.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimecres, 31 de març de 2021

Aplec del Saiol

El Mas Saiol és un edifici de mitjans del segle XVI que, segons alguns, fou palau d'esbarjo dels Comtes de Barcelona. Explicat en termes arquitectònics, la planta original és rectangular, amb dues torres als extrems, és una masia encarada a llevant. El parament està fet de pedra, presentant diverses obertures :portes, finestres, en les quals s'hi poden veure  treballs escultòrics molt fins. Destaca la torre, a la part central, damunt de l'entrada principal. Així mateix, hi ha, al costat sud, una altra torre una mica més baixa. Tot i que actualment està gairebé engolit dins de les edificacions de la vila, és considerat un dels masos més antics de Moià. L'aspecte exterior que presenta encara avui, és un magnífic exemple d'arquitectura renaixentista. El tema que ens ocupa avui, però, no és analitzar la seva apassionant història, sinó  explicar com es vivia el tradicional aplec que s'hi celebrava cada any durant el Dilluns de Pasqua de Resurrecció.



Som a les primeres dècades del passat segle XX, en un Moià poc comunicat, lluny dels grans nuclis poblacionals, un Moià on tota l'activitat de lleure i d'esbarjo era nodrida amb il·lusió i amb l'esforç col·lectiu pels mateixos vilatans. L'Aplec era un esdeveniment molt esperat per tothom, es feia festa grossa, hi participava gairebé tota la gent del poble i els protagonistes eren els administradors dels Sants i les eres del Saiol. Es feia ball, es rifaven ous, espatecs i alguna llonganissa. La raó que l'aplec girés entorn dels ous, així com passava amb altres celebracions, era degut a la gran producció que n'obtenien els pagesos: en aquella època de l'any, les gallines ponien molt i per això eren protagonistes des del Carnestoltes (botifarra d'ou) a Pasqua (mones tradicionals amb ous) passant per la crema de Sant Josep. Els pagesos donaven els ous en el recapte del grup d'Armats, que se'ls repartien entre ells, als caramellaires o bé a l'església en la benedicció del Salpàs. En el cas que ens ocupa, els ous recollits pels administradors dels Sants, amb l'ajuda de les caramelles, es rifaven el Dilluns de Pasqua a la tarda, durant l'aplec del Saiol.



La Institució  dels "Administradors dels Sants" no era eminentment moianesa, ja que n'existien igualment a moltes poblacions de la geografia catalana. Habitualment, la tasca més important dels administradors era la de recaptar productes i diners per poder celebrar la festa del dia de cada Sant corresponent. Amb aquesta finalitat, els administradors duien a terme moltes activitats al llarg de l'any: recaptaven béns per tot el poble, feien rifes, venien estampes, medalles, ciris i candeles beneïdes pel Sant. La tradició per crear relleu generacional a l'administració de Sants, era que s'escollissin com a nous administradors a les parelles del barri que s'havien casat durant els últims anys. Els beneficis que s'aconseguien eren per pagar les despeses, mantenir i fer millores de la imatge del Sant i fer el manteniment del seu altar a l'església. Una de les activitats més destacades que les administracions organitzaven, en aquest cas juntament amb les eres del Saiol, era l'Aplec del Saiol.



Frenètica  era l'activitat que es duia a terme per celebrar aquest aplec, durant els tres últims dies de la Setmana Santa. Començava ja el dissabte Sant al matí, quan sortien els administradors de les diverses confraries i advocacions a fer les caramelles per les cases de pagès. Cada administració repartia els seus components pel terme, llogant si calia algun animal de càrrega i alguns ajudants. El donatiu de les cases solia consistir en ous: mitja dotzena o una dotzena, etc. 

Al vespre, sortien altre cop a fer les caramelles pels carrers de la vila, acompanyats d'una orquestra i també dels administradors; aquests duien atxes enceses per fer llum als músics, i  de tant en tant cridaven: "Sant Joan!" Sant Antoni! Sant Sebastià! Sant Josep! Sant Isidre!" segons l'administració que representéssin.


El diumenge de Pasqua Florida, en sortint de missa, començava una altra tanda de caramelles pel poble. Cada administració s'hi presentava amb un animal (mula, euga, o cavall) guarnit, i al damunt, un banderer (amb la bandera del sant corresponent). Les administracions recorrien la vila acompanyada de la música de violí i d'un acordió, recaptant productes per al Sant. Igualment, havien sortit a cantar caramelles diverses agrupacions corals, com el grup de bastoners i els nois de l'Escola Pia, dirigits per algun mossèn o mestre. 


A l'aplec del Saiol s'hi trobaven representades les administracions de Sant Sebastià, Sant Josep, Sant Antoni, Sant Joan i Sant Isidre. Tots hi portaven els productes que havien recollit durant els dies previs amb el recapte de les caramelles. Era un aplec molt esperat per tothom: tot i que era una celebració anual, s'organitzava amb molts mesos d'antelació. A la casa del Saiol hi havia dues eres a diferent nivell, en una es feien les rifes i en l'altre, els administradors de Sant Isidre organitzaven un animat ball, amb músics tocant l'acordió i el violí. A les tres de la tarda (hora solar) a l'era de baix del Saiol s'hi instal·laven les virolles, que a Moià se'n deien viroles.



Les viroles era un joc popular, una mena de rifa, una ruleta. Els participants compraven una participació i feien girar aquesta ruleta -o Virola-, mirant de treure premi. Funcionava així: La Virola era una fusta quadrada amb una fletxa central que girava, amb el suport d'un piu, dins de la seva circumferència. La circumferència tenia gravades unes figures conegudes com la dama i el guinyot, i també una colla de números. Les viroles es col·locaven damunt de  taules quadrades -d'1 x 1 metre aproximadament- que cada administració ja tenia preparades; alguna administració en tenia més d'una. Els encarregats de les taules venien unes llaunetes d'uns tres centímetres quadrats que estaven marcades per l'administració a la qual pertanyien; es venien al públic a un preu d'entre 10 i 25 cèntims de pesseta, segons el que es rifava. 

Un cop comprada la llauneta que donava dret a participar, cadascú feia voltar la fletxa amb els dits, donant-li impuls al seu gust, perquè l'impuls fos vàlid, la fletxa havia de donar més de tres voltes. Si et tocava la dama, guanyaves tot el que es rifava en aquella ronda. El guinyot era el segon més important, i  si no sortia cap dels dos, després ja guanyava el número més alt dels que sortien en acabar tota la tirada. Les rifes eren de  dotze llaunetes cada joc. En cas d'empat, o sigui, que dos participants treiéssin el mateix, es repartia la dotzena d'ous, mitja dotzena cada un. Hi havia aquells que compraven diferents llaunes alhora, de diferents viroles, llavors havien d'anar a preguntar per les taules quan tocava tirar i qui havia guanyat. Cada virola tenia tres o quatre jocs de llaunes, així, quan acabava una jugada ja se'n començava una altra, perquè com fa la dita, la virola era un "un joc de poques taules".



A l'era de dalt del Saiol, els administradors de Sant Isidre organitzaven el ball amb músics que tocaven l'acordió. Solia ser el Ramon del Saiol, però a vegades havien vingut a ajudar-lo acordionistes de fora, coneguts com el 
Gravadet d'Avinyó, que era un personatge molt popular en els aplecs, igual que el Ramón de la Casa Nova dels Cellers, o un altre conegut com el Quirzet d'Artés. Cal remarcar que era un ball molt animat, amb l'ambient del tot distès i amb aire de festa grossa, hi baixaven molt mudats per l'ocasió tota la gent del poble i el jovent, i molts que no eren tan joves:  no paraven de ballar en tota la tarda.


L'Aplec solia durar fins a l'entrada de fosc, es plegava quan, ja al vespre, començava a refrescar. La Setmana Santa no és fixa, pel que fa a dates, en el calendari anual. Així, cada any cau en unes dates diferents, i per decidir-les, es té en compte la primera lluna plena de la primavera. Així, el diumenge de Pasqua és el primer diumenge després de la primera lluna plena de la primavera a l'hemisferi nord. D'altra banda, hi ha altres càlculs referents a aquesta mobilitat en el calendari, tot ells lligats al calendari lunar. D'aquesta manera, Dijous Sant, moment en què es recorda l'últim sopar de Jesús, se celebra després dels quaranta dies de Quaresma. Diumenge de Pasqua és el dia en què comença el cicle de cinquanta dies del Temps de Pasqua, que finalitza el dia de Pasqua Granada, o Pentecosta. El dia de l'aplec del Saiol, caigués quan caigués, era un dia llarg i solia fer bon temps, encara que aquest canviava prou si la Pasqua queia a finals de març o a finals d'abril. 

Si al final de l'aplec quedaven ous sense rifar, perquè no es fessin malbé els portaven a casa del Macià de Calders, aquest era un negociant majorista que els venia als seus clients, i ell mateix, a la festa següent, els hi retornava frescos, una operació beneficiosa per a tothom. Els dos o tres diumenges següents a la Pasqua solia haver-hi unes taules amb les corresponents viroles a la Baixada del Mestre, que era el punt neuràlgic de la Vila, completant les rifes, fins que les diferents administracions dels Sants acabaven rifant tots els ous i langonisses. 

Se celebren aplecs i es rifen ous amb la Virola encara avui , a les poblacions de Sant Quirze de Safaja, Tavertet, a Santa Pau, als Hostalets de Balenyà, a La Vall de Bianya i a Canet de Mar, entre d'altres.

 

                            



         Joan Carrera i Vilardell                              Moià febrer 2021



 


Bibliografia.
 

Llibre. La Vida a Pagès. Salvador Vilarrasa i Vall, 1975, Impremta MAIDEU Ripoll.

Llibre. La Setmana Santa de Moià, Jaume Clarà i Arisa. ISTER. Moià

Llibre. El Caminar d'un Poble, Sebastià Ubasart i Serra. ISTER. Moià

Llibre. Moià Una història per conèixer. Jaume Clarà i Arisa. Zenobita edicions.

LLibre. La Setmana Santa de Moià. Jaume Clarà i Arisa. ISTER. Moià

Llibre. EL MOIANÈS quasi memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts. El Llamp.

Llibre MOIÀ d'ahir a avui. La Tosca. 1991

Llibre MOIÀ, 1875-1939. La vida d'un poble en imatges. Jaume Clarà i Arisa.

Aplec dels ous :

https://www.barcelonaesmoltmes.cat/es/web/agenda/-/aplec-dels-ous

Aplecs de Pasqua:
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/31205/aplecs-pasqua

L'Aplec dels Ous. Una tradició del 1598 a Hostalets de Balenyà
https://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/laplec-dels-ous-una-tradicio-del-1598-a-hostalets-de-balenya/

Sant Martí de Centelles.
http://www.santmarticentelles.cat/actualitat/noticies/2018/04/04/sorteig-de-mones-a-sant-marti-de-centelles-i-aplec-dels-ous-a-sant-miquel-sesperxes

Dilluns de Pasqua. Wikipedia.org
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dilluns_de_Pasqua

CATALUNYA M’AGRADA

https://www.catalunyamagrada.cat/actualitat/lluna-plena-marca-dates-setmana-santa_2119046102.html


Imatges.


El Saiol: Arxiu fotogràfic Anna Maria Molera. Moià

Administradors a cavall. Llibre MOIÀ, 1875-1939 La vida d'un poble en imatges. Jaume Clarà i Arisa.

Grup Caramelles Sant Gral. Arxiu fotogràfic Eudald Font Cleries. Moià

Composició Virolas.  Fotomuntatge J. Carrera. Moià

Mujer con cesta de huevos. Joachim Beuckelaer, s. XVII

Ball a l'era del Saiol. Fotomuntatge Joan Carrera. Moià

Acordionista: PxHere.com



Testimonis Orals.

Joan Vilardell i Torrentà. Natural de Moià.

Ramona Matarrodona i Molas. Natural de Moià.







 

Verdana 12

1 comentari:

  1. Una vegada més et felicito, alhora que em fa certa recança que aquestes festivitats tan nostres hagin anat desapareguent i ben aviat seran més cosa del passat i de la nostàlgia...
    I una vegada més, sento admiració davant del poble de Moià i rodals.
    Moltes gràcies Joan per tota la informació i detalls que ens aportes en cadascun dels teus posts.
    Enhorabona i a seguir fent cròniques!

    ResponElimina