòdia amb la Sagrada Forma.
Finalment, retornant el seguici a la parròquia i impartida la benedicció solemne, es feia la reserva i es donava per acomiadat l' acte.
Acabada la processó, les autoritats i comitiva, sempre acompanyats al so de la música, tornaven a la casa de la vila on el pendonista oferia un refresc.
L'OU COM BALLA
Seguint
amb la tradició del dia de Corpus en el sortidor de la placeta de
Sant Sebastià, i en el petit llac al davant de Can Casanova, es
podia veure L'ou com Balla, que era un ou buit, damunt del raig d'un
brollador amb el peu guarnit de flors, de tal manera que es mantenia ballant per la continuïtat del raig. Quan queia, tornava a rodolar fins
al raig i es tornava a enlairar, així successivament, essent un
referent complert del moviment continu i podent-se relacionar, per
tant, amb la vida, amb la història, amb el cicle de l'any.... i amb
el que es vulgui, amb tot el que té de preciós i alhora
inexorable.
L'ou
com balla
ENREMADES DE CORPUS
Cada
dia de la vuitada o octava de Corpus, començant per aquest mateix
dia, hi havia el que s'anomenava l'enramada, ja dies abans veïns
dels carrers principals, als vespres asseguts en grups a les entrades de
les cases, amb unes estisores, cordill i papers fins de colors, anaven
confeccionant tires de banderetes per tenir-les a punt pel dia de
l'enramada, quan les penjaven a certa altura de banda a banda dels seus carrers i placetes. Guarnien els portals de les cases amb
guinardes i branques verdes, col·locaven els testos florits al
carrer, mullaven el terra amb regadores i ho posaven tot a punt pel
gran dia.
Els veïns dels carrers corresponents convidaven a la gent de tot el poble a rebentar el gra, és a dir, a beure vi amb porró i menjar alguns fruits secs. Es feia la rifa de llangonisses, començava el ball, es feia xerinola amb música d'acordió o piano de manubri.
Durant tota la setmana, cada vespre i per ordre de carrers, començava la celebració. El mateix dijous de Corpus, els carrers de Passerell, Vall, Forn i Plaça Major;
Divendres, carrers de les Joies i de la Cendra. Dissabte cases de pagès; Diumenge raval de Dalt (carrer de Sant Sebastià) i la Mànega (carrer Sant Pere); Dilluns, raval de Baix (carrer de Sant Josep) i actual carrer del Comerç), carrers de la Coma, de Santa Magdalena i de la Tosca; Dimarts, Poble Nou, carrer del Remei i carretera actual, avinguda de la Vila. Més antigament, no essent encara poblats aquests sectors, el dimarts era reservat a la Confraria; Dimecres carrers de Sant Antoni, Palau de Dalt (actual carrer Rafel Casanova) i Palau de Baix
Els veïns dels carrers corresponents convidaven a la gent de tot el poble a rebentar el gra, és a dir, a beure vi amb porró i menjar alguns fruits secs. Es feia la rifa de llangonisses, començava el ball, es feia xerinola amb música d'acordió o piano de manubri.
Durant tota la setmana, cada vespre i per ordre de carrers, començava la celebració. El mateix dijous de Corpus, els carrers de Passerell, Vall, Forn i Plaça Major;
Divendres, carrers de les Joies i de la Cendra. Dissabte cases de pagès; Diumenge raval de Dalt (carrer de Sant Sebastià) i la Mànega (carrer Sant Pere); Dilluns, raval de Baix (carrer de Sant Josep) i actual carrer del Comerç), carrers de la Coma, de Santa Magdalena i de la Tosca; Dimarts, Poble Nou, carrer del Remei i carretera actual, avinguda de la Vila. Més antigament, no essent encara poblats aquests sectors, el dimarts era reservat a la Confraria; Dimecres carrers de Sant Antoni, Palau de Dalt (actual carrer Rafel Casanova) i Palau de Baix
CAPVUITADA
DE CORPUS
Les
festes de Corpus s'acabaven amb la capvuitada o octava. La Comunitat
de Preveres, després d'haver cantat vespres solemnes amb exposició
del Santíssim a les sis de la tarda tots aquests dies, sortia amb
processó i seguia els carrers de Sant Antoni, Palau de Baix i Palau
de Dalt (avui carrer de R. Casanova). La processó era amb el
Santíssim portat sota tàlem, com el dia de Corpus. Hi assistia la
gent del veïnat, que solien guarnir també els carrers amb algunes
"alfombres".
Joan Carrera i Vilardell Moià. Juliol 2015
Joan Carrera i Vilardell Moià. Juliol 2015
Bibliografía
Florenci
Colet i Bach. CORPUS. Moià d'ahir a avui. Página 241 Editorial La
Tosca
Wikipedia. L'Ou com balla
https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27ou_com_balla
Historia i solemnitat del Corpus Christi.
https://www.aciprensa.com/Eucaristia/historia.htm
INFIORATA Wikipedia.
https://it.wikipedia.org/wiki/Infiorata
ORIGEN I SIGNIFICADO DEL CORPUS CHRISTI
https://parroquiaicm.wordpress.com/2009/06/10/origen-y-significado-del-corpus-christi/
LITURGIA CATÒLICA
http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/06/18/53a16cb422601d145a8b4573.html
Sta. Juliana de Cornillón.
http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences/2010/documents/hf_ben-xvi_aud_20101117.html
L'OU COM BALLA Jan Grau.
http://www.festes.org/arxius/oucomballa.pdf
Wikipedia. L'Ou com balla
https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27ou_com_balla
Historia i solemnitat del Corpus Christi.
https://www.aciprensa.com/Eucaristia/historia.htm
INFIORATA Wikipedia.
https://it.wikipedia.org/wiki/Infiorata
ORIGEN I SIGNIFICADO DEL CORPUS CHRISTI
https://parroquiaicm.wordpress.com/2009/06/10/origen-y-significado-del-corpus-christi/
LITURGIA CATÒLICA
http://www.elmundo.es/la-aventura-de-la-historia/2014/06/18/53a16cb422601d145a8b4573.html
Sta. Juliana de Cornillón.
http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences/2010/documents/hf_ben-xvi_aud_20101117.html
L'OU COM BALLA Jan Grau.
http://www.festes.org/arxius/oucomballa.pdf
Imatges.
Jaume
Clara i Arisa. Moià la vida d'un poble en imatges.
MOIÀ d'ahir a avui. Editorial La TOSCA.
La TOSCA Nº 143 Agost 1959
Arxiu Joan Carrera.
www.moianes.net. Imatges oblidades.
Wikipedia. L'Ou com balla: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27ou_com_balla
Foto: Calendari Modilianum.
Foto: Col·lecció Manel Alsina.
MOIÀ d'ahir a avui. Editorial La TOSCA.
La TOSCA Nº 143 Agost 1959
Arxiu Joan Carrera.
www.moianes.net. Imatges oblidades.
Wikipedia. L'Ou com balla: https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27ou_com_balla
Foto: Calendari Modilianum.
Foto: Col·lecció Manel Alsina.
Testimonis
orals.
Enric
Carrera Sanyé. Natural de Moià
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada