.status-msg-wrap {visibility:hidden;display:none;}

dimarts, 14 de novembre de 2017

Peons caminers



       

Història

La figura dels peons caminers sorgeix al segle XVIII en el regnat de Fernando VI amb la comesa de reparar al més aviat millor, els desperfectes que es poguessin anar produint en els camins, pels quals transitaban cavalleries, i carruatges
En el seu origen cada peó caminer tenia assignat un tram de d'una llengua per mantenir. Aquesta antiga mesura itinerària estaba definida per la distància que pot caminar-se en una hora, i encara que és variable segons països i regions, en el sistema espanyol equivalía a uns 5.572 metres.


Aquests peons caminers tenien també assignades tasques policials, ja que podien portar de les autoritats a qualsevol que consideressin sospitós de delinquir, o amb aspecte de poder fer-ho. Treballaven durament, amb pics, malls, i aixades, els peons suportaven a l'exterior les dures inclemències 
del temps.


Rebien una compensació econòmica, i una sèrie d'exempcions i privilegis, com a ser admesos amb preferència, a hostals, fondes, masos, i hisendes.
El treball d'aquests homes en el segle XVIII, duraba el que ho feia la llum del sol, i els dies festius havien d'estar a l'aguait per que pogués passar.
Habitualment, els peons caminers havien de recórrer diàriament el seu tros, per comprovar el correcte estat d'aquest. Corregir els desperfectes que les rodes dels carruatges anaven formant en els camins, havent d'aplanar les roderes creades. Omplir els sots amb materials adequats, pedres, terra i sorra per deixar un pis el més uniforme possible. Treure dels camins, les pedres que poguessin entorpir el trànsit. A més d'emmagatzemar-les en els voltants per quan puguin ser necessàries per omplir les irregularitats del terreny. Mantenir netes de pedres, terra i mala herba les cunetes, i les entrades i sortides dels embornals. Repassar amb pintura els pilons, les baranes, i les fites del punt quilomètric. La feina dels peons era controlada pel capatàs, que inspeccionava

sovint la carretera.


Temps després ja en 1909 es va crear el reglament per la "Organizacion y Servicio de los Peones Camineros y Capataces" el peó caminer es va convertir amb funcionari, amb l'uniforme reglamentari, format per la gorra de plat amb la insígnia, i l'armilla amb la planxa distintiva a la solapa, a-on i figurava la seva condició de peó caminer i el tram de la carretera que tenia assignat, el que ells coneixien com "el trozo"





Al Moianès

Tal com estava establert, els nostres peons caminers, feien les tasques del manteniment del tros de carretera que tenien assignat.
Amb el pas dels anys quant tocava renovar el sòl, en algun tram important, pujaven de fora una brigada de peons, junt amb el capatàs que els organitzava la feina. S'allotjaven a les fondes del poble. Per fer l'obra, preparaven els materials, la sorra i la gravilla, la transportaven amb carros fent pilots a la vorera distants un de l'altre, a cada banda i al llarg de la carretera. Repartir i moure els materials necessaris per a la reparació se seguia fent de forma manual, com al principi dels temps, amb l'ajuda d'ases, muls o qualsevol altre tipus de semovents. La compactació del sòl es feia llavors i fins als començaments de la mecanització mitjançant cilindres de pedra, fusta o ferro, arrossegats per animals.
Ja més tard, les primeres màquines utilitzades en les nostres obres van ser les "apisonadoras" a vapor que van sortir a mitjans del segle XIX, Aquestes imponents màquines que recolzades sobre grans rodes metàl·liques, efectuaven millor el treball de compactació; gràcies al gran pes que aplicaven a la superfície de la carretera.



La Màquina "apisonadora" era el més espectacular, que mai s'havia vist. Funcionava amb l'energia del vapor, com una màquina de tren, omplien d'aigua la caldera, encenien al fogó omplint-lo de carbó i llenya per escalfar la caldera i augmentar la pressió, en bullir l'aigua s'aconseguia fer el vapor i la posaven en marxa, de forma manual fent rodar els volants laterals.
Aquestes primitives màquines van funcionar fent carreteres fins a mitjans del Segle XX. Tot i que amb l'arribada dels motors de combustió interna, la tècnica havia canviat i n'existien de més modernes.

l'Asfalt

Als anys cinquanta, el quitrà es transportava encara en bidons de 200 litres, s'aplicava amb galledes, o amb una bomba manual de pistó, moguda per dos homes, prèviament escalfat per liquar-lo i baixar la seva viscositat dins d'una grossa caldera, col·locada damunt del foc d'un fogó alimentat per buscalls de llenya.
Tots aquests treballs no cal dir-ho, eren tot un espectacle per la gent Moianesa. El fum, el fort olor del quitrà calent, carros anant i venint, homes amb les pales escampant gravilla, el soroll rítmic del motor de "l'apisonadora", la bellugadissa de les bieles i dels volants d'inèrcia, maniobres de la màquina amunt i a vall, la boira dels pistons de vapor , el color negre intens del quitrà. L'aigua per veure en els càntirs de fusta plens, a l'ombra d'un arbre
Constantment hi havia grups de gent del poble contemplant-ho, Alguns hi sucaven amb quitrà i sorra fina, la sola d'espart de les seves espardenyes, amb la creença que d'aquesta manera tardarien més a gastar-se.



Encara queden, en els voltants de moltes de les nostres carreteres, vestigis del que en el seu dia van ser casetes de peons caminers. Aquestes modestes construccions estaven destinades a allotjar als treballadors en el tram de carretera que tenien assignat. En algunes comarques hi vivia el peó amb tota la seva família. Hi tenien un hort, una miqueta d'aviram, una dues cabres, una cisterna, i aigua per veure d'alguna font propera.
Tenim a la memòria l'Elies Sanyé del carrer de la Tosca, en Jaume Datzira, conegut com el peó de la Mànega.
Als anys cinquanta, van ser ells els últims de Moià que anaven a treballar a la carretera.
Llavors a Moià, en la cruïlla de les quatre carreteres, comptats eren els vehicles que hi transitaven.
Cunetes i embornals de les voreres ben arreglades. Fites quilomètriques acabades de pintar. Sòl llis i ben apedaçat. Sarró amb provisions per la jornada. A peu els primers temps, més tard amb bicicleta. El xapo i la pala amagats sota una margera.
Peons caminers, personatges arrelats, molt coneguts del poble, estimats i respectats per tothom.

En l'actualitat ja no existeixen els peons caminers, ara són els treballadors dels serveis de conservació i manteniment de carreteres dels que vetllen i corregeixen qualsevol incidència a la carretera. Però en la memòria quedarà sempre el record d'aquells homes a la carretera amb  la seva peculiar manera de viure i de treballar


Joan Carrera i Vilardell.                                                  Moià Juny 2015




Bibliografia



Peones camineroslos pioneros en la conservación de carreteras.
https://www.tecnocarreteras.es/2013/06/30/peones-camineros-los-pioneros-en-la-conservacion-de-carreteras/

La extinción de los peones camineros.
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-28-04-2009/abc/Madrid/la-extincion-de-los-

peones-camineros_92480388883.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Pe%C3%B3n_caminero

wikipedia Peon Caminero.

LLibre. La naturaleza i sus oficiosAngel Sanchez Crespo editGuadarramistas.

Casa de peons caminers.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_peons_caminers_(Roses)



Imatges



Los camineros de Alava
http://cadenaser.com/emisora/2016/03/04/ser_vitoria/1457115165_784436.html


https://www.google.es/?gws_rd=ssl#q=todocoleccion
Peones camineroslos pioneros en la conversación de carreteras.

https://www.tecnocarreteras.es/2013/06/30/peones-camineros-los-pioneros-en-la-conservacion-de-carreteras/

Peon Caminero.
http://historiabornense.blogspot.com.es/2014/02/peon-caminero.html

Foto Raul SandersRoad Workers Ruhrgebeit


Fotos peones camineros.
https://www.google.es/search?q=foto+peones+camineros.

Carreteras històricas.

Todocoleccion
https://www.todocoleccion.net/

Enlace en la carretera II
https://route1963-2.blogspot.com.es/p/antiguos-hitos-kilometricos-escala-110.html





Testimonis Orals.




Enric Carrera Sanyé

Dolors Vilardell Matarrodona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada