.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dilluns, 14 de desembre de 2020

La vinya

Històricament el Moianès ha sigut una comarca vitícola en què tots els seus municipis al llarg dels segles han estat relacionats directament amb el vi. 

Un exemple de la importància que tenia la vinya en la nostra comarca el trobem a l'església de Moià: Quan es va construir l'església de Santa Maria de Misericòrdia :avui Església Parroquial,l'any 1673, al majestuós portal de l'entrada principal s'hi va esculpir l'al·legoria al cultiu del vi, amb el seu significat a les pedres de la llinda i serpentejant en espiral a les columnes de cada banda. Preciosos penjolls de raïm amb les seves fulles, l'acompanyen figures d'àngels i també d'uns quants ocells. El relleu del raïm esculpit a les pedres té una gran bellesa visual i acapara tot el protagonisme, la seva imatge en relleu es repeteix una setantena de vegades.




El conreu de la vinya al Moianès estava emmarcat en un clima mediterrani d'interior, amb escassa pluviometria, amb una oscil·lació tèrmica entre el dia i la nit bastant acusada. Aquesta oscil·lació, al costat de les textures de la terra, amb sòls franc-argilosos i franc-sorrencs, feia de la comarca una zona amb unes condicions òptimes per el conreu de la vinya i conseqüentment es podien aconseguir vins de molta qualitat. Per al cultiu de la vinya s'havia d'anar guanyat terreny fent rompudes als boscos, de manera que la demanda de noves zones de conreu va convertir cada metre de terra  del que es disposava en una vinya. Les costes i turons es retallaven per a esdevenir noves feixes de conreu, sostenint la terra dels marges amb parets de pedra seca i pantant oliveres i ametllers a la vorera.
Les barraques de vinya i les parets de pedra seca les feien els mateixos vinaters. Algunes eren fetes pels homes del Pirineu que fugien del fred, s'organitzaven entre ells formant colles de tres o quatre individus i baixaven cap a les terres de la Catalunya central per passar-hi l'hivern. Buscaven feina a la pagesia, treballant al bosc, construint parets i barraques amb pedra seca, art en el qual eren veritables mestres.



En aquella època es treballava la vinya sense que els sistemes de conreu haguessin variat gaire respecte al temps dels romans. Va ser després de la Guerra de Successió, a mitjans del segle XVIII, quan la vinya catalana va progressar més ràpidament, ajudant Catalunya a recuperar-se econòmicament. L'exportació de vins i aiguardents, primer a Holanda i Anglaterra i després a Amèrica, va estimular en gran manera la plantació de vinyes, generant feina i riquesa per a pagesos, comerciants, mariners, traginers, boters, i altres oficis lligats al vi.
Cap a mitjans del segle XIX, l'acumulació de riquesa que es va produir amb activitats derivades de la vinya va contribuir amb gran manera a la industrialització del principat. 
Entre l'any 1875 i el 1879 la vinya a Catalunya passà el moment més brillant de la seva història. El Moianès i la comarca del Bages eren les de més producció l'any 1890; l'extensió de terreny ocupada per les vinyes era d'aproximadament 28.000 hectàrees. Per veure la gran l'extensió que ocupava la vinya només calia enfilar-se a algun cim enlairat del poble: Castell de Clarà, Ferrerons o la muntanya de la creu. Es veien els ceps plantats fins on allargava la vista, anaven d'un poble a l'altre, confusos algunes vegades amb el color verd dels boscos d'alzines. Tot el moianès era una vinya. A la Vila de Moià, tots els menestrals-paletes, fusters, teixidors,  qui més qui menys, menava una vinya o peça de terra. Tot l'any, els homes treballaven al camp. La vinya, juntament amb el tèxtil, era la base de l'economia familiar. L'home conreava la vinya i l'hort, i les dones i filles treballaven el tèxtil a la fàbrica o tenien a casa un teler de mà instal·lat. Era la manera que moltes famílies moianeses havien establert en aquell temps per subsistir.






Intensa era l'activitat que es duia a terme a la vinya. Al matí, ja a trenc d'alba, s'omplien els camins de gent que hi anaven a treballar amb eines a l'esquena, sacs, cistelles amb les previsions de menjar per la diada, càntirs plens d'aigua, la bóta de vi. A peu, amb les sàrries damunt de la mula o el burro.

Feien foc al costat de la barraca, es veien fumeres arreu, tot i que la feina era dura, la gent cantava, se sentia música de flabiol tocant cançons. Als camins era un anar i venir constant. Les vinyes estaven plenes de gent treballant. Regnava el bon humor, converses, bromes i rialles. Dones o quitxalla amb cistelles portant el dinar als homes. Segons l'estació de l'any o de la feina que tocava fer, els homes s'ajudaven, els uns als altres, sobretot en la verema: Feien colles i començaven per on el raïm estava més madur. Treballaven de sol a sol, la gran majoria eren parcers. Per fer-nos-en una idea, només a la propietat de Serramitja hi havia hagut seixanta-dos parcers que manaven les vinyes. Hi havia tines per emmagatzemar el vi a les propietats de Marfà, Serramitja, Casagemes, Bussanya, Casa de les Vinyes, L'Autonell, La Datzira, La Moratona, El Sors, La Coma i d'altres. També tines de vi al poble, a les cases dels carrers de Sant Sebastià i al de Sant Josep, Santa Magdalana i al carrer de La Mànega especialment.





A pagès, la majoria de propietats grans disposaven de premses, bótes, ensulfatadores, bots, estisores, portadores, xerracs i de totes les eines pel cultiu de la vinya. Per tallar el raïm ho feien amb un ganivet que se'n deia el veremall. Per a transportar raïms, la portadora i a vegades amb coves o sàrries. A les cases particulars del poble es xafaven el raïm a cops de peu i qui no tenia tina ni cup ho feia amb el cubell bugader. El vi s'anava tirant a les bótes i el most el posaven en unes d'especials;  qui tenia premsa el premsava. Aquí al poble tenien premsa a Cal Nap (al carrer de Sant Josep), on tenien dues premses. També n'hi havia una a Cal Guixer i a Can Fermí, a la Mànega.
El vi, a casa nostra, estava present a tots els àpats, no només com a beguda, sinó com a aliment per l'aportació calòrica. També era utilitzat en els rituals sagrats de connexió amb les divinitats. El vi s'utilitzava com a medicina, ja que es considerava que els ferments naturals del suc del raïm eren beneficiosos per l'organisme, especialment per a les digestions, per a evitar intoxicacions i per als refredats o estats gripals. En conseqüència, era època en què es bevia més el vi que l'aigua, i era més barat que el pa.




Degut a la fil·loxera, la vinya de Moià es va perdre, aquest insecte va arribar a França procedent d'Amèrica i va devastar, en pocs anys, les vinyes d'aquell país, gran productor i consumidor de vi. L'any 1879 la fil·loxera va entrar a Catalunya per l'Empordà i la plaga es propagà de Nord a Sud. A finals de segle XIX ja s'havia escampat la misèria per totes les comarques vitícoles del nostre país. La fil·loxera va arribar al moianès l'any 1890. La solució per evitar la fil·loxera va ser plantar cep de l'espècie americana, que no produeix raïms útils, i empeltar-los amb els de la varietat europea. 
Els productors van reaccionar davant la desgràcia amb gran tenacitat: es van replantar les vinyes amb ceps de peu americà en una bona part de les terres que havien estat vinyes abans de la fil·loxera, però el baix preu del vi feia les vinyes poc rendibles i no van tornar a portar la riquesa d'abans. El poc benefici que deixava la vinya ja no compensava la gran dedicació i els esforços que demanava. Per això, a partir de la dècada de 1930 del passat segle, molts fills joves de famílies que es dedicaven al cultiu, van optar per treballar a la indústria on, a més de guanyar-se més bé la vida, hi tenien la seguretat d'un sou, en aquell moment només era la gent gran la que continuava treballant la terra. Sense el relleu generacional, el treball a la vinya es va anar reduint. Ja des dels anys 1930-40, es van anar arrencant vinyes a moltes comarques de Catalunya per transformar-les en camps de cereals fàcils de mecanitzar, o s'abandonaren i el bosc les va anar ocupant.  
La vinya es va acabar. A Moià,  l'any 1947, quedaven els últims reductes a les propietats del Raurell i del Molí del Parer.




Trobem avui encara, a la comarca, una gran quantitat de construccions i materials relacionats amb el cultiu de la vinya, barraques, tines i parets de pedra seca, espais agraris i de transformació del raïm, eines, màquines, etc. A Moià com a bona part de Catalunya, la presència de construccions en pedra seca està íntimament relacionada amb aquest conreu. Els margenadors o barracaires, durant segles, a poc a poc havien anat modelant el nostre paisatge.
Ens queden com a testimoni les parets de pedra seca dels marges i els centenars de barraques de vinya que de formes rodones, quadrades, rectangulars o dobles podem veure arreu escampades per la nostra comarca.



            Joan Carrera i Vilardell.                  Moià, desembre 2019











Bibliografia

Llibre: El Caminar d'un poble: MOIÀ. Sebastià Ubasart i Serra. Gràfiques ISTER Moià

Llibre: EL MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts. Editorial El LLAMP.

Llibre: MOIÀ Una història per conèixer. Jaume Clarà i Arisa. Editorial Zenobita.

Llibre: MOIÀ 1875-1939 La vida d'un poble en imatges. Jaume Clarà i Arisa.

Llibre: MOIÀ d'ahir a avui. Editorial La Tosca

Llibre: OFICIS QUE ES PERDEN. Per David Griñó. Editorial MILLÀ

Llibre: Calendari dels vells oficis. MIQUEL PONT. Editorial PROA.

Llibre: UN ANY A PAGÈS. Ramon LlongarriuLLibres de Batet.

Llibre: Estris i atuells de la casa de pagès. Llorenç Ferrer Alòs. BRAU edicions.

MOIÀ. Revista LA TOSCA Núm.519-520 octubre-novembre 1994

Paisatge de la pedra seca.
http://www.catpaisatge.net/dossiers/pedra_seca/cat/presentacio_catalunya.php

PARET SECA.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Paret_seca

Murs de pedra seca.
https://www.projectegreta.cat/ca/murs/tecniques-constructives/murs-de-pedra-pedra-seca-paredat-carreus/

La feixa pedra seca.
https://lafeixapedraseca.com/

BARRACA DE VINYA.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca_de_vinya

Las barracas de viñaSímbolo del pla de bages.
https://www.cellergrauigrau.com/es/barraques-pla-bages/

El cep i la vinya.
http://www.xtec.cat/cda-bages/consulta/consvinya/3vinya/4conreu2.pdf

El cultiu de la vinya.
http://usuaris.tinet.cat/ebonell/cultiu.htm


Imatges

FESTA CATALUNYA
https://www.festacatalunya.cat/

Vinyes a Moià. Fotomuntatge Joan Carrera.

BARRACA DE VINYA.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca_de_vinya


ARGENTEVIL. Les VENDAGNES-LE PRESOIR. (France)

Arxiu fotogràfic Joan Carrera.
Museu d'Història d'Artés


Testimonis orals.

Joan Vilardell i Torrentà, natural de Moià
Ramona Matarrodona i Molas, natural de Moià

1 comentari:

  1. Quin plaer llegir una altra història recuperada de l'oblid...
    Molt interessants també les construccions de les barraques amb pedra seca i ja no cal dir l'al·legoria del vi a l'església parroquial de Santa Maria de Misericòrdia.
    Moltes gràcies Joan per aquests magnífics apunts d'història local!

    ResponSuprimeix