El 1951, FAHR va presentar la primera cosechadora autopropulsada alemanya a l'exposició DLG a Hamburg. La producció en sèrie d'aquesta màquina va començar un any després. Era el model MD 2, del que se'n van fabricar 40 unitats. FAHR va repartir part de les unitats fabricades per les nacions del sud d'Europa, les que tenien més extensió de conreu de cereals per segar, per així obtenir dades del resultat i valorar millor el rendiment de la màquina.
A espanya, als anys cinquanta es donava per acabat l'aillament internacional
viscut vers la postguerra, i va ser el moment en què va començar verdaderament
la mecanització de l'agricultura amb "Los planes de desarrollo" promoguts
pel govern.
Tot i que la maquinària agrícola estrangera entrava a la península en forma de 'cupons' i s'entregava als compradors per ordre de llista d'espera, qui tenia influències l'aconseguia abans.
Una d'aquestes màquines es va estrenar a Moià l'any 1952, a la finca del Masot. La va adquirir en Francisco Alibés de Moià amb capital aportat a mitges amb un soci capitalista del Pont de Cabrianes de cognom Torrentó.
Cal remarcar que aquesta FAHR MD 2 va ser una de les
primeres cosechadoras autopropulsades que va segar a l'estat espanyol: No hi havia precedents. L'expectació era immensa. La gent tenia molta curiositat i ganes de veure-la treballar.
Aquesta màquina va ser probablement l'esdeveniment més important en la història de la sega a casa nostra, la cosechadora FHAR MD 2 no només va substituir a la seva precedent "segadora-lligadora", sinó que es va presentar com el més seriós rival de les cosechadoras remolcades per tractors, que ja feia temps que eren populars en molts països. Encara que hi havia hagut altres intents de desenvolupar cosechadoras autopropulsades, fins llavors no havien tingut èxit.
La màquina anava propulsada per un motor Hanomag dièsel de quatre cilindres, fet que es considera també el primer motor de gas-oil que va funcionar al Moianès. Aquesta cosechadora automotriu era capaç de segar, batre i netejar cereals d'una manera autònoma, lliurant el gra en sacs, i amb la seva embaladora, deixava al darrere seu un reguitzell de bales rectangulars, esponjoses, de petit format, lligades aparellades amb dos cordills. A més del conductor, un altre home es cuidava de canviar els sacs de gra, quan estaven plens, lligar-los, i deixar-los caure pel tobogan del lateral esquerre de la màquina, fins a terra, sobre el camp.
En aquell moment, cap mecànic de la comarca coneixia el sistema d'injecció dièsel, així que feien el manteniment del motor els tecnics dels Tallers Delgado, que van ser fundats a Barcelona per un home d'origen Canari d'aquest cognom, ell coneixia el sistema perque havia treballat amb motors dièsel a Alemanya. Més tard es va especialitzar en bombes injectores ,els dels tallers Quatre Carreteres de Tona. El manteniment rutinari de la màquina el feien els mateixos propietaris, aprofitant les primeres hores del dia, tot esperant que s'evaporés la humitat de la nit als camps de cereals a segar. Per esmolar les serres i si sorgia qualsevol anomalia, acudien als tallers de ferrer del poble per resodre-ho, Solá del Prat o a Cal Quirze principalment.
Preciosa màquina pintada de color vermell, amb els rampins i les llantes de les rodes de color crema, destacava principalment el logotip de la marca FAHR, pintat en lletres majuscules a diferents llocs. En la cosechadora, ja abans d'estrenar-la, van col·locar-hi com uns pals de tub de ferro, amb una lona al damunt, com a tendall de protecció pel sol. Davant del conductor, un marc amb vidres transparents, per evitar en el possible respirar la polseguera, i perquè el conductor segués més còmode, un coixí damunt la caixa de fusta per guardar les eines.
Novetat absoluta al Moianès, vora els camps on segava, sempre hi havia públic, venien gent expressament de tot Espanya per veure com treballava. Tothom quedava meravellat, allò no s'havia vist mai!, va ser motiu de comentaris de tota mena i motiu també de conversa de tota la pagesia de la comarca durant anys.
La presència d'aquella màquina representava un gran contrast respecte a tot el que passava al poble, era el signe del progrés, en un moment en què la gent anava a peu o amb bicicletes que totes eren velles i recuperades. Començaven a córrer les primeres motos de fabricació nacional, els cotxes eren pocs i gairebé tots models d'abans de la guerra.
A la mateixa finca del Masot tenien un tractor de la marca Fordson, model dels anys trenta, que funcionava amb petroli com a combustible.
A la fotografia de la cosechadora als camps del Masot, es veu la mula que, enganxada a un carro, recollia els sacs plens de gra del camp i els duia al graner, contrastant clarament amb la modernitat de la màquina.
La màquina allargava la temporada de la sega, començant al Baix Llobregat, i anava pujant, segava també a Caldes de Montbui i la comarca del Bages, als voltants de Santpedor, alguns anys havia segat durant mesos a l'Aragó.
Cal remarcar que Francisco Alibés, en el final del primer any de campanya, va tornar els diners aportats pel seu soci Torrentó i va quedar ell com a únic propietari de la màquina.
Aquesta nova cosechadora FAHR MD 2 automotriu, va tenir un èxit immediat. Va funcionar molt bé, i es va fer molt popular entre els pagesos d'agricultura extensiva i va ser el primer representant de màquines de segar d'una nova generació, que finalment reemplaçarien a les que fins llavors anaven arrossegades per tractors.
Tot i que la maquinària agrícola estrangera entrava a la península en forma de 'cupons' i s'entregava als compradors per ordre de llista d'espera, qui tenia influències l'aconseguia abans.
Una d'aquestes màquines es va estrenar a Moià l'any 1952, a la finca del Masot. La va adquirir en Francisco Alibés de Moià amb capital aportat a mitges amb un soci capitalista del Pont de Cabrianes de cognom Torrentó.
Cal remarcar que aquesta FAHR MD 2 va ser una de les
primeres cosechadoras autopropulsades que va segar a l'estat espanyol: No hi havia precedents. L'expectació era immensa. La gent tenia molta curiositat i ganes de veure-la treballar.
Aquesta màquina va ser probablement l'esdeveniment més important en la història de la sega a casa nostra, la cosechadora FHAR MD 2 no només va substituir a la seva precedent "segadora-lligadora", sinó que es va presentar com el més seriós rival de les cosechadoras remolcades per tractors, que ja feia temps que eren populars en molts països. Encara que hi havia hagut altres intents de desenvolupar cosechadoras autopropulsades, fins llavors no havien tingut èxit.
La màquina anava propulsada per un motor Hanomag dièsel de quatre cilindres, fet que es considera també el primer motor de gas-oil que va funcionar al Moianès. Aquesta cosechadora automotriu era capaç de segar, batre i netejar cereals d'una manera autònoma, lliurant el gra en sacs, i amb la seva embaladora, deixava al darrere seu un reguitzell de bales rectangulars, esponjoses, de petit format, lligades aparellades amb dos cordills. A més del conductor, un altre home es cuidava de canviar els sacs de gra, quan estaven plens, lligar-los, i deixar-los caure pel tobogan del lateral esquerre de la màquina, fins a terra, sobre el camp.
En aquell moment, cap mecànic de la comarca coneixia el sistema d'injecció dièsel, així que feien el manteniment del motor els tecnics dels Tallers Delgado, que van ser fundats a Barcelona per un home d'origen Canari d'aquest cognom, ell coneixia el sistema perque havia treballat amb motors dièsel a Alemanya. Més tard es va especialitzar en bombes injectores ,els dels tallers Quatre Carreteres de Tona. El manteniment rutinari de la màquina el feien els mateixos propietaris, aprofitant les primeres hores del dia, tot esperant que s'evaporés la humitat de la nit als camps de cereals a segar. Per esmolar les serres i si sorgia qualsevol anomalia, acudien als tallers de ferrer del poble per resodre-ho, Solá del Prat o a Cal Quirze principalment.
Preciosa màquina pintada de color vermell, amb els rampins i les llantes de les rodes de color crema, destacava principalment el logotip de la marca FAHR, pintat en lletres majuscules a diferents llocs. En la cosechadora, ja abans d'estrenar-la, van col·locar-hi com uns pals de tub de ferro, amb una lona al damunt, com a tendall de protecció pel sol. Davant del conductor, un marc amb vidres transparents, per evitar en el possible respirar la polseguera, i perquè el conductor segués més còmode, un coixí damunt la caixa de fusta per guardar les eines.
Novetat absoluta al Moianès, vora els camps on segava, sempre hi havia públic, venien gent expressament de tot Espanya per veure com treballava. Tothom quedava meravellat, allò no s'havia vist mai!, va ser motiu de comentaris de tota mena i motiu també de conversa de tota la pagesia de la comarca durant anys.
La presència d'aquella màquina representava un gran contrast respecte a tot el que passava al poble, era el signe del progrés, en un moment en què la gent anava a peu o amb bicicletes que totes eren velles i recuperades. Començaven a córrer les primeres motos de fabricació nacional, els cotxes eren pocs i gairebé tots models d'abans de la guerra.
A la mateixa finca del Masot tenien un tractor de la marca Fordson, model dels anys trenta, que funcionava amb petroli com a combustible.
A la fotografia de la cosechadora als camps del Masot, es veu la mula que, enganxada a un carro, recollia els sacs plens de gra del camp i els duia al graner, contrastant clarament amb la modernitat de la màquina.
La màquina allargava la temporada de la sega, començant al Baix Llobregat, i anava pujant, segava també a Caldes de Montbui i la comarca del Bages, als voltants de Santpedor, alguns anys havia segat durant mesos a l'Aragó.
Cal remarcar que Francisco Alibés, en el final del primer any de campanya, va tornar els diners aportats pel seu soci Torrentó i va quedar ell com a únic propietari de la màquina.
Aquesta nova cosechadora FAHR MD 2 automotriu, va tenir un èxit immediat. Va funcionar molt bé, i es va fer molt popular entre els pagesos d'agricultura extensiva i va ser el primer representant de màquines de segar d'una nova generació, que finalment reemplaçarien a les que fins llavors anaven arrossegades per tractors.
El 1961
la marca alemanya Deutz AG va
adquirir el 25% del capital social de FAHR, a l'any següent es va suspendre la
producció de tractors. El 1968, Deutz va
adquirir la majoria de les accions de FAHR. En
1975 Deutz es va fer càrrec de
les accions restants.La firma FAHR es va
integrar completament en el grup Klöckner-Humboldt-Deutz, dos anys després i, amb la divisió de
maquinària agrícola Deutz, va
formar Deutz-Fahr. Va ser el 1981 quan els
tractors es van començar a fabricar amb aquesta marca. El 1984, el vermell típic en què
estava pintada la maquinària agrícola FAHR va
ser reemplaçat pel nou verd clar de Deutz-Fahr.
Avui en les antigues instal-lacions de producció de FAHR a Godmadingen s'hi troba
obert al públic, el museu i sala d'exposicions, que junt amb els
arxius, fotografies i fons de documents, les persones que estan interessades
poden consultar i tenir accés a la història de la marca.
Joan Carrera i Vilardell Moià Agost 2015
Bibliografia.
FAMAE.ES Amigos maquinaria agricola de
època.
http://www.famae.es/files/FAMAE%20N%C2%BA17.pdf
http://www.famae.es/files/FAMAE%20N%C2%BA17.pdf
FAHR-Schlepper-Freunde - fahrschlepper
http://www.fahr-schlepper-freunde.de/
http://www.fahr-schlepper-freunde.de/
Volker Herentrey.
http://www.fahr-schlepper-freunde.de/fahr-dokumentation.html
http://www.fahr-schlepper-freunde.de/fahr-dokumentation.html
Imatges.
Volker Herentrey.
http://www.fahr-schlepper-freunde.de/fahr-dokumentation.html
Arxiu fotogràfic Nazari Alibés Rovira.
Arxiu fotogràfic Joan Carrera
Testimonis orals.
Enric Carrera i Sanyé. Natural de Moià
Nazari Alibés i Vilarrubia. Natural de Moià
Interessant article on ens transmets l'evolució de les eines del camp, molt enrederits respecte a països com el Regne Unit que ja havien entrat en l'era del vapor i aquí encara s'emprava la tracció animal...
ResponEliminaFa certa gràcia saber que per obtenir una FAHR havies de tenir contactes, però pel que veig a Moià anàveu molt més endavant que a la resta.
Enhorabona per l'article Joan!