Dissabte Sant

Abans, a Moià, les cerimònies que l'Església oficiava pels dies de la Setmana Santa eren plenes d'un gran simbolisme. Especialment el Dissabte Sant, amb la benedicció del ciri pasqual, era una de les peces litúrgiques de més força i bellesa. El foc nou s'encenia amb espurnes de pedra foguera i amb aquest foc s'encenia el ciri pasqual i, del qual al seu torn s'encenien les candeles que havien de dur la llum nova al temple. S'encenia el ciri com a signe del Crist ressucitat i la seva llum. Aquest era "renovat"  perquè anualment se n'encenia un de nou que substituïa el de l'any anterior. Era costum arrelada que la gent anessin a l'Església en aquesta cerimonia amb el càntir ple d'aigua per ser beneïda. Eren beneïts, també, tots els assistents, amb l'aigua renovada i beneida de nou, de la pila baptismal.

La benedicció dels càntirs.

El dia del Dissabte Sant, la gent del poble i la quitxalla especialment, tots molt mudats,  anaven a la cerimònia amb el càntir ple d'aigua per rebre la benedicció. Tothom s'hi esforçava, mirant de portar el càntir més bonic i vistós que tenien, en els brocs hi col·locaven uns rämet de flors silvestres cadascú d'un color diferent. A beneir hi anaven tota mena de càntirs, dels més elegants a uns que tenien sols un broc, que resultaven ser cantis d'oli. La majoria estaven fets de terrissa, també n'hi havia de llauna i alguns fets d'aram.

Es beneien els càntirs d'aigua per així tenir-ne de reserva per tot l'any. En aquell temps, l'aigua beneïda era necessària quasi en totes les cases per senyar-se fent el senyal de la creu en llevar-se cada dia, per a fer beneir el bestiar a les corts i als estables quan en compraven de nou, pels sagraments dels malalts greus o moribunds, per escombrar la casa en dies determinats de l'any, per evitar cuques, llagostes, paneroles, xinxes, puces, polls, etc,etc. Quan els capellans anaven a alguna casa per ajudar a ben morir, a l'hora de la extrema unció, agafaven aigua beneïda de les piquetes, i al moribund li persignaven els peus i el cap i tot.

L'endemà, que era el dia de Pasqua, en tocar l’Al·leluia, la gent escampaven l'aigua beneïda per la casa perquè no hi entressin les bruixes ni els mals esperits. A les deu en punt del matí, a la Parròquia, se celebrava la resurrecció de Nostre Senyor. Quan el celebrant entonava el cant de la Glòria, anunciant la resurrecció, es llançaven les campanes al vol i es feien crits de joia, que solien anar acompanyats d'escopetades i d'altres sorolls. L'alegria al llançar les campanes al vol era justificada, perquè s'havia acabat el dejuni de la quaresma. I havia la creença molt estesa que si durant el llançament de les campanes al vol es recollien un cert nombre de pedres petites, aquestes es podien fer servir més endevant com a conjur contra les tempestes, encara que la manera d'usar-les era també diversa segons la creença de cadascú.

En aquell dia, anys enrere, després de sopar sortia un cor de caramelles que recorria els carrers del poble, cantant  fins a la matinada. Un noi jove portava una cistella guarnida, penjada dalt d'un pal, per recollir els donatius d'ous, aviram i diners que els feien des de les finestres i balcons, i dos nois portaven coves, on buidaven periòdicament allò recaptat de la cistella. El que recollien servia per fer un àpat en comú el dilluns de Pasqua o per Pasqüetes. Molts anys abans es feia, també, un recapte d'ous per part de la Confraria de la Mare de Déu del Roser. Es feia el dia de Dissabte Sant, i amb els ous es feien les mones, que després es rifaven per Pasqüetes. Les cançons que es cantaven eren coneguts com "Els goigs dels Ous".

Dissabte Sant, penúltim dia d'una Setmana Santa plena d'actes litúrgics. Grups de caramelles anunciant amb cants d'alegria la Pasqua de Resurrecció i l'esclat de la nova primavera.



                          


                 Joan Carrera i Vilardell                                      Moià, novembre del 2019

Bibliografia.

Llibre La Setmana Santa a Moià. Jaume Clarà i Arisa. Gràfiques Ister Moià.

Llibre EL MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts. Editorial El LLAMP.

Llibre MOIÀ Una història per conèixer. Jaume Clarà i Arisa. Editorial Zenobita.

Llibre MOIÀ 1875-1939 La vida d'un poble en imatges. Jaume Clarà i Arisa .Editorial VIENA

Dissabte Sant.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dissabte_Sant

Dissabte Sant
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0226921.xml

Ciri Pasqual
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ciri_pasqual

Els signes de La Pasqua.
https://pastoral.cpl.es/index.php/any-liturgic-i-temps-liturgic

Imatges.

Arxiu fotogràfic Eudald Font Cleries

Arxiu fotogràfic Joan Carrera

El báculo de Moratill https://www.histgueb.net/serpiente/index-new.htm

Testimonis Orals.

Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià

Dolors Vilardell i Matarrodona. Natural de Moià