Josep Cardona i Furró

 ARTISTA ESCULTOR

                         Barcelona, 30 de juliol de 1878 - Moià, 23 d'octubre de 1922

De la mort de Josep Cardona, no se sap res més! Queden a l'aire tot de preguntes i totes elles sense resposta.

La realitat és que es desconeix el per què, Josep Cardona i Furró, va viure els últims dies de la seva vida a Moià i també el per què va ser-hi enterrat
L'esquela del diari La Vanguardia del dia 24 d'octubre de l'any 1922 donava a conèixer la seva mort. A sota, tota la família convidava  la gent a l'enterrament. Això és rellevant, perquè aquest és l'únic document que ha quedat on hi ha alguna referència a l'entorn familiar de Josep Cardona.

S'editava en aquests anys el Butlletí de la Lliga de defensa de l'arbre fruiter i Sindicat Agricol de Moyà.(1909-1936). Trobem una nota en aquest butlletí que fa referencia  a la seva mort, és el núm.163, any XIV Moyà, novembre de 1922.

No podem consultar el llibre d'actes de l'Ajuntament dels anys 1922 al 1929 ja que aquest desaparegué, sense que se´n sàpiga la causa. Les notes que es tenen d'aquest període són tretes d'altres llibres municipals. L'alcalde del moment era Joan Fontcoberta. El Rector de la Parròquia era en Pere Perramon i Paloma. L'any 1936, a l'inici de la guerra, es van cremar molts arxius.

La seva vida i la seva obra

Josep Cardona cursà estudis a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa (1889-93), i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat (1895-97). A l'escola fou deixeble de l'escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller. Fruit d'aquesta amistat  amb el pintor, han quedat dues pintures a l´oli amb Josep Cardona posant com a model, una d'aquestes teles ha estat descoberta recentment. Amb vint anys, Josep Cardona continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà en el Saló oficial (1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906), el Saló de la Societé Nationale des Beaux-Arts, conegut com a Salon du Champ de Mars (1903) i el Salon d'Automne (1904-06).

Al llarg de la seva trajectòria professional participà en nombroses exposicions col·lectives celebrades a Barcelona, com l' "Exposición General de Bellas Artes" (1894), "Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas" (1896, 1898 i 1907), "Exposición de retratos y dibujos antiguos y modernos" (1910) i "Exposició d'art" (1918-19 i 1921-22); també exposà a la Sala Parés (1897, 1908 i 1916-17). La seva primera exposició individual tingué lloc el 1909 a la Sala Faianç Català, on presentà una sèrie de petites estàtues, retrats de personatges coneguts, com Eusebi Güell o Alexandre Soler, entre d'altres. A Madrid, les seves obres formaren part de la "Exposición Nacional de pintura, escultura i arquitectura" (1917) i la "Exposición Nacional de Bellas Artes" (1920 i 1922). A partir del 1904, algunes de les seves escultures apareixen en la revista La Il·lustració Catalana.

Establert a l'Argentina (1909-18), es distingí per realitzar obres de gran envergadura, com el monument al general San Martín (1915), a la ciutat homònima. Exposà també als Estats Units d'Amèrica, i posteriorment s'instal·là a Madrid, on retratà personatges de l'aristocràcia, la política i el món de la cultura i de l'art.

Fou soci de diversos centres artístics, com el Cercle Artístic de Sant Lluc, el Reial Cercle Artístic de Barcelona i la Societat Artística i Literària de Catalunya, amb els quals participà en diverses exposicions organitzades a Barcelona. Posteriorment a la seva mort, les seves obres continuaren presents en el panorama artístic barceloní: el gener del 1923, el Reial Cercle Artístic i la Societat Artística i Literària de Catalunya organitzaren una exposició en honor de l'artista, i el 1928, les Galeries Laietanes també li dedicaren una exposició individual.

Escultor molt prolífic, es distingí per realitzar figures de petit format, generalment bronzes per a col·locar sobre mobles de sala, o despatx. En general, el seu estil es caracteritza per un modelatge amb amplis i ràpids traços de d'estil impressionista. Pel que fa a la temàtica, es pot dividir en dos grans blocs: D'una banda, les figures de tipus costumista amb un interès especial per les classes populars, obrers en actitud de treball o bé descansant de la seva activitat, fins i tot nens (Segadora, 1906; La pitrada 1909; Maternitat, 1918-20; Al tornar del treball, 1904. etc.). D'altra banda, el retrat, influenciat per Trubetskoj, que, com Cardona, retratà l'alta societat i el món de la cultura, es caracteritza per figures repentistes, gairebé improvisades, amb unes línies fugaces i senzilles, però sense perdre l'elegància, i amb especial interès per mostrar els trets físics del retratat, així com la seva personalitat.

                       Pablo Picasso 1899. Josep Cardona Furró.. Óli sobre tela. 100 X 63 cm

Dins d'aquesta temàtica podem destacar els retrats de Josep Maria Vidal-Quadras (c. 1921), Miquel Llobet (c. 1922), Benito Pérez Galdós (c. 1915) o Alfons XIII (c. 1906). En general, la seva obra, de caràcter naturalista, cal situar-la dins de l'escultura postmodernista catalana, si bé al final de la seva carrera es decantà per la nova estètica noucentista. A Barcelona, dues de les seves escultures formen part del paissatge urbà barceloní: la d'Àngel Guimerà (rèplica de Josep M. Codina i Corona), a la plaça de Sant Josep Oriol, i la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, al passeig de la Vall d'Hebron.

                    Pablo Picasso 1899. Josep Cardona i Furró. Oli sobre tela 47,5 X35,2

L'interrogant sobre la mort de Josep Cardona a Moià.

Què es pot dir de la seva prematura mort als 44 anys? Qui ho sap? Potser algun dia trobarem resposta a totes les preguntes i podrem saber-ne més de la relació que va tenir  Josep Cardona i Furró amb la nostra Vila de Moià. 

Queden arreu repartides moltes figures seves, que s'han convertit avui en cotitzades obres, que col·leccionistes i aficionats, amants del món de l'art i d'altres, busquen àvidament i les compren moltes vegades a preus altíssims.

Joan Carrera i Vilardell.                                                                        Moià Febrer 2018

Bibliografia.

L'escultor Josep Cardona i Furró
http://revistes.uab.cat/locus/article/view/v13-lopez-perez-lopez-piqueras

Hemeroteca La Vanguardia. Dia 24 0ctubre 1922
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1922/10/24/pagina-2/33295433/pdf.html

Butlletí de la lliga de defensa de l'arbre fruiter i Sindicat Agricol de Moyà.(1909-1936) Any XIV novembre de 1922

Blog Museo Picasso
http://www.blogmuseupicassobcn.org/2015/12/obras-de-la-barcelona-finisecular-segunda-parte/?lang=es

Josep Cardona i Furró. Enciclopèdia cat.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014961.xml

Wikipedia.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Cardona_i_Furr%C3%B3

Racó Josep Cardona i Furró
http://www.raco.cat/index.php/Locus/article/viewFile/303057/392707

ARCADJA.com
http://www.arcadja.com/auctions/es/cardona_furro_jose/artista/42058/

DDD.UAB.cat
https://ddd.uab.cat/record/144947


Imatges

Josep Cardona i Furró. Enciclopèdia cat.
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0014961.xml

Butlletí de la lliga de defensa de l'arbre fruiter i Sindicat Agricol de Moyà.(1909-1936) Any XIV novembre de 1922

Hemeroteca La Vanguardia. Dia 24 0ctubre 1922

Blog Museo Picasso
http://www.blogmuseupicassobcn.org/2015/12/obras-de-la-barcelona-finisecular-segunda-parte/?lang=es

WIKIART
https://www.wikiart.org/en/pablo-picasso/portrait-of-josep-cardona-1899

Pinterest.
https://www.pinterest.es/pin/558516791269498816/?lp=true