Publicat a La Tosca Nº 762 Juliol-Agost 2016
Moià 1873 Colomar als jardins de Cal Cristo
Arquitectònicament el colomar presenta una sèrie de característiques constructives molt interessants, vinculats als pobles i a una economia de subsistència de base agrícola.
Els colomars són l´ habitatge del colom, edificats de la manera més adequada perquè la cria sigui fructífera. Poden presentar diverses tipologies, però en línies generals, solen ser: exempts o adossats a un habitatge, en aquest cas es disposen en un annex a la casa, com a part integrant d'aquesta, o superposats a les teulades a manera de petites cases o torretes, més de la tipologia rupestre, escassa a Espanya a excepció d'Andalusia o Alcorisa a L'Aragó.
La cria de coloms, és una activitat coneguda des de l'Antiguitat en els territoris de la conca mediterrània. Ja egipcis i grecs la practicaven, però potser a Espanya, hauríem de posar-la en relació amb l'expansió de la cultura romana, ja que van ser els romans els qui millor van apreciar i difondre les utilitats d'aquestes ocells.
Des que-de sempre ha estat un recurs econòmic compartit amb altres com la ramaderia, agricultura, caça, pesca i recol·lecció. Els colomins van ser complement carni en l'alimentació; la colomassa, guano i excrements del colom va constituir un excel·lent abonament (molt ric en nitrogen i àcid fosfòric) i el colom s'utilitzava també per a la caça o tir esportiu, sense esmentar la missatgeria la qual constitueix una especialitat, la columbofília, mentre que columbicultura és tot el referit a la cria.
Els colomars i la seva importància com a patrimoni etnològic és per tant múltiple i que són, en primer lloc, elements arquitectònics, que ressalten en els paisatges humanitzats, especialment quan es tracta de "torres colomeres" exemptes al voltant dels pobles, aïllades enmig dels camps o emplaçades en altells orientats al sud, protegits dels vents i exposats a la insolació hivernal.
A Catalunya, la cria de coloms no va arribar a constituir un ofici, com sí que ho va ser a Castella, on el “palomero” es dedicava a cuidar, mantenir i explotar el colomar en un ús comercial.
Aquí únicament proveïa d'aliment i abonament a la pròpia família, encara que a vegades la venda de colomassa, molt cotitzada, com encara podria ser-ho ara si s'explotés més industrialment, constituïen uns diners afegits a l'economia familiar.
A aquests aspectes que convergeixen en els colomars, cal afegir l'herència històrica que impliquen, com a activitat documentada des de l'antiguitat, molt estesa a l'edat mitjana i continuada fins als nostres dies,
Els colomars, per la seva construcció específica, escampats per l'entorn rural, a les teulades i als jardins del nostre poble, se situen en una cruïlla de valors econòmics, socials i de preocupacions tècniques, alimentàries, decoratives i arquitectòniques, integrats en un patrimoni cultural heretat i irrepetible.
Joan Carrera i Vilardell Febrer 2012
Bibliografia
Arquitectura Popular. Los Palomares
http://www.villalondigital.com/?p=27
Colombofilia
http://es.wikipedia.org/wiki/Colombofilia
El colomer del Sall
http://urgellpatrimoni.wordpress.com/2011/07/20/el-colomer-del-sall/
Palomar de la Breña
http://www.monumentalnet.org/andalucia/cadiz/barbate/barbate/palomar_de_la_brena.php
Los palomares, el ejemplo del pueblo que sabe ser arquitecto
http://www.lacronicadeleon.es/2010/02/08/vivir/los-palomares-el-ejemplo-del-pueblo-que-sabe-ser-arquitecto-67873.htm
Los palomares, esas construcciones medievales
http://weblogs.clarin.com/puebloapueblo/2006/10/12/los_palomares_esas_construcciones_medievales/
HISTORIA DE LA COLOMBICULTURA EN MURCIA
http://www.colombimurcia.com/origen.htm
Salvemos los palomares de León
http://www.ileon.com/actualidad/tierra_verde/007275/salvemos-los-palomares-de-leon
Imatges
Colomar Can Viñas. foto Joan Carrera
Colomar Cal Cristo. foto Joan Carrera
Testimoni oral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada