Indià Moianès

Amb el nom d'Indians, és com se'ls coneixia a Catalunya, els aventurers i comerciants que emigraven a les colònies espanyoles d'Amèrica. Ja fos per iniciativa pròpia o reclamats pels seus familiars ja establerts en aquests llocs, formant negocis de notable èxit. Amb el pas dels anys, la majoria tornaven a la nostra terra, després d'haver fet fortuna. Aquesta és la història del nostre compatriota Moianès, en Jaume Torrents i Serramalera.

Origen de la família

De la família Torrents en tenim constància des de temps remots. Una de les seves branques principals estava establerta a Bagà i a la Pobla de l'Illet (Berguedà), on un dels seus es va traslladar a Manresa, a finals del segle XVI. Al segle següent, un altre Torrents va venir a Moià. Passat el temps trobem registrat a la nostra vila en Pere Torrents, nascut a Moià l'any 1619. Aquest es va dedicar a la construcció, essent un dels millors mestres d'obres de la comarca. Va dirigir amb singular encert la construcció de la nostra església parroquial i del seu esvelt campanar.

     
         Torrents dirigint les obres de la construcció de l'església i del campanar de Moià    

Les següents generacions de cognom Torrents seguiren treballant a Moià com a constructors, fent de Mestres d'Obres, tal com manava la tradició familiar.
En les estampides de les guerres Napoleòniques, quan els francesos van entrar a la nostra vila, van saquejar i van cremar totes les cases del poble, entre elles hi havia també la casa dels Torrents. La dona i els fills van poder fugir del poble, on des del  Pla dels Pins, amb llàgrimes als ulls, van poder veure les flames de la seva estimada llar; aquesta casa estava situada al mig del poble, a l'anomenada Baixada del Mestre. Es coneixia el carrer amb aquest nom, per l'ofici de Mestre d'Obres que des de temps immemorial practicaven els Torrents a la vila de Moià.
A conseqüència de la crema de Moià en la guerra amb els francesos, Francisco Torrents, igual que la majoria de vilatans, va perdre gairebé tots els seus béns, quedant en conseqüència quasi a la ruïna. El poble quedà immers en el caos de dolor i de pobresa. Ferides sagnants que més que el cos, colpiren en l'esperit dels moianesos. Incubant odis i set de venjança difícilment superables
El pare del nostre compatriota, en Francisco Torrents Pelliser, va néixer a la nostra vila l'any 1755. Es va casar el 24 de maig de 1784 amb Apolonia Serramalera, de la coneguda casa de La Vall, del poble d'Artés. Ell tenia assignat entre altres càrrecs, el de cap del sometent de Moià. Francisco es distingí especialment per la lluita contra els invasors francesos, va anar al capdavant dels seus 73 homes reclutats a Moià a lluitar a la batalla del Bruc.

                            Contra l'invasor francès

Perfil biogràfic de Jaume Torrents

El nostre compatriota Jaume Torrents i Serramalera, va néixer a Moià el dia 13 de març de 1796, a les tres de la matinada. Va ser batejat el mateix dia a l'església parroquial pel vicari Mn. Gerard Vilarrubia, sacerdot del mas El Masot. El Jaume era el fill petit de Francisco d'Asis Torrents i Apolonia Serramalera, els seus padrins del bateig van ser Pere Clapers i Margarida, esposa de Joan Serra, tots de Moià.
Els seus pares, per aquell temps i fins a la guerra de la independència, havien tingut una posició econòmica bastant folgada i van procurar pels seus fills una educació acurada.
Jaume de petit va freqüentar, com abans tots els seus germans, les escoles del col·legi dels pares escolapis de Moià, on va cursar tot el primer ensenyament i part del segon, cosa que hagué d'interrompre a causa d'aquella guerra esclatada el 1808.
S'ha conservat al col·legi de Moià, el registre de la seva matrícula.
Igual que a la majoria de vilatans, les terribles conseqüències de la guerra van minvar molt la fortuna i tranquil·litat del pare, Francisco Torrents. De resultes del llastimós estat en que havia quedat la família, els seus cinc fills es van anar repartint buscant unes millors perspectives de futur. En Pau es va embarcar cap a Amèrica i es va establir a l'Havana; el Manel, va estudiar i va seguir la carrera militar; la Maria es va fer monja i la Rosa es va casar a França. El jove Jaume, que era el fill petit, va demanar permís als seus pares per traslladar-se a Barcelona, per tal d'aprendre algun ofici. El pare dels Torrents, ja gran, va morir el dia 7 de març de 1833.
Jaume tenia 15 anys quan va arribar a la ciutat comtal, on es va posar a treballar d'aprenent en un establiment de fusteria i guarnicions per a la confecció de baguls i maletes, que estava situat al carrer dels Arcs dels Encants, prop de la plaça de St. Sebastià. Per conèixer el ram de la fusta en tots els seus aspectes, es va relacionar amb proveïdors i establiments importants, per tal d'aprendre la fabricació de bótes, baguls i altres objectes de fusta. Després d'aprendre l'ofici, volgué adquirir també coneixements de comptabilitat, comerç d'importació i exportació i entendre com es duia a terme la navegació marítima. Va resultar ser molt bon operari i un oficial molt competent en els diferents aspectes. Desitjós d'assolir majors horitzons, va acceptar la invitació del seu germà Pau, que en aquell temps era a l'Havana, Cuba.
La carta del seu germà Pau li deia que si tenia ganes de treballar, podia fer-se allà una fortuna, donada la seva gran capacitat i talent, amb la fervorosa activitat que el caracteritzava. En efecte, poc després, amb l'edat de 20 anys, va marxar cap a les Antilles.

    
   Oficis relacionats

l'Havana Cuba

Va arribar a L'Havana l'any 1816 i va ser contractat per un gran magatzem de pells, articles de calçat, guarnicions i altres objectes. En aquesta etapa aprofità molt bé el temps, va compaginar la seva instrucció de caràcter industrial i també mercantil, complementant-ho amb els estudis de francès i anglès.
Cap a l'any 1818, va començar a treballar pel seu compte. Va iniciar-se obrint una botiga-taller al Carrer de la Muralla, on venia articles relacionats amb el seu ofici; anava progressant ràpidament i al mateix temps augmentant la plantilla d'empleats. Més de cent oficials va arribar a tenir a les seves ordres, molts dels quals ensenyava ell personalment, formant-los així al seu gust i sabent aprofitar molt bé les diverses aptituds de cada un d'ells.

                   
                            Baguls i maletes.

Com a bon català, era home d'empresa, amb la voluntat de fer més ample cada dia l'abast del seu comerç; va establir relació amb conegudes cases de l'Havana i en va buscar igualment algunes als Estats Units, no oblidant tampoc  les més notables firmes d'Espanya, relacionades amb la pelleria i d'altres productes. Empès pels bons resultats de la seva tasca i motivat igualment per les perspectives que li donaven els seus coneixements, i treballant molt, va aconseguir establir quatre botigues més de la seva mateixa indústria repartides per la capital de la gran Antilla.

   
   Vista de L'Havana a mitjans del segle XIX.

Rebia d'Espanya gèneres i primeres matèries de folreria, ferratges, panys i claus, frontisses i manetes. El cuir i la pell per l'adoberia, l'illa ja els hi proporcionava en quantitat abundant i a bon preu, sent de qualitat immillorable, ja que el cuir del vedell de Bayarno i Baracoa rivalitzava amb el millor de la marroquineria. Militars, paisans, eclesiàstics i agricultors, acudien tots a la botiga del "Señor Jaime," i des del general Taló, fins al popular Roncali. Torrents podia vanagloriar-se d'haver fabricat els baguls i maletes de tots els caps polítics suprems que manaven en aquell moment a la metròpoli de la riquíssima colònia. 
Tanmateix, Torrents no es limità a gestionar les seves botigues d'articles fabricats per ell, sinó que aviat invertí el seu capital en altres iniciatives empresarials. A finals de 1820, tot just amb 24 anys, s'associà amb Manel Pastor, Josep Benet i Francesc Arrufat per crear la firma Torrents Pastor i Cia, una empresa dedicada al proveïment de carn de l'Havana a través del Rastro de Cerdos de la ciutat. És sabut que el gadità Manuel Pastor, futur compte de Bagaes, es dedicava aquells anys al tràfic d'esclaus. És possible, per tant, que Jaume Torrents compartís interessos amb ell en algunes expedicions negreres. Se sabia que en aquesta qüestió, gairebé tots els catalans que estaven Cuba s'hi van involucrar en un moment o altre. El que si se sap del cert, és que el juliol de 1836 Jaume Torrents adquirí al seu soci Manel Pastor una casa situada a la plaça del mercat de Tacón.
Jaume Torrents es va adonar molt de pressa de les possibilitats d'enriquiment que oferia l'activitat comercial i especialment l'exportació de mercaderies produïdes a Cuba, al qual va acabar dedicant la major part dels seus esforços.

      
      Medalla commemorativa editada pel Saló Nàutic Internacional de Barcelona el 1979

És per això que Torrents adquirí primer un vell bergantí que carregava pel seu compte i que fou el primer de la nombrosa flota de vaixells que posseiria després. Amb el temps, renuncià a la fabricació dels articles de la seva especialitat, i es dedicà majoritàriament a l'exportació de cafès, sucres, cacaus, curtits i altres. Així doncs la seva activitat principal se centrava bàsicament en el comerç marítim. Torrents, amb poc temps, era el propietari d'una veritable flota mercant composta per vuit velers.
De la seva flota destacaven especialment les seves quatre fragates, anomenades Diògenes, Adonis, Primera de Catalunya i Júlia, al costat de tres bergantins: Joaquim, Emprenedor i Amnistia, i de la pollancre goleta Eulàlia.
La seva fragata preferida era La primera de Catalunya, solcava l'atlàntic amb majestuositat, lluint el seu superb aspecte, amb tot el casc pintat de negre i amb una faixa blanca a l'altura de l'entrepont, essent l'enveja dels vaixells de vela de totes les nacionalitats.
Procedia de les drassanes de San Francisco de Califòrnia, el que equival a dir que no tenia cap dels defectes que tenien aleshores les construccions catalanes, sino totes les bones qualitats de les embarcacions nord-americanes. Carregava mil tones. El seu interior era luxós, decorat amb fustes i metalls nobles.

                               
                            Fragata  Primera de Catalunya

Segle d'Or de la Marina Catalana.

Ja des de 1778, quan s'havia signat el decret de Lliure Comerç amb Amèrica permetia a la fi, que els comerciants catalans poguessin desenvolupar la seva activitat comercial amb el Nou Món, afermant les bases de la revolució industrial i de la recuperació econòmica. D'aquesta manera, aquesta empenta va suposar el desenvolupament de la flota mercant catalana, donant lloc a què es coneix com el Segle d'Or de la Marina Catalana. Llarg viatge, gairebé 6.000 milles nàutiques, dures condicions al mar, on l'expedició podia durar fis a tres mesos. Escales a les illes Canàries. Baixant el continent Africà fins gairabé a la franja de l'ecuador. i enfilant l'Atlàntic fins al Carib.Algunes vegades fent escala també a les illes de Cap Verd. El discret comerç que Catalunya havia mantingut amb Amèrica durant el segle XVI i XVII era causa de la política proteccionista espanyola que obligava a canalitzar tota l'activitat comercial a través del port de Cadis. La signatura del Decret de Lliure Comerç amb Amèrica va permetre però, que des de Catalunya, a poc a poc, la sortida directa de vaixells cap a Amèrica tenint com a única obligació parar a Cadis per registrar la càrrega. D'aquesta manera, Catalunya es va anar conformant com a primera potència d'exportació de productes nacionals, consolidant la seva flota mercant com una de les més importants de l'època. L'empenta del comerç català va sorgir de la recuperació que va experimentar l'agricultura i de la canalització que es feia de l'excedent cap al nou mercat americà. La demanda d'ultramarins va reorientar d'aquesta manera, bona part de la producció cap a l'exportació, especialitzant alguns conreus i aliments elaborats com el vi. A més, s'exportaven aiguardents, indianes, vidres, ceràmiques, articles de cuir, productes metal·lúrgics, paper, etc. Igualment, nous productes com el cacau, la fusta i sobretot el cotó i la canya de sucre irrompien a Europa i s'anaven incorporant a la dieta quotidiana.

                             Instruments per a la navegació

 Retorn a Barcelona

Per organitzar i controlar millor la seva flota mercant, Torrents es va traslladar de l'Havana a Barcelona l'any 1830. Va instal·lar les seves oficines al carrer de Mercaders, però les traslladà aviat al carrer Ample. Més endavant va obrir els seus magatzems, despatx i cotxeres al carrer del Pi, reservant el pis principal com a domicili particular.

Però l'espai aviat li va quedar petit, i es va traslladar encara un cop més al carrer Canuda (edifici actual de l'Ateneu Barcelonès), destinant els baixos a magatzem i annexos, l'entresòl a oficines i els pisos alts a habitatge. Jaume Torrents, des del seu despatx, es passava llargues estones observant amb una ullera de llarga vista l'edifici de la muntanya de Montjuïc, on el vigia del port l'informava del moviment dels seus vaixells fent servir el codi de banderes.
Torrents tornava doncs a Catalunya. Amb només 34 anys, i una notable fortuna, tornava amb l'intenció de desenvolupar  activitat pública i empresarial des de la capital catalana.

La major part de l'activitat comercial de Jaume Torrents a Barcelona se centrà en l'explotació de la ruta Barcelona-l'Havana-Nova Orleans. Els seus agents en aquest darrer port eren Quadras y Cia i Puig i Avendaño, els quals carregaven periòdicament el cotó que Torrents servia a nombrosos industrials de Catalunya. Al mateix temps, des de Barcelona, Jaume Torrents transportava tota mena de gèneres amb destinació a l'Havana. Els seus vaixells arribaven també ocasionalment a Buenos Aires, on solien carregar cuir, o carn, per a l'alimentació dels esclaus cubans. De Cuba, els seus velers salpaven amb les bodegues plenes de sucre i melassa, rumb als ports del sud dels Estats Units, on tornava a iniciar-se el cicle.

  
   Port de Barcelona a principis del segle XVIII.

Jaume Torrents invertí part de la seva fortuna en béns immobles. A banda d'un edifici situat al carrer d'Agullers de Barcelona, també comprà una finca a Sarrià i dues més al Pirineu, una a Ripoll i  una altra anomenada Torre Neral, al Pla d'Urgell.
El març de 1840 comprava tres cases situades al carrer Estrella, extramurs de l'Havana. L'operació, tanmateix, la realitzava el seu apoderat Marià Arrufat, que gestionava els seus assumptes a l'Havana.
Pel que fa a la seva activitat pública, cal assenyalar que el juny de 1841, Torrents promogué i signà un informe en nom de la Junta de Comerç de la ciutat defensant l'esclavitud a Cuba. Un any i mig després, el novembre de 1842, el seu germà Manuel Torrents era -juntament amb altres indians com Josep Xifre i Joan Güell- un dels 25 membres de la junta Consultiva de Govern de la ciutat de Barcelona, un òrgan de poder local d'efímera vida creat durant el procés de rebel·lió contra la regència d'Espartero.
Respecte a l'activitat empresarial de Torrents després de tornar a Catalunya, cal assenyalar que treballà diversos rams com la indústria paperera, l'adoberia o els filats i teixits de cotó.
Va adquirir, el 1847, un molí paperer, de maquinària molt primitiva, a la confluència dels rius Ter i Onyar, a la vora de Girona. Millorà la presa del canal, augmentant-ne la força motriu, i hi construí una gran fàbrica de paper de draps amb tots els avenços de l'època. Hi instal·là piles de desfibradores, refinadors i màquines de blanqueig, molins de pasta i dues grans màquines d'el.laborar paper, que foren els primer que treballaren a Espanya. Batejà la fàbrica amb el nom de "Gerundense", i va assortir de paper a la major part de les impremtes i cases editorials de Barcelona. Tenia els Magatzems al carrer de la Comtessa de Sobradiel, que eren molt coneguts per la quitxalla d'aquells temps, que hi anaven a comprar els papers de colors per fer les tires de cadenetes per adornar els carrers durant les festes del barri.

Fragata La Primera de Catalunya, 1846. Arrossegada pel remolcador nord americà Star remontant el riu Hudson en direcció a Nova York.

En certa ocasió, Jaume Torrents va voler resoldre el perpetu problema d'assortiment d'aigua a la ciutat de Barcelona, el projecte pretenia obrir un canal des de Torelló fins a Centelles, que portés aigües del riu Ter a les aigües del Congost i finalment empalmessin amb el riu Besòs. Es van fer els estudis previs i es va entreveure la possibilitat de realitzar l'obra. Torrents aconseguí interessar diversos socis capitalistes que li tenien confiança per finançar el projecte, però els eterns tràmits burocràtics varen impedir tirar endavant l'empresa.
Lògicament, Torrents no perdé mai els seus vincles ni la seva relació amb Cuba. 
La prosperitat i la importància comercial que tenia en l'època aquesta colonia d'Espanya es reflecteix amb la posta en funcionament del primer ferrocarril de l'estat espanyol i el primer d'Iberoamèrica amb la inauguració el dia 19 de novembre de 1837 de la línia entre l'Havana-Bejucal-Güines, 11 anys abans que el de Barcelona a Mataró.

Així doncs, en la distáncia Torrents mantingué el seu capital a la societat Torrents Pastor y Cia, encarregada de l'administració del mercat porcí de la capital cubana durant 25 anys, entre gener de 1831 i desembre de 1855. Quan Torrents ja residia a Barcelona es retirà de la firma el seu soci Francesc Arrufat, el qual cedí la seva part a Manuel Pastor.
Finalment, aquest darrer també es retirà del Rastro de Cerdos, possiblement en traslladar la seva residència a Madrid, i quedaren com a únics socis Josep Barnet i Jaume Torrents. Per aquest i altres afers cubans, Torrents es féu representar per persones de confiança com Pablo Antonio de la Fuente, o Enric Medir, que, a més, eren els responsables de cobrar i trametre-li l'import dels lloguers de les seves finques a l'Havana.
De fet, Jaume Torrents tenia compte obert a cinc cases cubanes: Les dels seus apoderats, la del seu amic i soci Marià Arrufat, la del totpoderós Julian Zulueta i la de l'oncle polític d'aquest, Salvador Samá i Marti. El saldo net dels comtes de Jaume Torrents a Cuba superava el 1854 les 185,000 pessetes. D'altra banda, els seus corresponsals en algunes places, com Joan Samá i Marti a Vilanova i la Geltrú, Juan Manuel Manzanedo a Madrid o Baltasar Mitjans a París, eren també indians espanyols retornats a Europa després d'enriquir-se a l'Havana en la mateixa època que ho havia fet ell. Torrents nomenà així mateix l'Indià Joan Güell com un dels seus marmessors -encarregat de fer complir testament-, probablement com a resultat d'una amistat iniciada a l'Havana, ciutat on ambdós van acumular el capital que després els serviria per enriquir-se en el desenvolupament industrial de Catalunya.

   Mapa de les Indies orientals. Joseph Smith Speer 1796

Jaume Torrents era home previsor, i contemplant els canvis que s'estaven produint en la navegació d'altura, decidí entrar al nou món dels vaixells de vapor. Per això va entrar de soci financer a l'empresa de vapors de Pau María Tintoré, en la seva línia de Liverpool, així com a la línia Cadis-Marsella servida pels vapors Tharsis, Pelayo i Wifredo.
Consta en l'escriptura de fundació de la Societat en Comandita Pau Maria Tintoré i Companyia, el senyor Jayme Torrents, de Moià, subscriu la quantitat de 8.000 duros del total Capital fundacional de 140.000 duros. De la trentena de persones que entra'n al capital, el senyor Torrents és un dels subscriptors més importants pel seu import.
Però quan feia 15 anys que havia retornat a Barcelona, estava delicat de salut i després d'una llaga malaltia, Jaume Torrents i Serramalera moria a la seva torre de Sarrià el dia 8 de maig de 1854 als 58 anys.
Del seu matrimoni amb Ramona Brescó, de Molins de Rei, van néixer quatre fills: l'Apol·lònia, l' Amèlia i la Júlia i el seu fill petit Jaume.
Actiu fins als últims dies, mesos abans de morir  havia encarregat la construcció de dos pollancres ( tipus de vaixell) al Maresme, a les drassanes del Masnou i de Blanes.
Unes setmanes abans de la seva mort, en Jaume havia contractat també a Londres la construcció d'un vaixell de vapor de gran tonatge, amb aquest nou vapor comptava poder quadruplicar la càrrega que transportaven les seves fragates.

Obres benèfiques

Torrents dedicà part de la seva fortuna a afavorir diverses obres benèfiques; singularment la restauració de les Escoles Pies de Moià, la seva vila natal.
A Moià, de fet, sembla que va manifestar la seva caritat i generositat en múltiples ocasions.
La seva flota de vaixells va estar sempre a disposició de totes les ordes religiosos i dels missioners que anaven a ultramar, especialment a les Antilles, havent estat ell un dels més grans amics de l'arquebisbe  Antoni M. Claret.
A part de reconstrucció del col·legi d'escolapis de la nostra vila, va socórrer econòmicament a molts joves de Moià aspirants al sacerdoci, sufragant els seus estudis en el Seminari Diocesà.
En una ocasió, durant la guerra, va ser robada i fosa pels invasors la campana major de l'església de Moià. En Jaume, que sabia de tal necessitat parroquial, es va anticipar i li va dir al capellà que sufragaria tota mena de despeses, fins i tot les festes religioses i d'altres celebracions, i va oferir també pagar la campana, perquè l'apadrinés la seva filla gran, Apol·lònia Torrents Brescó, nena encara.
La campana va ser batejada amb tota pompa i se li va posar el nom d'Apol·lònia Jacoba, recordant així el nom de la seva padrina. Va ser aquell un dia de gran animació i de festa grossa per tota la població, que es va recordar com un fet extraordinari en els annals de la història de la vila.
Com abans s'ha dit el dia 8 de maig del 1854 Torrents moria a Barcelona.
El 2 de juny del mateix any, es celebrà a Moià una missa per les seves exèquies. L'alcalde del moment,era l'isidre Casamitjana, que després de donar les gràcies a tots els assistents per haver contribuït a donar més brillantor a l'acte, va llegir el següent discurs:

                           Discurs d'acció de gràcies llegit per l'alcalde de Moià

Eminent patrici moianès de naixement i de cor, il·lustre senyor Jaume de Torrents Serramalera, les honres i exèquies fúnebres que s'acaben de celebrar en aquesta Reial Vila, estaran presents i recordades sempre pels seus veïns pel seu ple-clar talent, pels seus mèrits i per les seves obres, deixant entre d'altres una que per si sola l'eleva als cims de la immortalitat. La reconstrucció del nostre estimat Col·legi de les Escoles Pies, les primeres d'Espanya, amb el seu gran edifici, noviciat i escoles, aquelles en què antany desenvoluparent la seva gran intel·ligència i forjaren el seu esperit cavaller cristià, emprenedor, entusiasta i decidit per a les grans empreses, base de la seva gran fortuna, amb la qual va contribuir a fer grans obres de misericòrdia i caritat, ajudant a tots els necessitats, especialment moianesos, que acudíen a ell en la demanda de protecció moral i material.

Moià i la reconstrucció de l'Escola Pia. 

Les actes municipals d'aquests anys, donen fè de les dificultats que va haver-hi en la reconstrucció del col·legi dels Escolapis.

Any 1852

2 de març. Es fan tràmits per a reconstruir el col·legi dels Escolapis amb la col·laboració de Jaume Torrents.


20 de setembre. Jaume Torrents dóna una quantitat per les obres de Reconstrucció del col·legi dels Escolapis; però no havent-n'hi prou. L'ajuntament espera aconsseguir els diners que falten de les indemnitzacions de guerra que s'estan tramitant a Madrid

Any 1853

3 de juliol. La indemnització pel col·legi dels escolapis, cremat en 1839, puja a 354.100 rals, i la de les terres del comú, 62.800.


10 de setembre. No es poden continuar les obres de l'Escola Pia per manca de diners. L'Ajuntament acorda de fer un préstec de 40.000 rals (20.000 duros) per acabar-les, basant-se en els diners per la indemnització del col·legi encara no han estat rebuts.

Any 1854

20 de març. Els escolapis demanen 20.000 rals (1000 duros) dels 40.000 rals (2.000 duros) amb què el govern els ha d'indemnitzar per la crema de 1839 amb la finalitat d'acabar la reconstrucció del col·legi. Però, davant les discrepàncies entre els membres del consistori no es decideix res.

Un cop vençudes les dificultats financeres amb els diners de l’Ajuntament i els aportats per Jaume Torrents es dugueren a terme amb tota cel·leritat les obres. Estaven acabades a finals de 1853. El dia 10 de gener de 1854 s'obriren i començaren les classes de llatí i les del primer ensenyament.

                                    
                                    Retrat d'en Jaume Torrents i Serramalera

Any 1855

29 de maig. Una disposició de la Diputació diu que si l'Ajuntament de Moià te l'expedient d'indemnització dels Escolapis, per valor de 354,100 rals, és perquè quan la indemnització fou concedida als PP. Escolapis no hi eren. Per tant, ara els ha de ser passada, juntament amb els interessos d'aquests anys.

Any 1863

7 de desembre. El govern dóna a l'Ajuntament la làmina d'indemnització dels Escolapis.

Malauradament, tal com s'ha explicat abans, pocs mesos després d'inaugurat el col-legi, mori Jaume Torrents i Serramalera . La comunitat escolàpia, com a forma d'agraïment, encarregà un retrat seu, que fou pintat a l'oli. Un cop acabat, es penjà a les dependències comunitàries de l'Escola Pia de Moià. Als anys cinquanta del passat segle, tota la canalla que estudiavem a l’escola encara el recordem allà penjat.
      


           




         Joan Carrera i Vilardell                                                       Moià, abril de 2018

Col·laboradors.

Aquest article s'ha escrit amb la col-laboració de Maria Bruguera i Martí.

Històries de Palafrugell

https://mariabruguera.blogspot.com/

Bibliografia

La Saga de Los Catalanes en Cuba
https://es.scribd.com/document/26824671/La-Saga-de-Los-Catalanes-en-Cuba

Cuando los barcos negreros salian del puerto de Barcelona
https://www.eldiario.es/catalunya/esclavitud-colonialismo-Barcelona-Catalunya_0_549445695.html

JAIME TORRENTS SERRAMALERA Revista ilustrada JORBA. Manresa Año XX Enero 1928. Nº 220

Llibre.Joaquim Albanell i Vilas. La Roseta de Valldaura Vic any 1894

Antonio Lopez El negrer grande de España.

https://www.vilaweb.cat/noticies/antonio-lopez-el-negrer-grande-de-espana-que-els-anarquistes-van-convertir-en-bales-de-fusell/

Llibre Artes y Oficios. Luciano García der Real.Faustino Paluzie -editor

Barcelona 1893

Línea de Vapores Tintoré
https://jtintore.wordpress.com/

Arxiu Provincial Escola Pia

http://arxiu.escolapia.cat/

HISTÒRIES DEL CARRER

http://www.exabrupto.cat/historia-del-carrer/

Moià es Colegio y casa de formación

http://wiki.scolopi.net/w/index.php?title=Moy%C3%A1_(ES)_Colegio_y_casa_de_formaci%C3%B3n

LA VANGUARDIA: Jaime Torrents Serramalera 24/6/1924

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/06/24/pagina-7/33277338/pdf.html

PINTEREST

https://www.pinterest.es/pin/339529259383005298/

Cataluña va ser protagonista del comerç negrer amb Cuba

https://directa.cat/catalunya-va-ser-protagonista-del-comerc-negrer-amb-cuba

Negreros i esclavistes

http://ccihhlasedeta.blogspot.com.es/2018/03/negreros-i-esclavistes-antonio-lopez.html

El puerto de Barcelona en la Edad Moderna

https://medipiratas.wordpress.com/2015/02/26/el-puerto-de-barcelona-en-la-edad-moderna/

Historia de Cuba

https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Cuba

Ricart y Giralt, José. El siglo de oro de la marina velera de construccion catalana 1790-1870

https://www.todocoleccion.net/libros-antiguos/el-siglo-oro-marina-velera-construccion-catalana-1790-1870-jose-ricart-giralt~x42295275

Arturo Rodrigo y Alharilla, MartinIndians a Catalunya: capitals cubans en l'economia catalana

https://www.agapea.com/Martin-Rodrigo-y-Alharilla/Indians-a-Catalunya-capitals-cubans-en-l-economia-catalana-9788497795296-i.htm

Joaquín Maria Tintoré

Blog Línea de Vapores Tintoré: jtintore.wordpress.com

Llibre  Cinquanta anys trepitjant camins de Catalunya. L Galmes Heroes.S.A.

Llibre Moià d'ahir a avui  Editorial La Tosca.

Imatges

Llibre Carles Riera i Fonts. Coses de Moià i gent Moianesa Edicions catalanas 1983. Dibuix de Francesc Barrachina

Entrada del General Lecchi en Mataro. 16 junio de 1808

http://www.msde.es/barcelona-guerra-independencia-espanola.html/entrada-del-general-lecchi-en-mataro-16-junio-de-1808-2

Llibre Artes y Oficios. Luciano García der Real.Faustino Paluzie -editor

Barcelona 1893

PINTEREST

https://www.pinterest.es/pin/339529259383005298/

JAIME TORRENTS SERRAMALERA Revista ilustrada JORBAManresa Año XX Enero 1928 Nº 220


Instruments per a la navegaciò. Fotomontatge. Joan Carrera

Puerto de Barcelona, grabado de Joseph Friedrich

https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Barcelona

Escoles Pies. Arxiu fotogràfic Joan Carrera

Grabados antiguos de la Habana.

https://www.google.es/search?q=grabados+antiguos+de+la+habana&rlz=1C2ASUT_esES382&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=m78NZ5qis56-5M%253A%252C0S-uD8508p1C

La fragata La Primera de Catalunya-1846 arrossegada per el remolcador Nord Americà Star sobre el riu Hudson en direccio a Nova York.

Museu Maritim de Barcelo
na.

Mapa de les Indies orientals Joseph Smith Speer 1796