.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dijous, 14 de gener de 2016

Sebastià Daví i les Bicicletes de Foc


    Motocicleta marca Triumph 3 hp, 1907

Introducció

La invenció de la motocicleta, així com la de la bicicleta, l'automòbil o l'avió, és un procés que s'estén per gairebé tres dècades entre finals de 1860 i principis del segle XX.
La paraula "motocicleta" té el seu origen el 1897, quan els germans Miquel i Eugeni Werner, emigrants russos a París, li van posar un motor a una bicicleta i la van van batejar amb aquest nom.
Així doncs, la moto és una evolució de la bicicleta, una bicicleta amb motor, una bicicleta de foc, com s'anomenaven al principi, perquè funcionen amb el foc de la combustió.
A Moià, la paraula motocicleta està estretament lligada a un nom i uns cognoms, que s'han d'escriure amb lletres majúscules.
Es tracta de SEBASTIÀ DAVÍ SEGALÉS.
El Sebastià Daví era conegut per la gent com el “Tianet de Cal Ferrer de la Font”, perquè tenia el seu taller al davant de la font de la plaçeta que hi ha al capdamunt del carrer de la Cendra, avui Francesc Vinyes nº 5

    Façana de Cal Ferrer de La Font

Sebastià Daví Sagalés

El Sebastià Daví va néixer i créixer al taller de casa.
Era un taller de ferrer amb dos-cents anys d'història, dos-cents anys de sentir el repicar dels malls damunt de l'enclusa, de veure el fornal amb brases ardents, sota el ferro, enrogint-lo. Els ferrers, amb habilitat i pericia, forjaven les eines del camp, destrals, falç, magalls, les peces de construcció com les, baranes de balcó, claus, panys i també ganivets que la mola esmolava i polia rodant sense parar empesa per l'aigua.
És en aquest entorn on van aparèixer les primeres motocicletes de Moià.

   Sebastià i Josep Daví Sagalés, al fornal i a l'enclusa.

Sebastiá Daví, home inquiet, un precursor en el seu temps, autodidacte, polifacètic, enginyós i amb una gran habilitat natural per la mecànica, actor de teatre, emprenedor, artista...Un personatge molt reconegut al Moianès.
El seu pare és la persona que l'any 1859 va fer edificar, al costat del taller, el teatre i la sala de ball que després va ser el Casino Moianès
de la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter.
En aquell temps, l'any 1900, era l'únic local espaiós del poble i tenia un sòl de fusta molt llis. Aquí es va començar a caminar amb rodes als peus, ja que el Tianet de Cal Ferrer de la Font va ser el primer de calçar-se uns patins. Ell mateix se'ls construïa. Durant la primera dècada del segle, aquest local va servir per apendre a anar amb bicicleta, com en altres coses, el Tianet Daví de Cal Ferrer va ser també el primer de tenir-ne, i més d'una, perquè en llogava i la mainada i la joventut aprenien a anar-hi en aquest local.

Foto matrimoni Daví Sentias amb els seus cinc fills, per ordre d'edat. Neus, Dolors (Lola), Francesc (Quico), Leonor i Liduvina (Lido). El Francesc Daví Sentias, fill del Tianet Daví, es va quedar al front del negoci familiar, que estigué en actiu fins a mitjans dels anys seixanta.

Tornant al tema que ens ocupa, les cinc primeres motocicletes que hi va haver a Moià eren totes del Tianet Davi i les feien correr juntament amb els seus germans Josep, LLuís, Pius i Candi.
Val a dir que no en va comprar cap de nova, tenia bones mans, les arreglava i les feia funcionar.  Una d'elles la van portar a Moià empenyent des de Barcelona.
Aquestes màquines van ser les primeres a rodar per els nostres camins i carreteres, la majoria sense enquitranar, cosa que si entraves a la rodera que deixaven els carros, no tenies pas manera de sortir-ne, havies de parar i treure-la a pes, i si el motor a les pujades fortes no podia, havies de posar-te a pedalar per ajudar-lo.
Per anar amb la motocicleta els homes es giraven la gorra i es feien anar la visera al clatell, si no el vent els hi treia.
De l'any 1915 al 1920 vénen els primers cotxes. El primer que va rodar per Moià el va portar el Tianet de Cal Ferrer de la Font el 4 de maig de 1915. Va venir de Manresa i tenia les rodes massisses. El Tianet Daví va ser també la primera persona que tingué carnet de xòfer a Moià. Llavors tenien una numeració correlativa. Ell tenia el cinc mil i tants.
També va fer el primer servei de taxi amb una motocicleta. Va portar un passatger a Castellterçol per deu pessetes el dia 26 de Juny de 1919.

Foto cinc motocicletes: D'esquerra a dreta, els germans Daví Segalés. Candi, Pius, Lluís, Josep i Sebastià.

A casa seva, van establir el servei de taxi amb cotxes de marques com un Delahaye, un Fiat, un Mitxell o un Ford.
El Tianet Daví, un geni de la mecànica, un artista nat, entre altres coses construïa pessebres, diorames amb les figures en moviment articulades amb mecanismes totalment fets per ell, eren l'admiració de tothom. En construïa cada any un de nou expressament per encàrreg per exposar-lo els dies de Nadal a l'aparador de la Perfumeria Icart a Barcelona.
Pintava amb gran soltura i bon gust els decorats per les obres de teatre, en moltes de les quals ell mateix hi participava. Tenia un bon sentit de l'humor, i un tarannà popular, arreglava totes les motos i cotxes de Moià i comarca. En aquests anys, poc a poc alguns Moianesos van comprar motos, eren gent de professions ben considerades, advocats, metges i alguns Industrials, en el any 1920 ja se'n comptaven una dotzena, va ser el començament de l'expansió que es va produir anys després.

Foto,. Moianesos amb les seves motocicletes. D'esquerra a dreta, Claveria (metge),  J.Daví (peroler), Roca (fideuer) Ordeix (lampista), Francisco Daví (fill del Tianet Daví),  Rius (metge, Matarrodona (betes), S. Renom (fotògraf), Sebastiá Daví (ferrer de la font) Molist (menescal).

Context històric: Les primeres motocicletes

El 1885, l'enginyer alemany Daimler contribueix decisivament a la història de les motocicletes, amb un model dissenyat per provar un motor de benzina. Aquest model, equipat amb l'estabilització de rodes laterals (quatre rodes en total), és considerat la primera motocicleta amb un motor de combustió interna. La prova va funcionar i va ser el punt de partida per començar a desenvolupar el que ara coneixem com a moto.
La seva evolució ha donat lloc a multitud de formes, més o menys aconseguides i sofisticades, o més o menys curioses. A més, la motocicleta no trigà a convertir-se en un d'element d'interès social en constant perfeccionament, molt lligada també al romanticisme, a una determinada estètica, i a un contacte directe amb la natura i els seus elements.
A Espanya, el 1900 s'aprova el "Reglament per al Servei de Cotxes Automòbils per les Carreteres de l'Estat", que pot ser considerat com la nostra primera llei general dictada per regular el fenomen del trànsit. Aquest reglament limitava la velocitat de circulació a 28 km / h en carretera i 15 km / h en ciutat i obligava a matricular els vehicles.
En els primers temps les motocicletes estaven equipades amb pneumàtics de bicicletes comunes, però a mesura que les màquines van augmentar el seu pes i van aconseguir anar més ràpid, van requerir un pneumàtic més fort per suportar el pes del motorista, sovint acompanyat d'un passatger. Així van néixer els pneumàtics de dues polzades el 1903, i els de 2 ¼ polzades el 1904, de dues capes de tela més gruixuda, de manera que la banda de rodament aguantés més, i amb les parets laterals més reforçades. Les llantes van ser fabricades amb una amplada estàndard per a motocicletes el 1905, després que els fabricants es reunissin i ho acordessin per raons de seguretat.
A partir del 1905 els motors van anar augmentant de cilindrada, en algunes marques de motocicletes es va passar d'un a dos cilindres. L'encesa de les motos es feia per magneto. Els seients eren oscilants, amb molles a sota, més comfortables que els estàtics. La forquilla del davant també portava molles, i anaven equipades amb un llum de de carburo, tenien pedals i anaven sense suspensió al darrere. La majoria no tenien fre a la roda del davant i el fre del darrere era com una mena de soc, com els dels carros, que s'aplicava directament sobre la politja, la qual rebia la força del motor per mitjà d'una corretja. A més, totes portaven una caixa plena d'eines i un setrill d'oli per untar el que convingués durant el viatge. Res de cadenes, embragues ni de canvis de marxa, tot això va venir més tard.
Aquestes motocicletes pioneres van ser, entre d'altres, les Werner, De Dion, Triumph, Sunbean, Norton, Harley Davidson, NLG, Peugeot, FN, Douglas, Indian, Matchless, Motosacoche, Bat, Elswick, Rudge.
El 1912, els pneumàtics eren ja de 3 polzades, eren fets idènticament com els pneumàtics d'automòbil, excepte en la seva forma.

    Motocicleta marca Rudge 3 ½. Any 1915

En els anys 20 es va popularitza la motocicleta i els fabricants comencen a reforçar els seus motors. Tenien instal·lació elèctrica, alimentada per acumulador de bateria. Ja disposaven de dinamos per carregar l'acumulador. Aquests mateixos anys es va produir el desenvolupament de dispositius "motor lliure", que van alleugerir l'arrencada i posada en marxa de la màquina, es van començar a utilitzar els canvis de marxes amb relacions variables, que va facilitar la circulació per les pujades a velocitats més lentes. Més endavant va seguir la transmissió per cadena, l'enllumenat per bombeta elèctrica, frens amb mordaces i tambors a les dues rodes. L'escenari, llavors, ja estava llest per a la producció de les motocicletas similars a la que coneixem actualment.
Al voltant d'aquest temps, es va començar a montar sidecars, al costat de la motocicleta agafats amb suports tubulars des del seu bastidor principal.
A partir d'aquí, les motos van continuar creixent en popularitat durant dècades, tot i que la producció per usos civils va anar disminuint durant la Segona Guerra Mundial.

    Motocicletes a la carretera.

Per acabar, la dècada de 1950 van ser considerada com una edat d'or de la motocicleta, el seu ús es va popularitzar als Estats Units i Europa, màxims productors fins a 1960, moment en què els fabricants japonesos, com Honda, Yamaha, Suzuki i Kawasaki en van liderar la producció, situació que es manté fins als nostres dies.



Joan Carrera i Vilardell. Moià Juliol de 2015.



Bibliografia

-Au temps des phares à carbure. Gilbert Gaspard. Edit Vallant Carmanne s.a. Liege

-Motorcycle Pioneers. Michael Partridge. Edit David & Charles. London Newtown.Vancouver.

-Motos muy antiguas. Jordi Viguè. Susaeta Ediciones S.A.

-MOIÀ SEMPRE MOIÀ Liduvina Daví Sentias. Moià 2007 Grafiques Ister.

-ENCICLOPÉDIE ILLUSTRÉE de la Moto. Erwin Tragatsch. Edit Quarto Publishing Limited, London

-LES MOTOS FRANÇAISES. Bernat Salvat.Edit E/P/A. - Hachette Livre. Paris. France

-LA TOSCA.“Una ullada enrere” publicat a La Tosca num 426 del Juny-Juliol 1986

-Evolution the motorcycle.
http://www.gq.com/gallery/the-evolution-of-motorcycle-style#8

-TOTAL MOTOCYCLE
http://www.totalmotorcycle.com/future.htm

-L'invention du la Moto
http://www.gralon.net/articles/sports-et-loisirs/auto-moto/article-la-moto---histoire-d-une-invention-1347.htm

-Histórie de la Moto.
http://club-moto-soulac.com/club_soulacais/debut-de-la-moto/debut%20moto.htm

Testimonis Orals

Francisco Daví Sentias Natural de Moià

Joan Vilardell Torrentà Natural de Moià

Dolors Vilardell Matarrodona Natural de Moià



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada