.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimarts, 11 d’agost de 2015

Moliners

Publicat a La  Tosca Nº 755 Agost 2015

En els orígens de totes les cultures trobem el conreu d'algun cereal, que utilitzaven per alimentar-se. El panís, a les cultures precolombines americanes i africanes, l’arròs a les asiàtiques i el blat a les europees, Les farines pastades amb aigua es convertirien en l’aliment bàsic dels diferents grups humans al llarg de molts segles, en les arrels històriques de la civilització occidental trobem els orígens del pa però el pas per transformar amb farina els grans de blat i poder fer el pa requeria un laboriós procés d'elaboració: la Mòlta

Història

Antigament la mòlta es realitzava artesanalment i es feien servir molins de manera manual. . Els cereals es trituraven amb una pedra petita de moldre i una altra de més gran que feia de base. Aquesta dura feina fou realitzada durant segles, i encara es fa ara en alguns indrets tribals poc desenvolupats.
És en el segle V abans de Crist quan tenim constància de l’existència d'estris que a poc a poc aniran substituint la força humana o animal en la mòlta del gra, per una altra font d’energia existent a la natura però que caldrà aprendre a utilitzar: la força de l'aigua naixent així ELS MOLINS HIDRÀULICS FARINERS.
Amb la caiguda de l’Imperi Romà, a mesura que disminuïa el nombre d’esclaus existents, i per tant la mà d’obra barata, el nou sistema de mòlta es va anar generalitzant.
Igual que a diferents llocs del Principat, la configuració geogràfica del Moianès va propiciar des de temps antics el desenvolupament d'una important indústria molinera.
És a partir del segle IX, època en la qual apareixen les primeres referències de molins hidràulics en les nostres terres, aquests tipus d'enginys, apareixen documentats al llarg del segle XI a Catalunya.



Molí de la Crespiera.

En el transcurs del segle XVII, amb la introducció del cultiu del blat de moro i la seva ràpida expansió el nombre de molins va augmentar de manera considerable, repartint-se per tots els racons de la geografia aconseguint la seva més gran esplendor al llarg del segle XVIIIè
La decadència d'aquestes instal·lacions apareixeran a les acaballes del segle XIXè deguda en part a la industrialització, però s'accentuarà de manera irreversible al llarg del XX, excepció feta durant els anys de postguerra, període caracteritzat per al ressorgiment temporal de l'activitat en aquestes Indústries tradicionals.
Els molins anaven a poc a poc parant les seves moles, i en aquells llocs, en el que el desenvolupament Industrial no va aconseguir l'empenta suficient per a trencar amb la manera de vida tradicional, va ser on més temps va perdurar l'activitat.
Tres eren els elements bàsics d’un molí fariner dels primers temps, tal
com es construïen a l’època medieval antiga:
- Una resclosa, formada per una estacada que barrava el pas a l’aigua i la desviava al rec.
Un rec o séquia, canalització que menava l’aigua al molí i un casal de molí amb les moles i els estris per moldre.
Dins la casa del molí hi havia una cambra inferior on queia l’aigua provinent de la bassa I feia girar un rodet i en un nivell superior estaven les moles que es comunicaven amb el rodet mitjançant un eix.
Tot aquest sistema estava aixoplugat per un cobert que en els primers molins era senzillament una simple enramada.
Després, a partir del S. XII i XIII les cases dels molins ja es construïen amb pedres ben treballades.
Tanmateix d entre els diversos sistemes de moles existents, les més emprades a les nostres terres foren les anomenades de roda horitzontal.
Fou durant els segles XVII i XVIII quan es van fer la majoria dels molins actuals, seguint les tècniques aparegudes durant la Baixa Edat Mitjana però incorporant-hi alguns canvis. Així per a incrementar la força de l’aigua calia augmentar el desnivell o salt i per fer-ho no hi havia més remei que fer una bassa, la més fonda possible, a sobre del molí.

   Castellnou de la Plana.

D’altra banda, les rescloses de pedra anaven substituint a les tradicionals de fusta i troncs i les séquies cada cop eren més llargues i s’empraven també per regar. Junt amb les edificacions dels molins, es construïen els habitatges dels moliners que cada vegada eren més grans i complexos.


El funcionament d'un molí fariner

Quan es volia moldre s'obria la comporta (1) l'aigua baixava amb força, feia voltar el rodet hidràulic (2) i tornava a la riera.
El rodet hidràulic feia girar el seu eix (3) que estava connectat a la mola mòbil o  voladera (4), que girava al damunt de la mola fixa (5). Les moles eren de pedra i eren molt pesades. La mola mòbil tenia un forat al mig per on s'avocava el gra (6), que era triturat entre les dues moles, transformant-se en farina, que anava caient al farinal (7). Quan s'havia buidat la bassa ja no es podia moldre i calia esperar a tenir-la plena un altre cop.

L'explotació del molí

Els molins es situaven a la vora d’un curs d’aigua suficient, en un lloc on hi hagués un bon desnivell per a obtenir un salt que proporcionaria l’energia suficient a l’aigua per fer moure les moles. Alhora però, hauria d’estar el més a prop possible del poble o la rodalia de les cases de pagès per facilitar el transport, ja que el molí fariner feia la mòlta de gra de les masoveries del seu entorn. Així el límit de l’àrea que servia cada molí era condicionat pel temps de desplaçament des de la masia, que depenia de la densitat de molins en una determinada àrea de la xarxa de comunicació existent però que no acostumava a ser massa llarg.
El transport del gra i després de la farina es feia amb matxos carregats amb alforges i sàrries i a lloms d animals de càrrega, el desplaçament es feia per camins d’abast o de ferradura. En cas d'haver-hi millor camí, el transport es feia amb carros.
Normalment es molia una quartera de blat, és a dir uns 60 quilos de gra per cada mòlta. Cada pagès anava a moldre un cop a la setmana generalment quan portaven un sac de blat a moldre recollien el sac de farina que havien deixat la setmana anterior.
D’altres vegades el pagès esperava que li molguessin el gra, si trobava bona tanda, és a dir quan arribava i no hi havia ningú al davant..., era allò d’arribar i moldre, expressió que encara avui utilitzem per fer entendre que alguna cosa ens ha sortit ràpid i bé.
El dia més comú per anar al molí era el dissabte. Un cop la farina a casa, es pastava i es desava a la pastera per poder coure-la al forn.
Es donava el cas que en alguns molins disposaven d'una mola d´aigua, que utilitzaven per esmolar les eines de tall, funcionava amb un mecanisme semblant al que feia rodar les moles del molí.

   Molí d'en Pujol

L'ofici de moliner

L'Aprenentatge de l'ofici de moliner s'iniciava des de molt jove. Aprenentatge que habitualment es feia en dins l'àmbit familiar. Així, els fills del moliner, des de molt curta edat observaven i col·laboraven en les tasques menys costoses del molí, adquirint en un període més o menys curt de temps, els suficients coneixements per a dominar els principis fonamentals del maneig la seva posada en funcionament, el punt de separació de les pedres, la regulació de la caiguda del gra a l'interior d'aquests, etc.
Altres feines com el picat de les pedres o el gra d'humitat del blat de moro que els clients portaven al molí, requeria més destresa i un cert temps de pràctica per realitzar-les amb perfecció.

La mòlta

Tradicionalment, el treball quotidià del moliner no oferia grans dificultats, limitant-se habitualment a realitzar la mòlta.
El moliner recollia el sacs que havien transportat els clients al molí i els pesava a la romana o bàscula, cobrant com a pagament per al seu treball una quantitat de diners proporcional al pes del gra a moldre. Antigament era habitual que el moliner ho cobrés amb espècies utilitzant per retirar les corresponents porcions de gra, petites mesures fetes de fusta. El moliner s-en quedava com a pago una quantitat que venia a ser l'equivalent d'un 10%,
Una vegada que el gra es tirava a tremuja, el moliner posava en moviment la maquinària del molí, aixecant la comporta perquè l'aigua colpeges amb força als àleps del rodet. Aquest es posa en moviment i per mitjà de l'eix i altres peces intermediàries que componen els mecanismes de rotació del molí, transmetent així la força que fa girar la mola de dalt, anomenada voladera, iniciant en aquest moment la molta.
Quan el molí es posa en marxa, el gra que era a la tremuja es va davallant per la canaleta i des d'aquesta, cau a l'ull de la pedra volandera, cau a l'espai existent entre les dues moles amb l'ajuda del traqueteitx d'una peça dentada, a poc a poc el gra es va triturant i refinant, Sortint la farina a través d'un petit canal per a-on va a parar al farinal, de la que el moliner la recollirà amb la pala, per omplir els sacs.
Mentre la farina molta anava caient cap a la farinal, el moliner reconeixia la qualitat de la farina per al tacte. La manera més habitual de comprovar-ho consistia a agafar amb la
mà un grapat de farina i estrenyin-la fort, si quedava feta una bola, interpretava que la farina era d'excel·lent qualitat.

   Molí del Gai

Des del moment en què el molí es posava en funcionament, el moliner estava atent a la tasca de la mòlta, perquè no faltes el gra entre les moles, a fi d'evitar el desgast que es produeix del fregament entre les dues moles en treballar en buit. El bon moliner s'apreciava de conèixer pel soroll de les pedres quan el gra estava a punt d'acabar-se de la tremuja. No obstant això, alguns moliners a l'hora de realitzar aquesta tasca utilitzaven esquelles o campanetes, que penjaven d'una corda lligada a la taula creuada sobre la part superior de la tremuja, col·locades a la vora de la boca de sortida, quedaven cobertes pel gra en el seu interior, impedint que dringuessin. Quan la quantitat de gra era d'uns pocs quilos, quedaven al descobert, començant a dringar i avisant amb aquesta música al moliner de la immediata falta de gra a la tremuja.

   Molinou de Passarell


Durant la tasca de la mòlta del blat, obligava al moliner a regular l'altura de separació existent entre les dues moles, ja que tradicionalment s'obtenien dos tipus de farina. Una de fina, destinada al consum de les persones, de la qual s'obtenia el pa i una altra més granelluda que era utilitzada per alimentar els animals.
Calia regular igualment la separació, quan es molturava el blat de moro, ordi, civada, castanyes...
Per a això, algunes vegades el moliner girava en una o 'altra direcció un petit torn, que des de la sala de mòlta permetia variar la separació existent entre les moles, puixant o baixant el banc de fusta sobre el qual s'assentava la maquinària de rotació. Altres vegades regulava la inclinació de la canalera, deixant caure una major o menor quantitat de gra a l'interior de les moles, ja que amb menys gra la molinada quedava més fina.

Tasques de manteniment i reparació

Anys enrere tot i que a la primavera i l'estiu l'activitat del molí era menor, les moles no paraven de moldre al llarg de tot l'any. Únicament l'escassetat d'aigua durant l'època estival deixava parada la tasca al molí.
Aquesta activitat propiciava una sèrie de treballs de manteniment, de reparació o reposició dels eixos avariats o desgastats per al treball constant del molí. D'entre totes elles, i per la seva importància, destaca el picat de les pedres. Deien alguns moliners, que a l'hora d'efectuar aquesta tasca, és quan es veu de veritat si al moliner li mou l'obligació o ho feia amb alegria de plena vocació.
El treball del molí al rodar va desgastant les canals llaurades al pla de les moles, serveixen per trossejar i refinar el gra fins a convertir-lo en farina, facilitant la sortida d'aquest cap a l'exterior, i conduir-lo cap a la farinera. El moliner al picar les pedres corregia les desigualtats produïdes a la mola i procedia a llaurar i aprofundir novament les regates, ja que l'estat òptim de les moles influïa notablement en la qualitat de la farina obtinguda. Aquesta operació que en funció a la feina del molí es duia a terme amb relativa freqüència.

   Molí del Perer

El picat de la mola de sota, la que estava fixa es portava a terme al mateix lloc, no calia moure-la, no obstant això per picar la de dalt calia retirar-la del seu emplaçament i donar-li la volta, col·locar-la sobre uns cavallets de fusta. Per fer això és feia servir, una ploma amb braç giratori que portava incorporada una rosca per pujar o baixar, de la que si penjaven les moles per poder-les aixecar i moure-les de lloc No obstant això en alguns molins, fins ben enllà d'ell segle XX aquesta tasca es feia manualment.
Les eines que habitualment es feien servir per picar les moles són com les que tradicionalment feien servir els picapedrers per treballar la pedra. Eines que habitualment esmolava el mateix moliner, portant-les a llucar als ferrers del poble, únicament quant tenien el tall molt desgastat.
S'havia de tenir cura i realitzar amb certa freqüència la neteja de la resclosa i de la séquia principalment durant la tardor retirant els troncs, fulles, branques o elements que poguéssim obstruir el pas de l'aigua cap a la part inferior de l'edifici, on estava situada la maquinària que posava en funcionament el molí.
L'experiència acumulada en el maneig d'aquest tipus d'enginys, feia que el mateix moliner fes ell mateix les tasques de reparació.

Els Moliners

Des de temps immemorials els moliners van exercir un important paper a l'economia de les comunitats rurals, el seu estatus econòmic havia estat clarament marcat per la rendibilitat del molí que regentaven.
Era molt usual que al molí i visquessin un matrimoni amb els seus fills, disposaven de terreny al costat que els permetia menar un hort i uns quants animals per al seu sosteniment, tenien aigua corrent, i s'aprovisionaven fàcilment de llenya del bosc i de les rieres.
Els seus mateixos clients els proveïen dels estris i aliments bàsics, algunes vegades fent intercanvi amb altres coses.
El molí havia sigut també un important lloc de reunió, que durant l'espera si feien animades tertúlies, els veïns intercanviaven noticies, xafarderies........
Els moliners estaven sotmesos també al perill d’inundacions i crescudes del riu, que sovint els deixaven aïllats o, fins i tot destruïen una part de les construccions del molí.
D’altra banda, la seva ubicació normalment aïllada del nucli urbà ho convertia en un lloc solitari que la imaginació popular exagerava i se n'explicaven molts contes i llegendes.
El gremi de moliners tenien com a patró a Sant Martí, era freqüent que a la porta de la casa del moliner o de la torre, hi hagués un retaule de rajoles amb la imatge pintada del seu sant patró.
Era tradició també que les famílies de moliners bateguessin els seus fills barons, amb el nom de Martí.

   Obrador amb dues moles.


En trobem un munt de molins repartits per la comarca que encara poden mostrar algun vestigi de la seva existència, mig ocults per la vegetació i la mala herba, perduts i oblidats pel costat de les nostres rieres.
Molins i moliners que en el transcurs dels anys han estat els encarregats de mantenir viu un ofici tan arrelat al món rural i a l'arquitectura d'un tipus d'edificació que va poblar nombrosament les voreres de les nostres rieres.
Ofici i arquitectura Integrats en un patrimoni cultural heretat i irrepetible.


Molins al terme de Moià

Molí de la Crespiera.
Molí Vell del Riu.
Molí Vell de Passarell.
Molí Nou de Passarell.
Molí den Pujol.
Castellnou de la Plana. Dos molins
Molí del Gai.
Molí del Masot.
Molí del Parer. Dos molins

Joan Carrera i Vilardell Gener 2012

Bibliografia.

-Montserrat Flores. Salvador Palomar. Ulldemolins la Vila dels Molins.
-Molins fariners d´aigua als termes de TRAIGUERA I SANT JORDI.
-Miguel Sabino Diaz Garcia. La molienda tradicional en el Pais Vasco.
-AGUIRRE Sorondo, A.: (1988) "Tractat de molinología. Els molins de Guipúscoa".Fundació José Miguel de Barandiarán.
-Maria Victòria Carles Herro. Els Molins Fariners Hidràulics a Lloret.
Llicencia retribuida 2006-2007
-J.Fuster Brunet 2007 EL MOLINO DE CAMPO
-Azkarate, A.PALACIOS, V.: (1994) "Arquitectura hidràulica a la vall de Kuartango (Àlaba). Molins".Diputació Foral d'Àlaba.Vitòria.89-127.
-Pilar Ordoñez Vergara. Los molinos de la Alpujarra.

Imatges:

-Moli de la Crespiera. Arxiu fotogràfic. Jaume Clará Arisa.
-Catellnou de la Plana. Arxiu fotogràfic. Ana Maria i Jaume Molera
-Molí d´en Pujol.Arxiu fotografic. Manel Alsina.
-Molinou de Passarell. Foto Joan Carrera Vilardell
-Molí del Gai. Arxiu fotografic. Nazari Alibés Rovira.
-Molí del Perer. Arxiu fotografic. Joan Carrera Vilardell
-Instal·lació amb dues molas. MOLINEROS.
-El funcionament d'un molí fariner. Llibre “Coneguem la Sèquia” Caixa de Manresa.

Testimonis orals:

Dolors Vilardell Matarrodona. Natural de Moià
Joan Roca Sallas. Natural de Moià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada