Rellotges mecànics MOYÂ

Placa rodona de llautó gravat.

Nom del poble de Moyâ, com a marca.
El número 1 del primer rellotge construït.
Amb aquesta placa naixien els tallers de producció rellotgera més importants de Catalunya al segle XVIII.
Homes d'ofici. Mestres del metall. Bones mans. Treball fi. Saber fer....
Llegendàries màquines, les dels rellotges  moianesos.

 Història

Els primers rellotges mecànics es van instal·lar als campanars de les esglésies i dels monestirs, la raó era establir un ordre, en els serveis litúrgics i poder fer les pregàries en espais de temps regulats. Molts rellotges tocaven les hores amb la campana, aquests primers rellotges només tenien l'agulla de les hores, ja que no eren prou precisos per a poder arribar a fer els minuts. El primer rellotge públic conegut va aparèixer en el palau del vescompte de Milà, el 1335. Christian Huygens va dissenyar i patentar el primer rellotge de pèndol al 1656 basant-se en els   estudis realitzats per Galileu, aquest rellotge era el més exacte fins aquell moment, amb un error de només 5 minuts diaris, incrementant la precisió de la mesura del temps. A partir d'aquest fet els rellotges mecànics comencen a donar el temps d'una forma més fiable, no obstant els rellotges de sol  encara eren una referència. És en aquest període quan es produeix l'època daurada de la gnomònica arribant a millorar els mecanismes i aconseguint el mesurament de la precisió de segons.

Els rellotges a Europa

En l'Europa d'aquesta època, Anglaterra construeix uns mecanismes estèticament sobris i austers. França adopta un estil totalment diferent més fonamentat en l’exuberància i la distinció. Tant en el cas anglès, com en el francès o igualment l'espanyol, hi ha una part de la seva producció que es produïa a les corts reials amb l’incentiu de la monarquia i paral·lelament, hi havia una producció artesana a les comarques. La regió de Besançon fou un important focus artesanal francès especialitzat en rellotgeria.

La cort de Versalles va acollir un bon nombre d’artistes-artesans relacionats amb aquest món. Durant el segle XVIII els rellotgers van rebre molt de suport per part de la monarquia francesa. Hi ha documentació de principis d’aquest segle de les creacions d’artesans com Luis Martinot, August Bidault o Charlesboulle, que treballaven emparats sota la protecció de Lluis XIV. Els primers rellotges de cucut a la Selva Negra van ser condtruïts entre 1740 i 1750 en petits tallers que feien la maquinària de fusta. Al setembre de 1850 Robert Gerwig, el primer director de l'Escola de Rellotgers del Gran Ducat de Baden a Furtwangen, va convocar un concurs públic en el qual feia una crida als artistes alemanys, i entesos en la matèria:per tal de transformar l´aparença dels toscs rellotges de fabricació casolana  en dissenys més professionals i de major qualitat.

Espanya va tenir nuclis concrets, fora de la cort, on la producció rellotgera va tenir un cert auge: Galicia, Asturies, Valencia i Catalunya. Felip V fou un dels monarques que va manifestar més sensibilitat envers aquest fet i va crear escoles-tallers en diferents llocs de la Península. Els oficials que treballaven per la cort estaven formats a Anglaterra i a França. També es va donar el cas ,que mestres de taller d’aquests països ensenyaven les seves tècniques a aprenents espanyols. Per tant, moltes de les obres que es produïen en aquest moment prenien com a models els prototips anglesos i francesos. Posteriorment a la mort de Felip V, la rellotgeria i les arts aplicades, van reviure un moment d’expansió amb Carles III, a la segona meitat del segle XVIII. La seva sensibilitat envers els rellotges, va afavorir la creació de la “Real Escuela de Relojeria”.

Els rellotges de producció catalana.

Durant el segle XVIII, Catalunya viu un període de recuperació respecte al segle anterior que fou d’una forta recessió econòmica. La desaparició del monopoli castellà al mercat colonial americà i l’impuls del tèxtil català van suposar un considerable creixement comercial. La rellotgeria catalana va viure el seu moment de glòria, durant el període comprès entre la Guerra de Successió i la Guerra Napoleònica.
La majoria de tallers es trobaven a la zona del nord-est de Catalunya: Arenys de Munt, Moià, Gironella, Sant Joan de les Abadesses, Mataró, Olot, Manresa, Igualada, Terrassa, Barcelona, Centelles i Vic, es calcula que se’n van poder produir uns 1.500 exemplars aproximadament. El rellotge domèstic català més antic es va construir a Mataró i data de l'any 1721. La producció local catalana és pobre tècnicament comparada amb la d’altres centres europeus com Londres, París o Ginebra. Els artesans catalans no van crear rellotges de sobretaula, ja que requerien un muntatge més complex, de tota manera, cal valorar molt positivament l’esforç realitzat, ja que tot i ser mecanismes molt rudimentaris, es van apropiar d’una artesania que els resultava completament desconeguda. Aquesta apropiació responia al desitj d’establir un comerç local d’aquests objectes considerats de luxe. Cal dir que moltes de les eines que aquests artesans feien servir als seus tallers eren de fabricació pròpia, i ells mateixos feien igualment els seus patrons i utillatges.

Origen dels tallers

L’origen d’aquests petits tallers familiars dedicats a la rellotgeria no és espontani. Es considera com un reciclatge de l’antiga indústria armamentística situada a bona part de Catalunya i en la comarca del Ripollès especialment. Després de la Guerra de successió del 1714, Felip V va prohibir la fabricació d'armes i la va traslladar en exclusiva a Eibar, a Guipúscoa. Axó va fer que ferrers, fonedors, canoners, manyans i gravadors es van quedar sense feina, de manera que els tallers artesans que havien fabricat armes es van atrevir a construir rellotges, molts els copiaven del campanar del poble.

Tècnicament, cada taller presentava unes particularitats que els feien diferents entre si. En el rellotge català la roda té dents uniformes, com triangles equilàters, mentre que a la resta del món les dents són com aletes. Per això, un congrés de rellotgeria celebrat a Alemanya va batejar de forma oficial el mecanisme com a «roda d'escapament catalana» el més important del que els singularitza és en la roda dentada que distribueix la força motriu dels pesos del pèndol. El rellotge català és molt segur, en el seu funcionament.

Alguns d’aquests exemplars de rellotges catalans evidencien un cert primitivisme respecte a la producció rellotgera d’àmbit europeu. Es considera que els aparells són tècnicament similars als produïts el segle XVI a la resta d’Europa. Això podria explicar per qué aquests models presenten peces de la màquina de caràcter molt rústic, molt allunyat dels acabats dels mecanismes fabricats a França durant el mateix temps. En cap cas s’ha pogut demostrar que aquests rellotges fóssin emprats per a l’exportació, la venda d’aquests aparells es reduïa als pobles veïns i a les masies de la regió. Els tallers treballaven per satisfer la demanda de la població que vivia fora de la ciutat.

La localització en l’espai domèstic

No es coneix cap testimoni gràfic que mostri on estaven ubicats dintre de l’espai domèstic. Probablement anirien encastats en una mena d’armaris amb porta que permetia amagar-los. Sigui com sigui, la presència d’aquests rellotges en l’espai domèstic obeeix més a qüestions pràctiques i d’organització de les tasques diàries que a motius estètics o decoratius. La diferència entre d'un d’aquests dispositius catalans i un d’anglès també és comparable en l'aspecte auditiu. Els rellotges catalans estaven preparats per marcar les hores fent repicar les campanes. Però resulta molt diferent escoltar la contundència del so greu d’un rellotge català i la subtilitat i delicadesa d’un rellotge anglès.

Aquests rellotges de paret funcionaven amb pesos, per tant es necessitava algun suport per poder descansar el seu pes,  es venien sense caixa de fusta i el client tenia la possibilitat de comprar-ne una que s’ajustés a la maquinària. Això suposava una inversió important, ja que el treball de la construcció de la caixa tenia un  cost molt alt, per tant, normalment es col.locava la maquinària nua en  armaris senzills en un costat del saló.

Rellotges mecànics Moyâ

Mereixien una atenció especial els rellotges fabricats a la vila de Moià per les seves particularitats. 

A Moià es van construir rellotges des de mitjans del segle XVII fins a finals del segle XVIII, els diversos rellotgers que allí van treballar sotmetent-se a un esperit gremial o corporatiu, no van signar les seves obres amb els seus propis noms, sinó amb el del nom de : MOYÄ, adoptant una sola numeració per a tots ells. Els documents ens donen cognoms de dos d'aquells mestres rellotgers o potser millor els de dues famílies  de rellotgers que van treballar durant generacions.

El primer rellotge conegut és el de l'antic campanar de la Basílica de Santa Maria de Moià, contractat en l'any 1482 al rellotger Jaume Ferrer de Barcelona, va costar 36 lliures. Veiem aparèixer a la vila un precedent de fabricació de rellotges, s'establí a Moià a mitjans del segle XVI un rellotger francès, de la ciutat de Cahors, en 1546 residia a la casa d'una noble dama de la família Planella i comptava amb dos nois, aprenents del poble.

Però fins a mitjans del segle XVII no apareixen els autèntics rellotgers moianesos: Josep Senesteve ( 1735-1808) i Francesc Crusat (1780-1843) la seva fama i perícia queden acreditades per la construcció dels rellotges de campanars dels monestirs de Montserrat i de Santa Maria de l'Estany, Mura, així com el de l'Església de Sant Josep de la mateixa vila de Moià, entre d'altres. 

Els rellotges domèstics fabricats a Moià són absolutament heterogenis, i es difícil de trobar-ne dos d'iguals, la diferència més gran és que se'n van construir de dos tipus, el primer d'una sola agulla amb la màquina de tres trens perpendiculars, com la dels rellotges de campanar, amb sòbria esfera de llautó gravat i reserva de marxa per poc més d'un dia, alguns rellotges no tenien soneria però portaven mecanisme de despertador. El segon tipus el formen rellotges més semblants a l'estil francès, amb dues agulles i esfera de base de llautó amb frontis i aplics de foneria a les cantonades i quadrant d'esmalt. La màquina, semblant a les de Morez, amb trens paral·lels per soneria d'hores i quarts. Les mides i formes de les esferes i màquines són molt variades així com la inclusió de mecanismes complementaris com el despertador o una petita figura autòmat agafat a l'àncora que es mou en el frontis de l'esfera. Pel que fa a qüestions pràctiques, aquest segon grup de rellotges tenien reserva de marxa per vuit dies. Els rellotges moianesos acostumen a portar, al costat del nom de la vila, el número de sèrie, el més alt que es coneix és el 508. Una segona sèrie corresponent a Crusat arriba fins al número 114.

Del rellotger o rellotgers Senesteve sabem que tenia el taller a la casa coneguda com cal Calderó del raval de Dalt. I que simultejava el seu treball amb una elemental organització comercial i propagandística consistent en sortir amb una mula portant la seva mercaderia a les fires i mercats dels pobles de la comarca. Crusat va estar instal·lat al carrer de les Joies i després a la plaça Major, cantonada Carreró, que va arribar a anomenar-se de Crusat i així se'l coneixia quan va ser destruït el seu taller en les Guerres Carlines, van cremar Moià entre els dies 8, 9, i 10 d' octubre de 1839 els carlins entraren a Moià a sang i foc. Mataren moltes persones i saquejaren i cremaren més de la meitat de les cases del poble,entre elles els tallers rellotgers.

L'habilitat dels rellotgers moianesos rau en què no  només es van emprar en la construcció de rellotges mecànics sinó que també van fer quadrants solars de sobretaula en llautó i amb gnòmon triangular obres de les acaballes del segle XVII. Més endavant, el domini napoleònic de principis de segle XIX va comportar un fre a la producció dels tallers rellotgers. A partir d’aquest moment la majoria d’aparells eren importats de França o Alemanya.

Moià ha estat la vila que ha produit més rellotges de tot Catalunya. Solsament han sobreviscut 46 rellotges, tres esferes, dos rellotges de sol i sis màquines de rellotge de campanar.

Tota la gama de rellotges MOYÀ s'han convertit avui en cotitzats objectes que col·leccionistes, aficionats, amants del món del rellotge i altres que els busquen àvidament i els compren moltes vegades a preu altissim amb la finalitat de destinar-los a embellir finques, cases pairals, museus, cases particulars, o per ambientar determinats llocs. 

Joan Carrera i Vilardell                                                          Moià. Agost de 2015

Bibliografia.

CLOCKMAKER Wikipedia
https://en.wikipedia.org/wiki/Clockmaker

Relogeria catalana del siglo XVII Eduard Farre i Olive
http://www.eduardfarre.com/pdf/EFarre_RCatalanes.pdf

EL RELLOTGE 485 DE MOIÀ EXPOSAT A LA XIV FIRA DEL RELLOTGE
http://www.firadelrellotge.org/?p=831

El reloj mecanico Wikipedia
https://es.wikipedia.org/wiki/Reloj_mec%C3%A1nico

El rellotge Catalá. Llibre Eduard Farré i Olive
http://www.eduardfarre.com/pdf/ElRellotgeCatala.pdf

Rosa M. Creixell, ‎Teresa-M. Sala - 2007
https://books.google.es/books?isbn=8447531937

JAUME XARRIE. EL PERIODICO.
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/jaume-xarrie-als-catalans-ens-agrada-mes-innovar-que-copiar-3980136

Tema: Historia relojera de españa
http://www.foroderelojes.es/showthread.php/12297-Historia-relojera-de-espa%C3%B1a

MUSEO DE RELOJES ANTIGUOS
http://www.grassy.es/museo-3

RECUERDOS CON HISTÔRIA.
http://www.catalogacionarmas.com/public/recuerdos72.pdf

TOOLS OF THE CLOCKMAKER
http://www.metc.org/clktools.htm

La antigua industria relogera de Moyà.
CUADERNOS DE RELOJERIA Septiembre 1957 Madrid.

Llibre RELOJES pequeño museo, Simón Fleet Plaza & Janes S.A. Barcelona

MOIA Una história per conèixer, Jaume Clará i Arisa. Edit. Zenobita.

LLibre EL RELLOTGE CATALÀ. JAUME XARRIÉ-EDUARD FARRÉ

Imatges.

Gravado antiguo 1883.
http://www.amazon.es/Grabado-antiguo-Xilograf%C3%ADa-Componiendo-

Desconocido/dp/B00BSD3AZK

Rellotge església de Sant Josep. Foto CIC Moià

Rellotger Llibre RELOJES pequeño museo, Simón Fleet Plaza & Janes S.A. Barcelona

IMAGENES DE RELOGERIA
http://www.cucoclock.com/P%C3%A1gina%2022.html#etiqueta2

Sant Feliu de Codines. EL RELLOTGE 485 DE MOIÀ EXPOSAT A LA XIV FIRA DEL RELLOTGE (ANY 2009)
http://www.firadelrellotge.org/?p=831

Relogeria catalana del siglo XVII Eduard Farre i Olive
http://www.eduardfarre.com/pdf/EFarre_RCatalanes.pd