Si busquem l'origen del llit, en trobem constància ja a l'antic Egipte i Mesopotàmia, i evidentment, no s'entén un bon llit sense un bon matalàs. La importància dels llits i conseqüentment la dels matalassers es va afermar a Catalunya durant l'Edat Mitjana. El matalàs de llana va ser introduït a la península pels àrabs. Cal tenir en compte l'ampli desenvolupament a les comarques catalanes de la ramaderia ovina, que va fer possible l'abundància de primera matèria, la llana. La fabricació de matalassos va ser reglamentada a Catalunya pel Consell de Cent de Barcelona durant el segle XIV.
L'any 1373 es va establir la corporació gremial de matalassers i vanovers, que obtingué el monopoli professional el 1443. A Barcelona, aquest gremi tenia el control de tota la vegueria ja en el segle XVI. Els matalassers constituïen un grup artesanal de molta força i gran activitat. Van mantenir una rígida estructura cooperativista que encara perdurava l'any 1837 i a Barcelona conservà la seva existència institucional fins al segle XX. La botiga i obrador del matalasser es distingien fàcilment gràcies a la senyalització pròpia de l'ofici, que era una franja de quadrets negres i blancs a les dues bandes de l'entrada.
En la majoria de casos, el matalàs es feia de llana però no sempre, ja que també hi havia matalassos de cotó, de ploma, de miraguà, de crin, de palla, pellofes de blat de moro, etc. Era la llana, però, la matèria més preuada. No sempre es feien nous els matalassos, era usual que es refessin els que havien servit durant molt de temps. S'aprofitava en desfer-los per rentar les teles, esponjar la llana i refer-los de nou. Poques vegades es feia el matalàs a l'obrador del matalasser. En la majoria dels casos ells anaven a les cases particulars i aprofitaven per treballar al terrat, al pati del darrere la casa o també moltes vegades al carrer, damunt la vorera.
Un antic matalasser explicava el seu ofici.
"L'ofici de matalasser, a simple vista, semblava que era molt fàcil, però era, de fet, molt més complex del que s'imaginava la gent. Calia escaldar amb aigua bullent la llana nova, i abans que s'assequés, s'havia de rentar. Si era una partida petita, amb un carretó de mà la transportàvem a la riera de Les Conques, sota la casa de pagès de L'Aucella, i allà amb una cistella expressa i a dins la riera es rentava a mà, refregant la llana als vímecs de l'interior de la mateixa cistella. Si era una quantitat important, llogàvem un carreter del poble i el seu carro estirat per una mula per tot el dia. Sortíem de Moià a l'alba en les primeres clarors, anàvem a peu darrere el carro fins a la riera de La Fàbrega i un cop allí enceníem un foc, i descarregàvem les provisions del menjar i beure. Hi esmorzàvem, dinàvem i rentàvem la llana durant tot el dia per tornar al poble abans que no es fes fosc, i l'endemà tocava estendre-la per assecar-la, que a l'hivern tardava uns dies...
Quant s'havia de refer un matalàs vell, calia picar fort la llana amb uns bastons prims d'avellaner, per obrir-la bé i treure tota la pols que tenia. La imatge del matalasser "picant la llana" era de gran bellesa. Això era dur, ja que anaves sempre brut de pols i al mateix temps respiraves la brutícia. Era la pitjor feina, perquè ocasionalment et trobaves que en algunes cases la higiene era inexistent, tothom al poble tenia bestiar a casa, animals de companyia, no netejaven gaire i el femer estava ubicat a la planta baixa a peu del carrer, cada casa tenia la seva olor característica, i el resultat era que de vegades en moure la llana sortien puces, polls, o xinxes que se't ficaven a dintre la roba que portaves posada i et picaven... Era fastigós!"
A l'hora de fer el matalàs, també tenia la seva feina, ja que es feia a terra posant grapat a grapat la llana al seu lloc. No es tractava d'omplir-ho com un sac, sinó que havies d'omplir un matalàs amb la llana ben repartida. La llana és col·locava de diferent forma depenent si era un matalàs individual o de matrimoni. En el cas dels matalassos individuals es posava més llana a la part del centre, que era la part on hi havia de suportar més pes i n'hi ha que s'aixava abans. En els de matrimoni o de dues persones, s'havien d'omplir més les bandes per igual i al mig no tant ple. La importància de saber omplir-los era l'èxit de dormir bé i del matalasser. Si no s'omplia bé, s'aixafava, feia bonys o mal d'esquena al que dormia. El matalàs consta de tres parts, que són: El sac o tela, el farcit, i les bastes, que són unes vetes que travessen el matalàs per subjectar la llana. Les teles de matalàs eren teixides de lli o cànem per tal de fer-les força resistents. El pas següent consistia a cosir el sac, i un cop fet això s'embastava amb vetes de trenta o quaranta centímetres, que es feien passar pels ullets. Els dos caps de la beta s'estrenyien fort fins que quasi es tocaven les dues cares del matalàs, i la llana quedava així ben subjecte El gruix d'un matalàs variava de deu a vint centímetres i les dimensions s'ajustaven a la mida del llit. Hi havia dos tipus de matalàs: Uns eren fets 'a la Catalana', que en deien també senzills, ja que només tenien uns quants repunts perquè la llana no es desplacés, i els costats quedaven més arrodonits. Els altres eren fets 'a L'Anglesa'. Aquests, a part de ser cosits al mig, també es cosien al llarg de tot el costat del matalàs, per dalt i per baix, per fer com un voraviu petit. Això es feia perquè un cop el llit fet, es veia el matalàs més quadrat i més ben acabat.
Aquest ofici artesanal, que avui s'ha perdut, havia resolt durant segles les necessitats quotidianes de cada persona. Els matalassers treballaven de manera personalitzada; per cada matalàs o coixí que feien, tenien en compte les singularitats de cada client. Les seves característiques morfològiques, així com les possibles patologies físiques o dolors crònics. Per tant, tothom apreciava que un matalàs fos bo, ben fet, útil i sobretot que no tingués bonys.
Joan Carrera i Vilardell Moià novembre 2019
Bibliografia
Llibre 53 OFICIS de Barcelona 1985 Ajuntament de Barcelona
Llibre EL MOIANÈS quasi-memòries d'en Quim Viñas. Carles Riera i Fonts
Editorial EL LLAMP
Llibre OFICIS QUE ES PERDEN. David Griñó. 1981 Editorial
GREMI MATALASSERS
https://gremimatalassers.com/
Matalasser, un ofici perdut.
https://www.setsetset.cat/entrevista/81659/jaume-alvareda-el-mat
ECOMATALASSER
https://ecomatalasser.cat/ofici/
MATALASSERS
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0122209.xml
METELAS PORTAL de SALTA.
https://matelas-g.fr/lhistoire-du-g/
Imatges
INSPAI GIRONA. Matalasser
https://www.inspai.cat/Inspai/es/imatge/777218/
Llibre 53 OFICIS de Barcelona. 1985. Ajuntament de Barcelona
Matalasser a Moià. Fotomuntatge Joan Carrera.
Telas de colchon
https://www.google.com/search?sxsrf=ACYBGNQJ0BhtfZBpkiFDbnSX2xedcZC8PA:1574109745990&q=fotos+telas+de+colchon&tbm=isch&source=univ&sa=X&ved=2ahUKEwi96v
https://matelas-g.fr/lhistoire-du-g/
http://www.portaldesalta.gov.ar/colchoneros.html
Testimonis Orals.
Josep Maria Picañol i Codina. Natural de Moià
Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià
Dolors Vilardell i Matarrodona. Natural de Moià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada