.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimarts, 14 de febrer de 2017

Bandolerisme al Moianès.

La història del Bandolerisme al Moianès en el segle XVII té una fisonomia de màxim interès, ja que va ser un lloc efectiu d'enfrontaments i friccions de tota mena. 
Aquest escrit és una síntesi del desenvolupament del bandolerisme a Catalunya, en un intent de conciliar la història general, amb la que es va viure al Moianès en aquella època. Amb Pere Roca Guinarda i la seva quadrilla especialment.

Història

En termes generals, el bandolerisme català comença a tenir importància com a fenòmen social a partir de mitjans del segle XIV coincidint amb els inicis de la depressió econòmica de la Baixa Edat Mitjana i acaba, en realitat, amb la Guerra dels Segadors de 1640-1659. Això no vol dir que no existien quadrilles de bandolers a la segona meitat del segle XVII i fins i tot en la centúria següent, en particular als anys següents a la guerra de Successió. En realitat la màxima virulència del bandolerisme català va durar un segle, de 1540 1640. Va començar durant l'època de l'emperador, amb les quadrilles manades per Moreu Cisteller, i Antonio Roca, i acabà amb la de Joan Sala Serrallonga, durant el regnat de Felip IV. 
Entre el regnat de Carles V i el de Felip II, la documentació de l'època coincideix en afirmar que "Tota Catalunya està plena de bandolers", amb les quadrilles de Bartomeu Camps, Montserrat Poch, i Tomás Banyuls.
Les quadrilles de Rocaguinarda, Trucafort, Tallaferro, van ser actives durant el regnat de Felip III. I la cosa va seguir amb les quadrilles dels germans Margarit, Tocasons, i de Serrallonga durant el regnat de Felip IV. 



Per fer-nos a la idea de les zones on el bandolerisme era més actiu a la Catalunya central, agafem el mapa de la Vegueria d'Osona i prenem com a centres les poblacions d'Osor i d'Oristà, i tracem un semi-cercle per banda, tangencial a la ciutat de Vich, haurem format dues zones perfectament delimitades. La zona de llevant era constituïda per l'espai comprès entre dit arc i els límits naturals de la Vegueria, que engloba les actuals Guilleries i Cabrerès. La zona de Ponent era definida en el semicercle compost en establir un diàmetre entre Moià i Santa Eulàlia de Puigoriol, d'una manera aproximada, integrant en la seva àrea part de la sotsvegueria de Lluçanès i Vegueria de Manresa, amb el lloc de l'Estany, Rocafort i Rocabruna, i també el territori de la sotsvegueria de Moià, que per raons administratives, van dependre del veguer de Vic en més d'una ocasió.
Aquestes dues demarcacions poden considerar-se com a zones de màxima influència en la història i desenvolupament del bandidatge del sis-cents. Però no com a centres d'origen, sinó d'irradiació, és a dir de contrades de refugi per a tota mena de fascinerosos. Vic, com a punt de contacte de les dues zones delimitades més amunt,  va ser el lloc efectiu d'enfrontaments i friccions de tota mena.



Consta que amb data 16 de juny de 1608, els bandolers rondaven pel Moianès. El virrei de Catalunya ordena pagar a Francesc Gomis, doctor en dret, la quantitat de vint-i-quatre lliures, per anar a Terrassa, i a Moià, per a fortificar-los contra Rochaguinarda i los de sa quadrilla.



Un any després es van posar en moviment els ciutadans de Manresa, requerits pel sotsveguer en Jaume Carbonell y complint ordres expresses del duc de Monteleon. El dia 5 d'octubre de 1609, feren una gran tropa de gent armada, y anaren al terme de Sant Fructuós. En aquest poble manà el sotsveguer a tothom que el seguís, sota pena de desobediència, si feien el contrari. Es tractava d'anar a Calders perquè segons notícies denunciades hi rondava la quadrilla. En Jaume Carbonell no volia pas perseguir-los tot sol, sinó que anava a donar ajuda a un comissari que segons es deia ja tenia pres a Calders a un fadrí de la quadrilla, anomenat Valentí Bosch, i a tres o quatre més d'assitiats.
També en l'any 1609 Joan Vilaterçana, pagès del terme de Calders, denuncia al batlle Pere Gallonart, que havia tingut d'omplir de vi vint o vint-i-cinc carabasses sota pressió i amenaces, en passar pel dit terme en Pere Rocaguinarda amb els seus bandolers, i creient el batlle que aquesta nova seria de profit, encarrega a Joan Nadal, pagès també de Calders, que ho anés a denunciar a l'agutzil de Manresa. Així ho feu i afegí que, segons li havia comunicat una dona de Moià, de nom Francesca, els dits bandolers havien pres per dinar dos moltons del Carner de Moià. 
El mateix any en Valentí Bigorra de Castellterçol, donà mort al Canals, àlies “Negre”, bandoler d'anomenada i gran amic d'en Perot Rocaguinarda.





Per altra banda, en Pere Pau Balles, de Moyà, va matar a primers de Maig del 1611 a Jaume Riquer, famós bandoler de pas, soci de Rocha Guinarda. Fou enviat el seu cap a Barcelona, per exhibir-lo a la entrada de la ciutat, i també dos habitants de Monistrol, Joan Cabanes i Joan Valls, capturaren a Bertran Miret, conegut lladre que fou condemnat a mort, i executada la sentència.
Sobre les fetes d'en Perot a la nostra contrada, podem transcriure un curiós document escrit el 15 de juliol de 1610. Es tracta de la denúncia presentada per Josep Postius, de 25 anys, pagès de Sant Feliu de Terrassola, a Francesc Graell, jutge de la baronia de l'Estany, que diu així.

Jo denuntio a V.m. Que air, a la posta del sol, trovant-me en la segada, en lo lloch anomenat Las Fonts, que dista un quart de llengua, poch més o manco, de la casa de ma heretat, arribá un minyonet pastor i me digué. Nostramo veniu que en Rochaguinarda me envia ami, i diu que si no veniu que espatllerán las portes. Y arribat a la quintana de ma heretat trobi un ques diu Argelegars (provinent, segurament del mas “Argelegarsavui amb runes, prop del Masot de Moik), lo qual conech molt bé, perque sent minyó estava jo en la vila de Moik, de hont es lo dit Argelegars, i de minyonesa ensà nos coneixiam. Y arribat en la hera de ma casa trobi Parot Rochaguinarda ab tota sa quadrilla, i aixi me demanaren pa y vi; y ells se arrencaren del hort moltes sebas y leas menjaren per anciam, y després digueren que volian que matassen un cabrit y ma mare los diguè que non tenian y ella los digué que si volian ous amb cansalada que ella los en faria truitades y aixi los en feu y manjaren y bagueren; y quan acabaren de sopar ja era fosc y després nos donaren les carbasses perquè las umplissem de vi y lo pa quels era romás del sopar lo prengueren i¡y sel en portaren a les xarpes..... i també me demanaren;..... y quan sen anaven, jols conti los quals tots eran vint y hu;...... i aixi ho denuntio a V.m.



L'Existència de bandolers a la nostra comarca resta palesa quan amb motiu d'una pragmàtica publicada el 9 d'agost de l'any 1612, es prohibí sota pena de forts càstigs l'ús de pedrenyals (trabuc que es disparava amb pedra foguera) pels molts crims que es cometien, i els de Moià, com tot Catalunya, es queixaren de la manca d'armes. Heus ací la carta que trameteren als Consellers de Barcelona.

Esta terra per nostres pecats està provehida mes de bandolers y lladres que de armes, i com esta vila y universitat està subiecta en totas ocasions a la ordinatio de vostres magnificencias ara de present estigam sens armes en les mans, pera perseguir los mal factors y no gosem eixir de nostres cases sens armes en les mans, y no tingam altre remei mes prompte qui es suplicar a Vs.Mags.de que fossen servits manar deixarnos quaranta o sinquanta arcabussos ab sos arrehos pera temps de un any pera que entre tant la terra lo remey convenient se provehirá dello y aixi va per aquest effecte un dels jurats desta universitat confiats del favor de Vs.Mags. Offerint-nos ab semblants y maiors necessitats sempre a la ordinatió de V.s. Mags. A qui Deu guarde com pot. De Moyà y Setembre als 24 de 1612. Lo jurat y Consell de la vila de Moyà

No se sap si la petició va ser atesa, ni si aconseguiren el que demanaven, però aquesta carta transcrita, dóna fe de l'existència de bandolers al Moianès.
A la nombrosa quadrilla d'en Perot Rocaguinarda hi figuraven homes del Moianès com un tal Serapi Canudes i en Jaume Argelegués de Moià.  Valenti Bosch, de Calders, Miquel Bach, Pere Carahull  i Enric Vilacendra d'Oristà, i Valenti Sastre, de Monistrol de Calders.



Consta que en una de les seves múltiples incursions, van arribar els bandolers a Collsuspina. S'hostatjaren a l'hostal, i diu que quan en sortien feien gatzara tirant trets de pedrenyal a l'aire. Amb això s'assajaven per quan haguessin de lluitar, i omplien de satisfacció, donant caire de festa, a no poques persones d'aquelles cases.
També un cavaller nyerro, en Miquel de Calders, Baró de Segur (a qui pertanyien els llocs de Segur, Sant Martí de Sesgueioles, Veciana, i Miralles) tenia relacions amb Roca Guinarda i alguna vegada s'havien deixat tropes l'un a l'altre, sembla que era el senyor del castell de Calders, encara que més aviat residia a la Segarra.
El 27 de juliol de 1613, el rei Felip II escrigué una lletra al consell d'Aragó que entre altres coses diu:....

Por lo que se escrito avra entendido lo que importa castigar i perseguir los fautores i cabezas que de secreto fomentan i favorecen a los bandoleros, y que mientras estos no sean castigados... no tendra quietud aquel Principado, i que...proceda luego... contra don Miguel de Calders, a quien secrete la jurisdición de su castillo...”

Com es veu per la carta, el rei tenia interès a castigar els nobles que afavorien als bandolers, sense excepcions. En Miquel de Calders, especialment anomenat. Seguint aquesta norma, el duc d'Alburquerque, virrei de Catalunya, el perseguí, fins que el 1616 va fer enderrocar el seu castell (cal suposar el de Calders, les runes del qual encara es poden observar, al cim d'un petit turó, molt a la vora del poble)
També trobem referències al Moianès i a Rocaguinarda en la lírica popular, concretament, en una quarteta escrita que formava part d'una cançó i que diu així:


En Pere Roca Guinarda,
capità de bandolers,
va perdre l'anomenada
a La Grossa de Calders.


La Grossa és una masia situada en els límits dels termes municipals i parroquials de Moià i Calders; val a dir que la ratlla divisòria passa pel mig de l'era, això no obstant, la casa pròpiament dita és en terme de Calders.
A quina greu derrota soferta al bandoler es refereixen els versos? No es coneix ni s'ha trobat cap document ni al·lusió a cap lluita important al Moianès. Com va ser que perdés l'anomenada a la Grossa? No se sap del cert. Sembla que l'esperaven i que el van desarmar. Queden aquestes notes com a testimoni en la història d'uns personatges de llegenda, que rondaven per la comarca del Moianès.


Joan Carrera i Vilardell.      Moià Novembre 2015.


Bibliografia.


Joaquim Verdaguer. Terrassa i els Bandolers
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2013/10/terrassa-i-els-bandolers.html


FIGURES DE BANDOLERS DE. PRINCIPIS DEL SEGLE XVII. A LA VEGUERIA DE VICH.


Les sendes dels bandolers Sant Llorenç del Munt - Serra de l'Obac – Antoni Ferrando i Roig
http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1724936


JUAN REGLÀ El bandolerisme Català i Joan de Serrallonga, vida i Mite del Famós 
Bandoler.
http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=1911976


Llibre de Lluis Mª Soler i Terol, Perot Roca Guinarda, história d'aquest bandoler. Manresa 1909.


La Tosca. Nº 121 1957 Perot el bandoler. Josep Ruaix, i Josep Massana


La Tosca. Nº 132 Agost 1958. De quan els bandolers rondaven pel Moianès. Josep Ruaix,i Josep Massana


La Tosca. Nº 348 1978. Joan Serrallonga i Rocaguinarda a Moià. Albert Parareda.


Llibre JOAN FUSTER. El Bandolerisme Catalá {la llegenda}


Llibre Lluis Grifell contes a la fresca.
https://www.llibrerialagralla.cat/literatura/56605-contalles-a-la-fresca.html


La Caleixera.BANDOLERS.
http://blocs.tinet.cat/bandolers/segle-xvii/


NYERROS i CADELLS


LA SENDA DELS LLADRES.
http://lasendadelslladres.blogspot.com/


Bandolers Espanya Contemporanea.


Imatges.




Trabucaires quadre d'Antoni Ferrer 1881
https://www.facebook.com/Els-Trabucaires-bandolers-catalans-del-s-XIX-231959443524399/


Gravat Trabucaire any 1833

httpswww.facebook.com231959443524399photosa.231964540190556.61521.231959443524399542354729151534type=3&theater


Dibuix Bandoler a cavall. Bandolerisme i literatura (Bernat i els bandolers de Josep Vallverdú i Galceran,
http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0074/ae014cb0-b6fa-41c3-9a29-dc169f607e93/2001_Bandolerisme.pdf


Altres imatges. Dibuixos i fotomontatge J. Carrera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada