Antics mestres de telers de mà, gent de casa nostra, agrupada al Gremi de paraires i teixidors.
La paraula paraire descriu a qui es dedicava a qualsevol de les operacions a què era sotmesa la llana, ja fos la preparació, tissatge (rentar-la, cardar-la, pentinar-la...) o després, de teixida ( perxar-la...).
Ja a l'any 1130, consta que eren venuts, a diferents països, els teixits de llana que es produïen a Manresa: draperia fina i estamenyes, gènere que era molt apreciat. La fabricació es va estendre molt aviat als pobles de Sallent, Navarcles, Moià i Castellterçol, entre d'altres.
Aquest gremi de paraires i teixidors fou, sens dubte, el màxim representant de la indústria més important de la Vila de Moià els segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Sembla que els primers telers de mà instal·lats a la nostra vila daten dels anys 1200 al 1250. A Moià, els treballadors de la indústria dels draps, més tard anomenats paraires, tenien instal·lats els rentadors per les llanes prop del carrer del Vall, per on passava el torrent de les Fontetes, lloc on baixava l'aigua de la Mare de la Font, segons consta en un document de l'any 1320.
Pere de Cardona, lloctinent i capità general de Catalunya, va aprovar, l'any 1523, la fundació del gremi de paraires i teixidors de Moià, que actuava sota el nom de Confraria de Sant Miquel Arcàngel. Al principi, l'associació tenia un caràcter del tot piadós, sent més confraria que gremi. Els mestres paraires es reunien cada any pel juny, el dia de Sant Joan, a l'altar propi que tenien a l'església parroquial, i allí, per sorts, elegien tres membres: dos paraires i un teixidor, anomenats sobreposats. Aquests actuarien com a directors del Gremi, i amb l'ajuda de dotze consellers més, elegits de la mateixa manera, formaven el Consell del Gremi. Els membres del consell havien d'examinar les peces de roba, tant la qualitat de la llana com la dels fils, del teixit o del tintat, i els altres paraires s'havien de sotmetre a les seves decisions. Si algú es considerava agreujat podia recórrer als cònsols o preposats, que miraven de resoldre totes les dificultats.
L'any 1618 es feren unes ordinacions especials pel dit gremi, molt detallades. La Confraria de Sant Miquel Arcàngel, o gremi de Paraires de Moià, en aquella època exportava roba a diferents països. Aviat adquirí molta solera i bon nom.
Treballadors moianesos de la fàbrica de Cal Patau
L'any 1763, en un document de l'arxiu històric de la "Junta de comercio de Barcelona", hi ha l'informe referent al Gremi de Paraires de Moià:
"En Moià existen 48 fábricas de tejidos de lana, 111 telares en conjunto asi divididos: 96 telares corrientes de estremeñas dieciseissenas, uno de catorcenas. Cada año se fabricaron unas 1,536 piezas dieciseisenas, la lana viene de Castilla, de Aragón, de Barcelona, de Mataró y de toda la provincia de Cataluña, y cuesta hasta ponerla en casa del fabricante 16 libras moneda catalana por quintal. El número de gente es de 3 hombres, 22 mujeres y dos muchachos por cada fábrica. Siendo 48 las fábricas, deben calcularse en cerca de 1,300 personas las que estan ocupadas en el grémio".
Cal Patau. Grup de teixidores moianeses
"Toda la poblacion de Moià, partido judicial y del corregimiento de Manresa, consta de unas 600 casas.Industria: tejido de lana y algodon. En tiempos anteriores ha sido muy floreciente, y sus fábricas de estamañas acumularon considerables riquezas,obteniendo la preferencia en todos los
mercados de España. Fabricandose tambien otros tejidos de lana con la mayor perfeccion, de modo que era una de las poblaciones mas febriles de la provincia".
Aquesta florent indústria va decaure considerablement a principis del segle XIX. Un bon motiu fou la invasió francesa, amb el pas de les tropes franceses per la vila, set vegades, deixant sempre una estela de destrucció.
Però el cop de gràcia va ser la crema de Moià, la nit del 8 al 9 d'octubre de 1839, en el marc de la Primera Guerra Carlina. Més de tres-centes cases van cremar, entre elles la casa social de la Confraria, al número 17 del carrer de Sant Josep, i algunes fàbriques tèxtils. Aquest va ser un cop dur per a la indústria llanera moianesa i per la Confraria, que l'any 1843 quedava totalment reduïda a confraria religiosa, com es pot comprovar en l'últim estat de comptes, en què només figuren despeses del culte.
La paraula paraire descriu a qui es dedicava a qualsevol de les operacions a què era sotmesa la llana, ja fos la preparació, tissatge (rentar-la, cardar-la, pentinar-la...) o després, de teixida ( perxar-la...).
Ja a l'any 1130, consta que eren venuts, a diferents països, els teixits de llana que es produïen a Manresa: draperia fina i estamenyes, gènere que era molt apreciat. La fabricació es va estendre molt aviat als pobles de Sallent, Navarcles, Moià i Castellterçol, entre d'altres.
Aquest gremi de paraires i teixidors fou, sens dubte, el màxim representant de la indústria més important de la Vila de Moià els segles XVI, XVII, XVIII i començaments del XIX. Sembla que els primers telers de mà instal·lats a la nostra vila daten dels anys 1200 al 1250. A Moià, els treballadors de la indústria dels draps, més tard anomenats paraires, tenien instal·lats els rentadors per les llanes prop del carrer del Vall, per on passava el torrent de les Fontetes, lloc on baixava l'aigua de la Mare de la Font, segons consta en un document de l'any 1320.
Pere de Cardona, lloctinent i capità general de Catalunya, va aprovar, l'any 1523, la fundació del gremi de paraires i teixidors de Moià, que actuava sota el nom de Confraria de Sant Miquel Arcàngel. Al principi, l'associació tenia un caràcter del tot piadós, sent més confraria que gremi. Els mestres paraires es reunien cada any pel juny, el dia de Sant Joan, a l'altar propi que tenien a l'església parroquial, i allí, per sorts, elegien tres membres: dos paraires i un teixidor, anomenats sobreposats. Aquests actuarien com a directors del Gremi, i amb l'ajuda de dotze consellers més, elegits de la mateixa manera, formaven el Consell del Gremi. Els membres del consell havien d'examinar les peces de roba, tant la qualitat de la llana com la dels fils, del teixit o del tintat, i els altres paraires s'havien de sotmetre a les seves decisions. Si algú es considerava agreujat podia recórrer als cònsols o preposats, que miraven de resoldre totes les dificultats.
L'any 1618 es feren unes ordinacions especials pel dit gremi, molt detallades. La Confraria de Sant Miquel Arcàngel, o gremi de Paraires de Moià, en aquella època exportava roba a diferents països. Aviat adquirí molta solera i bon nom.
L'any 1763, en un document de l'arxiu històric de la "Junta de comercio de Barcelona", hi ha l'informe referent al Gremi de Paraires de Moià:
"En Moià existen 48 fábricas de tejidos de lana, 111 telares en conjunto asi divididos: 96 telares corrientes de estremeñas dieciseissenas, uno de catorcenas. Cada año se fabricaron unas 1,536 piezas dieciseisenas, la lana viene de Castilla, de Aragón, de Barcelona, de Mataró y de toda la provincia de Cataluña, y cuesta hasta ponerla en casa del fabricante 16 libras moneda catalana por quintal. El número de gente es de 3 hombres, 22 mujeres y dos muchachos por cada fábrica. Siendo 48 las fábricas, deben calcularse en cerca de 1,300 personas las que estan ocupadas en el grémio".
El "Diccionario geográfico universal", imprès el 1872, parla
de la indústria tèxtil moianesa:
"Toda la poblacion de Moià, partido judicial y del corregimiento de Manresa, consta de unas 600 casas.Industria: tejido de lana y algodon. En tiempos anteriores ha sido muy floreciente, y sus fábricas de estamañas acumularon considerables riquezas,obteniendo la preferencia en todos los
mercados de España. Fabricandose tambien otros tejidos de lana con la mayor perfeccion, de modo que era una de las poblaciones mas febriles de la provincia".
Aquesta florent indústria va decaure considerablement a principis del segle XIX. Un bon motiu fou la invasió francesa, amb el pas de les tropes franceses per la vila, set vegades, deixant sempre una estela de destrucció.
Però el cop de gràcia va ser la crema de Moià, la nit del 8 al 9 d'octubre de 1839, en el marc de la Primera Guerra Carlina. Més de tres-centes cases van cremar, entre elles la casa social de la Confraria, al número 17 del carrer de Sant Josep, i algunes fàbriques tèxtils. Aquest va ser un cop dur per a la indústria llanera moianesa i per la Confraria, que l'any 1843 quedava totalment reduïda a confraria religiosa, com es pot comprovar en l'últim estat de comptes, en què només figuren despeses del culte.
Degut al bagatge industrial, tan arrelat a la vida moianesa durant segles, en
poc temps tornà a reviure la indústria
tèxtil, encara que molt lentament.
Per un document oficial de l'Ajuntament de Moià, de l'11 d'agost de 1861, adreçat al Governador Civil de la província i referent a les fàbriques existents en el districte municipal d'aquesta vila, sabem que:
Per un document oficial de l'Ajuntament de Moià, de l'11 d'agost de 1861, adreçat al Governador Civil de la província i referent a les fàbriques existents en el districte municipal d'aquesta vila, sabem que:
"En Moià cuentánse nueve fábricas abiertas respectivamente en 1841, 1842, 1856, 1845, 1854, 1855, 1840, 1843, i 1844. Capital que representan: entre 2,000 y 3,000 reales cada una de las siete primeras, y 320,000 y 180,000 las dos ultimas, evidentemente las mas importantes. Fuerza motriz que emplean:
Todas a mano. Primeras matérias utilizadas: algodón en las siete primeras, hilo, lana y estambre en la octava, y algodon y lana en la ultima. Numero de obreros: 18 en la primera, 5 en la segunda 3 en la tercera, 8 en la cuarta,7 en la quinta,5 en la sexta, 8 en la septima, 60 y 32, respectivamente, en las dos ultimas. En total, unos 150 trabajadores"
Els telers de mà en el sentit industrial, van morir a la nostra Vila l'any 1936, si bé a Can Patau mantingueren la fàbrica oberta fins a l'any 1953, més per mantenir el prestigi del nom i els quatre treballadors que tenien, que no pas per fer negoci. Així va morir l'antiga indústria paraire moianesa.
Joan Carrera i Vilardell. Moià, desembre 2019
Bibiliografia:
Llibre MOIÀ, El Caminar d'un poble. Sebastià Ubasart i Serra. Gràfiques ISTER Moià
Llibre Coses de Moià i gent Moianesa. Carles Riera Font. E.R. Edicions Catalanes.
Llibre EL MOIANÈS quasi memòries d'en Quim Viñas Carles Riera i Fonts. Editorial El LLAMP.
Llibre MOIÀ Una història per conèixer. Jaume Clara i Arisa. Editorial Zenobita.
Llibre MOIÀ 1875-1939 La vida d'un poble en imatges. Jaume Clara i Arisa.
Llibre MOIÀ d'ahir a avui. Editorial La Tosca
Llibre OFICIS QUE ES PERDEN. Per David Griñó. Editorial MILLÀ
Llibre Calendari dels vells oficis. MIQUEL PONT. Editorial PROA.
Llibre UN ANY A PAGÈS Ramon llongarriu. Llibres de Batet.
Moià Revista La TOSCA Nº303 Juny i Juliol
1974
Moià Revista La TOSCA Nº 476 Gener 1991
Paraire Enciclopèdia Cat.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0129618.xml
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0129618.xml
Les ordinacions de la Confraria dels Paraires i Teixidors de
llana, de Sant Feliu de Torelló (1688) Josep Maria Madurell i Marimon
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38756
https://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/view/38756
Els paraires i els orígens de la manufactura llanera.
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/els-paraires-o-els-orig
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/els-paraires-o-els-orig
Imatges
Arxiu fotogràfic Joan Carrera.
Femme le metier a tisser
https://www.jobboom.com/carriere/photos-souvenirs-le-travail-en-cartes-
https://www.jobboom.com/carriere/photos-souvenirs-le-travail-en-cartes-
Postales/femme_au_metier_tisser/
Postales/femme_au_metier_tisser&rlz=1C1ASUT_esES382ES382&sxsrf=ACYBGNS4fGR31UNB8KcmrfJ6mLYHvXFV8A:1575657985643&tbm=isch
Rossinyol, pintura. La indústria tèxtil Catalana segle XIX
Fille_mere_trameuse
httpwww.geneacaux.netspipspip.phparticle400
httpwww.geneacaux.netspipspip.phparticle400
Llibre MOIÀ 1875-1939, La vida d'un poble en imatges. Jaume
Clara i Arisa.
Testimonis Orals
Dolors Vilardell i Matarrodona. Natural de Moià
Joan Vilardell i Torrentà. Natural de Moià
Molt interessant, no sabia que fos tan important el tema tèxtil, tant de llana com de cotto. I tantes fàbriques a Moià.
ResponEliminaPer mi també ha sigut una descoberta que a Moià es fabriqués material de tan bona qualitat.
ResponEliminaMoltes gràcies Joan per aquestes lliçons d'història magistrals!
Molt interessant. M'ha agradat molt recordar el meu ofici.
ResponElimina