Va ser en un fred matí el desembre de 1885 als Estats Units, quan l'enginyós Sylvanus Freelove
Bowser, abans d'anar a treballar, va voler treure aigua del pou de casa seva, situada a Fort Wayne, a l'estat d'Indiana. Li va ser impossible
aconseguir-ho, ja que el fred de la nit havia glaçat les cordes
de la politja que aixecava la galleda del fons del pou.
En Sylvanus, immediatament, va pensar en una solució per aquest problema. Va construir una bomba senzilla, que amb cada moviment pendular de la maneta, extreia una quantitat determinada de líquid. Lamentablement, aquell model no va acabar de funcionar, no xuclava prou, a causa del gran pes de la columna d'aigua que havia de moure, en el seu pou molt profund. Això si, aquell model va donar orígen als sortidors de benzina.
En Sylvanus, immediatament, va pensar en una solució per aquest problema. Va construir una bomba senzilla, que amb cada moviment pendular de la maneta, extreia una quantitat determinada de líquid. Lamentablement, aquell model no va acabar de funcionar, no xuclava prou, a causa del gran pes de la columna d'aigua que havia de moure, en el seu pou molt profund. Això si, aquell model va donar orígen als sortidors de benzina.
Per
aquella època, la benzina i altres derivats del petroli eren
utilitzats com a llevataques, o dissolvent. Es venia a les farmàcies, on
la tenien emmagatzemada en bidons, dels quals es treia el líquid amb
grans cullerots, per després buidar-los a l'envàs que portava el client. La
manipulació inadequada d'aquests productes era perillosa, i els
accidents eren freqüents.
Bowser va pensar immediatament en el gran servei que podria prestar la seva bomba per a l'extracció dels derivats del petroli, i així va iniciar la construcció d'un primer sortidor, el qual es va comercialitzar inicialment a les ferreteries i a les farmàcies d'Estats Units. La bomba, que constava d'un cilindre d'emmagatzematge, vàlvules de marbre, un èmbol de fusta, una palanca de mà, i una palanca d'obertura de l'aixeta, en posició vertical, va ser un èxit. Arrel d'això, Bowser va crear l'empresa S.F. Bowser i va patentar la seva bomba el 1887.
Bowser va pensar immediatament en el gran servei que podria prestar la seva bomba per a l'extracció dels derivats del petroli, i així va iniciar la construcció d'un primer sortidor, el qual es va comercialitzar inicialment a les ferreteries i a les farmàcies d'Estats Units. La bomba, que constava d'un cilindre d'emmagatzematge, vàlvules de marbre, un èmbol de fusta, una palanca de mà, i una palanca d'obertura de l'aixeta, en posició vertical, va ser un èxit. Arrel d'això, Bowser va crear l'empresa S.F. Bowser i va patentar la seva bomba el 1887.
Sylvanus Freelove Bowser va ser així el primer en dissenyar i a construir una bomba apta per al subministrament de combustible, això va fer que els sortidors de benzina verticals es coneguessin arreu del món amb el nom de "Bowser".
A Moià no vam trigar gaire a tenir sortidors de benzina. Se'n van col·locar dos, entre els anys 1915 a 1925, tots dos a les voreres al Poble Nou, estaven situats just un al davant de l'altre.
El
primer es va instal·lar a Cal Ton, a la taverna del Ton del cafè, a la cantonada de la carretera Barcelona i la carretera Vic
Més tard l'altre, a la Fonda del Remei, establiment que regentava la família Cirera, a la cantonada de la carretera de Vic amb la carretera de Sta. Maria de l'Estany.
Més tard l'altre, a la Fonda del Remei, establiment que regentava la família Cirera, a la cantonada de la carretera de Vic amb la carretera de Sta. Maria de l'Estany.
Els
cotxes es paraven a posar benzina davant del sortidor, un polsador
accionava un timbre a l'interior, i al cap d'una estona sortia l'home
encarregat. Amb la bomba que s'accionava a mà, mitjançant una
manovella, fent moviments pendulars, es xuclava la benzina del dipòsit
soterrat, i s'omplia alternativament un dels dos recipients de vidre
transparents, de cinc litres, en cinc litres, situats a la vista del
client. A la part superior del sortidor, hi havia el regulador, de tal
manera que quan s'en buidava un s'omplia l'altre. L'aparell disposava d'un
comptador amb números d'accionament mecànic, que donava la lectura
dels litres bombats. Per una mànega apropiada, la benzina arribava
als dipòsits. L'home portava una cartera de cuir agafada amb una
corretja tipus bandolera per posar-hi els bitllets i moneda engrunada
per tornar el canvi.
El camió de la CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis Societat Anònima) abastia regularment la instal·lació perquè no s'acabessin les existències.
El camió de la CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis Societat Anònima) abastia regularment la instal·lació perquè no s'acabessin les existències.
Va ser als anys cinquanta, quan començaren a circular motos amb motors de dos temps, que per les seves característiques,necessitaven benzina barrejada amb una quantitat d'oli establerta. Per mesclar oli i benzina, ho feien amb una regadora metàl·lica, que en el seu interior tenia unes pales, que s'accionaven mitjançant un eix fins a la part de sobre, on s'hi agafava una maneta que es feia rodar. Omplien la regadora de benzina i li afegien la quantitat d'oli necessària per fer la proporció, ho barrejaven donant voltes a la maneta, i pel broc de la regadora omplien el dipòsit de la moto.
Vora el sortidor, hi havia sempre una paperera per les deixalles i un carretó de rodes on guardaven la regadora de la barreja, un joc de mesures disponibles per la clientela, juntament amb els pots d'oli pels motors. Cada nit, desmuntaven la mànega del sortidor i tancaven les dues portelles posant-hi un cadenat.
Vora el sortidor, hi havia sempre una paperera per les deixalles i un carretó de rodes on guardaven la regadora de la barreja, un joc de mesures disponibles per la clientela, juntament amb els pots d'oli pels motors. Cada nit, desmuntaven la mànega del sortidor i tancaven les dues portelles posant-hi un cadenat.
Aquests sortidors de benzina estigueren funcionant durant dècades. El de Cal Ton va desaparèixer quan a l'edifici s'hi va construir el “Cuartel de la Guàrdia Civil.” El de la Fonda del Remei va estar en servei fins a principis dels anys seixanta. A partir d'aquell moment, amb l'increment del trànsit i l'enduriment de noves normatives, es va haver de tancar, ja que resultava perillós parar-se a posar benzina davant del sortidor que seia a l'encreuament de les quatre carreteres.
El dia 12 de juliol de 1964 s'inaugurà l'actual gasolinera <Estacion Servicio Moià> a la carretera de Vic ,sota el carrer de Massamsó. Disposava de sortidors de benzina i de gas-oil, accionats per bombes elèctriques, era una instal·lació molt moderna per l'època.
Avui els sortidors de benzina Bowser són peces de museu, i objectes molt cobejats pels col·leccionistes d'automoció d'arreu del món.
Joan Carrera i Vilardell. Moià, juliol de 2015
Bibliografia
El dia 12 de juliol de 1964 s'inaugurà l'actual gasolinera <Estacion Servicio Moià> a la carretera de Vic ,sota el carrer de Massamsó. Disposava de sortidors de benzina i de gas-oil, accionats per bombes elèctriques, era una instal·lació molt moderna per l'època.
Avui els sortidors de benzina Bowser són peces de museu, i objectes molt cobejats pels col·leccionistes d'automoció d'arreu del món.
Joan Carrera i Vilardell. Moià, juliol de 2015
Bibliografia
Sylvanus F. Bowser
http://es.fuelpumpu.com/news-father-of-the-fuel-pump-sylvanus-bowser.aspx
HISTÓRIA DE LOS SURTIDORES DE GASOLINA
http://www.carrosyclasicos.com/cronicas/1849/#.Vautb_ntmko
Primers automobils, primers assortidors.
http://www.clipmedia.net/galera/Ubach/newsletter/img/pags/16.pdf
EL
poste de benzina de Cal
Valenti.http://lafebredor.blogspot.com.es/2009/03/el-poste-de-benzina-de-cal-valenti.html
Surtidores de gasolina.
http://www.eldiariomontanes.es/videos/nacional/201411/02/historia-surtidores-gasolina-3871418601001-mm.html
El surtidor de la benzinera m'ha atracat
http://www.racocatala.cat/forums/fil/22136/surtidor-benzinera-mha-atracat
Història de Badalona.
Imatges.
Col·lecció Ana Mª Molera.
Col·lecció Joan Carrera.
Imatges.
Primers
automobils, primers assortidors.
http://www.clipmedia.net/galera/Ubach/newsletter/img/pags/16.pdf
Col·lecció
Manél Alsina.Col·lecció Ana Mª Molera.
Col·lecció Joan Carrera.
Història de Badalona.
Testimonis Orals.
Enric Carrera Sanyé.
Josep Carrera Vilardell.
Testimonis Orals.
Enric Carrera Sanyé.
Josep Carrera Vilardell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada