.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dilluns, 14 de desembre de 2015

Carassa de l'Orgue

Durant els segles XVI, XVII i XVIII algunes esglésies i catedrals dels Països Catalans tenien penjat sota l'orgue una reproducció d'un cap de moro conegut com la carassa de l'orgue. Eren unes figures treballades amb fusta, cartó, i altres materials, d’una certa grandària, pintades o policromades, amb un nas prominent i una cara allargada i ossada, caracteritzades amb una llarga cabellera i una barba feta amb cabells negres de cua de cavall. Les carasses estaven fetes de tal manera que també podien moure els ulls i articular la boca. Eren la representació popular del dolent, el pirata turc.


En el marc de les festes i de les tradicions la cultura musulmana ha impregnat les nostres llegendes i costums locals de rituals carregats d’històries. Gegants Moros, Festes de Moros i Cristians, Ball de Turcs i Cavallets, el Ball de Cotonines, narracions, cançons, gravats... i a Moià, la nostra entranyable carassa. 

Així doncs,  les Festes de Moros i Cristians, tan arrelades al País Valencià, mostren una guerra a partir dels vestits i les desfilades. El Ball de Turcs i Cavallets -de la patrimonial Patum de Berga- és una lluita en coreografia d’una altre batalla, i la nostra carassa de l'orgue, amb el seu significat especialment dirigit a la quitxalla en la celebració de les festes Nadalenques, com veurem tot seguit.


Les carasses, aquestes figures festives, simbolitzaven el triomf contra el turc, el pirata bereber, l’enemic secular de la fe cristiana. L'objectiu d'aquest fet hauria estat, en un primer moment, mostrar la superioritat de la Lliga Santa formada per la monarquia hispànica, els Estats Pontificis de Venècia i per naus catalanes de marineria dels Països Catalans, que havia vençut el gros de la flota turca al golf de Lepant el dia 7 d'octubre del 1571 i aquest fet s’havia de celebrar penjant-ne el trofeu significatiu, com el d’una cacera, en un lloc adient i visible.
Segons la tradició, la nostra carassa penjada sota l'orgue de l'Església Parroquial,  només actuava un dia a l'any, i sempre dins el cercle nadalenc. Funcionava amb un cordill al costat de la cadireta de l’orgue amb el qual el músic podia donar moviment als ulls, que es tancaven i s’obrien, i articular la boca, per tal que la figura guanyés en expressivitat
Un organista hàbil movia l’orgue, teclejava uns sons, produïa unes sonoritats i feia la impressió que el “moro” plorava, xisclava les seves dissorts, i que la carassa fes uns crits aterridors, tot movent els ulls i la mandíbula de manera inquietant i esglaiadora. La canalla, que es concentrava a l'església sota l'orgue, era alliçonada pels grans; tot seguit, mentre el cap de moro feia ganyotes entre la cridòria i els nervis de la quitxalla, per la boca de la carassa rajaven confits, torrons, castanyes i llaminadures que la mainada es repartia.
No se sap del cert en quin moment es va col·locar aquesta carassa sota l'orgue, però sí que s'hi va estar fins que va començar la guerra civil, el 22 de juliol del 1936 en que la persecució religiosa arribava al seu punt àlgid. En aquesta data s'estava produint una de les més sagnants persecucions anti catòliques que s'hagin conegut mai al país.


A la tarda d'aquesta mateixa data vénen a Moià uns escamots armats de la FAI, procedents de Caldas de Montbui i de Sabadell, amb la conveniència dels comitès locals. Arribats al poble calen foc a l'església de Sant Sebastià i del Sagrat Cor, intenten també de calar foc a l'església parroquial, foc que és apagat pels veïns, s'aconseguí salvar-la per què els mateixos moianesos accediren a destrossar i a cremar tots els retaules i el mobiliari interior, evitant danys majors.

Carcassa de l'orgue de Moià. El gorro de turc que porta la carassa en la foto, s'hi afegí per exposar-la al museu, provablement obra de Joan Estevanell.

La imatge de Nostra Senyora de Misericòrdia, la de la Puríssima, el Sant Crist de l'arxiu de Comunitat de Preveres, el Crist jacent del misteri o el pas del Sant Sepulcre, la carassa de l'orgue, com també l'arxiu parroquial foren en primer moment salvades pels veïns. Però més tard el comitè obligà a aquests a cremar-los, com també es cremaren diversos objectes i diverses imatges més salvades a primera hora. Aquella riuada de passions i odis es va emportar la major part del que es guardava, finalment poques coses foren salvades. Afortunadament sí que se salvà la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia, i la carassa de l'orgue custodiada en tot moment per en Joan Estevanell Riera. En el refugi del corralet als soterranis de Can Casanova.
En acabar la guerra la Mare de Déu de Misericòrdia es traslladà a l'Església Parroquial i es posà novament al culte, la carassa de l'orgue quedà exposada al Museu de Can Casanova, a la paret de l'escala que puja sota la claraboia.
El record és de quan érem petits i passavem per allí  i la carassa ens mirava amb ulls esbatanats, entorn seu hi havia dues cares molt lletges d'una mida més petita, procedents sembla d'algun misteri de Setmana Santa. Avui la carassa de l'orgue està guardada en alguna de les dependències del museu a l'espera que algun dia pugui ser restaurada.

Joan Carrera i Vilardell. Moià Juliol 2015.


Bibliografia

Iconografía de les Carasses o Caps de Moro
LLIBRE MOIÀ Una história per coneixer Jaume Clarà i Arisa.
LLIBRE Vida quotidiana i salvació del patrimoni a la rereguarda. Jaume Clará Arisa. Josep Font Sentias.
CARASSES DE LA SEU DE GIRONA
La Carassa ( de la seu) Barcelona
http://www.festes.org/arxius/carassaseubarcelona.pdf
Origens de la Carassa den Manani
http://webs.xadica.cat/comandomanani/prem/prem14.htm
LA CARASSA.
http://www.festes.org/articles.php?id=250
Sortida de la Carassa seu barcelona
http://lameva.barcelona.cat/barcelonacultura/es/te-recomendamos/salida-de-la-carassa#.VZ05tvntmko
LO CARRAQUER
http://locarranquer.blogspot.com/2010/08/la-carassa-de-lorgue-de-calaf.html
La Carassa i la Discòrdia
http://blogspersonals.ara.cat/lalluitaentreelbeielmal/2011/12/14/la-carassa-i-la-discordia/
Llibre Josep LLUIS M PICANYOL. Històries d'una pensió BARCANOVA

Imatges

-Moianes.net: http://www.moianes.net/galeria/
-Arxiu fotogràfic Joan Carrera
-Carassa en color: CIC MOIÀ
.

Testimonis orals

Joan Vilardell Torrentà, natural de Moià
Ramona Matarrodona Molas, natural de Moià

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada