.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dijous, 16 de desembre de 2021

Cent històries de Moià.

Amb aquests cent escrits a les pàgines del blog, un mateix sent que s'ha arribat al final del camí. Amb l'objectiu complert, és moment del comiat de Moià d'abans. Vull donar-vos les més expressives gràcies, a cadascú de vosaltres, pel vostre suport i també pel temps que heu dedicat a llegir-me en algun moment.




Certament, hi ha hagut una doble motivació en publicar un escrit cada mes. La primera és el goig que dóna veure les reaccions d'altres persones, al recordar amb mi aquestes històries de Moià. Aquest interès genera una sensació interna tan bonica, que un no la pot descriure. Un únic clic em fa feliç, perquè sé que almenys, alguna persona se n'ha endut alguna cosa, i això em fa sentir molt satisfet.

La segona, és la recompensa que m'aporta el temps dedicat a preparar cada història, perquè ha sigut divertit, he reviscut i m'he bellugat per un Moià desaparegut, he après moltes coses que m'han enriquit personalment. He gaudit recopilant dades i fotografies, llegint llibres d'autors moianesos, buscant a la xarxa i parlant amb molta gent. 
Ha sigut una valuosa i gratificant experiència, que m'ha donat l'oportunitat de compartir amb vosaltres i explicar-vos històries d'uns temps que ja mai més tornarà.

Em quedo en pau amb mi mateix i també tranquil, sabent que he pogut explicar records personals, viscuts en la meva infantesa;  relats que m'havien explicat de petit moltes vegades, la gent gran del poble, els meus avis i els meus pares. En aquest blog he pogut incloure-hi diversos escrits relacionats directament amb la meva història familiar, també uns quants que es refereixen al nostre patrimoni de riquesa natural, edificacions històriques, oficis perduts, antigues màquines, personatges, tradicions i costums del poble, la vida a les fàbriques, al bosc, al camp i a pagès. Tot plegat m'apassiona i estic content d'haver-ho pogut compartir.

Tots podem explicar el que se sent al moment dels comiats, sobretot quan són definitius. Quan el projecte que estàs deixant anar no tornarà. Aquesta realitat és demolidora, es paralitzen els pensaments i fins i tot els sentiments. Sembla que un no vol entendre els motius del final, encara que en realitat els entenguis perfectament, només estàs reflectint el profund aferrament i afecte que sents, no volent acceptar la inevitable separació, desitjant que potser en un futur no tan llunyà, torni. En difinitiva es que arribat el moment, un mateix ha de saber plegar.

De nou vull donar les gràcies a tothom per llegir, al blog, els meus escrits durant aquests anys. De fet, donar les gràcies és poc comparat amb el que he rebut, ja que aquestes  pàgines s'han mantingut vives mitjançant el vostre reconeixement i el vostre interès, que m'han  fet costat  cada mes i que m'acompanyaran sempre.

Una forta abraçada a tots i gràcies per dedicar-me el vostre temps.


      


         Joan Carrera i Vilardell.                                   Moià desembre 2021



Agraïments.


A la meva esposa Eulàlia. Pel seu suport, per repassar i donar l'últim cop d'ull a l'escrit cada mes, abans de penjar-lo.


Al meu fill Pol. Tot i vivint a l'estranger, s'hi ha mantingut involucrat completament, m'ha supervisat i corregit, amb puntualitat, cada un dels escrits.

A la meva filla Duna. Per donar-me ànims, per promocionar i donar a conèixer arreu el blog d'històries.

A Maria Bruguera i Martí, natural de Palafrugell, perquè juntament amb el Santi, el seu marit i l'Enric, el fill, m'han inclòs en el seu blog d'HISTÒRIES de PALAFRUGELL, amb enllaç directe a Moià d'abans. Vull agrair especialment a la Maria, incondicional seguidora, els seus sentits comentaris, per cada un dels meus escrits.

Vull donar les  gràcies a tots els seguidors de TWITTER per ser-hi presents, pels "likes", per retwitejar-me i per ajudar-me a arribar a més gent.

A Joan Roca i Sallas, natural de Moià, per aclarir-me dubtes, i explicar-me els antics oficis del bosc.

A la revista moianesa LA TOSCA, i en especial a Jaume Clarà i Arisa, per publicar-me en paper alguns dels escrits.

A la revista d'estudis del moianès, MODILIANUM, i en especial a Elvira Permanyer i Sert, per la seva atenció en facilitar-me algunes de les fotografies que he pogut compartir al bloc.

A Josep Ubasart i Pedrals, natural de Moià, per obsequiar-me amb el llibre escrit pel seu pare,  "EL CAMINAR D'UN POBLE" I per tota la informació adicional aportada.

Al Carlos Illa i Casanova, natural de Moià, per la seva ajuda i pel material gràfic facilitat.

A Jaume Serra i Coma, natural de Taradell. per compartir aficions i acompanyar-me als llocs emblemàtics de l'entorn.

Al Josep Maria Picañol i Codina, natural de Moià, pel seu suport i per aportar-me informació dels antics oficis de Poble Nou.


A l'Eudald Font i Cleries, natural de Moià, per facilitar-me la seva col·lecció de fotografies antigues de Moià.

A Enric Oller i Matarrodona, natural de Moià, per la informació familiar i la seva col·lecció de fotografies.

Als cosins Joan i Ramon Carrera i Mas, naturals de Moià, per la informació dels nostres familiars i per les fotografies que han compartit.

A Nazari Alibés i Rovira, natural de Moià, per la informació i dades aportades, relacionades amb la casa del Masot principalment.

A la Biblioteca de Moià, i especialment a l'Imma Bover i Fonts, natural de Moià, per atendre les meves consultes i també per enviar-me periòdicament escanejats alguns documents que em convenien.


A la biblioteca COSTA I FONT de Taradell, pels llibres cedits temporalment i per facilitar-me les consultes als llibres d'història.

A Pere Roca, natural de Collsuspina, per la informació del seu terme i per la gran quantitat de dades aportades


Membres de la familia i records relacionats.


Un afectuós record al meu germà Josep, amb qui, en la nostra infantesa, vam compartir moltes de les vivències  que s'explique en el bloc.


Als meus pares Enric i Dolors, que em van fer viure les tradicions i costums, transmetrent-me l'amor i l'estimació pel poble.

Als meus avis materns Joan i Ramona. Jo, amb ells de petit, vaig descobrir els camins, els camps, els horts, les rieres i boscos, de la rodalia del poble. Tots dos, amb saviesa, em van ensenyar a estimar-los.

Dissortadament, els meus avis paterns van morir quan jo era molt petit, tot i que tinc el record que, a la casa pairal paterna, vaig viure les meves primeres experiències en el món rural. Sols recordo vagament l'avi Ramon. Això sí, els he pogut conèixer en unes quantes fotografies.

 



3 comentaris:

  1. Estimat Joan, malgrat sabia que aquest dia arribaria, doncs finalment aquest estiu passat ens vàrem poder conèixer en persona durant les nostres vacances a Moià (un dels motius era la coneixença de l'autor d'aquest magnífic blog, però també la descoberta del poble de Moià i voltants, ja que una de les meves cunyades és natural de Castellcir), se'm fa estrany no llegir-te més. En certa manera, vull que sàpigues que em deixes orfe de pare, ja que "El Moià d'abans" i les Històries de Palafrugell han anat agafats de la mà durant força anys...
    Amb tu vaig aprendre molt i és veritat que des de sempre vaig voler incloure'n un enllaç. Així, d'aquesta manera, abans que tu m'enviessis el correu mensual, jo ja havia vist el que havies publicat.
    També al llegir-te, aprenia de la teva redacció i d'alguna manera m'influenciava amb la temàtica del meu proper post, encara que ja saps que normalment publico més sobre gent desapareguda que fets, edificis o professions...
    Ostres Joan, certament no sé què més dir-te, però vull que et quedis que per a mi has sigut com un "mestre" i jo, l'alumna que amb els anys sempre recordarà la petja del seu estimat professor.
    En Santi, fidel lector (després de mi...) i l'Enric que també ha encetat un blog de contes infantils inventats per ell mateix Coses i més coses, us enviem la nostra estima i us diem un FINS AVIAT!
    Una forta abraçada des del petit Empordà i que no s'acabin mai les històries escrites!

    ResponElimina
  2. Ostres ,Joan trobaré a faltar el teu Blog !! M'agradava molt !

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies Joan per totes les publicacions i així poder coneixe més el nostre poble, també reconeixe la gran tasca que representa durant tant temps fer tots els escrits. Moltes gràcies per tot.

    ResponElimina