Moltes de les festes i celebracions a principi de segle tenien caire religiós.
El dia 10 de Juliol, festa de Sant Cristòfol, o pels seus voltants, van ser moltes les localitats que van començar a reunir tota mena de vehicles, per fer-los la benedicció: Cotxes, camions, tractors, motocicletes i altres enginys, fins i tot bicicletes.
Organitzant-ho associacions de xofers, penyes i clubs esportius relacionats amb el món de l'automòbil o per associacions professionals.
Aquests actes solien consistir en desfilades dels vehicles engalanats per davant de la imatge del sant o amb aquest precedint-los, es donaven premis, medalles, rams d'espígol, cintes i insígnies als participants.
Donant la benedicció al vehicle i als seus ocupants
A Moià es va celebrar la primera festa de Sant Cristòfol l'any 1922. El capellà, vestit amb la casulla i l'estola penjada al coll, l'escolà amb sotana i roquet al costat, donaven la benedicció als vehicles i als seus ocupants, a mesura que anaven passant per davant seu. La festa sovint es complementava amb una excursió per la comarca. Els vehicles anaven plens de quitxalla del poble, ansiosos de pujar, alguns per primera vegada a la seva vida en un vehicle de motor; s'organitzaven menjars populars, repartiment de pans beneïts, missa, concursos de sardanes i altres actes culturals.
La motorització a Moià.
En el moment que la benzina va conquerir els camins i les carreteres, un nou sò va irrompre en els nostres paissatges. El rumrumeig dels motors va substituir aquell silenci, el ritme tan característic de la petjada dels animals de tir sobre camps i camins. Els bous, els matxos, les mules i els cavalls, que havien arrossegat arades, carros i altres eines, van anar desapareixent en favor de tractors, automòbils, camions i motocicletes, més ràpides i eficients.
Moià. Festa de Sant Cristòfol, el Masot l'any 1922.
Per tot això, un cert aire de modernitat es respirava a Moià en les primeres dècades del segle XX. A poc a poc van anar arribant automòbils i motocicletes, les primeres entre 1910 i 1915, pioneres, entre d'altres marques, les Werner, De Dion, Triumph, Sunbean, Norton, Harley Davidson, NLG, Peugeot, FN, Douglas, Indian, Matchless, Motosacoche, Bat, Elswick o Rudge, etc.
Aparagué el dia 4 de maig de 1915 el primer cotxe a Moià, era d'en Sebastià Davi de Cal Ferrer de la Font, va venir de Manresa, tenia rodes massisses i no en funcionava el motor. L'empenyien costa amunt per la carretera de l'Estany i després hi pujaven al damunt i el conduien de baixada fins al poble.
Moià, any 1923. Festa de Sant Cristòfol. Prop del Masot.
El primer camió al poble va ser un Mercedes Benz, que va ser comprat l'any 1916 per uns quants Moianesos: el Masot, el senyor Solé i en Clarà. En seguiren d'altres marques, com Ford, Labuire, Internacional, Hispano Suiza, etc.
En l'any 1920 a Moià ja eren deu els particulars que tenien moto, que juntament amb quatre o cinc automòbils, feien de Moià una població que entrava ja en una progressiva modernització. Els cotxes eren de marques com Overlad, Ford, Delahaye, Hispano Suiza, L'Orix, Elizalde, Fiat, Mitxell, etc.
Moià. Festa de Sant Cristòfol, corrua de cotxes al passeig d'Alexandre Pons ( Avui avinguda de la Vila) esperant la benedicció.
Per aquestes dates, circulaven ja els primers cotxes de línia Hispano Suissa de l'empresa Galtanegra de Manresa, a Vic, per Moià, i cotxes de l'empresa Sagalés de Moià a Caldes de Montbui.
Per poder atendre la demanda de combustible, es van instal·lar dos sortidors de benzina, va ser entre 1915 i 1925, estaven situats a l'angle de les voreres a la cruïlla de carreteres al Poble Nou.
Als anys 20, ja es llaurava amb una arada de plats a la finca del Masot, amb el primer tractor que va arribar al moianès era un oruga fabricat a França, recuperat d'entre el material bèl·lic de la primera guerra mundial.
Moià. Festa de Sant Cristòfol, vehicles al costat de l'església del Sagrat Cor, al Poble Nou
Els nous vehicles de motor van permetre substituir l'esforç animal i humà per l'energia que proporcionava la benzina. Però aquesta motorització va comportar sobretot obtenir molta agilitat de moviment. En cinquanta anys, les hores de treball humanes que es destinaven al camp i al transport, es van reduir a menys de la meitat.
Sant Cristòfol, patró primer d'oficis perillosos , després dels caminants i de pelegrins amb dificultats per travessar els rius, i avui, de tots els conductors en general.
Sant Cristòfol s'ha convertit en la imatge comuna en estampes, clauers, i medalles, en molts cotxes i camions, escenificant la consciència de responsabilitat de tots els conductors. És com un àngel de la guarda que aconsella prudència, a tots els que es posen darrere el volant.
Joan Carrera i Vilardell. Moià, desembre de 2015
Bibliografia:
Llibre. La vida d'un poble en imatges Jaume Clará i Arisa
Web Festes.org
http://www.festes.org/directori.php?id=482
Article
San Cristobal, significado iconológico e iconográfico. Mª Dolores García Cuadrado.
http://www.um.es/cepoat/antig%C3%BCedadycristianismo/wp-content/uploads/2014/08/antiguedadycristianismo_17_18.pdf
LA TOSCA. “Una ullada enrere” publicat a La Tosca num. 426 del Juny-Juliol 1986.
Llibre MOIÀ SEMPRE MOIÀ. Liduvina Daví Sentias. Moià 2007 Gràfiques Ister..
Imatges:
Arxiu fotográfic. Joan Carrera
Llibre. La vida d'un poble en imatges Jaume Clará i Arisa
Festes.org
http://www.festes.org/directori.php?id=482
Galeria imatges Todocoleccion.
Benedicció Barcelona 1923
http://www.todocoleccion.net/
Testimonis orals:
Joan Vilardell i Torrentà. Natural de Moià.
Francisco Daví i Sentias. Natural de Moià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada