Marconi es va instal·lar en una finca que posseïa la família Pontecchio, prop de Bolonya, i el 1895 va construir un emissor amb el qual va realitzar diverses proves i aconseguí que la senyal cobrís una distància de dos quilòmetres.
Malgrat els esforços de Marconi, el Govern italià no va demostrar gaire interès per l'invent, així que aquet va decidir traslladar-se a Anglaterra. Allà, Marconi el va patentar el seu invent com a Sistema de Telegrafia Sense fil, al mateix temps que creava una empresa amb el nom de Wireless Telegraph and Signal Company. Va ser el 14 de maig de 1897 quan Marconi va enviar el primer senyal de comunicació sense fils a través de mar obert, a una distància de sis quilòmetres, des del canal de Bristol (Anglaterra) a Penarth, una localitat de Gal·les. Atent a l'èxit de la prova, el Govern italià va recapacitar, i va sol·licitar a Marconi que tornés al seu país d'origen per efectuar-hi una sèrie de demostracions. El 1909, Guillermo Marconi va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física.
Gràcies al nou invent, el món es va fer més petit, qualsevol nació podia difondre missatges, consignes i instruccions travessant fronteres i accidents geogràfics de forma pràcticament instantània. La Ràdio, amb poc temps, va arribar a la població civil, permetent l'acostament de la informació i la música a les grans masses; els sistemes de radiodifusió es van anar perfeccionant i estenent progressivament, tot i que no va ser fins a la dècada de 1920 quan van començar les primeres transmissions regulars amb programes d'entreteniment.
La primera estació de ràdio d'Espanya va ser l'anomenada EAJ-1 Ràdio Barcelona. No obstant això, les primeres emissions radiofòniques a casa nostra van ser a càrrec de Ràdio Ibèrica de Madrid entre finals de 1923 i principis de 1924. En aquelles dates es va aprovar el Reglament i van començar a atorgar-se les primeres concessions de Ràdio. Poc més tard, 14 de novembre de 1924, Ràdio Barcelona va quedar inaugurada oficialment, començant així les seves emissions. Les primeres paraules de Ràdio Barcelona van sorgir de la veu de la locutora Maria Sabater.
Per proximitat geogràfica a Moià es rebia clar el senyal de EAJ-1 Ràdio Barcelona, en aquella època, la nostra emissora de referència.
Primers receptors de ràdio a Moià.
Dos germans van ser els pioners a la nostra Vila, en instal·lar els dos primers receptors de ràdio . Eren el Josep i el Lluis Daví i Segalés.
Eren nascuts al taller de Cal Ferrer de la Font, que es coneixia amb aquest nom perquè el taller estava al davant de la font de la placeta que hi ha al capdamunt del carrer de la Cendra, avui Francesc Viñas.
Era un taller de ferrer amb dos-cents anys d'història, en aquest entorn van créixer els nostres protagonistes junt amb els seus dos germans , el Sebastià i el Candi. Els quatre germans, eren persones amb una gran habilitat, amb inquietuds i esperit creatiu, innovadors i pioners en moltes facetes. Molt populars i estimats per la gent de poble.
En Josep Daví i Segalés es va establir com a lampista a la casa del costat, a Cal Peroler. Aquest nom venia de quan va començar l'activitat, i arreglava olles, calderes, i perols. En Lluís, el seu germà, era capellà del bisbat de Vic vivia al Casal, al carrer de Sant Antoni, que en aquell temps era la rectoria de la parròquia.
El Josep Daví Segalés, no parava de parlar de la ràdio, perquè va estar uns dies a Barcelona i va sentir-ne una, en una botiga, i deia que era increïble que només connectant l'interruptor es pogués sentir per l'altaveu la veu del qui parlava i sentir els programes de música. Afirmava amb molt d'èmfasi que era sense dubte l'invent més gran del segle, que donava accés a tot un altre món. I no va parar fins que en tingué una.
Va ser la primera que es va instal·lar a Moià. Testimonis de l'època deien que era una ràdio amb cara i ulls, de les bones d'aquell temps. De dimensions era com quatre capses de sabates. A part portava l'altaveu, una mena de trompa amb forma d'interrogant, i una caixa de connexion -de piles- les quals, mitjançant un regulador, donaven més o menys potència.
Tots hem sentit a parlar dels somiers metàl·lics dels llits que feien d'antena. Les normes de la física deien que l'antena havia de ser un fil com més llarg millor i encarat a Barcelona. L'antena de ràdio de Cal Peroler era un fil connectat al somier de casa seva, que anava pel darrere de les cases fins a Cal Fermí, al carrer de Sant Sebastià.
En conèixer el poble que els Daví tenien el receptor instal·lat, tot va ser una corrua constant de gent que volien veure i escoltar l'aparell. Van començar primer els veïns del carrer de la Cendra, seguits més tard per la majoria de la gent del poble. Al vespre i als caps de setmana especialment, l'escoltaven tots a la placeta de davant de la botiga, anunciaven ja el "Cola-Cao" o les ofertes de "Almacenes El Siglo". Durant la dècada dels anys vint, l'aparell era molt cobejat, tothom hauria volgut tenir un aparell de ràdio com aquest a casa seva.
Va ser tant l'èxit que, aprofitant que al mateix carrer hi havia el local del Casino Moianès, el Josep Davi de Cal Peroler va arribar a un acord amb la junta d'aquell Casino per instal·lar-hi un altaveu a dins el cafè de l'entitat, amb la finalitat que els socis poguessin escoltar la ràdio. Per l'nstal·lació van connectar un fil elèctric agafat per fora les façanes de les dues cases que els separaven fins a Cal Peroler.
BUTLLETÍ Moià Nº188 març de l'any 1924.
"Una màquina d'actualitat, El Centre de Cultura ha establert en el nostre local radiotelefonia sense fils pel servei del públic. D'ara endavant es podran sentir concerts des de París, Londres, Madrid, Barcelona. Etc."
Cap a finals de 1924, l'emissora de Ràdio Barcelona començava a emetre alguna cosa més que concerts. En la seva programació s'incloïen conferències i cròniques mercantils i esportives. S'ampliava així la programació de pur entreteniment i es feien els primers passos en el camp dels informatius d'interès general. Ràdio Barcelona va treure els seus micròfons al carrer, el 3 d'abril de 1926 va ser la primera vegada que es va fer.
Mn. Lluís Daví i Segalés era un personatge molt popular, dinàmic, entusiasta i amb moltes inquietuds, que col·laborava desinteressadament amb la majoria d'entitats culturals de la vila.
Mn. Lluís va aconseguir tenir un receptor de ràdio per instal·lar-lo al Casal, aquest va ser el segon que va haver-hi a Moià, de l'adquisició d'aquesta ràdio va sorgir un esdeveniment que va causar molta expectació a la gent del poble.
Els que ho van viure recordaven que en un dia determinat, Mn. Lluís va convocar a les 5 de la tarda a la gent del poble a la sala del teatre del Casal. El motiu era que sentirien per ràdio la benedicció del Sant Pare des de Roma. Aquella sala gran que dóna al davant de Cal Bou era pleníssima de moianesos que feien alguns comentaris com "Però sentirem el Sant Pare? Si Roma és molt lluny..." o bé "Voleu dir que se sentirà bé?" Tothom estava intrigat esperant el gran esdeveniment, per alguns d'ells va ser la primera vegada que sentirien una emissió de ràdio.
Arribada l'hora, Mn. Lluís, vestit amb la sotana negre, va fer la presentació de l'acte assegut a la cadira davant de la taula amb l'aparell receptor al damunt, va ensenyar l'aparell de ràdio i va dirigir als assistents:
-"Quan ho anunciïn, feu el que jo us dic, us agenolleu i feu el nom del Pare, i quietud, sobretot, quietud. I quan acabi, no us aixequeu fins que us ho digui".
-"Sí. Sí. D'acord". Va dir Tothom.
Van connectar l'aparell ja estona abans de l'hora prevista, sintonitzant-lo amb l'emissora del Vaticà, se sentien cançons de música religiosa amb un fons instrumentat per violins, van afinar la connexió movent de posició l'antena.
Tothom estava a l'expectativa, esperant el moment, i de cop una veu va començar a retransmetre, i al cap d'un moment es va sentir el Sant Pare, barrabat! Tots agenollats, senyant-se, fent el senyal de la creu.
Una senyora que ho va viure explicava: "Recordo una veu molt fina, que va predicar molta estona, al final vam rebre la benedicció del Sant Pare no sé si en italià o en llatí.
No ens ho acabàvem de creure! Tot va ser nou. No hi havia precedents. Semblava que no podia ser..."
Quan va acabar el Sant Pare, Mn. Lluís va dir:
-"No us aixequeu, abans donem gràcies a Déu d'aquest... no es pot dir miracle de la ràdio...però sí que és molt agradable de sentir-la. La qüestió és que ara la tenim i podem gaudir-ne".
A poc a poc van ser un quants els particulars moianesos que adquiriren aparells de ràdio, la gent jove era la que més seguia la programació, i estava fascinada principalment pels programes de música.
BUTLLETÍ Moià Núm. 216. abril de l'any 1927.
"Ràdio Telefonia. Han sigut moltes les famílies d'aquesta Vila que s'han aprofitat d'aquest mitja per a fer sentir els fervorosos sermons que ha predicat el P. Vallet en la tanda d'exercissis que ha donat a l'església de Sant Agustí, de Barcelona en l'última setmana de quaresma.(El pare Vallet predicava amb tot l'entusiasme els Exercissis Espirituals). Val a dir que els sermons del P. Vallet tenien molta fama."
Ràdio Barcelona. El dia 4 de febrer de 1927 van inaugurar el Servei de Meteorologia. En aquesta època es crea també el Quintet Ràdio Barcelona. S'organitzaren actes per captar més socis i difondre la ràdio. S'organitzaren cicles de conferències. Es creà la ràdio-beneficència. Es radiaven concerts de la Banda Municipal de Barcelona, de l'Orfeó Català, i de l'Orquestra Pau Casals, també obres operístiques des del Gran Teatre del Liceu; i a més a més els sermons dels Exercicis Espirituals del Pare Vallet.
Amb el pas dels anys, la gent gran del poble ho recordaven tot amb certa nostàlgia, i deien: "L'arribada de la ràdio va ser un esdeveniment que va trasbalsar el Moià de la nostra joventut."
Joan Carrera i Vilardell Moià, novembre de 2019
Bibliografia:
Llibre EL MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera Fonts. Editorial El Llamp.
Llibre MOIÀ, SEMPRE MOIÀ. Liduvina Daví Sentias. Gràfiques ISTER
Revista LA TOSCA. Núm. 446 maig 1988
RADIO BARCELONA. Wikipedia.org
https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_Barcelona
Història de Ràdio Barcelona.
https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Radio_Barcelona.html
EAJ 1 Ahi empezo la radio
https://elpais.com/ccaa/2014/10/26/catalunya/1414359153_616172.html
Ràdio (receptor)
https://es.wikipedia.org/wiki/Radio_(receptor)
Imatges.
Llibre MOIÀ, SEMPRE MOIÀ . Liduvina Daví Sentias. Gràfiques ISTER
Marconi la primera transmision de la història
https://www.nationalgeographic.com.es/historia/marconi-y-primera-
transmision-por-radio-historia_14204
RADIO BARCELONA . Wikipedia.org
https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_Barcelona
Quien inventó la Ràdio
https://www.curiosfera.com/historia-de-la-radio/
CORIO. ES. Foto noies amb la ràdio.
Testimonis Orals.
Dolors Vilardell i Matarrodona. Natural de Moià
Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià
Malgrat els esforços de Marconi, el Govern italià no va demostrar gaire interès per l'invent, així que aquet va decidir traslladar-se a Anglaterra. Allà, Marconi el va patentar el seu invent com a Sistema de Telegrafia Sense fil, al mateix temps que creava una empresa amb el nom de Wireless Telegraph and Signal Company. Va ser el 14 de maig de 1897 quan Marconi va enviar el primer senyal de comunicació sense fils a través de mar obert, a una distància de sis quilòmetres, des del canal de Bristol (Anglaterra) a Penarth, una localitat de Gal·les. Atent a l'èxit de la prova, el Govern italià va recapacitar, i va sol·licitar a Marconi que tornés al seu país d'origen per efectuar-hi una sèrie de demostracions. El 1909, Guillermo Marconi va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física.
Gràcies al nou invent, el món es va fer més petit, qualsevol nació podia difondre missatges, consignes i instruccions travessant fronteres i accidents geogràfics de forma pràcticament instantània. La Ràdio, amb poc temps, va arribar a la població civil, permetent l'acostament de la informació i la música a les grans masses; els sistemes de radiodifusió es van anar perfeccionant i estenent progressivament, tot i que no va ser fins a la dècada de 1920 quan van començar les primeres transmissions regulars amb programes d'entreteniment.
La primera estació de ràdio d'Espanya va ser l'anomenada EAJ-1 Ràdio Barcelona. No obstant això, les primeres emissions radiofòniques a casa nostra van ser a càrrec de Ràdio Ibèrica de Madrid entre finals de 1923 i principis de 1924. En aquelles dates es va aprovar el Reglament i van començar a atorgar-se les primeres concessions de Ràdio. Poc més tard, 14 de novembre de 1924, Ràdio Barcelona va quedar inaugurada oficialment, començant així les seves emissions. Les primeres paraules de Ràdio Barcelona van sorgir de la veu de la locutora Maria Sabater.
Per proximitat geogràfica a Moià es rebia clar el senyal de EAJ-1 Ràdio Barcelona, en aquella època, la nostra emissora de referència.
Primers receptors de ràdio a Moià.
Dos germans van ser els pioners a la nostra Vila, en instal·lar els dos primers receptors de ràdio . Eren el Josep i el Lluis Daví i Segalés.
Eren nascuts al taller de Cal Ferrer de la Font, que es coneixia amb aquest nom perquè el taller estava al davant de la font de la placeta que hi ha al capdamunt del carrer de la Cendra, avui Francesc Viñas.
Era un taller de ferrer amb dos-cents anys d'història, en aquest entorn van créixer els nostres protagonistes junt amb els seus dos germans , el Sebastià i el Candi. Els quatre germans, eren persones amb una gran habilitat, amb inquietuds i esperit creatiu, innovadors i pioners en moltes facetes. Molt populars i estimats per la gent de poble.
En Josep Daví i Segalés es va establir com a lampista a la casa del costat, a Cal Peroler. Aquest nom venia de quan va començar l'activitat, i arreglava olles, calderes, i perols. En Lluís, el seu germà, era capellà del bisbat de Vic vivia al Casal, al carrer de Sant Antoni, que en aquell temps era la rectoria de la parròquia.
El Josep Daví Segalés, no parava de parlar de la ràdio, perquè va estar uns dies a Barcelona i va sentir-ne una, en una botiga, i deia que era increïble que només connectant l'interruptor es pogués sentir per l'altaveu la veu del qui parlava i sentir els programes de música. Afirmava amb molt d'èmfasi que era sense dubte l'invent més gran del segle, que donava accés a tot un altre món. I no va parar fins que en tingué una.
Va ser la primera que es va instal·lar a Moià. Testimonis de l'època deien que era una ràdio amb cara i ulls, de les bones d'aquell temps. De dimensions era com quatre capses de sabates. A part portava l'altaveu, una mena de trompa amb forma d'interrogant, i una caixa de connexion -de piles- les quals, mitjançant un regulador, donaven més o menys potència.
Tots hem sentit a parlar dels somiers metàl·lics dels llits que feien d'antena. Les normes de la física deien que l'antena havia de ser un fil com més llarg millor i encarat a Barcelona. L'antena de ràdio de Cal Peroler era un fil connectat al somier de casa seva, que anava pel darrere de les cases fins a Cal Fermí, al carrer de Sant Sebastià.
En conèixer el poble que els Daví tenien el receptor instal·lat, tot va ser una corrua constant de gent que volien veure i escoltar l'aparell. Van començar primer els veïns del carrer de la Cendra, seguits més tard per la majoria de la gent del poble. Al vespre i als caps de setmana especialment, l'escoltaven tots a la placeta de davant de la botiga, anunciaven ja el "Cola-Cao" o les ofertes de "Almacenes El Siglo". Durant la dècada dels anys vint, l'aparell era molt cobejat, tothom hauria volgut tenir un aparell de ràdio com aquest a casa seva.
Va ser tant l'èxit que, aprofitant que al mateix carrer hi havia el local del Casino Moianès, el Josep Davi de Cal Peroler va arribar a un acord amb la junta d'aquell Casino per instal·lar-hi un altaveu a dins el cafè de l'entitat, amb la finalitat que els socis poguessin escoltar la ràdio. Per l'nstal·lació van connectar un fil elèctric agafat per fora les façanes de les dues cases que els separaven fins a Cal Peroler.
BUTLLETÍ Moià Nº188 març de l'any 1924.
"Una màquina d'actualitat, El Centre de Cultura ha establert en el nostre local radiotelefonia sense fils pel servei del públic. D'ara endavant es podran sentir concerts des de París, Londres, Madrid, Barcelona. Etc."
Cap a finals de 1924, l'emissora de Ràdio Barcelona començava a emetre alguna cosa més que concerts. En la seva programació s'incloïen conferències i cròniques mercantils i esportives. S'ampliava així la programació de pur entreteniment i es feien els primers passos en el camp dels informatius d'interès general. Ràdio Barcelona va treure els seus micròfons al carrer, el 3 d'abril de 1926 va ser la primera vegada que es va fer.
Mn. Lluís Daví i Segalés era un personatge molt popular, dinàmic, entusiasta i amb moltes inquietuds, que col·laborava desinteressadament amb la majoria d'entitats culturals de la vila.
Mn. Lluís va aconseguir tenir un receptor de ràdio per instal·lar-lo al Casal, aquest va ser el segon que va haver-hi a Moià, de l'adquisició d'aquesta ràdio va sorgir un esdeveniment que va causar molta expectació a la gent del poble.
Els que ho van viure recordaven que en un dia determinat, Mn. Lluís va convocar a les 5 de la tarda a la gent del poble a la sala del teatre del Casal. El motiu era que sentirien per ràdio la benedicció del Sant Pare des de Roma. Aquella sala gran que dóna al davant de Cal Bou era pleníssima de moianesos que feien alguns comentaris com "Però sentirem el Sant Pare? Si Roma és molt lluny..." o bé "Voleu dir que se sentirà bé?" Tothom estava intrigat esperant el gran esdeveniment, per alguns d'ells va ser la primera vegada que sentirien una emissió de ràdio.
Arribada l'hora, Mn. Lluís, vestit amb la sotana negre, va fer la presentació de l'acte assegut a la cadira davant de la taula amb l'aparell receptor al damunt, va ensenyar l'aparell de ràdio i va dirigir als assistents:
-"Quan ho anunciïn, feu el que jo us dic, us agenolleu i feu el nom del Pare, i quietud, sobretot, quietud. I quan acabi, no us aixequeu fins que us ho digui".
-"Sí. Sí. D'acord". Va dir Tothom.
Van connectar l'aparell ja estona abans de l'hora prevista, sintonitzant-lo amb l'emissora del Vaticà, se sentien cançons de música religiosa amb un fons instrumentat per violins, van afinar la connexió movent de posició l'antena.
Tothom estava a l'expectativa, esperant el moment, i de cop una veu va començar a retransmetre, i al cap d'un moment es va sentir el Sant Pare, barrabat! Tots agenollats, senyant-se, fent el senyal de la creu.
Una senyora que ho va viure explicava: "Recordo una veu molt fina, que va predicar molta estona, al final vam rebre la benedicció del Sant Pare no sé si en italià o en llatí.
No ens ho acabàvem de creure! Tot va ser nou. No hi havia precedents. Semblava que no podia ser..."
Quan va acabar el Sant Pare, Mn. Lluís va dir:
-"No us aixequeu, abans donem gràcies a Déu d'aquest... no es pot dir miracle de la ràdio...però sí que és molt agradable de sentir-la. La qüestió és que ara la tenim i podem gaudir-ne".
A poc a poc van ser un quants els particulars moianesos que adquiriren aparells de ràdio, la gent jove era la que més seguia la programació, i estava fascinada principalment pels programes de música.
BUTLLETÍ Moià Núm. 216. abril de l'any 1927.
"Ràdio Telefonia. Han sigut moltes les famílies d'aquesta Vila que s'han aprofitat d'aquest mitja per a fer sentir els fervorosos sermons que ha predicat el P. Vallet en la tanda d'exercissis que ha donat a l'església de Sant Agustí, de Barcelona en l'última setmana de quaresma.(El pare Vallet predicava amb tot l'entusiasme els Exercissis Espirituals). Val a dir que els sermons del P. Vallet tenien molta fama."
Ràdio Barcelona. El dia 4 de febrer de 1927 van inaugurar el Servei de Meteorologia. En aquesta època es crea també el Quintet Ràdio Barcelona. S'organitzaren actes per captar més socis i difondre la ràdio. S'organitzaren cicles de conferències. Es creà la ràdio-beneficència. Es radiaven concerts de la Banda Municipal de Barcelona, de l'Orfeó Català, i de l'Orquestra Pau Casals, també obres operístiques des del Gran Teatre del Liceu; i a més a més els sermons dels Exercicis Espirituals del Pare Vallet.
Amb el pas dels anys, la gent gran del poble ho recordaven tot amb certa nostàlgia, i deien: "L'arribada de la ràdio va ser un esdeveniment que va trasbalsar el Moià de la nostra joventut."
Joan Carrera i Vilardell Moià, novembre de 2019
Bibliografia:
Llibre EL MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera Fonts. Editorial El Llamp.
Llibre MOIÀ, SEMPRE MOIÀ. Liduvina Daví Sentias. Gràfiques ISTER
Revista LA TOSCA. Núm. 446 maig 1988
RADIO BARCELONA. Wikipedia.org
https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_Barcelona
Història de Ràdio Barcelona.
https://parecequefueayer.espaciolatino.com/Radio_Barcelona.html
EAJ 1 Ahi empezo la radio
https://elpais.com/ccaa/2014/10/26/catalunya/1414359153_616172.html
Ràdio (receptor)
https://es.wikipedia.org/wiki/Radio_(receptor)
Imatges.
Llibre MOIÀ, SEMPRE MOIÀ . Liduvina Daví Sentias. Gràfiques ISTER
Marconi la primera transmision de la història
https://www.nationalgeographic.com.es/historia/marconi-y-primera-
transmision-por-radio-historia_14204
RADIO BARCELONA . Wikipedia.org
https://es.wikipedia.org/wiki/R%C3%A0dio_Barcelona
Quien inventó la Ràdio
https://www.curiosfera.com/historia-de-la-radio/
CORIO. ES. Foto noies amb la ràdio.
Testimonis Orals.
Dolors Vilardell i Matarrodona. Natural de Moià
Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià
Joan, com sempre, has fet molt bona feina; un gran article. Ben documentat i explicat.
ResponEliminaEt felicito i, encara que tardi en contestar, em passa com als meus lectors, no tinc espera per llegir el proper...
Una abraçada des del petit Empordà i bon cap de setmana!