Espardenyes

A les primeres dècades del segle XX, a Moià vàrem tenir el nostre moment de glòria en la història de les espardenyes a la comarca.

Espardenyes que es feien a mà als locals de Cal Palillo i de Cal Nineta. Dos espardenyers de la vila que oferien, en les seves botigues, una diversitat de models propis que s'adaptaven plenament a les necessitats de la clientela de l'època.

L'espardenya és el calçat senzill i popular que reuneix una sèrie de virtuts que la fan estimada per tots: és fresca, lleugera, adaptada al peu i al terra que trepitgem, però també és ventilada, econòmica, flexible, es pot mullar i s'eixuga amb facilitat, i és feta amb materials a l'abast, adaptable a la diversitat climàtica, geogràfica i de dedicació de qui en calça. Per això, a partir d'un model comú, pot cobrir tot el peu en llocs més freds o bé deixar-lo gairebé a l'aire en indrets on la calor és més accentuada.

Històricament, la fabricació d'espardenyes es regia per unes ordenacions molt rigoroses. Ho diu un text, de l'any 1322, que és el més antic que es coneix per la confecció de l'espardenya:

"Ordenaren que les espardenyes siguen ben feites et siem de bon estat e que hi haya en cada espardenya 26 punts i de sobre lo peu 11 cordes i detrás del taló, 4 cordes. Et de altra manera seran mal feites........ et siem cremades les espardenyes mal feites".

L'espardenya és un calçat de sola de cànem trenat, d'espart, o de jute, amb puntera i taló de roba groixuda i l'empenya feta amb la mateixa roba, o bé amb vetes que es lliguen al turmell. Era un calçat molt emprat per anar al camp o al bosc, per la seva flexibilitat i per aferrar-se a terra, sense perill de relliscades.

A la vida rural aquest ofici era practicat pels pagesos en temps de pluja, i de fred, quan per aquesta raó no podien dur a terme les seves feines habituals a la terra. Tot i que l'espardenya era un calçat típicament del món rural també a les ciutats se'n podien trobar. Les classes populars urbanes van ser els seus usuaris més habituals fins al punt que els espardenyers van adquirir a Barcelona la suficient importància per establir-se com a gremi tots sols, malgrat que cap a les darreries del segle XVIII van haver d'unir-se amb els corders de cànem.
L'espardenya va ocupar llocs d'honor i la van calçar peus prou importants, i vegades, en determinades comarques era utilitzada com a calçat de diumenge i festes assenyalades.

Per la seva lleugeresa, l'espardenya era utilitzada per les tropes de la Corona Catalano-Aragonesa, i l'any 1694 fou imposada per decret reial a la infanteria hispànica. Era també el calçat dels Mossos d'En Veciana, més tard Mossos d'Esquadra, encara existents i dels quals l'espardenya és el calçat de gala. Hi ha una gran diversitat de tipus d'espardenyes, que es diferencien principalment pel nombre i disposició de les vetes. La Catalana és blanca i cobreix el peu amb empenya de tela, la barcelonina amb dues vetes només, i l'espardenya de cama alta o de caçador, que té la part de dalt com una sabata. 

L'elaboració de l'espardenya és llarga i entretinguda. Després de collir el cànem i estovar-lo en unes grans basses de dos a tres metres de profunditat, cal assecar-lo per poder-lo agranar. Un cop fet això s'ha de procedir a espadar el cànem i deixar les fibres ben netes. Després d'aquesta feinada la primera matèria ja està a punt. Manquen encara quatre operacions per tenir acabada l'espardenya. En primer lloc s'ha de fabricar la sola, cosa que fa l'ordidor, després s'haurà de preparar la tela, cosir-la, fer el muntatge i finalment l'encintat, que és el que dóna personalitat al calçat i és el tret diferenciador de les diverses regións espardenyeres.

Espardenyes, el calçat més típic dels Països Catalans.

          Joan Carrera i Vilardell                    Moià, desembre del 2019

Bibliografia

600 anys portant espardenyes.
https://infocamp.cat/comerc/item/30427-600-anys-portant-espardenyes

Llibre 53 oficis de Barcelona Marta Povo. Ajuntament de Barcelona.1985

Llibre OFICIS QUE ES PERDEN. David Griñó. Editorial Millà Barcelona.

Llibre El MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts, editorial El Llamp.

GENERÓ Artesania.
https://generoartesania.com/model-vic/

ESPARDENYA VINTAGE
https://handmadefestivalbcn.com/taller-activitat/espardenya-vintage/

Enciclopèdia Cat. ESPARDENYA
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0105372.xml

ESPARDENYA Wikipedia
https://es.wikipedia.org/wiki/Espardeny%C3%A0

Imatges

Arxiu fotogràfic Joan Carrera.

Pinterest VELLS OFICIS.
https://www.pinterest.de/pin/540080180298050594/

Oficio alpargatero fotos.
https://www.google.com/search?rlz=1C1ASUT_esES382ES382&sxsrf=ACYBGNRnI_4B4zepMm4ULX12lUPgfHGOXA:1576086358628&q=oficio+alpargatero+fotos&tbm=isch&source

Google.com
https://www.google.com/search?rlz=1C1ASUT_esES382ES382&sxsrf=ACYBGNT3OidopXpO4qS20xx3s4uKakE2GQ:1576086492287&q=fotos+espardenyer+treballant&tbm=isch&so.

LLibre UN ANY A PAGÈS Ramon LLongarriu. Llibres de Batet Olot. Girona.

Testimonis Orals.

Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià

Josep Carrera i Vilardell. Natural de Moià