.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

divendres, 15 de setembre de 2017

L'Agutzil

Avui viatjarem a la dècada dels anys seixanta del segle passat, en record d'en Josep Oller, conegut per la gent de Moià com L'Algutzil Pep Nunci.
Persona molt respectada i estimada per tothom, va ser ell l'últim nunci que feia la crida a toc de trompeta pels carrers de Moià. Els nuncis  i serenos, han estat personatges tradicionals emblemàtics amb una gran presència a la vida pública en els pobles rurals.
Des de fa molts anys i fins a èpoques encara recents, en què el desenvolupament tecnològic va minvar la seva importància fins a fer-los desaparèixer, tot i que les funcions que tradicionalment exercien segueixen vigents, sent en alguns casos ateses per altres professionals.





El nunci, dins de l'organització judicial, s'encarregava d'executar les ordres del jutge i el secretari i també s'ocupava de diverses tasques a les ordres de l'alcalde.
Els nuncis tenen el seu origen en els (praecones) romans i eren necessaris per donar a conèixer públicament els acords oficials d'interès general, així com les oportunitats comercials i d´altres informacions, fins les pèrdues d'objectes. Aquest càrreg tenia especial arrelament i significat als pobles, on l'agutzil- nunci, amb la seva funció de comunicar-se amb la gent del poble avisant-los a toc de trompeta <el qual és coneixia popularment com a fer la crida
El nostre agutzil Pep nunci, feia la volta al poble i es parava a llocs ja coneguts per fer la crida, la gent se li apropava per escoltar. Un toc llarg de trompeta era senyal de crida de particulars. Dos tocs llargs i seguits era sinònim de crida oficial. En aquest darrer cas el nunci sempre començava amb la mateixa cantarella: "Per ordreeee.... del senyor alcaldeeee.... es fa sabeeeeeeerrrrrrrrrrrr...I es treia la gorra, cosa que no passava en el cas de les ofertes comercials , que l'anunciant havia de pagar: Patates a tant el quilo, venda de sabates o fruita, parada de la peixateria a la Baixada del Mestre, entre d'altres.  També anunciava els avisos de defuncions, o que haavien arribat els titellaires i  tota classe de pèrdues d'objectes. En aquest últim cas, la seva devolució es tractava d'incentivar amb un “es gratificaràaaaaaaaaa" final.



Als nostres pobles, les crides sempre es feien en català, fins i tot en moments i èpoques de prohibicions. El pregó o crida era una de les poques o l'única manifestació oficial en què s'emprava el català de vegades, perquè el nunci, agutzil, només sabia parlar en la llengua materna, ja que en el paper imprès només s'utilitzava el castellà. En temps passats, el nunci s'encarregava de tenir ben arreglats els sants de les capelletes dels carrers i de subhastar les finques o cases per ordre judicial. A les fires i als mercats, feia posar la gent i els animals en un determinat lloc, posant-hi ordre. Amb la romana de casa la vila a l'esquena,< instrument tradicional per pesar> L'agutzil anava també a l'escorxador i a les carnisseries quan mataven, a examinar el pes que feia la carn. En definitiva, era també una mica el vigilant de dia, mentre que el "sereno" era el de la nit.





Els nuncis també s'ocupaven de protegir les persones i propietats, controlar tot esdeveniment , acudint oportunament als desordres, baralles i aldarulls de tot gènere sigui en carrers i places, o en les tavernes i altres llocs. A més,  estaven obligats a vigilar que tothom es comportés amb la moderació pròpia d'un poble culte, sense causar amb les maneres i veus, molèsties o incomoditats als convilatans. El Pep nunci acompanyava sempre també a les autoritats en tots els actes oficials, seguia totes les festes de caràcter popular. Molt present encara en el record de la gent gran, és ell fent la crida a tocs de trompeta pels carrers de Moià,  anant per les cases repartint papers oficials, o de quant anava al darrere o al davant de les processons, solemnement uniformat,  vestit de color fosc amb l'escut de Moià platejat al centre de la gorra de plat envoltada amb la cinta, camisa blanca i corbata, amb el bastó d'agutzil reglamentari.

No sabria dir si és conseqüència de la nostàlgia d’un temps, o bé pel record entranyable de la persona. El Pep nunci va ser per nosaltres un personatge molt important que complint amb el seu càrrec, va prestar servei al poble, gairebé tota la seva vida.
El Pep nunci, un personatge emblemàtic, una figura d'ahir vigent encara avui.
Tots els que el vam conèixer i a títol pòstum, volem que sigui per ell aquest nostre reconeixement, i homenatge més sincer.
 


Joan Carrera i Vilardell.     Moià  Maig  2015
 



Bibliografia
 

El último Alguacil que anuncia pregones com cornetilla.
http://www.lagacetadesalamanca.es/provincia/2015/05/30/alguacil-anuncia-pregones-cornetilla/145224.html
 
El Pregoner. http://www.lleidatur.com/pic/pdf/aralleida29/pregoner.pdf
 
Alguaciles pregoneros y serenos.
http://www.oficiostradicionales.net/es/urbanos/alguaciles/
 
Oficios antiguos El Pregonero.
http://www.lagacetadesalamanca.es/provincia/2015/05/30/alguacil-anuncia-pregones-cornetilla/145224.html
 
Los oficios y profesiones desaparecidos.
http://recuerdosdepandora.com/historia/las-profesiones-y-oficios-desaparecidos/
 
Los Pregoneros de ayer.
http://www.cosasdeandalucia.com/web/index.php?option=com_content&view=article&id=1377&catid=42:nuestros-ayeres&Itemid=185
 

Imatges

 

Josep Oller amb la trompeta. Fotomuntatge J. Carrera
 
Fotos de Josep Oller. Arxiu fotogràfic J. Carrera

Moià sempre Moià Liduvina Davi Sentias.


Testomonis Orals.

 

Enric Carrera Sanyé Natural de Moià
 
Dolors Vilardell Matarrodona Natural de Moià
 
Joan Codina Espinasa. Natural de Moià
 
Joan Antonell Coromines Natural de Moià



















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada