Publicat a La Tosca Nº 738 Juliol Agost 2013
Els moments convulsos que es vivien a Europa a causa del militarisme alemany i francès regnant, les darreres guerres recents i també la pèrdua de territoris que varen sofrir algunes nacions europees, van envoltar la societat de finals del segle XIX i principi del XX d'un excitant i creixent fervor patriòtic.
En aquestes circumstàncies, a l'Espanya del regnat d'Alfons Xlll, va ser propícia la implantació dels Batallons Infantils, motivada en part per les aferrissades guerres al nord d'Àfrica i la pèrdua dels dominis de Cuba i de Filipines, obligant amb aquests fets a donar la independència als últims territoris que quedaven a ultramar sota domini espanyol.
Van ser aquests desastres militars, juntament amb el clima de patriotisme que es respirava a Europa, el que va fer veure la conveniència d'ensenyar la instrucció militar a les escoles, cosa que es contemplava com una activitat sana i racional i que tenia com a propòsit preparar els infants en el maneig de les armes.
Així doncs, es tractava d'inculcar els conceptes bàsics de la gimnàstica, els exercicis militars i la disciplina als nens de les escoles, d'acord amb la doctrina que van dur a terme pedagogs religiosos i militars de l'època.
L'argument que es donava era que la caserna no era una fàbrica de guerra, sinó una altra escola amb la voluntat d'educar en els hàbits de la disciplina i l'ànima. Els Batallons Infantils es van estendre ràpidament per totes les capitals de certa importància, inculcant un doble caràcter militar i cívic, fent desenvolupant en els nens, des de molt aviat, l'esperit que caminant en el temps contribuirà a fer-ne bons ciutadans i s'aixeca al sant amor per la pàtria, això va portar a nombroses poblacions espanyoles a crear els BATALLONS INFANTILS, als que es van incorporar centenars de nens.
Seguint aquesta doctrina es va formar també el batalló infantil a Moià que ens queda reflectit en la crònica que es va publicar en el butlletí del mes d'agost 1913, en el dietari de Joan Estevanell, 1936-1940, unes quantes fotografies fetes en la diada de la seva primera exhibició, i aquesta carta que va escriure Ramon Queralt en el seu amic Josep Vilardell, explicant algunes noves que passaven en aquell moment al poble i donant la seva versió particular de la situació, referint-se a aquests fets.
Sto José Vilardell
Moyà 4 Julio 1913
Mi muy inolvidable amigo. Salud te deseo como la mia es buena a D G.
Sirve la presente para manifestarte que ya he recibido tu muy apreciada carta fecha del 29 en la que veo que además de estar bueno ya has recibido la postal que te envie y creo que en la hora que leas esta carta yahabrás recibidobel Butlleti del Arbre Fruiter
En la carta veo además que hasta el dia 8 no sabras nada respeto a tu enfermedad y tambien que cuando lo sabrásme escribiras lo cual me gustará mucho principalmente si todo va bien que es lo que yo deseo.
En la postal que te envie te decia que mas adelante ya te escribiria mas extensamente refiriendote algo de Moya nuestra patria adorada.
Sabras que paso un temporal hace pocos dias que por fortuna aquí no cayo piedra como lo hizo en Caldes, Artes y Manresa en Caldes un rayo mato a un hombre que estava afuera en el campo
El dia de San Juan hicimos una excursion a la Tosca en la que disfrutabamos mucho habia muchas chicas y guapas casi todo el dia lo empleamos bailando
Sabras que aquí continuan marchando muchas familias a causa de la crisis obrera que atraviesa
En el colegio han pintado el altar mayor unos pintores de fuera i el primero del mes que viene lo estrenarán y haran un bonito castillo de fuegos artificiales pero pagando el pueblo, digo esto porque hace varios dias que pasaron 4 ó 6 niños de dicho colégio por las casas haber si querian dar nada para el castillo de fuego: ya ves los frailes quieren hacer fiestas pero pagando los otros. Ademas ahora que hablamos del Colegio hay un padre llamado padre Visens que enseña a los niños la instrucción militar. Ya tienen corneta y tanbor y ahora hacen una bandera tambien tienen fusiles pero son de madera cada dia les enseña de marcar el paso: en vez de enseñarles de leer y escribir les enseñan cosas que demasiado que les enseñaran en filas.Tambien para dar mas inportancia a la fiesta haran a la tarde del dia del estreno del altar mayor de dicho colegio colegio una comedia en que toman parte entre otros comediantes los clericales ó mejor dicho los afrailados el Luis de cal Feo, el Manuel de Cal Sacaira el de cal mañá Grau, el de cal escabeyat, el de cal escula y toda esta pandilla.
Por la fiesta mayor creo que saldran los niños del colegio que aprenden la instruccion militar. Pasaran por las calles marcando el paso y haciendo criaturadas cosa de los frailes.
Espero que los reconocimientos de los medicos fuesen buenos para ti y que pudieses venir en esta nuestra patria y entonces iriamos a hacer un dia de campo á la Tosca y tanbien algun domingo saldriamos a paseo hariamos unos paseos tan felices como los que hicimos cuando estabamos en esta de Moya pero hiriamos al Jó: que hace mucho tiempo que no he ido y á proposito ahora que sabla del Jó el paren por el Septiembre se enbarca a la republica Argentina.
Ya enpiezan a venir señores á pasar el verano. Ya ha llegado aquel cochero de cal tia con su amo. Tambien han llegado aquellos señores que el verano pasado estaban a cal Sidret que tocaban el gramofon, y ahora tambien cada dia lo tocan y cada dia bamos con el pelillo a sentirlo. Sabras tambien que la Calamina ha tenido un hijo y la gente dice que es hijo del de cal Palat. Sabras tambien que el cabo de los peones señor Fortuny le han sacado de aquí Moya le ha hecho ir una hora mas lejos de Vich.
El peon de la carretera del Estany tambien le han tret.
El cabo de la guardia civil le han dado los galones de sargento y tanbien le han trasladado á Figueras. El otro dia que te escribe ya te esplicare algo mas de Moya.
aquí te pongo dos sellos
Sin mas recibiras muchos recuerdos de mi madre y hermana y tambien los recibiras de este tu inolvidable amigo que te quiere
Ramón Queralt
Tal com ho explicava en Ramon Queralt en aquesta carta, es van celebrar unes solemnes festes a l'Escola Pia però van ser en els dies 19 i 20 de Juliol amb motiu de l'acabament de les obres de restauració, fetes en la l'església del Col·legi, i de la dedicació d'una grandiosa i artística imatge del Sagrat Cor de Jesús, regalada per una persona devota.
El dia 19 de Juliol a les 6 de la tarda, i seguint el programa d´actes el batalló infantil, organitzat pel Rt. P. Vicens Aloy, feu la seva primera exhibició, dirigint-se acompanyat de molts (PP). Escolapis i de l'orquestra de la vila, a rebre la bonica imatge del Sagrat Cor que, en el Poble Nou, que estava col·locada en una artística i ben adornada carrossa estirada per dos cavalls, havent se organitzat una manifestació cívic-religiosa desfilant pels carrers del poble fet que cridà molt l'atenció a tots els moianesos.
Retornada la manifestació a la l'església, el Rt. P. Retor, delegat per l'Il·lm. Sr. Bisbe de la diòcesi, beneí la imatge, que fou saludada tot seguit amb un bonic himne dedicat al Sagrat Cor de Jesús, cantat pel PP. i novicis de l'Escola Pia, acompanyats de l'orquestra de la vila. Acabat l'himne,'l mateix P. Rector beneí la bandera del Batalló infantil, apadrinant-la' el senyor Jaume Comermena i la Sra. Montserrat Pujol de Picanyol, entregant-la al Batalló'l P. Vicenç Aloy, després d'haver-li dirigit un entusiasta i patriòtic parlament. El dia 20, a les 7 del matí hi hagué missa de comunió general amb plàtica que digué' el Molt Rt. P. Lluís Fàbregues, Provincial de les Escoles Pies de Catalunya. A dos quarts de 9 comença l'ofici solemne amb exposició del Santíssim Sagrament, havent-se cantat a tota orquestra la missa del mestre Ribera. El sermó estigué a càrrec de l'eloqüent orador sagrat Rt. P. Pere Vilar, del Col·legi d'Igualada, qui, com sempre, teixí una acabadíssima peça oratòria que commogué a tots els seus nombrosos oients. Acabat l'ofici, tingué lloc la vestició de Novicis, havent fet una santíssima plàtica el Rt. P. Domingo Ramon, Rector del Col·legi de Morella. A les 5 de la tarda, després del reso del sant Rosari, s'esposa S. D. M., es cantà el Trisagi i predica el M. I. Sr. Dr. D. Marian Vilaseca, canonge de la Seu de Barcelona, qui, amb el seu sermó eloqüentíssim, reblert de raons solidíssimes, esposades amb una dicció bellíssima, deixa ben seguda entre els moianesos la fama que venia precedit. Al vespre, com a corona de la festa, s'engega un castell de focs artificials.
En el cas concret de Moià el batalló infantil participava en les desfilades de les grans festivitats per donar més solemnitat a les celebracions,
la vida del batalló moianès degué ser curta, l'any 1914 encara existia, però sembla que no va durar gaire més. Una anècdota curiosa, és que, en esclatar la guerra civil, els revolucionaris que van assaltar el Col·legi dels Pares Escolapis van fer servir com a pretext dient a tot-hom que a dintre els frares hi tenien armes amagades, que no eren altres que aquelles de fusta i llauna que en anys anteriors servien per a fer les desfilades dels nens del batalló infantil.
Malauradament uns anys després la majoria de nens van ser cridats a files, hagueren de lluitar a la nostra guerra civil i no tots estaven al mateix bàndol, alguns d'ells van deixar-hi la vida.
Joan Carrera i Vilardell, Febrer 2012
Bibliografia
-Butlletí del sindicat agrícola, i de l´arbre fruiter del més d´agost 1913, p.5 i p.7
-Jaume Clará i Arisa, Josep Font Sentias, Vida quotidiana i salvació del patrimoni a la rereguarda, pag. 81
-Joan Estevanell. Moià 1936-1940 Historia de la educación Fisica Militar en España
http://www.cesdonbosco.com/revista/alumnos/febrero_03/hist_ef_militar_esp.pdf
-LaEducación Patriótica de 1908 http://www.historiaconopinion.com.ar/index.php?option=com_content&view=article&id=80&Itemid=88
-Concepto de Educacion Fisica
http://www.xtec.cat/~jparrado/Temes/Tema01.pdf
-Intento de establecer un Batallon Escolar
http://mdc.ulpgc.es/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/bolmc&CISOPTR=172&CISOBOX=1&REC=7
-Les bataillons scolaires http://www2.ac-lille.fr/patrimoine-caac/sport/elans/les_bataillons.htm
-Le Bataillon scolaire http://fr.wikisource.org/wiki/Le_Bataillon_scolaire
-Les Bataillons scolaires à la fin du XIXe siècle
Les bataillons scolaires à la fin du XIXe siècle: La préparation militaire à l'école primaire de la IIIe République | Suite101.fr http://marie-grenier.suite101.fr/les-bataillons-scolaires-a-la-fin-du-19e-siecle-a4235#ixzz1lVIQJKb5http://marie-grenier.suite101.fr/les-bataillons-scolaires-a-la-fin-du-19e-siecle-a4235
-Pédagogie en LEP: les bataillons scolaires
http://www.armes-ufa.com/spip.php?breve209
-La herencia educativa de Andres Manjon
Imatges
Arxiu fotogràfic Ana Mª i Jaume Molera
Arxiu fotogràfic Manel Alsina
Arxiu fotogràfic Manel Alsina
Arxiu fotogràfic Joan Carrera.
Carta
Arxiu Joan Carrera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada