Era habitual veure'l amb el seu ramat passant pels carrers de la Vila.
Les cabres les tancava en una casa del carrer de Sant Josep, que en deien a Cal Xandango, era al costat de Cal Cenç, pujant el carrer de Sant Josep al cantó esquerra.
El fill del Cabrer, el Jaume, quan va morir el seu pare va anar continuant l'ofici. Més tard les portava a pasturar també el seu nét, el Josep, que era conegut per la gent del poble com el Cabreret.
Les cabres les tancava en una casa del carrer de Sant Josep, que en deien a Cal Xandango, era al costat de Cal Cenç, pujant el carrer de Sant Josep al cantó esquerra.
El fill del Cabrer, el Jaume, quan va morir el seu pare va anar continuant l'ofici. Més tard les portava a pasturar també el seu nét, el Josep, que era conegut per la gent del poble com el Cabreret.
Si reculem cent cinquanta anys en el temps, la gent no tenia cap afecció a
beure llet de bèstia, de la mateixa manera que sentien certs escrúpols a menjar
algunes carns. La llet era per les parteres, els infants anèmics i els malalts,
i no es va començar a beure'n de manera més o menys habitual fins que es van
establir les primeres lleteries i els carretons que feien parada en alguns
carrers i places de les ciutats, coneguts popularment amb el nom de
"hostal dels quatre vents", en els quals s'hi va vendre llet
de cabra, primer i de vaca més endavant. El fet de beure llet va permetre
burlar certes prescripcions de L'Església en matèria de dejunis i abstinències
de menjar carn, ja que la llet no era considerada ni carn ni peix. A partir de
llavors el consum de llet va anar en augment.
L'adagi popular deia:
«La llet no vol vi i qui la beu si
Llet de cabra, formatge d'ovella i mantega de vaca
Sobretot, llet; sobre llet res.»
La llet de cabra tenia llavors més acceptació que la de vaca, i quan aquesta es va començar a despatxar a les lleteries i va ser passada a domicili pel mateix vaquer, o per membres de la seva família, la cabra feia molts anys que "es passava per les cases" i era munyida davant mateix de la casa que en comprava, fet que donava a la gent una major garantia de la puresa, ja que no s'hi podia fer frau de cap mena. Mentre que la llet de burra se li coneixien propietats medicamentoses, la de cabra hom la creia més rica en certes propietats nutritives, però també molt forta de gust, i si se'n donava als infants de pit, era necessari rebaixar-la amb una mica d'aigua de pa-i-arròs. La llet de cabra era més apreciada que la de vaca perquè la d'aquesta procedia d'animals estabulats, que no sortien a pasturar pel camp i eren per tant malaltissos. En aquell temps es creia que la millor llet era aquella que podia beure's directament del braguer.
A més de la llet, de les cabres solien aprofitar-se'n moltes més coses, per aquest motiu han estat una font de riquesa en moltes regions de la Península. L'any 1611 el gramàtic, capellà reial i conseller del Sant Ofici, Sebastián Covarrubias, en el seu llibre titulat "Tesoro de la lengua castellana o española" descriu la cabra en termes tan elogiosos que val la pena reproduir-los:
"Animal conocido, de mucho provecho para el hombre porqué con su fecundidad le da el regalo de sus cabritos, la leche sabrosa y medicinal, su sangre expele el veneno, su piel reciente puesta sobre las heridas las sana; ella nos viste y nos calza, su piel clarifica la vista, su pulmón puesto sobre la mordedura venenosa atrae a si el veneno, su estiercol y orina engrasan la tierra para fructificar, sus cuernos quemados auyentan las serpientes, su pelo viste al pobre desnudo y su carne harta al miserable hambriento".
La cabra és un animal remugant, de peu forcat, de la família dels cavicornis: té el cap curt, armat ordinàriament amb dues banyes girades cap enrere.
Tenen molta curiositat i són intel·ligents.
Posseeixen també bona coordinació corporal i és coneguda la seva habilitat per
a escalar i mantenir l'equilibri en els llocs més precaris. Això fa que siguin
els únics remugants capaços d'enfilar-se als arbres (si aquests estan prou
inclinats). Tenen una naturalesa molt inquisitiva; exploraran qualsevol cosa
nova o desconeguda en el seu entorn. Els colors del pèl més freqüents solen ser
el roig-fosc, el negre i el gris bru; però també hi ha cabres blanques,
pigades, estel.lades, pigones, etc. Tenen un període de gestació de cinc
mesos i poden donar un o dos cabridets.
Donen llet fins més enllà dels dotze anys, però el moment de la màxima producció comença pels volts dels tres anys, que és quan poden arribar a donar fins a uns nou-cents litres de llet per any. Les races més corrents a la nostra zona, poc diferenciades unes de les altres, són la granadina, la murciana, la manxega i, en menys importància, la maltesa i la d'arracades.
.
Donen llet fins més enllà dels dotze anys, però el moment de la màxima producció comença pels volts dels tres anys, que és quan poden arribar a donar fins a uns nou-cents litres de llet per any. Les races més corrents a la nostra zona, poc diferenciades unes de les altres, són la granadina, la murciana, la manxega i, en menys importància, la maltesa i la d'arracades.
El bestiar cabrú, però, és el més eficient transmissor
de les febres de Malta, malaltia infecciosa, endèmica en bona part del litoral mediterrani,
que es transmet a l'home per mitjà de la llet i del formatge, principalment.
Quan es va saber que aquestes febres tenien el seu origen en el consum de llet
de cabra, i es va recomanar que calia fer-la bullir abans de perdre'n, molta
gent temorenca i escrupolosa va deixar de beure'n i va augmentar el consum de
la llet de vaca. Però quan la gent l'adquiria de la subministrada per les
cabres que el cabrer menava i munyia davant seu, en sentia una major
tranquil·litat, puig veia cada dia l'escamot, copsava el seu aspecte i bona
asta i fins podia fer munyir la cabreta que li inspirés més confiança. Si
la llet anava destinada a infants de pit o malalts, solia munyir-ne sempre de
la mateixa cabra per tal d'evitar desballestaments gàstrics o intestinals.
Quan el ramat pasturaven
en peixents ressecs o mancats d'herba, donava una llet més pobra en
principis nutritius que si ho feia en llocs d'abundant herba tendra. L'herbei
podia transmetre a la llet algun regust especial, sobretot si l'animal menjava
euforbiàcies i labiades de sucs acres, sovint més o menys metzinosos. La
gracíola feia que la llet resultés un xic purgant.
Els ramats de cabres que de bon matí passaven
a repartir la llet, casa per casa, no solien tenir més enllà d'una vintena de
caps. No anaven acompanyades dels seus cabridets, però si del boc, el
mascle de la cabra proveït d'un davantal de cuiro, o fet de diversos plecs
de roba gruixuda ben repuntada, que per mitjà d'un cinturó es penjava sota el
ventre del boc perquè no cobris les femelles en temps inoportú per la cria.
Algunes cabres duien una esquellina o unes campanetes penjades al
coll, amb el dring de les quals pregonaven el seu pas pels carrers.
Cabrer i cabres anaven marxant pels carrers a pas lent, i quan el pastor en cridava una pel seu nom totes s'aturaven, mentre la cridava acudia frisosa perquè el cabrer li buidés el braguer. Les altres, entretant, es mantenien quietes, si no es veien assetjades per les impertinències del boc, i mentre menjotejaven algunes herbes, que llavors n'hi havia pels carrers, deixaven anar les seves cagarulles, les quals algú recollia després.
El cabrer assegut al pedrís d'un portal o la vorera, si n'hi havia, es posava el pot entre cames i començava la munyida acariciant el braguer i els mugrons, mentre encetava una cançó o es posava a enraonar, car hi havia la creença que fent-ho la cabra estava més quieta i la vinguda de la llet era provocada amb més prestesa i abundància. Cent anys enrere, un litre de llet valia l'equivalent a deu cèntims.
Cabrer i cabres anaven marxant pels carrers a pas lent, i quan el pastor en cridava una pel seu nom totes s'aturaven, mentre la cridava acudia frisosa perquè el cabrer li buidés el braguer. Les altres, entretant, es mantenien quietes, si no es veien assetjades per les impertinències del boc, i mentre menjotejaven algunes herbes, que llavors n'hi havia pels carrers, deixaven anar les seves cagarulles, les quals algú recollia després.
El cabrer assegut al pedrís d'un portal o la vorera, si n'hi havia, es posava el pot entre cames i començava la munyida acariciant el braguer i els mugrons, mentre encetava una cançó o es posava a enraonar, car hi havia la creença que fent-ho la cabra estava més quieta i la vinguda de la llet era provocada amb més prestesa i abundància. Cent anys enrere, un litre de llet valia l'equivalent a deu cèntims.
Segons el comportament de les cabres, els cabrers preveien els canvis de temps. Quan al corral o pel carrer les cabres s'ajeien del costat dret era senyal segur que faria bon temps; quan el pressentien dolent jeien del costat esquerre. Els cabrers, com els pastors, creien que si el ramat hi havia un cap amb el pèl completament negre el ramat era protegit de malures, de mals donats, d'encortaments, de pedregades i de ser tocats pel llamp.
La llet de cabra tenia, segons el dir del
poble, més virtuts que les anomenades abans per en Covarrubias. Tots sabem que
anys enrere, quan algú tenia la verola i se'n salvava, quedava amb la cara i
altres parts del cos plenes de sotets produïts per les pústules
veroloses, però que si en el curs de la malaltia se sucaven de tant en tant
aquestes crostetes amb llet, quan es desprenien de la pell no hi
quedava cap mena de senyal. Això feia que la llet de cabra fos usada com a
embellidora de la pell de la cara i de les mans i braços. Era també emprada per
guarir picades d'animals verinosos, posant draps xops de llet sobre la picada.
Les cagarulles de les cabres ben desfetes i pastades amb oli de nous i vi,
servien per a fer-ne cataplasmes que curaven les galteres, i per guarir les
morenes es recomanaven lavatives de llet.
Antigament els cabrers catalans encomanaven la salut del seu bestiar a la Mare de Déu de Cabrera, a Collsacabra entre Osona i la Garrotxa.
O també a la Mare de Déu de l'Ovella
venerada, aquesta, a Torre del Riu, a la baixa Cerdanya. Tot fa creure que la
fe i la confiança en la Verge podien provenir del fet que moltes imatges de
Mares de Déu Trobades havien sigut pels ramats de cabres i d'ovelles a la
muntanya que manaven els pastorets.
Ara ja no es veuen pastors, ni ramats de cabres pasturant al voltant del poble. Estan estabulades a grans estables tipus granja i d'altres dins de tancats de filferro de gran extensió.
La lleteria de Cal Cabrer, va estar activa fins a mitjans dels anys seixanta. Avui la casa esta tancada, exteriorment conserva la fisonomía de tota la vida.
Sempre ens quedarà el record del cabrer amb el seu ramat, vestit amb pantalons de vellut, la brusa de color blau fosc, espardenyes de betes, amb el llarg bastó i el seu sarró penjat a l’espatlla. Alguns cops tocant el flabiol, assegut sota un arbre, o vora una margera.
Actualment a Catalunya hi ha 15.364 cabres d'aptitud lletera, que produeixen un total de 6.151 milers de litres anuals.
Ara ja no es veuen pastors, ni ramats de cabres pasturant al voltant del poble. Estan estabulades a grans estables tipus granja i d'altres dins de tancats de filferro de gran extensió.
La lleteria de Cal Cabrer, va estar activa fins a mitjans dels anys seixanta. Avui la casa esta tancada, exteriorment conserva la fisonomía de tota la vida.
Sempre ens quedarà el record del cabrer amb el seu ramat, vestit amb pantalons de vellut, la brusa de color blau fosc, espardenyes de betes, amb el llarg bastó i el seu sarró penjat a l’espatlla. Alguns cops tocant el flabiol, assegut sota un arbre, o vora una margera.
Actualment a Catalunya hi ha 15.364 cabres d'aptitud lletera, que produeixen un total de 6.151 milers de litres anuals.
Joan Carrera i Vilardell Moià novembre 2017
Bibliografía
Part d’aquest escrit és una adaptació seguint el guió del llibre
TIPUS POPULARS. Feines i oficis. D’en
Joan Farell i Domingo.
Dibuixos Agusti Masvidal i Salavert.
Cooperativa d’Arts Gráfiques El Pot.
Página 46 amb el Títol. La venda de llet de
cabra a domicili.
Wikipedia llet de cabra.
Llibre El MOIANÈS. Quasi memòries d’en Quim
Viñas.
Carles Riera i Fonts . Editorial El
Llamp.
Ganado Caprino
Llibre EL CAMINAR D’UN POBLE Sebastià
Ubasart i Serra.
Gràfiques ISTER Moià
Criando Cabras, produciendo Quesos.
Llibre LA VIDA A PAGÈS. Salvador Vilarrasa i Vall
Imprenta MAIDEU. Ripoll
EINES I FEINES DE PAGÈS. Evolució de
la tecnologia agrícola a la Plana de Vic durant el segle XX.
Jacint Torrents i Buxò. Universitat de Barcelona.
Imatges
Cabres i cabrer a Moià. Fotomuntatge. Joan Carrera.
Rebaños de cabras.
https://www.google.es/search?q=rebaño+cabras+fotos+antiguas&rlz=1C2ASUT_esES382&tbm=isch&source=iu&pf=m&ictx=1&fir=DQIjEeKfZXWo-M%253A%252C
Ordeñando cabras
https://www.google.es/search?q=ordeñando+cabras+fotos&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&source=iu&pf=m&ictx=1&fir=V4io6LpQoQLlMM%253A%252CJGErAGvM
Antiguas mesuras leche.
https://www.google.es/search?rlz=1C1ASUT_esES382ES382&biw=1366&bih=700&tbm=isch&sa=1&ei=YU8NWpSpF8mqU7aBqMAG&q=fotos+antiguas+mesuras+l
Ordeñando cabra el la calle
https://www.google.es/search?rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&sa=1&ei=K1ANWsjrMcrYU73HhoAM&q=ordeñando+cabra+en+la+calle&oq=ordeñando+c
Google fotos de cabras
https://www.google.es/search?q=google+fotos+de+cabras&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&source=iu&pf=m&ictx=1&fir=oDD99nyv5ZXF_M%253A%252CV8Db6VfaX
Cabras fotos Pinterest.
https://www.google.es/search?q=pinterest+fotos+cabras&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&tbm=isch&source=iu&pf=m&ictx=1&fir=8pat69_cgoIDIM%253A%252Cl9zsH0wAZ9RRFM%252C_&usg=__W8elOzkNUI2U5-l1eb0Gl1BOYbw%3D&sa=X&ved=0ahUKEwj07Zmo28LXAhUHIcAKHVmqBkUQ9QEILzAD#imgrc=8pat69_cgoIDIM:
Testimonis orals.
Ramon Carrera i Guiteras. Natural de Sta. Mª de l'Estany
Ramona Sanyé i Oliver. Natural de Sant Julià de Vilatorta.
Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià.
Interessant i ben trobat tema aquest de la llet de cabra. El que em costa d'imaginar (malgrat ja tinc una edat...) és que els cabrers i cabreres anessin pel carrer amb l'exemplar i venen la llet in situ. D'això sí que se'n diu producte fresc i de quilòmetre zero i no les mandangues d'avui en dia!
ResponEliminaMotes gràcies Joan per aquest nou post.
Tot ha anat tan de pressa i amb canvis tan grans, que en explicar aquestes històries de temps passat, costa imaginar-se en les condicions i en la manera que vivia la gent.
EliminaMoltíssimes gràcies Maria pel teu comentari.