Les indianes s'estampaven amb motllos de fusta o de cautxú, i van
suposar una revolució en la indumentària de les classes populars, ja que els hi
permetia accedir a una roba acolorida i vistosa a preus assequibles. El seu nom
no té res a veure amb el indians, ja que aquests procedien de les índies
occidentals, les Antilles, mentre que aquest tèxtil és originari de l'Índia, a
l'Àsia, on Portuguesos i Holandesos hi van establir colònies comercials a partir
del segle XVI. L'èxit social i comercial d'aquests teixits no només està relacionat amb la tècnica d'estampació, sinó
també amb l'ús del cotó, que no va ser manufacturat a Europa fins el segle
XVIII, quan el seu cultiu es va introduir a les colònies americanes.
Erasme de Gònima, amb la fabricació d'indianes, va aconseguir convertir-se en un industrial importantíssim, aconseguint una veritable fortuna en el seu temps.
Les peculiaritats de la seva trajectòria com a empresari el convertiren en la figura més representativa de l'industria barcelonína de finals del segle XVIII i primeres dècades del segle XIX. L'enorme fortuna que aconseguí Gònima va ser cèlebre en la societat barcelonina de l'època, de manera que molt després de la seva mort el nom d'Erasme, o Arasma, caracteritzava algunes topografies urbanes. Encara ara, quan l'obra de Gònima ja ha estat reivindicada com un dels elements destacables de la primera industrialització catalana, moltes facetes de la seva biografia són ignorades i controvertides. Els detalls de la seva infància i de bona part de la seva vida es coneixen fonamentalment a partir d'una única biografia, escrita i publicada per un descendent seu que havia sentit les històries per via oral d'una àvia, besnéta d'Erasme de Gònima, a qui havia conegut personalment.
Titol del llibre: ERASMO DE GONIMA
1746 -1821 Apuntes para la biografía y estudio de su época
Autor. Erasmo de Imbert.
L'obra recull sobretot un seguit d'anècdotes que subratllen els fets considerats curiosos o espectaculars de la seva vida, i que posen l'accent en les festes religioses, les parades militars, l'esplendor de la casa i la magnificència i les qualitats personals del biografiat.
Escut de la vila de Moià
Antecedents familiars
En el segle XVIII la família Gònima tenia molta anomenada a Moià. Entre els seus membres figurava un sacerdot dels més representatius de la Comunitat de preveres; arreu de la vila era conegut pel seu zel apostòlic, per les seves obres de caràcter social i religiós, sembla que estava també molt ben situat econòmicament. Es deia Mn. Joan Antoni Gònima, fill d'Esteve i d'Isabel. En la història social de Moià se'n recorda encara el nom, com a fundador d'una causa pia per a maridar donzelles pobres. En el seu testament del 7 de juny de 1689 se citen com a familiars seus Mn. Jaume nebot d'un altre Mn. Jaume Gònima, fundador de l'església de Sant Josep, l'any 1620, (actualment l´Auditori), Antoni Jaume i Josep Gònima, tots dos paraires i teixidors. Joan Antoni Gònima, mort el 1693, està enterrat a l'església parroquial i fou propietari d'una finca anomenada "La Gònima", que hauria donat el nom a la família.
Moià. La Gònima casa natal d'Erasme
Erasme va néixer, segons el llibre d'Imbert, el dia 4 d'agost de 1746. Els seus pares foren el citat Josep Gònima i Marianna Passarell, els avis paterns: Antoni Gònima i Margarida Puig; els materns: Miquel Passarell i una altra Margarida Puig provinent de L'Estany. El nen Erasme visqué a Moià uns sis o set anys; els seus pares, pobres, sembla que es traslladaren a Barcelona entre 1753 i el 1754, per cercar-hi millor treball, cridats segurament per un parent que hi tenien dedicat al comerç, Erasme Puig, que potser era el padrí del nostre noiet. Feren el viatge a peu i en diverses etapes; entraren a la ciutat comptal pel Portal de Sant Antoni, i s'instal·laren, de moment, en un pis molt modest d'aquells voltants, en la demarcació parroquial de la Mare de Déu del Pi.
Per interès i recomanació del dit Sr. Puig, el pare trobà col·locació de seguida; però a ell el preocupava sobretot el seu fill Erasme, a qui volia donar un ofici. Sabem positivament que el noi ja estava col·locat, com a aprenent, l'any 1757, a la fàbrica d'indianes dels germans Feliu i Francesc Magarola, del carrer dels Tallers. La indústria d'indianes havia estat introduïda feia poc a Barcelona, però aviat, a la segona meitat d'aquell segle, ja era la que ocupava més obrers en la ciutat.
LLibre. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert
Erasme, que no havia pogut anar a escola i era analfabet, amb els primers salaris es va pagar un mestre perquè l'ensenyés a llegir i escriure. Amb els germans Magarola, Gònima s'especialitzà en la composició dels elements en l'espai de la tela, dominant la perspectiva en el dibuix i la cromàtica dels colors. Va treballar més de vint anys a la seva fàbrica, es va guanyar la confiança dels amos i aviat va tenir-hi responsabilitats directives. L'any 1766 es va casar amb Ignàsia Coll, filla del fabricant d'indianes Joan Coll, de Manresa. Va passar força temps encara fins que Gònima no es llançar a muntar la seva pròpia fàbrica, i quan ho va fer, va mantenir una relació de gran afecte cap els seus mestres, els germans Magarola, als quals més tard, ell ja enriquit, els hi va prestar diners en alguna ocasió.
Fàbrica
d'Indianes d'Erasme de Gònima al
carrer del Carme de Barcelona. Dibuix de Lola Anglada.
Postal botiga d'indianes. Llibre Erasme de Gònima.
Erasme de Gònima i Ignàsia Coll van tenir una única filla, Josepa, que es va casar amb Domènec de Janer, comerciant d'Esparreguera i fill d'un metge d'Igualada. D'aquest matrimoni van néixer tres noies i un noi, també de nom Erasme, que es va convertir immediatament en l'hereu del patrimoni Gònima, i amb més motiu a partir de la mort prematura dels pares Janer, que van deixar els quatre fills a càrrec de l'avi Erasme quan l'hereu només tenia onze anys. L'any 1791 Erasme de Gònima, com altres fabricants, va aconseguir el títol de cavaller que tant anhelava i que li va permetre afegir la preposició "de" al seu cognom i utilitzar un escut d'armes decorat amb motius relacionats amb les indianes. L'ennobliment li va costar 57.000 rals i li va comportar el menyspreu de la petita aristocràcia barcelonina, que veia de mal ull el luxe i l'ostentació que manifestava el nouvingut. Entre ells, el baró de Maldà, que feia un seguiment força maliciós de les seves activitats, i va plasmar en el seu diari personal, el Calaix de Sastre, un munt de comentaris, totalment mancats de simpatia, gràcies als quals s'han conegut algunes notícies curioses de la vida de Gònima.
Finca d'Erasme de Gònima a Sant Feliu de Llobregat 1746-1821.
Indianes
amb motius diversos conservades en el Museu Tèxtil de Barcelona DHUB. Enciclopèdia CAT.
Quan Gònima va morir, estava construint una luxosa residència per al seu nét al carrer de Santa Anna. La casa, que tenia jardí propi, no s'ha conservat, però la documentació indica que Gònima no va estalviar despeses en l'edificació ni la decoració. Les pintures foren encarregades aquest cop a Bonaventura Planella. D'altra banda, Erasme de Gònima exercia la caritat de manera pública, quasi ostentosament, contribuïa a l'olla dels pobres en temps de caresties, feia esplèndids donatius benèfics, sufragava obres públiques o implantava a la seva indústria algunes formes de protecció per als obrers molt avançades per a l'època, com el pagament íntegre del salari quan els seus obrers eren mobilitzats per les guerres, per posar un exemple. Tot això ho extraiem de la seva biografia. També sembla que se'l podria relacionar amb un pla de noranta cases obreres que s'havien de construir al carrer de la Riera Alta, davant mateix de la seva fàbrica, projecte de Pel·legrí de Bastero, presentat a l'Ajuntament de Barcelona el 1786.
Pot semblar curiosa la manera d'entendre la vida que tenia Gònima, un manuscrit anònim de 1821, que devia ser una necrològica dedicada a Erasme de Gònima, explica que:
"Gònima hablando muy familiarmente con el amigo de su confianza le decía muy a menudo, mi dinero es para los pobres, Dios me ha hecho su administrador... una parte para ellos, otra para mi gasto y la otra parte que
mi heredero puede vivir con decencia."
Les seves manifestacions de religiositat eren també públiques i magnificades per la premsa de l'època, com la reconstrucció de l'altar major de la veïna església de Sant Llàtzer, la seva contribució a la beatificació de sant Josep Oriol en els primers anys del segle XIX, o l'apadrinament d'un musulmà que s'havia convertit al catolicisme.
Mostrari, estris i atuells per la confecció d'Indianes.Museu-d-historia-de-Catalunya
Gònima devia ser un home planer en el tracte amb la gent, sobretot amb els seus treballadors, als quals convidava de vegades a les seves festes. Això produïa l'escàndol de la noblesa de la ciutat, i molt especialment del baró de Maldà, sorprès i inclús ofès que un home ennoblit es relacionés d'aquesta manera amb gent humil.
Erasme de Gònima va morir als 75 anys arran d'un accident. Malgrat el seu estatus i les seves nombroses activitats públiques, anava a la fàbrica diàriament per supervisar els seus negocis. Allà es trobava, l'abril de 1821, experimentant amb noves combinacions de colors, quan va esclatar una caldera de vapor. De resultes de les ferides sofertes va morir uns dies després, al no poder superar les conseqüències de les cremades. Va ser el dia 26 d'abril del mateix mes.
Activitat empresarial. El negoci d'Indianes
Erasme de Gònima es va preocupar d'aprendre francès i en diverses ocasions va viatjar a França i a Suïssa per conèixer altres fàbriques. L'any 1785 va anar a Montpeller, i a Marsella el 1796. Des d'allà va enviar a la seva esposa l'única carta que es conserva escrita totalment de la seva mà; un text directe, lacònic, en català, amb una ortografia pròpia d'un home no gaire il·lustrat però que fa una interpretació concisa i exacta de la França postrevolucionària. Anys després, la seva filla Josepa i el marit, Domènec de Janer, feren un llarg recorregut per França fins a París, on, segons les factures conservades a l'arxiu familiar, no deixaren de comprar teixits i vestits, i probablement també degueren visitar algunes fàbriques per l'interès que tenia Gònima de saber com anava la competència francesa i quines novetats podia incorporar a les seves empreses barcelonines.
Gravat
del segle XVIII del port de Barcelona. Museu història de la Ciutat.
Una gran part dels seus teixits estampats -Indianes- es comercialitzava en el mercat espanyol, i una altra part, que solia ser de menor qualitat, es venia a les colònies americanes. Gònima tenia, amb dos socis més, una fragata anomenada Sant Erasme, popularment coneguda com La Barcelonesa. Entre 1796 i 1814 va fer regularment el recorregut de Barcelona a Mèxic i Cuba, carregada amb indianes però també amb aiguardent, ametlles, paper, mitges de cotó, blondes, etc i tornava a Barcelona amb productes americans, fonamentalment materials tintoris, com el pal de campetx, sucre i cacau. Tenia participació en la fragata Puríssima Concepción, que anava a Veracruz portant indianes del gust americà i altres mercaderies. Els beneficis solien ser extraordinaris i van constituir una part molt important dels seus ingressos. A més de la fabricació de teixits de cotó, Gònima comprava cotó filat i robes a França, Hamburg, Londres, Holanda i Suïssa, fonamentalment llenços, que estampava i després venia a diferents parts de la Península, sobretot a Catalunya, però també a Cadis, Sevilla, Màlaga, Madrid, Múrcia o Salamanca. En començar el segle XIX, la fàbrica d'indianes de Gònima ja era la més important de Barcelona i sens dubte de Catalunya. El mes de novembre de 1802 els reis d'Espanya, Carles IV i Maria Lluïsa, d'estada a Barcelona, la volgueren visitar. Un autor anònim relata aquesta visita -que va agafar Gònima desprevingut- i el va obligar a improvisar uns guarniments i catifes formats per peces d'indianes.
Cal dir que una nòmina de 800 a 1.000 treballadors significava un nombre elevadíssim per a una fàbrica d'indianes en aquella època. Erasme de Gònima, com els altres fabricants catalans, va patir les conseqüències de les guerres amb França i Anglaterra, que des del final del segle XVIII i començament del XIX van convertir l'Atlàntic en un mar perillós. La mateixa fragata de Gònima, la "Barcelonesa", havia estat presa per uns corsaris anglesos l'11 i 12 d'octubre de 1816. Però sobretot va ser la Guerra del Francès, la més llarga i violenta, la que va suposar una forta aturada de l'activitat industrial i la interrupció, en part, de les relacions comercials de Gònima amb Amèrica i també amb els països europeus. A partir de l'any 1815, acabada l'ocupació francesa, la fàbrica d'Erasme de Gònima seguia oberta però, funcionant a baixa intensitat arran de la gran crisi del sector.
Joan Carrera i Vilardell Moià novembre de 2018
Bibliografía
ERASMO DE GÒNIMA. 1746-1821 Apuntes para una bibliografía y estudio de su época. Erasmo de Imbert. Barcelona MCMLV. Exemplar Nº 136 de Joan Carrera i Vilardell
Motlle d'estampació d'indianes
Motlle d'estahttps://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-d-historia-de-catalunya/objecte/motlle-d-estampacio-d-indianesmpació d'indianes
Racó. Sobre teixits colònies i indians
https://www.raco.cat/index.php/Datatextil/article/viewFile/319806/410026
Wikipedia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_de_G%C3%B2nima_i_Passarell
Moià. Revista Modilianum. Llogari Picanyol Febrer 1961. Pàgina 14
Erasmo de Gònima
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gonima.htm
Erasme de Gònima
https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2015/144637/stuarmon_a2015n6p231.pdf
Erasme de Gònima, l'Oberkampf català. Reis Fontanals
https://core.ac.uk/download/pdf/39097223.pdf
Barcelona Corte
https://books.google.es/books?id=REo3DgbHI4QC&pg=PA161&lpg=PA161&dq=erasmo+de+gonima&source=bl&ots=sG_AbihVqy&sig=wTiLwDpB
Fons familiar.
El fons familiar d'Erasme de Gònima es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es conserva a l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.
Imatges
Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert. Fotomuntatge.
Industria tèxtil. Dibuix de Lola Anglada.
https://www.enciclopedia.cat/materia/industria-textil?title=&page=74
Foto: Escut de Moià. Arxiu fotogràfic J. Carrera
Noies i mostres d'indianes. Fotomuntatge J. Carrera
Postal port de Barcelona. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert.
La Gònima Moià. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època.
Sant Feliu de Llobregat. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert
Postal botiga d'indianes. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliogradfía y estudio de su època. Erasmo de Imbert
Erasme de Gònima, amb la fabricació d'indianes, va aconseguir convertir-se en un industrial importantíssim, aconseguint una veritable fortuna en el seu temps.
Les peculiaritats de la seva trajectòria com a empresari el convertiren en la figura més representativa de l'industria barcelonína de finals del segle XVIII i primeres dècades del segle XIX. L'enorme fortuna que aconseguí Gònima va ser cèlebre en la societat barcelonina de l'època, de manera que molt després de la seva mort el nom d'Erasme, o Arasma, caracteritzava algunes topografies urbanes. Encara ara, quan l'obra de Gònima ja ha estat reivindicada com un dels elements destacables de la primera industrialització catalana, moltes facetes de la seva biografia són ignorades i controvertides. Els detalls de la seva infància i de bona part de la seva vida es coneixen fonamentalment a partir d'una única biografia, escrita i publicada per un descendent seu que havia sentit les històries per via oral d'una àvia, besnéta d'Erasme de Gònima, a qui havia conegut personalment.
Titol del llibre: ERASMO DE GONIMA
1746 -1821 Apuntes para la biografía y estudio de su época
Autor. Erasmo de Imbert.
L'obra recull sobretot un seguit d'anècdotes que subratllen els fets considerats curiosos o espectaculars de la seva vida, i que posen l'accent en les festes religioses, les parades militars, l'esplendor de la casa i la magnificència i les qualitats personals del biografiat.
Antecedents familiars
En el segle XVIII la família Gònima tenia molta anomenada a Moià. Entre els seus membres figurava un sacerdot dels més representatius de la Comunitat de preveres; arreu de la vila era conegut pel seu zel apostòlic, per les seves obres de caràcter social i religiós, sembla que estava també molt ben situat econòmicament. Es deia Mn. Joan Antoni Gònima, fill d'Esteve i d'Isabel. En la història social de Moià se'n recorda encara el nom, com a fundador d'una causa pia per a maridar donzelles pobres. En el seu testament del 7 de juny de 1689 se citen com a familiars seus Mn. Jaume nebot d'un altre Mn. Jaume Gònima, fundador de l'església de Sant Josep, l'any 1620, (actualment l´Auditori), Antoni Jaume i Josep Gònima, tots dos paraires i teixidors. Joan Antoni Gònima, mort el 1693, està enterrat a l'església parroquial i fou propietari d'una finca anomenada "La Gònima", que hauria donat el nom a la família.
Erasme va néixer, segons el llibre d'Imbert, el dia 4 d'agost de 1746. Els seus pares foren el citat Josep Gònima i Marianna Passarell, els avis paterns: Antoni Gònima i Margarida Puig; els materns: Miquel Passarell i una altra Margarida Puig provinent de L'Estany. El nen Erasme visqué a Moià uns sis o set anys; els seus pares, pobres, sembla que es traslladaren a Barcelona entre 1753 i el 1754, per cercar-hi millor treball, cridats segurament per un parent que hi tenien dedicat al comerç, Erasme Puig, que potser era el padrí del nostre noiet. Feren el viatge a peu i en diverses etapes; entraren a la ciutat comptal pel Portal de Sant Antoni, i s'instal·laren, de moment, en un pis molt modest d'aquells voltants, en la demarcació parroquial de la Mare de Déu del Pi.
Per interès i recomanació del dit Sr. Puig, el pare trobà col·locació de seguida; però a ell el preocupava sobretot el seu fill Erasme, a qui volia donar un ofici. Sabem positivament que el noi ja estava col·locat, com a aprenent, l'any 1757, a la fàbrica d'indianes dels germans Feliu i Francesc Magarola, del carrer dels Tallers. La indústria d'indianes havia estat introduïda feia poc a Barcelona, però aviat, a la segona meitat d'aquell segle, ja era la que ocupava més obrers en la ciutat.
Erasme, que no havia pogut anar a escola i era analfabet, amb els primers salaris es va pagar un mestre perquè l'ensenyés a llegir i escriure. Amb els germans Magarola, Gònima s'especialitzà en la composició dels elements en l'espai de la tela, dominant la perspectiva en el dibuix i la cromàtica dels colors. Va treballar més de vint anys a la seva fàbrica, es va guanyar la confiança dels amos i aviat va tenir-hi responsabilitats directives. L'any 1766 es va casar amb Ignàsia Coll, filla del fabricant d'indianes Joan Coll, de Manresa. Va passar força temps encara fins que Gònima no es llançar a muntar la seva pròpia fàbrica, i quan ho va fer, va mantenir una relació de gran afecte cap els seus mestres, els germans Magarola, als quals més tard, ell ja enriquit, els hi va prestar diners en alguna ocasió.
L'any 1780, Erasme va passar
l'exàmen de la Junta de Comerç de Barcelona per registrar-se com a fabricant i
poc després, el 1783, va començar a construir la seva fàbrica en uns terrenys
que havia comprat al carrer del Carme, vora la Riera Alta. Al costat de la
fàbrica va edificar la casa familiar que encara es conserva, luxosa a
l'interior però austera de façana. Una gran torre amb rellotge adossada a
l'edifici marcava els horaris de la feina, cosa que fou, a més, una novetat
molt apreciada al barri. El prat d'indianes, d'una extensió equivalent a uns
60.000 m2, el va posar a Sants, vora la carretera de Nostra Senyora de
Port.
Erasme de Gònima i Ignàsia Coll van tenir una única filla, Josepa, que es va casar amb Domènec de Janer, comerciant d'Esparreguera i fill d'un metge d'Igualada. D'aquest matrimoni van néixer tres noies i un noi, també de nom Erasme, que es va convertir immediatament en l'hereu del patrimoni Gònima, i amb més motiu a partir de la mort prematura dels pares Janer, que van deixar els quatre fills a càrrec de l'avi Erasme quan l'hereu només tenia onze anys. L'any 1791 Erasme de Gònima, com altres fabricants, va aconseguir el títol de cavaller que tant anhelava i que li va permetre afegir la preposició "de" al seu cognom i utilitzar un escut d'armes decorat amb motius relacionats amb les indianes. L'ennobliment li va costar 57.000 rals i li va comportar el menyspreu de la petita aristocràcia barcelonina, que veia de mal ull el luxe i l'ostentació que manifestava el nouvingut. Entre ells, el baró de Maldà, que feia un seguiment força maliciós de les seves activitats, i va plasmar en el seu diari personal, el Calaix de Sastre, un munt de comentaris, totalment mancats de simpatia, gràcies als quals s'han conegut algunes notícies curioses de la vida de Gònima.
Cap a finals del segle XVIII, la riquesa d'Erasme de Gònima havia arribat
al seu punt més alt. Cap al 1790 va comprar una finca agrícola a Sant Feliu de
Llobregat i la va reconvertir en una mansió, encara existent avui, força
canviada a l'interior, amb un magnífic jardí. «El Versalles de don Erasme», com en deia irònicament el baró de Maldà.
Erasme, amb aquesta finca, era famós per les seves festes. Malgrat això, la finca no va deixar de ser mai una explotació agrícola que durant un llarg període de temps va
proporcionar bones rendes a la família. Tant en aquesta torre com la casa familiar
del carrer del Carme de Barcelona, s'hi van fer reformes i van ser remodelades en
diferents ocasions. Ambdues tenien frescos als salons, i els de la casa de
Barcelona es conserven encara. Durant anys es va creure que els havia pintat el reconegut pintor francès Josep Bernat Flaugier, però amb tota
probabilitat els va pintar Marià Illa, un artista també remarcable que va
treballar a la casa amb la col·laboració d'altres pintors, dauradors i
escultors com Pau i Francesc Quatrecases, Jaume Picanyol o Anton Feu. És cert, però, que va existir alguna relació entre Gònima i Flaugier, ja que es
conserva una factura de 1813, any de la mort del pintor, que la seva vídua
presentava a Gònima per dos
quadres encara no cobrats que havia pintat el seu marit. La vida de luxe que es
portava a ca l'Erasme, com era popularment coneguda, queda plasmada en la
documentació conservada sobre despeses en vestit, alimentació, obres, joies i altres assumptes domèstics. Per posar un
exemple, l'any 1790 Erasme de Gònima va pagar al
seu sabater 112 parells de sabates comptant les de la seva família directa,
alguns parents i el servei de la casa. També són reveladors els documents sobre
les despeses en menjars, que en algunes ocasions es compraven ja cuinats. No
sols són indicatius del nivell de vida de la família Gònima, sinó que mostren
també la varietat dels gustos gastronòmics del final del segle XVIII i principi del XIX en
una casa burgesa. Com deia el baró de Maldà al Calaix de Sastre: "La majoria de nobles no poden fer el mateix que D.
Erasme: vestits, taules ben servides, delicades viandes, refrescs, músiques i
adornaments dins de casa seva".
Quan Gònima va morir, estava construint una luxosa residència per al seu nét al carrer de Santa Anna. La casa, que tenia jardí propi, no s'ha conservat, però la documentació indica que Gònima no va estalviar despeses en l'edificació ni la decoració. Les pintures foren encarregades aquest cop a Bonaventura Planella. D'altra banda, Erasme de Gònima exercia la caritat de manera pública, quasi ostentosament, contribuïa a l'olla dels pobres en temps de caresties, feia esplèndids donatius benèfics, sufragava obres públiques o implantava a la seva indústria algunes formes de protecció per als obrers molt avançades per a l'època, com el pagament íntegre del salari quan els seus obrers eren mobilitzats per les guerres, per posar un exemple. Tot això ho extraiem de la seva biografia. També sembla que se'l podria relacionar amb un pla de noranta cases obreres que s'havien de construir al carrer de la Riera Alta, davant mateix de la seva fàbrica, projecte de Pel·legrí de Bastero, presentat a l'Ajuntament de Barcelona el 1786.
Pot semblar curiosa la manera d'entendre la vida que tenia Gònima, un manuscrit anònim de 1821, que devia ser una necrològica dedicada a Erasme de Gònima, explica que:
"Gònima hablando muy familiarmente con el amigo de su confianza le decía muy a menudo, mi dinero es para los pobres, Dios me ha hecho su administrador... una parte para ellos, otra para mi gasto y la otra parte que
mi heredero puede vivir con decencia."
Les seves manifestacions de religiositat eren també públiques i magnificades per la premsa de l'època, com la reconstrucció de l'altar major de la veïna església de Sant Llàtzer, la seva contribució a la beatificació de sant Josep Oriol en els primers anys del segle XIX, o l'apadrinament d'un musulmà que s'havia convertit al catolicisme.
Gònima devia ser un home planer en el tracte amb la gent, sobretot amb els seus treballadors, als quals convidava de vegades a les seves festes. Això produïa l'escàndol de la noblesa de la ciutat, i molt especialment del baró de Maldà, sorprès i inclús ofès que un home ennoblit es relacionés d'aquesta manera amb gent humil.
Erasme de Gònima va morir als 75 anys arran d'un accident. Malgrat el seu estatus i les seves nombroses activitats públiques, anava a la fàbrica diàriament per supervisar els seus negocis. Allà es trobava, l'abril de 1821, experimentant amb noves combinacions de colors, quan va esclatar una caldera de vapor. De resultes de les ferides sofertes va morir uns dies després, al no poder superar les conseqüències de les cremades. Va ser el dia 26 d'abril del mateix mes.
Activitat empresarial. El negoci d'Indianes
Erasme de Gònima es va preocupar d'aprendre francès i en diverses ocasions va viatjar a França i a Suïssa per conèixer altres fàbriques. L'any 1785 va anar a Montpeller, i a Marsella el 1796. Des d'allà va enviar a la seva esposa l'única carta que es conserva escrita totalment de la seva mà; un text directe, lacònic, en català, amb una ortografia pròpia d'un home no gaire il·lustrat però que fa una interpretació concisa i exacta de la França postrevolucionària. Anys després, la seva filla Josepa i el marit, Domènec de Janer, feren un llarg recorregut per França fins a París, on, segons les factures conservades a l'arxiu familiar, no deixaren de comprar teixits i vestits, i probablement també degueren visitar algunes fàbriques per l'interès que tenia Gònima de saber com anava la competència francesa i quines novetats podia incorporar a les seves empreses barcelonines.
Una gran part dels seus teixits estampats -Indianes- es comercialitzava en el mercat espanyol, i una altra part, que solia ser de menor qualitat, es venia a les colònies americanes. Gònima tenia, amb dos socis més, una fragata anomenada Sant Erasme, popularment coneguda com La Barcelonesa. Entre 1796 i 1814 va fer regularment el recorregut de Barcelona a Mèxic i Cuba, carregada amb indianes però també amb aiguardent, ametlles, paper, mitges de cotó, blondes, etc i tornava a Barcelona amb productes americans, fonamentalment materials tintoris, com el pal de campetx, sucre i cacau. Tenia participació en la fragata Puríssima Concepción, que anava a Veracruz portant indianes del gust americà i altres mercaderies. Els beneficis solien ser extraordinaris i van constituir una part molt important dels seus ingressos. A més de la fabricació de teixits de cotó, Gònima comprava cotó filat i robes a França, Hamburg, Londres, Holanda i Suïssa, fonamentalment llenços, que estampava i després venia a diferents parts de la Península, sobretot a Catalunya, però també a Cadis, Sevilla, Màlaga, Madrid, Múrcia o Salamanca. En començar el segle XIX, la fàbrica d'indianes de Gònima ja era la més important de Barcelona i sens dubte de Catalunya. El mes de novembre de 1802 els reis d'Espanya, Carles IV i Maria Lluïsa, d'estada a Barcelona, la volgueren visitar. Un autor anònim relata aquesta visita -que va agafar Gònima desprevingut- i el va obligar a improvisar uns guarniments i catifes formats per peces d'indianes.
Cal dir que una nòmina de 800 a 1.000 treballadors significava un nombre elevadíssim per a una fàbrica d'indianes en aquella època. Erasme de Gònima, com els altres fabricants catalans, va patir les conseqüències de les guerres amb França i Anglaterra, que des del final del segle XVIII i començament del XIX van convertir l'Atlàntic en un mar perillós. La mateixa fragata de Gònima, la "Barcelonesa", havia estat presa per uns corsaris anglesos l'11 i 12 d'octubre de 1816. Però sobretot va ser la Guerra del Francès, la més llarga i violenta, la que va suposar una forta aturada de l'activitat industrial i la interrupció, en part, de les relacions comercials de Gònima amb Amèrica i també amb els països europeus. A partir de l'any 1815, acabada l'ocupació francesa, la fàbrica d'Erasme de Gònima seguia oberta però, funcionant a baixa intensitat arran de la gran crisi del sector.
Erasme de Gònima, doncs, va aconseguir un
èxit espectacular en el món de la indústria de les indianes, èxit que li va
proporcionar un ascens meteòric, econòmic i social. Les seves fàbriques van ser
les millors del país, tant per la qualitat dels seus productes com pel volum de
treballadors que ocuparen. Va aconseguir el reconeixement públic dels seus
esforços i, per la seva contribució a la riquesa del país i fou premiat pel
govern amb un títol de noblesa.
Avui se'l recorda en els reportatges, en els llibres publicats, en exposicions, conferències, tallers i s'han escrit d'ell igualment nombroses articles i bibliografies.
Erasme de Gònima, del Moià de pagès, a l'alta societat Barcelonina.
Avui se'l recorda en els reportatges, en els llibres publicats, en exposicions, conferències, tallers i s'han escrit d'ell igualment nombroses articles i bibliografies.
Joan Carrera i Vilardell Moià novembre de 2018
Bibliografía
ERASMO DE GÒNIMA. 1746-1821 Apuntes para una bibliografía y estudio de su época. Erasmo de Imbert. Barcelona MCMLV. Exemplar Nº 136 de Joan Carrera i Vilardell
Motlle d'estampació d'indianes
Motlle d'estahttps://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-d-historia-de-catalunya/objecte/motlle-d-estampacio-d-indianesmpació d'indianes
Racó. Sobre teixits colònies i indians
https://www.raco.cat/index.php/Datatextil/article/viewFile/319806/410026
Wikipedia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Erasme_de_G%C3%B2nima_i_Passarell
Moià. Revista Modilianum. Llogari Picanyol Febrer 1961. Pàgina 14
Erasmo de Gònima
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/g/gonima.htm
Erasme de Gònima
https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2015/144637/stuarmon_a2015n6p231.pdf
Erasme de Gònima, l'Oberkampf català. Reis Fontanals
https://core.ac.uk/download/pdf/39097223.pdf
Barcelona Corte
https://books.google.es/books?id=REo3DgbHI4QC&pg=PA161&lpg=PA161&dq=erasmo+de+gonima&source=bl&ots=sG_AbihVqy&sig=wTiLwDpB
Wikipedia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Indianes
Gente del puerto. Los Gònima.
http://www.gentedelpuerto.com/2012/02/13/1-289-los-gonima-griegos-de-el-puerto/
La visita de Carlos IV y María Luisa de Parma a la fábrica de indianas de Erasme de Gònima.
https://www.academia.edu/12793974/La_visita_de_Carlos_IV_y_Mar%C3%ADa_Luisa_de_Parma_a_la_f%C3%A1brica_de_indianas_de_Erasme_de_G%C3%B2nima._La_aceptaci%C3%B3n_definitiva_de_un_parvenu
Erasme de Gònima, el primer burgès contemporani
https://www.naciodigital.cat/noticia/133143/erasme/gonima/primer/burges/contemporani
Erasme de Gònima, l'home sense rostre
https://elpais.com/diario/2008/05/15/quaderncat/1210812317_850215.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Indianes
Gente del puerto. Los Gònima.
http://www.gentedelpuerto.com/2012/02/13/1-289-los-gonima-griegos-de-el-puerto/
La visita de Carlos IV y María Luisa de Parma a la fábrica de indianas de Erasme de Gònima.
https://www.academia.edu/12793974/La_visita_de_Carlos_IV_y_Mar%C3%ADa_Luisa_de_Parma_a_la_f%C3%A1brica_de_indianas_de_Erasme_de_G%C3%B2nima._La_aceptaci%C3%B3n_definitiva_de_un_parvenu
Erasme de Gònima, el primer burgès contemporani
https://www.naciodigital.cat/noticia/133143/erasme/gonima/primer/burges/contemporani
Erasme de Gònima, l'home sense rostre
https://elpais.com/diario/2008/05/15/quaderncat/1210812317_850215.html
Estampación de indianes en el Museu
d'Història de Catalunya
https://www.mammaproof.org/barcelona/estampacion-de-indianes-en-el-museu-dhistoria-de-catalunya/
https://www.mammaproof.org/barcelona/estampacion-de-indianes-en-el-museu-dhistoria-de-catalunya/
Fons familiar.
El fons familiar d'Erasme de Gònima es conserva a la Biblioteca de Catalunya. Una part de la documentació es conserva a l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona.
Imatges
Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert. Fotomuntatge.
Industria tèxtil. Dibuix de Lola Anglada.
https://www.enciclopedia.cat/materia/industria-textil?title=&page=74
Foto: Escut de Moià. Arxiu fotogràfic J. Carrera
Noies i mostres d'indianes. Fotomuntatge J. Carrera
Postal port de Barcelona. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert.
La Gònima Moià. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època.
Sant Feliu de Llobregat. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliografía y estudio de su època. Erasmo de Imbert
Postal botiga d'indianes. Llibre ERASMO DE GÒNIMA 1746- 1821. Apuntes para una bibliogradfía y estudio de su època. Erasmo de Imbert
Apreciat Joan, et demano disculpes per haver tardat tant en respondre.
ResponEliminaUn article rodó! I quin personatge! Ens fas agafar la il·lusió de saber més d'ell des del principi fins a la fi. Sobretot, en els paràfrafs on hi parles de la rivalitat amb el seu coetani el baró de Maldà, quin altre aquest...
A banda que l'has brodat, en el sentit que ens fas un repàs biogràfic molt extens, s'hi amaguen lliçons de vida; de com algú ben humil li pot canviar la vida, de com ser valent i engegar un negoci, de com ser bona persona ajudant als demès, de com ser agraït amb els antics amos...
Et felicito de tot cor, perquè l'has brodat Joan!