Després de registrar-se els primers casos a Europa, a França concretament, aquesta epidèmia va passar a Espanya, un país neutral a la guerra, i que no va censurar la publicació dels informes sobre la malaltia, ni les seves conseqüències. Espanya va ser un dels estats europeus més afectats amb prop de 8 milions de persones infectades el maig de 1918, calculant-se al voltant de 300.000 morts (tot i que les xifres oficials van reduir les víctimes a només 147,114.
Es relacionen el brot de la grip amb els efectes de la Guerra Mundial, mantenint que la fatiga dels combatents, la debilitat de les poblacions subalimentades i la misèria dels camps de presoners oferiren a la plaga un terreny ben adobat.En els primers mesos de 1918, la grip s'escampà per tot el món, inclosa Austràlia -que fins llavors s'havia lliurat de situacions similars gràcies a les quarantenes imposades pel govern-. A l'Índia, el número de contagiats arribà a tretze milions. A Lyon (França), s'arribaren a prohibir els acompanyaments als enterraments. A la Gran Bretanya, s'aboliren temporalment les limitacions en venta d'alcohol, ja que es consideraven agents protectors dels microbis.
El lloc més castigat del món va ser l' Índia, amb 15 milions de defuncions, arribant a una mortalitat del 20% de la població en algunes zones. Pel que fa a Europa, sols en 1918 Alemanya registra 187.000 morts, Gran Bretanya 112.000, Espanya uns 300.000 morts, França més de 91.000 i Itàlia 274.000.Diferents països europeus i americans van entrar en un estat de pànic col·lectiu, en alguns es va implantar el toc de queda, a d'altres es detenien els ciutadans que sortien pels carrers sense la preceptiva mascareta de protecció respiratòria. La manca de personal en els llocs de treball va comportar que milers d'empreses i serveis bàsics -com l'electricitat, l'aigua, o els telèfons- fossin interromputs. Les discussions sobre el microbi enfrontaren els especialistes més importants del moment. La mateixa manca de metges obligà als estudiants del últims cursos de medicina d'algunes facultats a intervenir abans de llicenciar-se
.
L'octubre de 1918, l'epidèmia de la grip atacà a Moià, afectant sobretot alguns dels carrers més pobres de la Vila: Santa Magdalena, la Tosca, la Mànega i la Ciutadilla. Moltíssima gent es va posar malalta, famílies senceres estaven al llit i no es podien moure. Teníem els metges Josep Claveria i Josep Sunyer. No donaven l'abast i vingueren dos metges més de fora, com a reforç per atendre a tanta gent malalta.El rector arxipreste. Mn. Pere Perramon, organitzà una novena per resar, primer a Sant Sebastià, i més tard a la Verge de Misericòrdia, a l'església es feien pregàries, fervoroses súpliques, prometences, vots, i penitències.Es va paralitzar del tot l'activitat del poble, es feien diversos enterraments cada dia, es va arribar a l'acord que no toquessin a morts les campanes, per no alarmar més, a la gent del poble.
La Creu Roja local i l'alcalde del moment, Josep Riera i Fruns, crearen una Junta Directiva d'Auxilis per tal d'afrontar les necessitats urgents, formada per l'Arxipreste, Pere Perramon, el propietari Nazari Alibés, el guàrdia civil Josep Ballester, el veterinari Josep Molist, el comerciant Miquel Oller i el secretari de l'Ajuntament, Feliu Canet. També es creà una Junta d'Assistència als Malalts amb Pere Cantó, Francesc Matarrodona, Esteve Cert, Josep Pascual, Esteve Vilanova, Josep Guàrdia, Quirze Codina, Anton Roqueta . Joaquim Vilardell i d'altres. Es comptava també amb grups de veïns dels carrers més afectats, que atenien malalts i feien el que podien per ajudar-los.
Al voluntariat hi havia un nombrós grup de dones i molts nois i noies joves. L'únic requisit que se'ls hi demanava per col·laborar-hi, era que tinguéssim els 18 anys complerts.
L'Ajuntament donà algunes disposicions d'higiene, tals com que s'escampés pels carrers i les cases emulsions de calç viva i del desinfectant marca "ZOTAL". Es repartiren també, fulls impresos de L'Institut d'Estudis Catalans, amb tot de recomanacions.Igualment, l'agutzil feia la crida a toc de trompeta pel poble, llegint aquests fulls, i els col·locaven enganxats a les cantonades dels carrers.Tothom estava dins casa, els carrers deserts i el poble trist, la gent molt espantada. Es repartien aliments pels damnificats, i es feia llista en una llibreta, de les necessitats més urgents del moment, a la porta de l'Ajuntament.Els símptomes de la grip els descriu un cronista de l'època: "Febre de 40 graus, dolor agut a la conca dels ulls, a les orelles i a la zona lumbar". Els símptomes incloïen els típics de la grip: febre alta, tos, cansament, dolor corporal i en algunes ocasions, diarrea i vòmits. N'hi havia també d'altres menys corrents, com dificultats per respirar (per inflamació i hemorràgies als pulmons), hemorràgies nasals violentes, marques vermelles al blanc dels ulls i taques de color caoba a la cara.La llista dels traspassats incloïa a una dona de noranta anys i dos homes de vuitanta i tants, que van ser els afectats més vells. La majoria de gent que va morir eren persones valentes i jovenasses. Inclogué la llista cinc infants (de fins a 5 anys), sis joves d'11 a 20 anys, onze persones de 21 a 50 i sis de més de 50 anys junt amb d'altres de més edat. Van morir a Moià, aquell any de la grip, un total de 115 persones (sis o set vegades més de l'habitual).
Al cap d'algunes setmanes la majoria de malalts es van recuperar.L'epidèmia, però, es perllongà fins als primers mesos de 1919. Quan la violència començà a anar de baixa fins a desaparèixer per complet.
La imatge reflecteix el repartiment de llet i altres aliments als damnificats davant de l'Ajuntament de Moià.
Mesos més tard, quan ja es començava a recuperar la normalitat, es van celebrar els següents actes:
-El dia 24 Novembre, de 1918, es féu un ofici solemne d'acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per haver-se acabat l'epidèmia de grip.
-El mateix dia 24, L'ajuntament, en nom de tot el poble, donà les gràcies a la Junta d'auxilis per l'abnegació, esforç i sacrifici que van mostrar durant l'epidèmia de grip.Repartiment de llet i altres aliments als damnificats davant de l'Ajuntament.
-El dia 15 de desembre de 1918 L'ajuntament demanà que fos concedida la Creu de Beneficència al bisbe de Vic, Francisco Muñoz, que visita Moià durant l'epidèmia de grip i féu donatius als malalts i a la junta d'Auxilis
-16 de març de 1919 es demanà al Gobern militar que concedeís la Creu de Beneficència a dos guàrdies civils del destacament de Moià pels serveis prestats al poble durant l'epidèmia de grip de l'any anterior.
-11 de maig de 1919. Nomenaren fill adoptiu de la vila el guàrdia civil Josep Ballesteros pels serveis prestats durant l'epidèmia de grip
-Es va fer un homenatge als voluntaris. El presidí l'alcalde i altres autoritats del poble, del Govern Civil i de la Creu Roja, amb l'assistència massiva de tots els vilatans.
En aquest acte es van condecorar pels serveis fets al poble a tots els voluntaris, amb una medalla i sel's hi va entregar un diploma commemoratiu.
Joan Carrera i Vilardell. Moià Maig de 2015.
Bibliografia.
Efemérides religioses, per Florenci Colet i Bach.Moià.
LLibre. Moià d´ahir a avui. Editorial La Tosca 1991
LLibre. MOIÀ d'hahir a avui. Editorial La Tosca.
Vilapedia Vilareal info.www.vila-real.info/vilapedia2015/index.php?...grip..
La grip 1918.es.wikipedia.org/wiki/Pandemia_de_gripe_de_1918
Associació Cultural Modilianum. text,del calendari del 2003
LLibre. Moià d´ahir a avui. Editorial La Tosca 1991
LLibre. EL MOIANèS. Quasi- memòries d´en Quim Viñas. Carles Riera Fonts.
LLibre. Moià Una història per conèixer. Jaume Clará.
ArisaHistòries de la ciència. www.historiasdelaciencia.com/.../la_grip_espanyola/
Xavier Granero i Xiberta. La grip a Barcelona 1918Pandemia de la gripe Española 1918.http://www.planetseed.com/es/relatedarticle/influenza-pandemia-de-gripe-espanola-de-1918
Toda la verdad sobre "la española" la gripe pandémica de 1918.http://www.abc.es/salud/noticias/20140428/abci-gripe-epidemia-1918-201404281750.html
L'ANY DEL GRIP. Florenci Colet i Bach.Moià. La Tosca. Nº 507 septembre 1993.
La grip de l'any 18. Diari Mes
https://www.diarimes.com/noticies/opinio/2018/01/18/la_grip_any_18_31805_3064.html
Imatges
Associació Cultural Modilianum, foto calendari del 2003 Foto Gentilesa de Sebastiá Soler Comellas
Fotos de la gripe Española.https://www.google.es/search?q=fotos+la+gripe+española&biw=1366&bih=667&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjuj_PG5MDKAhXJAxoKHY-
Desinfectante ZOTAL.http://www.zotal.com/gama/desinfectantes/
Institut D'Estudis Catalans. Full imprés.
Testimonis orals.
Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Enric Carrera Sanyé Natural de Moià
Joan Codina Espinasa. Natural de Moià
.
Joan, interessantíssim article sobre aquesta malura que va provocar tantes defuncions arreu.
ResponEliminaM'has fet pensar que de ben segur, cada poble té la seva pròpia versió de la pandèmia, però mai hi hagués pensat si no hagués llegit el teu post.
Et felicito, de nou, per aquestes lliçons d'història mensuals!
Si Maria, segur què a cada poble té la seva pròpia versió. A casa els meus avis, ho van viure plenament amb la meva mare petita de sols d'un any.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari i pel teu suport.